Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Iñaki Frade i Gobeo
IÑAKI FRADE I GOBEO.
Fotografia cedida per Iñaki Frade.

IÑAKI FRADE I GOBEO. Frade Gobeo Abogados y Economistas

Obra:

Text del 18-07-13

La diversificació d’activitats i l’eficiència del seu equip han estat clau en l’èxit d’aquest gabinet jurídic i de consultoria estratègica empresarial, al capdavant del qual es troba l’economista i docent Iñaki Frade, qui posa en relleu la transcendència de les pimes en la nostra economia i incideix en les xacres de la societat espanyola; un fet que el porta a advocar per una profunda regeneració moral de la classe política a fi que pugui esdevenir model de conducta.

Esperit emprenedor familiar en l’àmbit assessor

El 1985 el meu germà Francisco Javier i jo, màster per l’IESE i doctor en Ciències Econòmiques respectivament i amb experiència docent universitària, ens iniciàrem en la consultoria empresarial combinant-la amb tasques de tipus informàtic, com la confecció de censos cadastrals per als ajuntaments i la mecanització de pàrquings. El 1990 vam decidir centrar-nos exclusivament en la consultoria estratègica empresarial. La crisi de 1992 posà en relleu la conveniència d’ampliar els serveis cap a l’àmbit jurídic i d’especialitzar-nos en dret concursal per intentar atorgar una segona oportunitat a les companyies amb dificultats. Per això ens fusionàrem amb la firma legal Vialegis i creàrem el gabinet jurídic, econòmic i empresarial Vialegis & Frade Gobeo, que s’escindí anys més tard; el 2000 començàrem a operar amb un equip multidisciplinari com a Frade Gobeo Abogados y Economistas.

Consultoria empresarial i serveis jurídics

La nostra entitat ofereix serveis en dues àrees diferents. La primera és la jurídica, en què prestem assessorament i actuem en els àmbits processal, civil, mercantil i economicopenal. La segona és l’econòmica, centrada en la consultoria d’empreses i de direcció d’empreses i en la direcció externalitzada de companyies. Actuem en tot tipus de procediments civils i mercantils, però tenen un pes específic les demandes judicials a les grans companyies de subministraments i a les entitats financeres. 

De la direcció externalitzada de corporacions a la consultoria estratègica integral

Durant els anys de bonança, la nostra activitat més destacada en el vessant econòmic era la direcció externalitzada de corporacions. Es tractava d’un grup de treball format per exalumnes destacats de la branca econòmica de la UAB, on imparteix classes el meu germà, o de la Universitat de Girona, on ho faig jo, que eren contractats pel nostre despatx a fi d’actuar com a executius en empreses clients. La doble identitat, com a membres de la nostre equip però dirigents en una altra societat, i la posada en comú de les experiències, enriquien la seva contribució en la companyia client i els seus coneixements professionals. La irrupció de la crisi, tanmateix, reduí la demanda d’aquests serveis i en l’actualitat, l’àrea econòmica es dedica a la consultoria estratègica –financera, de negocis i inversions, reestructuracions, etc.– és l’activitat més important.

Contribuir a la viabilitat i continuïtat de les companyies del país

Desitgem contribuir a la viabilitat i continuïtat de les companyies del país i, en els casos més extrems, intentar que el seu tancament no interfereixi en el futur professional i personal de l’empresari portant a terme una liquidació ordenada.

Una Llei Concursal que responsabilitza de la fallida a l’emprenedor

Per desgràcia, l’actual normativa concursal no contribueix que les empreses siguin reflotades. De fet, el 95% de les societats que entren en concurs de creditors van finalment a liquidació. L’altre 5% incompleix generalment el conveni assolit durant el primer any de vigència, amb la inhabilitació derivada per a l’empresari o administrador si se’l considera responsable. És una jurisprudència que no fomenta la iniciativa empresarial, perquè responsabilitza de les fallides l’emprenedor i respon al nostre substrat cultural mediterrani, en què es creu que la corrupció, la falta de moral i l’incompliment de les normes per lucrar-se són generalitzats.

Cal reivindicar la importància de les pimes i la tasca dels seus responsables

Al nostre país no es valora la transcendència de la figura de l’emprenedor, que amb la seva feina crea llocs de treball i riquesa per a la comunitat. Solen ser unes persones honestes, treballadores i infatigables, que aixequen un projecte mitjançant una estructura de pime. I és que el teixit empresarial de Catalunya està constituït majoritàriament de petites i mitjanes empreses que operen des de les dificultats de la seva mida per competir amb les grans corporacions i des de l’oblit i la falta de suport de l’Administració, que legisla en funció dels interessos de les grans companyies. Des del 2009 i fins enguany he estat president de PIMEC Girona i he treballat per donar a conèixer i defensar la problemàtica del sector.

