Sr. Francesc Talarin i Palou
Sr. Francesc Talarin i Palou
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

FRANCESC TALARN I PALOU

fany/byetsa

Text del 15-01-14

Aquesta empresa, líder del sector de la manufactura de cintes al biaix a l’Estat espanyol, recull una tradició industrial molt arrelada a Manresa, i és avui dirigida per l’economista Francesc Talarn, que es dol de l’excessiu proteccionisme dels treballadors i de la insolidaritat del sector financer davant les necessitats de crèdit de moltes empreses, a més de subratllar el caràcter utòpic del debat sobiranista en un clima de falta de lideratge i desgovern.

Una companyia familiar arrelada a la tradició tèxtil i industrial de Manresa

Manresa ha estat, des de temps immemorials –l’activitat es remunta al segle XVI–, un nucli productor de cintes i de tota mena de teixits estrets, fins a arribar a esdevenir, amb la industrialització de la zona, el més important del mercat espanyol. Assumint aquesta tradició, l’any 1969 el meu sogre va crear l’empresa, amb la denominació de Textiles Manipulados Jaume Sala Esteva, per tal de confeccionar cintes al biaix, aleshores poc conegudes a l’Estat. El 1983 es convertí en una societat anònima i passà a denominar-se “byetsa”, any en què jo vaig introduir-me en el negoci sense tenir coneixements específics del sector tèxtil. Havia estudiat Ciències Econòmiques i el 1980 dirigia la meva pròpia assessoria fiscal. Malgrat que fou un projecte engrescador, el vaig abandonar per centrar-me en la consolidació i expansió de l’empresa familiar.

Fabricació de cintes al biaix

Fabriquem cintes al biaix: unes cintes amb una certa elasticitat que no s’arruguen quan s’acoblen a les cantonades ni en altres dissenys menys poligonals, i que s’utilitzen com ribets de múltiples aplicacions tèxtils, com ara la confecció home i dona, peces infantils, decoració, etc. S’elaboren mitjançant un procés que confereix gran plasticitat a peces de teixits diversos i de mides que oscil·len entre els 1,40 i 1,80 cm d’amplada per convertir-les en cintes al biaix de 12 a 30 mil·límetres, que són les més usuals, i poden ser manipulades mil·límetre per mil·límetre.

Creixement i futur de la companyia

En accedir a la gestió de la companyia vaig comprendre que el nostre objectiu final era, més que confeccionar i vendre cintes al biaix, garantir als clients un servei excel·lent. Per poder oferir-lo, calia que disposéssim d’un estoc suficient i que el gestionéssim adequadament, de manera que una de les primeres mesures que vaig emprendre va ser la informatització de les referències. Aquesta innovació fou el punt de partida d’una ràpida expansió que féu possible, el 1986, l’adquisició d’unes instal·lacions noves, que hem anat augmentat des d’aleshores; actualment estem finalitzant-ne l’última ampliació, que ens proporcionarà més de 5.000 m2. D’altra banda, també encarem el futur amb optimisme perquè l’entitat té assegurat el relleu generacional: el meu fill Jordi ja fa set anys que treballa amb nosaltres i el meu fill Albert s’incorporà l’any passat.

Elevada diversitat de clients que no ens fa dependre de cap

Per evitar cap dependència excessiva, hem optat per treballar amb un nombre important de clients (actualment, al voltant de 900), cap dels quals representa més d’un 5% de la nostra facturació. Aquests clients desenvolupen la seva activitat en dos àmbits molt específics: d’una banda hi ha els magatzems de merceria, i de l’altra, les empreses de confecció, entre les quals destaquen multinacionals espanyoles més representatives del sector.

Creació d’un Departament Internacional per aconseguir exportar arreu del món

Si tenim la sort que un nombre tan elevat de clients confien en nosaltres és perquè la nostra marca, “fany”, s’ha guanyat un prestigi tant a Catalunya i a Espanya com a fora de les nostres fronteres. Amb l’objectiu de donar a conèixer i d’inserir els nostres articles arreu del món, ara fa set anys vam crear un Departament Internacional, a través del qual hem pogut presentar el nostre catàleg en fires i esdeveniments internacionals, a banda de contractar comercials perquè difonguessin els mostraris en determinats mercats. En aquests moments, les vendes internacionals representen un 26% de la nostra facturació.

Més de 20.000 referències que ens garanteixen una posició de lideratge

Una de les necessitats implícites per assolir una posició de lideratge al nostre sector és la diversificació de la producció; els nostres catàlegs han d’oferir nombroses referències i aquestes, al seu torn, han d’incloure varietat de mides i colors. A tall d’exemple, pensem que el biaix més demanat per merceria es pot adquirir en 150 colors diferents i amb més de 4 amplàries i amb diferents metratges. Aquesta varietat fa imprescindible que gestionem amb minuciositat tant les més de 20.000 referències informatitzades que tenim com el nostre estoc; en el primer cas, perquè hem d’estar preparats per confeccionar qualsevol referència; en el segon, perquè amb la crisi les merceries disposen de les reserves mínimes.

