Sr. Francesc Pérez Rojo
Sr. Francesc Pérez Rojo
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

FRANCESC PÉREZ I ROJO

SANTS ASSESSORS

Text del 29-04-13

La pèrdua de motivació i d’esperança de bona part dels petits empresaris catalans, igual que de l’asfixiada classe mitjana, com a conseqüència de la durada de l’actual crisi, i d’uns responsables polítics que no sabem revertir la situació i només prenen mesures de contenció errònies i insolidàries, destaquen en el testimoni del professional que encapçala aquesta assessoria amb seu barcelonina però que abasta tot Catalunya, dedicada a l’assessorament integral a pimes i comerços.

De treballar en una multinacional de l’automòbil a formar-me acadèmicament

La meva trajectòria professional es vinculà originàriament a una companyia del sector automobilístic. Hi vaig treballar, a partir de 1972, en la representació dels interessos dels treballadors a través del comitè d’empresa i, des del 1977 fins als anys 80, vaig col·laborar en la secretària de formació d’un sindicat. Als 39 anys ja era president del comitè d’empresa, però, conscient de la millor preparació dels meus interlocutors, vaig decidir preparar-me per a les proves d’accés per a més grans de 25 anys per tal de poder esdevenir graduat social. Foren 4 anys durs, ja que havia de compatibilitzar la meva tasca a la fàbrica, que començava a les set del matí, amb els estudis a les nits, que acabava a les deu de la nit; però vaig aprendre que gairebé tots els reptes personals són materialitzables si es fan amb il·lusió i s’hi aboca voluntat i esforç.

Inici de l’aventura emprenedora

L’any 1985, quan estava a tercer de carrera, vaig assolir un acord amb l’empresa per rescindir la nostra relació laboral. Eren anys d’una forta crisi productiva i econòmica, i s’estaven reduint les plantilles i modificant els processos productius. A mesura que anava superant cursos, desitjava amb més força dedicar-me a l’assessorament empresarial; així que el pacte responia als interessos d’ambdues parts. Un cop graduat, vaig rebre diverses propostes d’assessorament i vaig començar a desenvolupar la meva tasca en un petit entresòl que m’havien cedit.

Suport de la meva esposa, Conxita Mata

Em considero afortunat per diverses raons: en primer lloc, perquè sempre he comptat amb el suport i la implicació de la meva esposa, Conxita Mata. De fet, puc dir que ella ha estat el 50% de l’èxit de la nostra proposta pel seu tarannà metòdic, flexible i amb voluntat de millora contínua. I també perquè vaig començar amb una petita estructura i amb clients de confiança, un fet que em permeté ampliar i aprofundir la formació teòrica inicial. I és que la diplomatura suposa la base a partir de la qual els assessors hem d’incrementar i millorar coneixements –legislació fiscal, comptabilitat, coneixements jurídics empresarials, etc.–, una segona etapa que acostuma a perllongar-se prop de cinc anys.

Assessorament integral a empreses i comerços

Portem a terme un assessorament integral per a petits comerços i empreses. En aquests moments la nostra cartera de clients està formada per 300 entitats, 50 de les quals tenen plantilles d’uns 20 treballadors. Per a nosaltres és fonamental donar-los una atenció molt personalitzada i poder-ne resoldre els dubtes i inquietuds a qualsevol moment.

Rellevància de l’assessorament a empresaris d’origen forà

Donem servei a una quantitat significativa d’entitats de propietat internacional: xinesa, italiana, paquistanesa i iberoamericana. Malgrat les diferències culturals, l’objectiu empresarial sempre és el mateix i també el seu grau de compliment de la normativa; l’únic tret diferenciador és que cal portar a terme una labor pedagògica més accentuada que en el cas de les societats de propietat nacional, ja que aquests empresaris sovint desconeixen la cultura empresarial del país.

Singularitats de la comunitat empresarial xinesa

La comunitat empresarial xinesa es caracteritza per la seva versatilitat i flexibilitat. Són emprenedors de tarannà independent que, des de sempre, han desitjat gestionar el seu propi negoci. Vaig començar a assessorar-los dècades enrere i he pogut percebre com han sabut adaptar-se a les necessitats de cada període i buscar-hi oportunitats de negoci. Primer es dedicaven en exclusivitat al sector de la restauració, atès que, amb el Jocs Olímpics del 1992, es va multiplicar el nombre de restaurants xinesos a Catalunya; però després molts van tancar. No es desanimaren i, de seguida, es reconvertiren en propietaris de basars, d’establiments de roba, en empresaris de companyies auxiliars de la construcció, etc.

La qualitat genera confiança

El nostre assessorament pretén optimitzar la gestió i els guanys empresarials a partir de les estrictes possibilitats legislatives existents. Per això cal establir una relació de confiança que no es basa en les teves capacitats persuasives com a orador, sinó en l’assessorament personalitzat, humà, proper i honest. L’efectivitat dels teus serveis és la que determinarà la confiança que dipositin des de l’inici les noves entitats assessorades.

