Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Francesc Vilella i Català
FRANCESC VILELLA I CATALÀ.
Fotografia cedida per Francesc Vilella.

FRANCESC VILELLA I CATALÀ. KCM

Obra:

Text del 19-11-13

La profunda reforma ètica, política i educativa que li cal a Espanya per implantar un model productiu basat en l’excel·lència sobresurt en les paraules d’aquest enginyer. Fundador d’una empresa de maquinària per a la transformació de cautxú i materials plàstics que satisfà demandes dels cinc continents, la il·lusió pel procés sobiranista no li impedeix veure que en el nostre món globalitzat li costarà ser competitiu a un petit, i gairebé desconegut, Estat català.

Empresa familiar sorgida amb esforç i creativitat

La meva trajectòria professional es desenvolupà durant molts anys a la companyia de fabricant de maquinària anomenada Gumix, en la qual exercia de director tècnic. A partir de 1987, vaig començar a dissenyar i fabricar, juntament amb el meu germà, maquinària auxiliar per al procés i transformació de polímers, la qual comercialitzaven a través de Gumix. El 1989 vaig registrar la denominació KCM, S.L., i l’any 2005, vaig decidir abocar tots els meus esforços en aquest projecte empresarial. Avui KCM és una empresa familiar de mida mitjana, amb uns 20 treballadors i que compta amb la implicació del meu fill i la meva esposa.

Emblema d’una generació d’emprenedors

Pertanyo a una generació forjada professionalment a còpia d’esforç i d’afany de superació, i que ha fet de la seva feina el centre vertebrador de la seva existència. En el meu cas, vaig compatibilitzar la feina i els estudis fins a poder esdevenir enginyer electrònic i mecànic i cursar també estudis de postgrau de Direcció Industrial i Direcció General a l’IESE.

Disseny i fabricació de maquinària per a la transformació de cautxú i de polímers

Vaig triar la denominació KCM per la seva eufonia i perquè connotava en diverses llengües el nostre objectiu empresarial inicial: el disseny i la construcció de maquinària per a la transformació de diversos polímers i, concretament, de cautxús. Progressivament, la demanda del mercat ens ha conduït a ampliar el nostre camp d’acció cap al sector d’altres polímers, és a dir, dels termoplàstics i els cautxús termoplàstics, uns materials moderns amb propietats molt semblants al cautxú, però el seu reciclatge és més factible i ecològic.

Tarannà internacional de l’entitat

Nasquérem amb voluntat exportadora, i actualment més de la meitat de les nostres comandes són internacionals: entre un 20% i un 25% dels projectes que desenvolupem són catalans, i entre 20% i un 25% provenen en volum de la Rioja, del País Basc, el centre d’Espanya i la zona del Llevant. Quant als encàrrecs internacionals, atenem les necessitats d’empreses dels cincs continents, però amb una clara preponderància, in crescendo, dels projectes de països emergents. A més, la gran rellevància de les comandes exteriors explica que la nostra entitat no hagi patit, afortunadament, les conseqüències de la recessió, i que el seu creixement anual se situï entorn al 15%. 

Adaptem les màquines a les necessitats concretes dels clients

La nostra maquinària parteix d’uns models estandarditzats i les adaptem a les necessitats concretes dels clients. Un cop el disseny s’ha ajustat a la idiosincràsia de l’empresa client, s’encarrega la manufactura dels diferents components a les companyies més competitives del sector, i la màquina o línea de procés es munta i es prova a les nostres instal·lacions.

Europa ha de tendir cap a l’excel·lència i la qualitat industrials

Les empreses dels països emergents esdevenen cada cop més la font de nous projectes per a la nostra entitat. Sovint es tracta d’entitats amb les quals teníem relacions comercials ja fa anys, quan començaven a dedicar-se a la manufactura industrial i que aleshores se centraven en la imitació dels articles occidentals, que han anat perfeccionant la seva tècnica i eficiència, de manera que ara dissenyen i manufacturen amb una qualitat que en molts casos és semblant a l’occidental, i amb l’avantatge competitiu que representen els seus costos salarials. Per això, atès que el prestigi dels equips occidentals, especialment els alemanys, continua situant-nos per sobre dels possibles competidors, Europa ha de tendir cap a l’excel·lència en el disseny i l’elaboració de productes.

Per millorar la producció, cal invertir constantment en tecnologia i R+D+I

La famosa màxima llatina nihil novum sub sole ja feia referència al fet que gairebé tot està inventat; tanmateix, qualsevol estri es pot millorar. Així, per tal de no perdre competitivitat, cal investigar i millorar els productes contínuament. A la pràctica, això comporta fer inversions constants en tecnologia i en recerca i extreure de tots els projectes les lliçons adients, ja que cadascun planteja un repte tecnològic i productiu que pot enriquir els ulteriors encàrrecs.

