Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Ignasi Castellví i Sancho
IGNASI CASTELLVÍ I SANCHO.
Fotografia: Àngel Font

IGNASI CASTELLVÍ I SANCHO. SYSTEM GYM

Obra:

Text del 16/11/2010 pel Sr. Font

Els beneficis de l’exercici són innumerables. Des dels primes dies de fer-lo, ja ets trobes millor físicament i anímicament. I, quan ja portes un cert temps, la gent també t’ho nota i t’ho diu. I això fa que la teva autoestima creixi.

Dirigeixo un centre de 250 m2, que controlo tot sol. Això em permet oferir un tracte molt personal. De fet, adapto l’entrenament al perfil de cada soci; fins i tot recomano uns o altres exercicis segons el seu estat anímic puntual.

La pràctica de l’esport va relacionada amb un estil de vida saludable. Quan es fa exercici, el cos està en forma i nota més els excessos. Per això, s’eviten més fàcilment.

Al culturisme abans l’anomenàvem cultura física, un nom que respon més a la seva essència: la preocupació pel funcionament del cos i l’aprofundiment en tècniques d’entrenament, nutrició, biologia, fisiologia…

El nostre cervell, i en definitiva la nostra salut mental, es beneficia de l’exercici físic. I no cal ser un científic per constatar-ho. La pràctica regular de l’esport és la millor prova de laboratori per adonar-se’n. Ignasi Castellví i Sancho, entrenador regional i nacional de culturisme i formador de monitors personals, ho ha pogut comprovar en centenars d’ocasions. La seva activitat professional diària li permet observar els canvis beneficiosos que esdevenen quan un soci del seu gimnàs System Gym, que va fundar l’any 2003 en la població de l’Hospitalet de l’Infant, segueix un programa individualitzat d’entrenament. “Els beneficis són innumerables. Des dels primes dies ja et trobes millor físicament i anímicament. I quan ja portes un cert temps practicant-ho la gent també t’ho nota i t’ho diu quan et troba pel carrer. Això fa que t’animis i que la teva autoestima creixi. El més difícil sempre és donar el primer pas.”

I ho diu amb coneixement de causa. “Jo era un nen molt tímid i, tot i que sempre m’havia atret el mon del culturisme, la primera vegada que vaig entrar a un gimnàs va ser una mica traumàtic. I continuo sent tímid però he après que, si no m’obligo a donar passes, no puc superar-me ni avançar personalment. He pogut comprovar per mi mateix que, a la vida, si insisteixes ets perfectament capaç d’arribar allà on t’has proposat o, fins i tot, més alt. Recordo que fa anys treballava en un gimnàs de l’Ametlla de Mar i em van proposar de parlar per la ràdio. No volia anar, però m’ho vaig repensar. Sabia que ho passaria malament, però també era conscient que si m’atrevia a donar el pas, pujaria un esglaó més, la meva autoestima se’n beneficiaria perquè n’havia estat capaç.”

Una frase corona les parets del seu gimnàs: el primer pas és el més complicat, però si perseveres arribaràs allà on vols. “Hi ha socis que m’han confessat que quan han tingut dies baixos els ha animat llegir-la. Això ja fa que la seva presència tingui una justificació.”

Ment i cos se situen a una mateixa balança. Amb aquesta premissa, Ignasi Castellví dissenya els entrenaments dels socis que assisteixen al seu club. “Depenent del seu estat anímic els recomano seguir un entrenament o un altre. En funció de com evolucionen, es va variant. És curiós comprovar que, quan milloren en l’entrenament, el seu estat anímic es recupera. I a l’inrevés. També m’he trobat amb gent que entra amb certa prepotència. Aleshores també intento no donar-los més ales, els haig de frenar i els haig de fer veure la realitat. Cada persona és un món i ho tinc molt en compte.”

Les dimensions del seu gimnàs res tenen a veure amb les macroinstal·lacions esportives que sovint proliferen a totes les comarques. “Dirigeixo un centre de 250 m2, que controlo jo sol. Això em permet allunyar-me del tracte impersonal. Arribes a conèixer tant els socis que, quan entren per la porta, ja saps quin dia tenen. D’altra banda, sempre se’ls obre una fitxa confidencial, amb les seves dades i les seves peculiaritats. Les lesions o malalties condicionen l’entrenament. Tenim gent amb trasplantaments de fetge, amb pròtesis o amb hèrnies discals, per exemple. I ho has de tenir en compte. Així mateix, sempre demanem que abans rebin el vist i plau del seu especialista mèdic.”

