Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep Bigas i Salvans et alia a publicar
ISABEL VIÑAMATA I NEBOT i JOSEP BIGAS I SALVANS.
Fotografia cedida per Josep Bigas.

ISABEL VIÑAMATA I NEBOT i JOSEP BIGAS I SALVANS. Bigas Grup / Farmàcia Viñamata

Obra:

Text del 07-11-2013 .

Apostar per la mobilitat dels diners, més que no sols per l’estalvi, és la manera d’entendre l’economia i  el tarannà català d’aquest matrimoni d’empresaris que a, partir dels sectors de la construcció i de la farmàcia, han diversificat en àmbits tan diferents como el de l’aviació o les energies renovables. El foment dels valors de l’esforç i la responsabilitat els sembla essencial, començant per redimensionar els subsidis i acabant amb la impunitat de la banca.

Cònjuges i empresaris

Josep i Isabel som marit i muller; ambdós tenim les nostres empreses, una constructora i una farmàcia respectivament. I potser és aquest tarannà inquiet i emprenedor una de les coses que més ens uneix. Isabel es va llicenciar en Farmàcia l’any 1988 i, amb l’ajut del seu pare, comprà una farmàcia a Granollers que encara gestionem. La farmàcia té 37 persones en plantilla i treballa les 24 hores. El 2003 vam ser pioners en la robotització del negoci, i l’any 2000, en la introducció de la parafarmàcia, que va guanyar importància per la necessitat de complementar amb productes no mèdics la reducció del marge de beneficis dels medicaments propiciada per la nova legislació. Comprem directament als laboratoris i mantenim l’estoc en els 400 m2 de què disposem, i així no fem esperar el client. Som una farmàcia de referència, al costat mateix de la qual hem ubicat la seu de la constructora de Josep.

Modernitzar la legislació del sector farmacèutic

Malgrat la normativa arcaica que el regula, el sistema farmacèutic a Espanya és de primera qualitat. Hi ha una legislació comuna per a tot l’Estat, i cada comunitat autònoma té potestat per adaptar-la al seu context, però tant en una instància com en l’altra les normatives han quedat antiquades, i això impedeix que el sector s’adapti als nous temps. Qualsevol avenç es fa a desgrat dels col·legis de farmacèutics, que haurien de vetllar pels interessos dels qui treballem en el sector.

Especialització en l’àmbit de la parafarmàcia

El 80% de la nostra facturació provenia dels medicaments, i el 20% restant, dels productes de parafarmàcia. Gràcies a l’especialització hem aconseguit invertir els percentatges. Primer vam alliberar un dels nostres dependents de la tasca de despatxar medicaments i el vam formar en els temes i la venda de dermofarmàcia. En vista de l’èxit, vam fer el mateix especialitzant dependents en dietètica, en medicina natural, en dental, en ortopèdia i en medicina infantil. Només vam deixar dues persones encarregades dels medicaments, que són els farmacèutics titulats. Aquesta aposta per l’especialització en parafarmàcia ha estat clau per poder subsistir quan han arribat els problemes de liquiditat de l’Administració a l’hora de reemborsar els medicaments.

Construïm per a tercers i mai hem fet promocions

En el sector de la construcció, ens dediquem a la construcció per a tercers, sobretot obra pública, tant obra d’edificació com obra civil. Hem dut ha terme feines molt diverses, des de carreteres, ponts i carrers fins a depuradores, llars d’avis, guarderies, piscines cobertes…; treballem principalment a Catalunya. Una de les obres de les quals ens sentim més orgullosos és la remodelació del mercat modernista de Sant Feliu de Guíxols. Sempre ens hem limitat a construir, mai no hem estat promotors, ni ens hem dedicat a especular.

No ens vam enriquir amb el boom immobiliari

Les empreses constructores estan en vies de desaparició. És molt difícil afrontar una baixada de l’activitat del 80%. Set de cada deu constructores catalanes han fet concurs de creditors o es mantenen en un equilibri precari. Que això ha estat conseqüència de la bombolla immobiliària és un diagnòstic en el qual tots podem estar d’acord. Però cal recalcar que, durant els anys del boom immobiliari, vam treballar plegats amb milers de constructores i vam poder veure de molt a prop la seva realitat, i avui no en coneixem cap ni una que hagi tancat enriquida. En canvi, en coneixem moltes amb les quals els empresaris han perdut tot el patrimoni personal que havien acumulat, i fins i tot el que havien heretat dels pares.

Res dol més a un empresari que haver d’acomiadar un treballador eficient i vàlid

Els pocs constructors que sí que havien acumulat un cert capital durant l’època d’eufòria econòmica l’han perdut quan han hagut d’acomiadar els treballadors que la baixada de la demanda havia fet innecessaris. L’any 2007, Bigas Grup donava feina a 300 persones, i va acabar l’exercici del 2011 amb 148 persones en nòmina; a hores d’ara en som 42. Hem hagut d’acomiadar més d’un centenar de treballadors per poder mantenir l’empresa. Som empresaris des de fa gairebé trenta anys, però fins aquesta crisi no ens havíem vist en la necessitat d’acomiadar treballadors vàlids, eficients i intel·ligents. No hi ha res que a un empresari li dolgui més que dir-li a una persona que fa anys que coneix i que ho ha donat tot per a l’empresa que l’ha d’acomiadar.

