Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Fernando Aixa Torres
FERNANDO AIXA TORRES.
Fotografía: Àngel Font

FERNANDO AIXA TORRES. BUJINKAN DOJO

Obra:

Text del 09-12-2010

Per tradició cultural, creiem que és la nostra ment la que pensa i el nostre cos el que actua, quan el cert és que són ambdós els que pensen i actuen alhora.

Les arts marcials van néixer en temps de guerra per afavorir la supervivència dels seus practicants a través de l’esforç, l’afany de superació i la disciplina; si no eren capaços d’adonar-se de les veritables prioritats, morien.

No es pot subsistir a cops de sort; s’ha de viure des de la constància i la disciplina, que ajuden a incrementar l’equilibri psicoemocional.

El Budo Taijutsu és una art marcial que busca l’harmonia entre l’intel·lecte, les emocions i l’esperit i que permet conèixer l’entorn, entendre com interactuar-hi i evolucionar en conseqüència.

La passió i la vocació defineixen perfectament la tasca docent i divulgativa que du a terme Fernando Aixa Torres des de l’organització Bujinkan Dojo, una entitat de caire pedagògic creada pel mestre Sensei Masaaki Hatsumi, dedicada a la pràctica i difusió tècnica del Budo Taijutsu, art marcial constituïda per les nou escoles marcials tradicionals del Japó. La seu d’aquest col·lectiu és a la ciutat nipona de Noda. “Vaig introduir-me en el món de la defensa personal quan tenia 13 anys; m’atracaren al metro i, a causa d’aquesta traumàtica experiència, vaig sentir la necessitat de millorar la meva capacitat de defensa personal i la meva fortalesa física. Als 16 anys vaig iniciar-me en la pràctica de Budo Taijutsu, i el 1989 ja començava a dedicar-me de forma parcial a la docència. Poder ensenyar i transmetre la meva passió per les arts marcials a altres persones i ajudar-les a créixer com ho havia fet jo fou una experiència molt gratificant, que de seguida es convertí en la meva dedicació.”

Les arts marcials proporcionen un equilibri psicoemocional que ajuda en tots els aspectes de la vida. “Fins que no vaig començar a dedicar-m’hi, les meves qualificacions escolars foren mediocres. L’arrel de les meves dificultats era que sóc sinestèsic, és a dir, associo les lletres amb colors, de manera que, quan estic llegint, la primera imatge no és pas veure símbols, sinó tonalitats cromàtiques. En començar a exercitar-me en les arts marcials vaig assolir un grau de concentració molt més elevat, de manera que vaig poder superar aquesta primera impressió cromàtica i entendre que, darrere dels colors, s’amagaven grafies, la suma de les quals tenia un valor simbòlic. A partir d’aquell moment, les meves notes canviaren i milloraren radicalment i no vaig tornar a suspendre a l’escola. I és que les arts marcials ajudaren a equilibrar i alliberar la meva ment. Fou llavors quan vaig descobrir l’arbitrarietat de la frontera que s’ha creat entre la ment i el cos. Penso que no podem dir que els éssers humans estiguem constituïts per una ment i un cos, sinó que som una unitat indivisible. Les alteracions i l’evolució que pateix el nostre cos afecten la nostra ment, i a la inversa. Per això la pràctica d’una art marcial ens transforma globalment, de dins cap a afora o de afora cap a dins. L’intel·lecte, la ment, ens ajuda a entendre les experiències que vivim, però són justament aquestes experiències les arrels dels nostres coneixements. El coneixement es forma a partir de la vivència física que el nostre intel·lecte transforma. Per tradició cultural, creiem que és la nostra ment la que pensa i el nostre cos el que actua, quan el cert és que són ambdós els que pensen i actuen.”

