Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Germà Joaquim Erra
GERMÀ JOAQUIM ERRA I SR. JOAN GONZALO.
Fotografia: Àngel Font

GERMÀ JOAQUIM ERRA I SR. JOAN GONZALO. FUNDACIÓ GERMÀ TOMÀS CANET

Obra:

Text del 2002  

Al nostre cen­tre treba­llem per fer que el malalt se senti en família i envol­tat de caliu

La societat és cada vegada més conscient que les pato­logies mentals poden afectar qualsevol persona. Són ma­lal­ties que poden ser tracta­des en centres hospitalaris professionals dotats de tècni­ques modernes i innova­do­res com les que disposen a l’hospital Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental, ins­titució ubicada a Sant Boi de Llobregat i amb una llarga tra­dició en aquest camp. Des de l’any 1853, la institució està en mans de l’orde Hos­pi­talari de Sant Joan de Déu, una agrupació religiosa que des de sempre ha mostrat un especial interès i preocupa­ció per donar assistència a persones amb problemes mentals. Avui aquest hospital forma part de la xar­xa d’assistència mèdica pública. L’any 1990 l’orde va decidir crear la Fundació Germà Tomàs Canet per fer-se càrrec de la tutela de pacients ingressats al centre i de la seva situació jurídica, a més de promoure pro­grames socials diversos. Després de més de 10 anys d’actuació, la Fun­da­ció disposa de 120 tutelats. Joan Gonzalo és el director de la Fundació i l’acompanya el germà Joaquim Erra.

La Fundació Germà Tomàs Canet “pren el nom d’un germà de l’orde de Sant Joan de Déu que, sobretot durant els últims anys de la seva vida, va estar de comunitat a l’Hospital Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Men­tal, de Sant Boi. Era nascut a un poble de la comunitat valen­ci­ana. Després d’haver-se dedicat molts anys a recaptar almoines per sufragar les despeses dels nostres centres assistencials benèfics, va prendre un nou camí. En va ser un membre entranyable, que va fer de la seva vida un compromís total d’acció amb el malalt, marcada per l’esperit de servei en especial atenent els malalts mentals més in­ca­pacitats. Va decidir que mentre visqués estaria amb els pacients més difícils, els que necessitaven més suport, la majoria dels quals a més de tenir una malaltia mental també eren minusvàlids. Quan va mo­rir vam comprovar que els seus pacients transmetien un sentiment d’enyo­rança cap a aquella persona que havia estat sempre amb ells. El ger­mà Tomàs va ser una persona molt discreta en les seves acci­ons, que anaven acompanyades de l’esperit. En les intervencions de la vida co­munitària parlava poc, però quan ho feia tenia les paraules més ade­quades per al moment”, explica el germà Joaquim Erra

L’actitud de servei del germà Tomàs Canet, el seu compromís solidari per la gent necessitada, va animar els germans de Sant Joan de Déu a encomanar al germà Tomàs la Fundació. “Vam plantejar-nos la creació de la fundació per donar un suport familiar als malalts mentals, a més de dur a terme una tasca d’acompanyament i d’integració social de la persona. Vam pensar que una manera de perpetuar i d’homenatjar el germà Tomàs Canet era posant-li el seu nom a la fundació, amb el desig i l’esperança que ell vetlli pel bon funcionament de l’entitat, pel manteniment del seu generós esperit tutelar i per l’assoliment de les seves fites assistencials en defensa del malalt mental.”

Cal distingir entre les accions que es realitzen des del centre hospitalari i des de la fundació. Joan Gonzalo és el director de la fundació i un profes­sional amb una llarga trajectòria dins del sector de la gestió hospitalària, en molts casos vinculada a centres especialitzats amb malalties mentals. “L’Hospital Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental, és un centre que està concertat públicament amb la Generalitat de Catalunya a través del Servei Català de la Salut. La idea és que hem de treballar d’acord amb les diferents administracions per poder col·laborar i ac­tuar en benefici de la societat. Podem atendre qualsevol persona que estigui afiliada a la seguretat social però, per la pròpia convicció del cen­tre, atenem afectats sense cobertura social. El centre s’encarrega del vessant assistencial, és a dir, de l’atenció sanitària del malalt i de la seva reinserció social. Per la seva banda, la Fundació vetlla pels in­te­ressos del pacient, donant-li suport, administrant el seu patrimoni o vetllant pels seus interessos econòmics. Actua també judicialment promo­vent, conjuntament amb l’hospital, la defensa dels pacients. Fruit de l’esforç dels nostres serveis socials, molts malalts mentals i dismi­nu­ïts psíquics poden disposar avui de pensions o ajuts socials que els asseguren les seves necessitats personals i poden disposar de més qualitat de vida.” La Fundació està capacitada per fer-se càrrec de la tutela dels malalts però “si hi ha una família, és aquesta la que es pro­posa pri­mer com a tutora. Malauradament, en els casos de malalts men­tals a ve­ga­des la família o bé no existeix o no es vol fer càrrec del fami­liar. Sovint topem amb famílies desestructurades. Davant d’aquestes si­tua­cions, i quan el pacient no és capaç de regir-se per si mateix, s’ini­­cia un expedient d’incapacitació que comporta la presentació d’un informe clínic, d’un de social, etc. que arribaran a un jutge que haurà de dictaminar, finalment, qui s’encarrega de la tutela.”