L’excessiu proteccionisme del treballador propicia la caiguda en picat de la contractació

Moltes constructores no han pogut afrontar la despesa de la reducció de plantilla i han hagut de tancar. És lamentable, perquè amb un mercat laboral i un acomiadament més flexibles, podrien haver salvat un terç de la plantilla. I no es tracta només del que es podria haver salvat, sinó de les perspectives de futur. L’únic que aconsegueix l’excés de proteccionisme del treballador és la caiguda en picat de la contractació.

Aposta per la diversificació

L’esfondrament del sector de la construcció ens ha fet diversificar i ens hem introduït en els camps del reciclatge i les energies renovables. Cal lamentar el paper de l’Administració pel que fa a les energies renovables, perquè van incentivar els emprenedors a invertir en aquest sector, tot prometent-los subvencions per cada quilovat produït, i després els van deixar desemparats. Amb això, moltes empreses s’han arruïnat, i els inversors s’han mostrat molt més cauts. D’altra banda, des de l’any 2000, també hem diversificat en el camp de l’aviació, que va començar com una afició. Josep és pilot i tenim tres helicòpters i un avió que usem per a vols turístics, transport públic de passatgers i vigilància i supervisió de les línies elèctriques. Per acabar de completar el nostre desplegament en diversos camps, comptem també amb un centre mèdic estètic i una cerveseria.

Més que polítics, ens calen estadistes

Pensem que el President Rajoy hauria d’anar un pas més enllà en els seus plantejaments. La reforma laboral que va promulgar no satisfà les necessitats de l’economia real, es va quedar a mig camí per por que els sindicats convoquessin vagues generals. Els sindicats fan una funció molt imprescindible en les relacions laborals, però haurien d’assumir que la realitat és una altra i prendre una nova actitud; llavors serà el moment en què aquest país començarà a repuntar. El que cal és determinació, un govern que pensi en termes de futur i no en termes electorals. I per fer front a la recessió actual ens cal, més que un polític, un estadista.

Redimensionar l’atur

Caldria circumscriure subsidis i prestacions a qui veritablement no tingui un altre mitjà de subsistència o no es pugui valer per si mateix; si no es fa així, correm el risc de crear una generació de ciutadans subsidiats, al marge de la productivitat, el treball i l’esforç. Evidentment, cap polític que vulgui ser reelegit tirarà endavant una mesura tan impopular com ho és el redimensionament de l’atur, però algú hauria de fer front a la situació i replantejar la qüestió dels subsidis.

La irresponsabilitat dels bancs

De vegades sorprèn la facilitat amb què els bancs apliquen les seves polítiques: quan consideren que n’obtindran beneficis, ofereixen totes les facilitats per accedir al crèdit; quan arriba la recessió i la gent no pot fer front al crèdit, els bancs apel·len a la responsabilitat (o a la irresponsabilitat) dels altres i se’n renten les mans, com si ells no haguessin estat part interessada i incitadora del consum creditici; per no parlar de la reprovable exhibició de beneficis anuals que fan molts bancs. Si a això hi sumem la inversió de fons públics per salvar determinades entitats financeres, no podem fer més que assenyalar un sector que sembla funcionar amb total impunitat

Un error de càlcul del President Mas

Al nostre parer, el President Artur Mas és conscient que l’empresariat català no aposta pel procés sobiranista. En aquest aspecte ha comès un error de càlcul. La independència d’un país és inexorable quan és el somni d’una o més generacions. Però encara no fa un any es donava per bo un pacte fiscal o un concert econòmic a la basca. És molt poc consistent que en tan poc temps les nostres aspiracions passin d’un acord econòmic a la secessió, perquè dóna a entendre que el mòbil és estrictament quantitatiu, no qualitatiu.

Emprenedoria i esforç, trets idiosincràtics

Si alguna cosa ens defineix com a empresaris i persones és que ens estimula la lluita del dia a dia i ens agrada treballar. Gaudir de la nostra feina és una manera d’entendre la vida que hem après dels nostres avis i pares, que ja eren empresaris. Per sort, comptem amb un equip humà que ens ho fa tot més fàcil, i del qual constantment estem aprenent. Els nostres fills, que ja són majors d’edat, han crescut en aquest ambient de treball i d’esforç, i estem convençuts que això ha estat molt enriquidor per a la seva formació. El millor de tot és que les idees no se’ns esgoten, i la setmana que ve creem una altra empresa. Per a nosaltres, guardar els diners al banc i no moure’ls no és la manera d’entendre l’economia d’un país com Catalunya, històricament emprenedor.