Ubicació barcelonina i abast català

Malgrat que la nostra oficina es troba al barri barceloní de Sants, donem suport jurídic a corporacions de tot Catalunya: de Ripollet, de Pineda de Mar, de Malgrat de Mar, de Terrassa, de Sitges, de Sabadell, etc. I amb totes mantenim un contacte permanent in situ per conèixer veritablement les seves característiques i necessitats.

Contractem persones, no pas treballadors

Per a nosaltres és fonamental que l’equip humà s’identifiqui i s’il·lusioni amb el projecte. De fet, desitgem contractar persones i no pas treballadors, de manera que a l’hora de fer seleccions ens fixem en el perfil humà i assolim la formació i especialització posterior dels col·laboradors que, a priori, potser no s’ajusten al perfil professional del nostre negoci.

Crisi que està estenent el pessimisme en tots els àmbits socials

Espanya ha patit tres grans crisis des de l’arribada de la democràcia: la dels anys 80, que va comportar la reconversió d’algunes empreses públiques deficitàries –relacionades amb la mineria i siderúrgia– i de gran part del sector del automòbil; la dels anys 90, esdevinguda després de l’etapa daurada preolímpica; i l’actual crisi. La gran diferència entre les tres no és tant la situació econòmica, sinó sobretot la manca d’il·lusió, el pessimisme i la falta d’esperança que en l’actualitat s’està estenent fins i tot entre els nostres petits empresaris i comerciants supervivents.

Reformes laborals que han facilitat l’acomiadament en lloc de potenciar la contractació

Les reformes laborals democràtiques únicament han servit per a facilitar l’acomiadament dels treballadors, la qual cosa ha contribuït a incrementar els índexs d’atur de forma alarmant en època de crisi perquè aquesta mesura insolidària es presenta com l’opció empresarial majoritària per abaratir costos de producció. Sovint es fa servir un argument demagògic que compara la nostra normativa amb la que s’aplica a la resta d’Europa sense considerar que les situacions econòmiques, el teixit empresarial, les cultures laborals (nivell dels sous, duració de les prestacions d’atur…), els valors ètics i les legislacions són molt dispars. S’han d’instaurar mesures –bonificacions, exempcions, etc.– que potenciïn la contractació i redueixin l’atur per a reactivar el consum.

Acomiadar és sempre l’última opció de l’empresari

Els empresaris tendeixen a la contractació del personal indispensable perquè consideren que les despeses fixes de contractació i les indemnitzacions per acomiadament són massa elevades. D’altra banda, se senten sense capacitat de reacció en les èpoques de crisi perquè consideren que la legislació laboral actual no els permet adaptar-se a les circumstàncies amb garanties. Tot i que s’adonen del drama personal que suposa l’acomiadament d’un treballador (i més si ha depassat els 50 anys), opten per reduir part de les plantilles com a última alternativa per a assegurar la continuïtat de les entitats i protegir la resta de llocs de treball.

S’està ofegant la classe mitjana, l’autèntic motor de l’economia

Les causes, conseqüències i opcions de sortida de l’actual recessió haurien d’haver servit per examinar i replantejar-se l’estructura present de l’Estat, que tan ineficaç i cara s’ha mostrat fins ara. El nostres representants i dirigents han optat, en canvi, per la via més simple: retallar les partides pressupostàries més quantioses –educació i sanitat–, sense analitzar les repercussions a curt, mitjà i llarg termini d’aquesta decisió. Per si fos poca cosa, en veure que els ingressos de l’Estat s’escurçaven per mor de la contracció econòmica, encara han retallat més. I d’aquesta manera s’ha entrat en un cercle viciós de reducció de les prestacions i recaptacions públiques, que ha aprimat el poder adquisitiu de tots els segments socials, però en especial de la desmoralitzada classe mitjana, històricament el motor del consum al país.

Desprestigi justificat de la classe política

Les precipitades i poc raonades mesures per a ajustar la despesa pública han estat ineficaces fins al moment, i han provocat el descrèdit generalitzat de la classe política. Actualmente, els ciutadans consideren que els seus representants no plantegen mesures efectives i que gaudeixen de privilegis exclusius que els allunyen del dia a dia de la població. Crec sinceramente que, si la situació s’agreuja, la indignació portarà a la ciutadania al carrer per a protestar i revertir la situació.

No perdre més estabilitat

Penso que els catalans tenen dret a decidir si volen pertànyer o no a l’Estat espanyol. Però aquest, segurament, no és la conjuntura propícia. Quant a les empreses, els meus clients estrangers preferirien continuar dins l’Estat per l’estabilitat jurídica, econòmica i política que els proporciona.