En conjunt, el procés que acaba determinant la tutela d’un malalt és com­plex, per tant, des del punt de vista ètic, s’ha de ser molt transparent. El ger­mà Joaquim ens puntualitza: “L’esperit de la Fundació és que es tre­ba­lli amb el màxim de transparència, donant totes les explicacions als fami­liars perquè comprovin que les coses es fan seguint la normativa, defensant els drets dels tutelats, perquè encara que siguin incapa­ci­tats continuen tenint uns drets que s’han d’assumir i hem de fer que es respectin. La tutela vol dir que la Fundació actua de subs­titut de la família i això representa una labor molt important, de gran respon­sa­bi­litat, més que la gestió burocràtica que també és àrdua i complexa. Al tutelat se li fa un seguiment permanent per conèixer les necessitats de recolzament que té en cada moment. Ens trobem da­vant d’una man­can­ça important: la de la família natural. Al nostre cen­tre treba­llem per fer que el malalt se senti en família i envol­tat de caliu.”

Els professionals del centre que porten el tema d’assistència també tenen cura de les famílies amb malalts mentals. “És important que el nostre centre també tingui un departament dedicat als familiars del malalt: fem teràpia de grup en família, atenem les famílies amb problemes, du­em a terme accions de descans en família… Es tracta de prioritzar el cuidador i fer-li entendre que ha de descansar per suportar millor la situació i la pressió a la qual es troba sotmès.” L’eix fonamental de la Fundació i de l’Hospital és la persona, independentment de la seva his­tòria, malaltia, realitat i limitacions i es respecten tots els seus drets. “Tam­bé ens sembla molt interessant relacionar-nos amb associacions de famílies de malalts mentals. Aquest tema l’hem treballat molt i hem aconseguit que hi hagi una molt bona entesa. Així establim accions de col·laboració. Aquestes disposen d’una fundació tutelar que ens envia pacients a l’hospital; es tracta d’un feedback molt positiu, amb un intercanvi d’informació profitós per a tots.”

L’orde religiós dels germans de Sant Joan de Déu ha transmès uns valors a totes les seves institucions sanitàries i socials, però amb un plante­jament obert a totes aquelles persones no creients. “La religió queda a un costat així com la nostra vida de germans, de comunitat, de pre­sèn­cia, d’animació, d’un estil i d’una cultura. El nostre interès és per la persona, per l’obra social que es duu a terme entre tots. Els nos­tres centres estan totalment professionalitzats i integrats dins de la xarxa assistencial pública. En aquest sentit, des de fa anys hem por­tat una dinàmica de progressiva professionalització dels nostres diferents centres. Treballem amb especialistes, se sobrepassa els 3.000, que s’han entusiasmat per l’esperit, la ideologia i principis de l’orde”, expressa el germà Joaquim. El nombre de germans és inferior, 118. Pel que fa referència a la capacitat de l’hospital, disposen de 700 llits.