Els capitals disponibles per a crèdits han estat destinats al sector públic

La present recessió, d’abast i dimensions majors que la del 1992, té arrels financeres, cosa que explica, però no justifica, la present política creditícia de les entitats financeres. El venciment de títols i la conveniència de finançar les administracions han condicionat que els capitals disponibles per a crèdits es destinessin al sector públic, de manera que aquesta via de finançament ha quedat molt restringida en el sector privat, fet que provoca manca d’activitat econòmica, perquè les petites i mitjanes empreses no disposen de circulant. Hem de lloar la fortalesa de les nostres pimes, que amb la seva capacitat de previsió i flexibilitat, han sabut adaptar-se a la nova conjuntura gràcies a la fidelització dels seus clients, al finançament intern i a l’increment de les exportacions.

Mesures recomanables per superar la recessió

Per garantir el progrés de la nostra societat, caldria que l’Executiu adoptés mesures veritablement eficaces per recaptar més i donar suport a les pimes espanyoles. El primer objectiu es podria assolir amb una simplificació i clarificació de la fiscalitat. A més, fóra convenient que la reinversió en immobilitzat i circulant desgravés, perquè les companyies disposessin d’un elevat grau d’autofinançament. I en tercer lloc, hauríem de revisar el sistema d’impostos indirectes per no perjudicar l’activitat econòmica de determinats sectors econòmics –el del transport, per exemple–, i es podrien apujar els tipus impositiu de l’alcohol o el tabac. A més, caldria estimular la iniciativa i flexibilitat privades minimitzant la política de subvencions i aplicant-la únicament en sectors estratègics per garantir-ne la continuïtat a mitjà i llarg termini.

Si s’abaixés la imposició tributària es reduiria el frau perquè ja no resultaria competitiu

La gran incidència de l’economia submergida al nostre país està directament relacionada amb la inadequada política contributiva i la falta de suport als microempresaris, ja que una gran part se’n deriva de l’activitat de petits emprenedors, els ingressos dels quals no els permeten subsistir i alhora pagar les quotes d’autònoms i l’IVA corresponent. Caldria abaixar i fer proporcional la taxa d’autònoms per impulsar l’activitat econòmica. De fet, si s’abaixés la imposició contributiva es reduiria el frau perquè ja no resultaria competitiu.

Cap a una major flexibilitat laboral

La flexibilitat laboral sempre promou l’ocupació i el dinamisme econòmic, com s’observa en els països on és vigent, perquè anima els inversors i els empresaris a expandir els seus negocis; a més, és una mesura de justícia per a les pimes, les quals es poden veure abocades al tancament en no ser capaces d’acomiadar treballadors per no poder fer front a les indemnitzacions. Per raons històriques, encara concebem el salari com una contraprestació al treball, però en realitat és una inversió empresarial que s’ha de retre, i un treballador no hauria de ser mai una rèmora que impedeixi la continuïtat de l’activitat d’una organització que contribueix al benestar de tota la comunitat.

Polítics aliens a les problemàtiques i a les necessitats de la població

La idiosincràsia espanyola afecta greument el progrés econòmic i social de l’Estat. En primer lloc, el nostre individualisme ens fa competir i no cooperar, cosa aplicable a les persones, a les societats públiques i privades i a les organitzacions territorials. En segon lloc, les entitats financeres disposen d’un immens pes i poden arribar a modificar les decisions polítiques, que també poden estar condicionades per l’individualisme, l’ego i la corrupció generalitzats. Caldria que la classe política fes un profund exercici d’autocrítica i que es regenerés per posar fi a la imatge d’inoperància actual. Cada vegada més, vivim immersos en una societat dicotòmica, en què els polítics i la manipulada opinió publicada viuen d’esquena a les problemàtiques i a les necessitats reals de la població. 

L’activitat econòmica de Catalunya suposa el 26% del total de l’Estat

Els empresaris manifesten opinions diverses sobre el procés sobiranista, però grosso modo és una qüestió que ni els preocupa ni els ocupa sempre que el clima del país sigui d’estabilitat i seguretat jurídica i propiciï les operacions econòmiques. Per això una part dels nostres emprenedors, conscient de la rellevància del mercat espanyol, tem els perjudicis econòmics del trencament amb Madrid. En percebre, però, la descompensació entre les nostres aportacions a l’erari públic i les seves retribucions, altra gran part defensen un model de relació que tingui en compte que la nostra activitat econòmica suposa el 26% del total de l’Estat. Des del meu punt de vista, no sembla raonable creure que una Catalunya independent restaria com un illot a la UE actual; una altra qüestió és avaluar la millor alternativa per a la societat catalana.