Viure en un món globalitzat

No hem d’oblidar que la realitat present, propiciada per les noves tecnologies en general, i Internet en particular, és la d’un món globalitzat, en què a qualsevol punt del planeta pot haver-hi un comprador potencial dels nostres equips, però també un competidor. Per tant, hem d’assolir una alta qualitat que faci competitives les nostres empreses a nivell internacional. Convé perdre la por a exportar; només així no és depèn d’un mercat únic.

A més d’un expert en l’objectiu productiu, l’empresari també ha de ser un bon gestor

Les empreses com la nostra tenen un perfil tècnic i industrial, és a dir, parteixen del disseny i l’elaboració d’articles complexos, i en aquest procés són necessaris coneixements professionals profunds. Ara bé, no n’hi ha prou amb ser expert en l’objectiu productiu: també cal disposar de destreses i aplicar habilitats comercials per introduir-se i consolidar-se en el mercat, a banda de dur a terme una gestió que tingui en compte la planificació i el creixement controlat de l’entitat.

La poca productivitat del nostre Estat s’explica per les mancances del sistema formatiu

Una de les grans mancances dels titulats en formació professional de l’Estat espanyol és la manca de coneixements tan teòrics com pràctics. Alhora, els tècnics superiors tampoc no adquireixen una adient formació teoricopràctica com passa a l’estranger, especialment a Alemanya. A més, en la majoria de casos, ni els uns ni els altres tenen prou coneixement de llengües estrangeres. Aquest dèficit de coneixements obliga l’empresari a exercir una funció docent i a haver d’invertir en la formació inicial dels empleats joves. Aquestes mancances col·loquen les nostres empreses en una situació de desavantatge respecte a altres països del nostre entorn, especialment els països de l’Est; el decalatge que es dóna entre els costos laborals i la inversió que s’ha de fer a l’empresa en capital humà fa que els nostres articles i serveis s’incrementin de cost i que, per tant, siguem menys competitius.

Reformes prioritàries que hauria d’implementar l’Executiu

L’Executiu hauria d’assumir la gravetat i la transcendència de la situació actual i emprendre diverses mesures: en primer lloc, caldria que fomentés el crèdit, perquè a les pimes els resulta molt difícil continuar la seva activitat quotidiana sense liquiditat; en segon lloc, hauria de propiciar un clima de confiança i de recuperació econòmica, que beneficiaria el conjunt de la ciutadania, però sense caure en la demagògia ni en la manipulació de les dades objectives; en tercer lloc, fóra necessari ajustar la nostra normativa laboral al context europeu; en quart lloc, s’hauria de replantejar l’estructura estatal, eliminar duplicitats i desigualtats entre comunitats autònomes, racionalitzar l’Administració, eradicar els càrrecs de confiança i treballar en una transformació a escala nacional dels valors ètics i socials. I, finalment, penso que cap regeneració moral i cap transformació econòmica poden obviar una reforma profunda del sistema educatiu per tal de premiar l’excel·lència i difondre el dinamisme i l’esperit empresarial en comptes de l’immobilisme i el desig d’estabilitat.

Un model de creixement fictici

Si desitgem superar l’actual crisi econòmica i emular les fites econòmiques i tecnològiques de països propers, cal que duguem a terme una profunda transformació moral, formativa i productiva, i que evitem caure en els errors dels falsos anys de bonança. No podem tornar a optar per un model de creixement fictici i insostenible que propicia l’abocament al mercat laboral de mà d’obra no qualificada i amb una actitud negativa envers l’esforç i l’afany de superació. Molts dels joves que anys enrere abandonaren els seus estudis ara són aturats de llarga durada, condemnats a un futur laboral incert, atesa la seva falta de formació i, també, la seva falta d’hàbit per formar-se i per reconvertir-se laboralment.

Que el fervor no ens amagui la duresa del procés de transició cap a un hipotètic Estat independent

Certament, Catalunya pateix un greuge comparatiu respecte a altres comunitats autònomes a causa de la diferència deficitària entre la recaptació tributària catalana i els traspassos efectuats pel Govern central. I és evident per a tothom que part de la ciutadania desitja viure en una Catalunya emancipada de l’Estat espanyol. No obstant això, la bellesa i l’aura romàntica de la proposta no ens poden enlluernar, i cal preveure els entrebancs i la situació inicial del nou país: hi hauria un període de transició en què caldria sobreposar-se a un hipotètic boicot comercial i internacional de l’Estat espanyol, que històricament ha estat el gran comprador dels nostres equips, i assumir l’evidència de ser un país petit i bastant desconegut en l’àmbit global. De fet, la majoria dels països avui econòmicament rellevants tingueren notícies de l’existència de Catalunya amb els Jocs Olímpics de 1992.