Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Francesc Sánchez i Lorca
FRANCESC SÁNCHEZ I LORCA.
Fotografia: X. Riera.

FRANCESC SÁNCHEZ I LORCA. Deventer Consulting

Obra:

Text del 04-10-13

En prendre el relleu de l’assessoria familiar, l’economista i censor jurat de comptes que avui l’encapçala incidí en el servei personalitzat de pimes de tot Europa. Conèixer la realitat d’altre indrets li permet afirmar que a l’emprenedoria i creativitat del nostre país només els cal el sentit de la disciplina del nord d’Europa per afermar-se. I és que la voluntat sobiranista ha estat atiada pel descontent davant un Govern central que sembla ignorar el tarannà català. 

Assumir el relleu de l’assessoria familiar després de la formació en Ciències Empresarials

Vaig estudiar Ciències Empresarials i, posteriorment, vaig cursar un postgrau a la Universitat Abad Oliba. El 1980 vaig fer-me càrrec del despatx familiar, que se situa a la rambla de Catalunya i que, fins a aquell moment, havia estat dirigit pel meu pare, tot compaginant-lo amb la seva feina a Fecsa. En assolir la responsabilitat de la consultoria, vaig fer una aposta decidida per fomentar l’assessorament integral i els serveis destinats a les petites i mitjanes empreses del país i, durant aquella època, també vaig formar-me com a censor jurat de comptes; una activitat que vaig iniciar el 1988 en una entitat paral·lela.

Ampliació del despatx per mantenir l’oferta de servei personalitzat de qualitat

Fa dos anys desenvolupava l’activitat com a auditor individual i, a causa de la nova normativa en la professió d’auditoria, vaig decidir integrar-me a una firma d’auditoria consolidada, per poder oferir als meus clients d’auditoria la mateixa filosofia que hem intentat mantenir en la consultoria; és a dir, qualitat, rigor i atenció personalitzada. Avui en dia, la nostra empresa de consultoria està formada per un equip de cinc persones, més col·laboracions esporàdiques de professionals externs que ens permetran atendre les necessitats comptables, tributàries i laborals dels nostres clients en diferents idiomes.

Agraïment i record a Dioniso Francisco Sánchez

El meu pare, Dionisio Francisco Sánchez, m’ensenyà les bases pràctiques i els mètodes de treball que determinen la productivitat i capacitat de treball d’un assessor. Era una persona extremadament organitzada i ordenada i que treballava des de l’ètica i el rigor i amb l’honestedat dels professionals íntegres. Aquests valors m’han acompanyat en tot moment durant la meva trajectòria professional i he intentat emmirallar-me en el seu exemple per esdevenir un professional honrat i solvent.

Visió internacionalista del món

Des de sempre he tingut inquietuds i una visió internacionalista del món i de les necessitats empresarials, i els meus lligams familiars encara han reforçat més aquesta postura (la meva esposa, Guillermina de Jong, és holandesa). Per això, el 1988 vaig participar en la fundació d’una agrupació europea d’interès econòmic que m’ha permès actuar com a assessor de petites i mitjanes empreses estrangeres que operen al nostre territori. 

Combinar la creativitat catalana amb la disciplina del nord d’Europa

L’empresariat català es caracteritza pel seu tarannà flexible i àgil, pel seu enginy per als negocis i per la seva excel·lència productiva; de fet, destaquem en molts més àmbits que no ens pensem, com ara la sanitat, la química, el turisme o la telefonia mòbil. Aquestes qualitats són molt apreciades fora de Catalunya i ens col·loquen en una immillorable situació per a sortir enfortits de la crisi. Tanmateix, cal que millorem les estructures organitzatives i de poder de les nostres pimes, les empreses més nombroses, representatives i creadores de riquesa i llocs de treball del país, i ens esforcem per combinar la nostra creativitat amb una certa dosi de disciplina, que podem aprendre dels països del nord d’Europa.

Malauradament, les limitacions creditícies continuaran durant un temps

Tenim la sort d’assessorar majoritàriament societats amb estructures sòlides i sanejades, per la qual cosa les seves necessitats de crèdit són puntuals i no acostumen a tenir problemes per aconseguir finançament si ho necessiten. Aquesta hauria de ser la tònica general si el nostre teixit empresarial hagués actuat amb cautela i seguint criteris econòmics objectius durant els anys d’aparent bonança. Tanmateix, som conscients de la dimensió i l’abast del dèficit real bancari, perquè el sanejament amb fons públics no ha cobert totes les possibles partides pendents, com ara la de les preferents, la qual, en cas que les participacions hagin de ser abonades als seus titulars, comportarà una obligada ampliació de les provisions, de manera que, malauradament, les limitacions creditícies per a pimes, emprenedors i particulars continuaran durant un temps. 

