Sr. Iban Ventura i Tirón
Sr. Iban Ventura i Tirón
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

IBAN VENTURA I TIRÓN

GRUP MONLAU

Text del 06-02-2014

Cada any centenars de joves troben en aquest centre de formació una oportunitat per llaurar-se un futur professional. Nascut tant amb aquesta voluntat com amb la de cobrir les necessitats laborals de les empreses, el seu director no dóna per tancada la seva tasca fins que l’alumne no s’insereix al mercat de treball: un suport del jovent que creu que les institucions haurien de fomentar si no volen tenir una generació perduda i, per tant, una alta xifra d’atur sistèmic. 

Centre privat d’estudis professionals

Un cop acabats els estudis d’ADE a ESADE, vaig entrar a treballar al grup Quadis, al sector de l’automoció, el 2006. Dos anys després, la sobtada mort del meu pare, Pío Ventura i Pagà, m’obligà a assumir la direcció general del Grup Monlau, del qual era el fundador. El nostre és, en gran part, un centre privat d’estudis professionals que busca formar joves que, malgrat no segueixin el camí de la universitat, puguin descobrir les seves habilitats laborals i aportin valor a la societat. Impartim la formació a tres edificis de Barcelona i un quart situat a Montcada i Reixac. Som un centre pioner de referència en l’àmbit de la formació en mecànica de competició. Així mateix, oferim també estudis de formació professional en tot allò relatiu al sector de l’automoció, en administració, màrqueting, sistemes informàtics i hoteleria i turisme; igualment, impartim Batxillerat, ESO, Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI) i formació d’aprenents.

Una oportunitat laboral per als joves que no segueixen estudis superiors

El meu pare fundà el Grup Monlau l’any 1982, juntament amb Carlos Camí i Sánchez,. Era un moment de renovació de la formació professional i el meu pare va entendre, amb clarividència, que calia dotar les empreses dels tècnics que el mercat laboral demandava. Alhora, es tractava de donar una oportunitat als joves que no volien seguir estudis universitaris; així s’evitava que se sentissin fracassats, se’n valoritzava les capacitats i se’ls integrava a la societat mitjançant una millora personal i professional.

Formació concertada que combina els estudis reglats amb l’aprenentatge especialitzat

Fins a aquell moment, les empreses formaven els seus tècnics amb la feina in situ. Monlau va voler conservar aquest esperit però ampliant-lo a través d’una base tècnica professionalitzada, de forma que es compatibilitzessin els estudis reglats amb l’aprenentatge especialitzat. Així, a aquells alumnes que no hagin obtingut el títol de secundària, els donem l’oportunitat d’obtenir el graduat escolar mentre es formen, per exemple, en mecànica de cotxe, de moto o de carrosseria. Tot i tractar-se d’un centre privat, una part de la formació té la condició de concertada; d’aquesta manera, s’aconsegueix que les famílies hagin de fer una aportació econòmica més modesta.

Àmplia oferta formativa

Monlau aplega quatre centres. El centre original, al carrer Monlau de Barcelona i amb quasi 700 alumnes, imparteix estudis secundaris, batxillerats i cicles formatius de serveis. El segon centre, al carrer Caracas i amb més de 1.000 alumnes, disposa de més de 6.000 m2 d’instal·lacions que acullen els estudis més tècnics, basats sobretot en automoció i energies renovables.

Motociclisme i automobilisme

El tercer centre constitueix la segona gran branca del nostre grup: Monlau Competició. Va néixer el 1997 gràcies a l’Emili Alzamora, ex campió del Món de Motociclisme. Quan volia fer el salt a la categoria de 250 cc., no trobava equip i l’escola l’hi va facilitar. Llavors el meu pare s’adonà que hi havia una mancança de tècnics joves i preparats al món de l’alta competició amb motos i cotxes. El 1998 es va iniciar, de forma pionera a l’Estat, el primer curs en mecànica de competició de motocicletes. Uns anys després, el 2003, es traspassà el model nascut per a les motos al món dels automòbils, i aquell mateix any aquesta línia formativa passà del carrer Caracas al carrer Potosí. Avui els alumnes fan pràctiques al nostre equip o a escuderies amb les quals tenim conveni, i els professors són alhora tècnics en els diferents campionats en què participem, amb el valor afegit que això suposa per als temaris que s’imparteixen.

Màster en Enginyeria de Competició

El quart centre és a Montcada i Reixac, on impartim el màster d’Enginyeria de Competició i on s’ubiquen els departaments de competició tant de motociclisme com d’automobilisme de l’escola. Hi estudien 30 enginyers que es volen especialitzar en el món de la competició, tant per a automobilisme com per a motociclisme. Més de la meitat dels alumnes procedeixen de fora de Catalunya, i els professors són enginyers en actiu que poden aportar casos pràctics.