La transformació completa que atorguen les arts marcials neix “del seu foment de l’esforç, la seguretat i la confiança en un mateix”, fet que, per al senyor Aixa, significà engrescar-lo a practicar el Budo Taijutsu amb més i amb més entusiasme. “Vaig perfeccionar la meva tècnica a força d’entrenar diàriament amb molta intensitat i tenint una fèrria disciplina. Paral·lelament, la meva activitat docent es va anar incrementant i, quan el instructor amb el qual entrenava no podia impartir les lliçons, ho feia jo. Fou així com em vaig anar implicant més i més, i l’any 1990 vaig poder viatjar a Londres per conèixer el mestre Sensei Masaaki Hatsumi. La fascinació que em produí fou determinant perquè, dos anys després, comencés a fer estades anuals de dues o tres setmanes al Japó per aprendre i perfeccionar la meva tècnica i els meus coneixements a partir del seu exemple directe.”

La diferència entre l’escola Bujinkan Dojo i d’altres arts marcials és que “el Sensei Maasaki Hatsumi té una mentalitat molt flexible; s’adona que tot és relatiu i canviant al nostre voltant. Aquesta característica determina que tingui força seguidors a Occident, però que sigui una modalitat minoritària al Japó, atesa la seva rigidesa mental. D’altra banda, els practicants de Budo Taijutsu no creiem pas en la competició contra els altres, perquè considerem que el nostre gran enemic som nosaltres mateixos.”

Malgrat la passió i l’entusiasme que Fernado Aixa sent cap al Bujikan Dojo i les altres arts marcials, així com l’interès que li desperten tots els coneixements provinents d’Orient, “no estic adscrit a cap corrent filosòfic o espiritual concret oriental, però la pràctica de les arts marcials m’ha mostrat que, al contrari d’allò que passa a la nostra cultura, on només es valora positivament l’èxit, el fracàs també constitueix una forma de coneixement, perquè a través de les errades aprenem com no s’han de fer les coses.”

Per entendre l’essència de les arts marcials, cal no perdre de vista que “s’anomenen així perquè no només constitueixen un sistema de defensa personal, sinó sobretot una eina per créixer humanament, en tots els vessants: físic, mental i espiritual. A diferència d’altres activitats físiques, les arts marcials es poden practicar a qualsevol edat perquè l’execució dels moviments no es basa en la fortalesa física sinó en la força mental. L’objectiu es poder anar assolint més i més nivells de perfeccionament de forma simultània al procés natural de deteriorament del nostre cos, gràcies al vigor mental adquirit a partir de la constància i la disciplina.”

També és necessari tenir en compte que “les arts marcials van néixer en temps de guerra per tal d’afavorir la supervivència dels seus practicants a través de l’esforç, l’afany de superació i la disciplina; si no eren capaços d’adonar-se de quines eren els veritables prioritats, morien. Avui dia continuen tenint tanta vigència com aleshores perquè ens ajuden a ser conscients de tot allò que és superficial i accessori. No es pot subsistir a cops de sort; s’ha de viure des de la constància i la disciplina, que ajuden a incrementar la capacitat de concentració i l’equilibri, a saber estar en totes les variables situacions de la vida.”

En l’actualitat, el senyor Aixa continua viatjant periòdicament al Japó amb l’objectiu de perfeccionar els seus coneixements, malgrat ja haver a arribat al grau de 15è Dan Shihan com a Instructor Senior i disposar de la Medalla d’Or al Mèrit de la Bujinkan per la feina de difusió d’aquesta art marcial. “Sóc instructor en un centre esportiu i ajudo a perfeccionar els coneixements d’altres estudiants i instructors en seminaris a Espanya i Europa. També tinc una petita editorial dedicada a la publicació de llibres relacionats amb les arts marcials i la cultura oriental. Tinc la sort de poder-me dedicar a la meva passió des de la meva vocació, que consisteix a ajudar a créixer a altres persones. Aquesta dedicació implica un treball constant i un afany de millora, perquè poc puc ensenyar als altres si jo mateix no vaig aprenent, i creixent, contínuament.”

El missatge ètic i estètic del Budo Taijutsu és el d’una “art marcial que busca la forma física com a pilar de l’harmonia entre l’intel·lecte, les emocions i l’esperit i que permet conèixer l’entorn, entendre com interactuar-hi i evolucionar en conseqüència.”