La dieta també és un element clau de l’entrenament. “No els marco cap dieta pautada diària ni cap llista obligatòria d’allò que es pot i no es pot ingerir, però sí que els ofereixo informació sobre l’alimentació saludable i el consum de productes naturals. És interessant que sàpiguen diferenciar quan van a comprar què és un hidrat de carboni, què és una proteïna i que és un greix. La pràctica de l’esport va relacionada amb un estil de vida saludable. Quan fas exercici, el teu cos està en forma i nota més els excessos. Per això, evites fumar o beure massa, ja que saps que al dia següent aniràs al gimnàs i no rendiràs igual. En definitiva, l’esport és una eficaç medicina preventiva.”

Per tal d’esdevenir un bon professional, la formació autodidacta en diverses disciplines ha estat cabdal per al senyor Castellví. “Sóc molt curiós i sempre vull saber el perquè de les coses. Quan era més jove treballava en una empresa de transports i viatjava amb el meu camió per tot Espanya, fins que vaig decidir que havia de dedicar-me al 100% a allò que m’agradava. Va ser quan vaig muntar una botiga de dietètica, que em va permetre tenir més temps lliure per continuar els entrenaments, estar en contacte amb la gent i formar-me en el culturisme i en d’altres disciplines, com la dietètica o la psicologia esportiva.”

Aquesta inquietud respon a un vessant d’aquest esport, “per a mi, el més autèntic. Vaig tenir la sort de poder formar-me amb gent pionera, que estava allunyada d’una tendència posterior més interessada en l’explotació comercial d’aquesta activitat física. Al culturisme abans l’anomenàvem cultura física, un nom que crec que respon més a la seva essència: la preocupació pel funcionament del cos i l’aprofundiment en tècniques d’entrenament, de nutrició, de biologia o de fisiologia, entre d’altres. Es tracta d’una manera de viure, de fer salut, allunyada dels escàndols de dòping que malauradament sovint s’han associat a la nostra activitat.”

Respectar les bases elementals que ha de regir tot entrenament és una altra premissa en el seu exercici professional. “El cos no es pot forçar sinó que s’ha d’adaptar a una sobrecàrrega gradual. Sempre explico als meus alumnes l’anècdota del grec que corria cada dia en un estadi amb un be carregat al coll. L’animal anava creixent i ell s’havia d’adaptar al seu pes. Al final, quan el be va esdevenir una cabra, l’home també havia transformat el seu cos: era més fort. D’altra banda, els nous socis han de saber que no poden recuperar el temps perdut. És necessari prendre-s’ho amb calma. Recordo el cas d’un senyor de 70 anys que no seguia els meus consells ni advertiments; les seves pulsacions es disparaven als entrenaments. Un dia, a casa, li va donar un infart. No es pot forçar tant la màquina. Es tracta de fer salut, no de guanyar cap cursa.”

És a partir dels 30 anys quan s’ha de començar a vigilar més. “Tinc socis d’aquesta edat que tenen poc temps per entrenar i que fa anys que no practicaven cap esport. Adapto els seus entrenaments i incloc exercicis cardiovasculars. Els aconsello que, a partir dels 30, el seu objectiu ha de ser la salut i no tant el rendiment.”

Un suggeriment que ell mateix s’aplica. “Jo també he readaptat la meva taula d’exercicis i intento sempre tenir temps per fer esport a la natura: el mar i la muntanya són les meves altres passions. M’encanta anar en bicicleta, sortir amb la barca a veure el sol i caminar per la muntanya. Tinc ganes que la meva filla, de dos anys i mig, creixi per poder també compartir aquestes aficions amb ella.”

El futur el veu amb optimisme. “Pretenc consolidar el meu negoci, malgrat la proliferació de grans superfícies esportives. Sé que no brinden el tracte de proximitat que sí pot oferir un centre petit.”