Piràmide formativa deformada

La formació al nostre país presenta una piràmide amb una àmplia base sense estudis secundaris, una part central bastant estreta composta per tècnics de cicles mitjos i superiors, i la cúspide, corresponent als estudis universitaris, que es torna a eixamplar. Ja que fa unes dècades, la formació professional estava desprestigiada, avui tenim un excés d’universitaris i una manca de tècnics, tot i que, sortosament, l’FP es torna a considerar com una sortida laboral més. L’Administració treballa per revertir aquesta desproporció, però els canvis són lents i el sector de l’ensenyament està molt polititzat: cada partit vol crear la seva llei educativa, cosa que repercuteix negativament en els alumnes. Caldria arribar a un consens entre tots els partits polítics que donés lloc a una llei educativa pactada i, per tant, estable en el temps.

Un partner compromès: Repsol

Comptem amb Repsol com a partner de l’escola: no només patrocina els projectes esportius en l’àmbit del motociclisme sinó que esponsoritza l’escola amb beques per als millors alumnes del centre. On manca el suport institucional, hi ha empreses privades que demostren la seva sensibilitat i aposten per donar suport als joves valors. És molt d’agrair aquest esforç, que prioritza la formació dels estudiants i parla en favor de la seva responsabilitat social corporativa.

Adequació de l’FP a la realitat empresarial de l’Estat

La formació professional dual permet que l’alumne es formi tant al centre com a l’empresa. Es tracta d’aprofitar un sistema educatiu basat en el que fan a Alemanya, Suïssa i, sobretot, Àustria, on s’estipula que, com a mínim, una tercera part la formació s’hagi de fer a l’empresa. Tanmateix, no podem comparar el teixit empresarial centreeuropeu amb el d’Espanya: el nostre es conforma bàsicament de pimes, i és difícil aconseguir aquest compromís per part d’aquestes empreses si no reben algun tipus de contraprestació de les institucions públiques. Fins que no s’aconsegueixi la implicació de totes les parts, la formació professional dual no serà un èxit general i sostingut al nostre país.

La col·laboració amb escoles estrangeres motiva tant alumnes com professors

Estem molt implicats en projectes internacionals, sobretot en l’àmbit de la mecànica, amb intercanvis amb escoles angleses i franceses. Aquest tipus d’iniciatives no només motiven els alumnes sinó que suposen un incentiu per al professorat, que pot contrastar la seva metodologia i els seus coneixements amb professionals d’altres indrets. A més, en l’àmbit del Batxillerat, estem involucrats, juntament amb escoles de Noruega, França, Alemanya i Turquia, en un projecte de reciclatge.

No podem permetre que el jovent esdevingui una generació perduda

Atès el nostre àmbit d’actuació, tenim molt clara la necessitat que el jovent actual no esdevingui una generació perduda per culpa de la paràlisi del mercat o de les carències formatives. Per a nosaltres, l’èxit del nostre projecte no acaba quan l’alumne culmina els estudis al centre, sinó quan aconsegueix trobar encaix al mercat laboral. Aquest és l’esperit que hauria d’animar les institucions; altrament, costarà molt remuntar la crisi.

La crisi en el sector educatiu

En el nostre sector la crisi ha tingut un efecte particular: davant el creixent atur s’ha incrementat l’interès per reciclar-se i, així, poder inserir-se laboralment. Alhora, ha posat fi a una pràctica habitual dels anys de bonança, que era que els joves abandonessin els estudis atrets per les ofertes de fer jornada laboral completa. Per contra, en ser una entitat privada, com ara s’ha reduït el poder adquisitiu de les famílies, ens hem d’esforçar més que mai per diferenciar-nos de l’escola pública, que ofereix formació de forma gratuïta. Crec que la competència ens fa millors a tots. Desitjo, per tant, que l’escola pública sigui cada cop de més qualitat, cosa positiva per a tota la societat i que a més farà que les escoles privades i concertades ens hàgim de superar i seguir perfeccionant-nos.

Per la cultura de l’emprenedoria

Davant l’obligació social que com a escola tenim de promoure l’emprenedoria, així com la qualitat de molts dels projectes de fi de cicle dels alumnes de formació professional, l’any passat vam iniciar un viver d’empreses (Espai d’emprenedoria), on actualment treballen un grup d’antics alumnes que a final del curs passat guanyaren el concurs al millor projecte emprenedor. Els oferim un espai amb equipament on puguin treballar, així com el seguiment i assessorament d’uns professors. Paral·lelament, col·laborem amb la Fundació Inlea, una entitat que vol promoure la cultura de l’emprenedoria. A més, amb un grup de joves empresaris catalans celebrem trobades periòdiques en les quals convidem personalitats de diferents àmbits per ampliar la nostra visió empresarial. Tenir un lligam molt estret amb el món de l’empresa permet conèixer cap on evolucionen les necessitats del mercat laboral i, consegüentment, quins perfils professionals caldrà formar a mig termini.