Un continent amb gran futur: l’Àfrica

La recerca i l’estudi de mercats exteriors hauria de ser una de les prioritats de les pimes catalanes per als anys a venir; en aquest sentit, l’Àfrica –i sobretot el nord del continent– és sens dubte un indret que ofereix moltes oportunitats. Per tal de dur-hi a terme negocis pròspers i contribuir al creixement de la nostra i de la seva economia, només cal que els nostres empresaris coneguin, respectin i treballin des de la seva idiosincràsia i realitat social, política i econòmica. 

Per unes lleis més estables i coherents i una fiscalitat més racional

L’economia submergida és una pràctica freqüent als països menys desenvolupats, i en el nostre país es troba molt arrelada culturalment. Aquest frau comporta una competència deslleial no només cap als altres empresaris i treballadors, sinó també cap a la resta de la societat. Per tal de minimitzar-la és imprescindible promulgar i fer complir lleis estables, coherents, clares i efectives, però també optar per una fiscalitat més racional i justa per a la ciutadania, ja que una pressió fiscal viscuda com a massa elevada o sense contrapartides socials incrementa el frau i desemboca en el divorci entre la realitat de la població i les expectatives de les autoritats. 

Erràtic i polititzat sistema educatiu espanyol

El gran drama de l’economia i de la societat del nostre país en aquest moment és l’elevat nombre de joves que es queden fora del sistema educatiu i que, per culpa de la manca d’un mínim de formació, probablement no arribaran a inserir-se mai en el mercat laboral. El nostre erràtic i polititzat sistema educatiu continua sense formar professionals qualificats flexibles i amb coneixement d’idiomes, la qual cosa obliga a contractar sovint joves estrangers per cobrir vacants per a les quals no hi ha candidats autòctons.

Fomentar l’emprenedoria des de l’àmbit públic i privat

Una altra carència de la formació espanyola és la poca incidència de l’element pràctic i emprenedor. Fóra bo que l’Estat promocionés la iniciativa individual a través de subvencions, bonificacions, etc.; així mateix, com fan els filantrops als Estats Units, la població també hauria de contribuir amb les seves aportacions a impulsar els projectes dels nostres joves emprenedors.

 Jornades intensives que permetessin les persones desenvolupar-se laboralment i humana

Una característica negativa del nostre sistema productiu són les jornades maratonianes, les quals, no obstant això, no es tradueixen en una elevada productivitat. Caldria harmonitzar la vida personal i la vida laboral flexibilitzant els horaris i apropant-los als familiars. Les jornades partides són un inconvenient, i s’hauria d’apostar per aplicar-ne d’intensives per torns que permetessin als empleats desenvolupar-se com a professionals i com a éssers humans i socials.

El perquè de l’esclat sobiranista

La possible emancipació de Catalunya és un tema polèmic i polièdric, ja que existeixen diverses alternatives, entre elles la diluïda tercera via, i totes responen al clamor popular dels catalans, que demanen de forma majoritària, tal com es féu palès l’Onze de Setembre del 2012 i del 2013, un tracte econòmic més equilibrat per a Catalunya. Si el desequilibri econòmic s’hagués corregit mitjançant el diàleg i el consens, és molt probable que no s’hauria arribat a la situació actual, però la ciutadania s’ha vist arrossegada per les tàctiques divisòries i els tripijocs dels partits polítics estatals, per la distorsió sistemàtica de la realitat catalana que fan alguns mitjans de comunicació i per la descompensació entre el que aportem i el que rebem, i que ens ha deixat un país amb serveis deficitaris i infraestructures obsoletes.

Per sobre de tot, el que s’exigeix es només el dret democràtic a decidir

Ara per ara, la ciutadania només està demanant el dret de poder escollir el seu futur mitjançant un referèndum, les bases del qual s’haurien de fixar perquè esdevingués veritablement representatiu: per encaminar el nostre futur cap a la independència serien recomanables participacions i vots favorables significatius que fossin inqüestionables. En segon lloc, és imprescindible que els catalans coneguem com es concretaria aquest Estat català, i, finalment, hem de ser conscients de les conseqüències econòmiques que es podrien derivar de la secessió, tot i que estic convençut que la qualitat i competitivitat dels nostres productes s’imposarien als prejudicis sociopolítics.

Renovació d’una classe política ancorada en dinàmiques i sinergies errònies

Fóra necessari dur a terme una profunda transformació i renovació de la nostra classe política, especialment la del Govern central, que parteix de dinàmiques i sinèrgies superades per la majoria de la població. Aquesta vocació de servei públic ha de ser concebuda com una activitat eventual de professionals que fan un parèntesi en la seva trajectòria laboral per aportar els seus coneixements a la millora i el progrés del país, però mai no s’hauria de convertir en una dedicació indefinida i exclusiva.