Els germans de Sant Joan de Déu també desenvolupen altres projectes com una obra beneficosocial que és per grups més específics i dificul­to­sos (immigració, suport a malalties complexes, recolzament a països del Tercer Món…). També compten amb un centre per a disminuïts psíquics a Almacelles, entre d’altres centres repartits arreu de Catalunya. Joan Gon­zalo ens explica: “El nostre objectiu és fer que el malalt mental es pu­gui reinserir laboralment a la societat i estem treballant en aquesta línia. Intec Serveis és un Centre Especial de Treball, promocionat per l’orde que, com a empresa de neteja, contracta malalts mentals amb els quals estableix contractes de neteja amb establiments. Seria important que el sector empresarial s’interessés pels malalts men­tals o pels deficients i entengués que és possible aquesta reinserció laboral. Dins de la patologia mental hi ha un ventall de pronòstics molt ampli i hi ha casos en què un malalt pot portar una vida autò­noma. Volem que aquest assoleixi una vida el més normal possible i en molts casos això és factible. En aquests moments ens estem plantejant moltes coses, i estem estudiant la possibilitat de dur a terme reinsercions socials no només en empreses de neteja. Hi ha malalts amb una capacitat intel·lectual alta que podrien integrar-se en feines d’altres característiques.”

La societat catalana coneix de forma escassa la problemàtica del malalt mental i la seva actitud cap a ells és poc sensible. “La societat és soli­dà­ria quan coneix la problemàtica i se sent sensibilitzada. En els pro­pers anys s’anirà creant consciència que tots podem ajudar aquest tipus de malalts. L’Administració, sobretot l’autonòmica, ha experi­men­­tat un canvi. En matèria sanitària s’ha millorat en molts sentits, però la salut mental encara no està considerada de la mateixa manera que la resta de la sanitat. Hem aconseguit que es reconegués que és una malaltia, però manquen mitjans per millorar la situació. De totes ma­­neres, a Catalunya es viu el problema amb una altra dinàmi­ca, so­bre­tot pel que fa a recursos, és millor que la d’al­tres punts de l’Es­tat on és impensable la possibilitat de crear uns serveis comuni­ta­ris d’in­te­­gració laboral, cosa que aquí ja tenim.” Els països de la Unió Europea por­ten una línia de treball semblant a la nostra, les diferèn­ci­es són mínimes.

Com en altres disciplines, els avanços científics són constants. La inves­ti­gació mèdica és molt important per trobar nous fàrmacs i tractaments avançats que millorin l’estat del malalt mental. “Els tractaments que es fan avui dia són molt diferents i menys agressius que els de fa uns anys enrere. Els neurolèptics i antipsicòtics d’última generació són molt més efectius, de la mateixa manera que s’han dut a terme molts avenços en el camp de les intervencions quirúrgiques. Pel que fa refe­rència als tractaments amb intervenció terapèutica, farma­co­lògica i psicoterapèutica, també s’han produït millores importants, amb grans reduccions dels efectes secundaris. Estem atents a bus­car les tècniques més adequades per a cada patologia.” Els tracta­ments es complementen amb unes instal·lacions modernes i ben dota­des. “De totes maneres, en el camp de la salut mental, la inversió més important és, sobretot, en persones que han d’estar pendents del pa­cient. Evidentment, hi ha altres aspectes que no es poden deixar de banda com són el confort, les mesures de seguretat i, en definitiva, un espai adequat a les característiques i necessitats del malalt.”

La realitat és canviant i progressivament s’anirà eliminant la imatge estig­ma­titzada que es té de les patologies mentals entre la societat. “És una malaltia més, que en alguns aspectes és més controlable que en d’al­tres, però que no podem associar a agressió o violència. És una limi­ta­­ció més de la naturalesa humana, tots n’hem de ser correspon­sables i l’hem d’assumir. Un informe de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) ha pronosticat que en els propers 10 anys hi haurà un augment molt significatiu, al voltant del 25%, de les patologies men­tals, sobretot de les lleus. Necessitem mitjans per afrontar aquesta si­tuació i alleugerir-la al màxim possible. Les patologies greus no estan augmentant, però les lleus s’estan disparant (depressions produïdes per estrès, per exemple). Són patologies curables però que saturen els dispositius sanitaris.”

L’orde hospitalari de Sant Joan de Déu ha dut a terme una gran tasca assistencial a través dels seus centres i de la seva obra. La il·lusió i l’es­forç de tots els professionals que l’integren han dibuixat un panorama esperançador per millorar la situació dels malalts mentals al nostre país. La Fundació Germà Tomàs Canet s’ha atorgat un marc jurídic essencial per tal de fer-se càrrec de la tutela de pacients ingressats al centre o provinents de la xarxa de Sant Joan de Déu, Serveis de Salut Mental. Amb aquestes inquietuds i preocupacions, la Fundació continuarà avan­çant en aquesta lluita per procurar una millor qualitat de vida a les per­sones amb problemes psíquics.