Control de qualitat intern

Totes les nostres remeses porten un codi de barres que permet consultar quan i qui les va elaborar. A més, tots els productes passen un estricte control de qualitat intern, que valora la solidesa del teixit, l’encongiment i la resistència a la llum, al rentat i al planxat. La supervisió estricta de la qualitat ens evita haver d’indemnitzar a terceres persones, la qual cosa és especialment rellevant si tenim en compte que les nostres cintes s’empren en la confecció en sèrie de marques molt populars.

Desatenció notable del nostre sector en l’àmbit acadèmic i formatiu

El capital humà és essencial perquè una companyia assoleixi l’èxit. En aquest aspecte, nosaltres ens podem considerar afortunats, perquè comptem amb un gran equip. Val a dir que hem hagut de formar-lo i reciclar-lo nosaltres mateixos; i és que, malauradament, els professionals del nostre sector sovint no poden rebre la formació que necessitarien, perquè el sector tèxtil pateix una desatenció notable pel que fa als plans d’ensenyament d’universitats i de centres de formació professional.

Desplaçament del sector tèxtil d’Àsia a Àfrica

La irrupció de la competitiva confecció xinesa minvà agònicament el sector tèxtil català, perquè va representar l’inici d’un període d’importació massiva de mercaderia a preus molt econòmics. La recessió, no obstant això, ha equilibrat la situació, ja que, d’una banda, la reducció de vendes ha implicat un increment dels costos de transport i, d’una altra, en millorar les condicions salarials i laborals a l’Àsia, hi hagut un augment dels costos de producció i una disminució de la competitivitat dels productes. Per tot això, actualment moltes empreses europees han optat per traslladar la seva producció a països més propers, com ara el Marroc o l’Europa de l’Est.

Prestació d’atur i sindicats

A l’Estat espanyol s’ha donat històricament una tendència a sobreprotegir els treballadors que ha acabat resultant contraproduent, atesos els nombrosos casos de frau o de prolongació innecessària de l’atur. La crisi ha fet que canviï una mica aquesta situació, però encara hi ha molts desocupats que no són prou conscients que la prestació d’atur és un recurs que només s’hauria d’utilitzar quan hom no pot trobar cap altra ocupació. D’altra banda, penso que l’existència d’organitzacions que, com els sindicats, representin i defensin els interessos dels assalariats està justificada sempre que aquestes organitzacions no es financin amb fons públics, cosa que posa en dubte la seva independència i desvirtua la seva representativitat.

Dificultats per controlar l’economia submergida

L’economia submergida és una pràctica comuna a l’Estat espanyol, que duen a terme assalariats, petits emprenedors i, fins i tot, algunes pimes. És cert que, en el cas de professionals autònoms i de petits comerços, el control del frau és difícil; per aquesta raó, caldria modificar el sistema tributari i establir una metodologia més rigorosa que permetés conèixer la facturació real de les empreses, la qual cosa també suposaria l’aplicació d’una tributació més realista.

L’harmonització fiscal de la UE: pràcticament, una utopia

Aconseguir una homologació dels sistemes tributaris dels diversos països membres de la Unió Europea és, pràcticament, una utopia, ja que ni tan sols hem aconseguit harmonitzar la fiscalitat a l’Estat espanyol, on es produeixen diferències entre el tipus de les diverses comunitats autònomes; això ha provocat que, en el cas de Catalunya, algunes corporacions marxin per establir-se a Madrid, amb deures impositius menors.

Insolidaritat dels bancs i ineptitud de la classe política

La missió d’una entitat financera hauria de ser recaptar i prestar diners. En produir-se, però, la crisi financera, els bancs han optat de manera insolidària per sanejar-se i no incórrer en cap mena de risc creditici, fet que ha provocat el tancament de moltes companyies que necessitaven finançament per continuar la seva activitat. Si a això afegim la manca d’eficàcia de la nostra classe política a l’hora d’introduir reformes que permetin fer front a la recessió, ens trobem que, al nostre país, l’emprenedoria ha de maldar per aconseguir allò que en altres indrets li seria donat amb facilitat. Caldria que l’Administració, la banca i la societat civil unissin esforços per tirar endavant la indústria i el comerç, els únics sectors que produeixen riquesa real.

La deriva del procés sobiranista

El debat sobiranista s’està duent a terme des de la pura i idealista abstracció, precisament quan ens és imprescindible una agenda de mesures concretes i clares, un pla d’acció per fer front a la situació de crisi en què ens trobem. Al meu entendre, les nostres reivindicacions s’haurien de canalitzar cap a l’objectiu d’aconseguir per a Catalunya un model com el concert econòmic basc.