Sr. Jaume Claramunt Benítez
Sr. Jaume Claramunt Benítez
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

JAUME CLARAMUNT I BENÍTEZ

Mapro

Text del 11-12-13

L’enginyer industrial fundador d’aquesta entitat especialitzada en la verificació dels components de seguretat automobilístics assenyala la necessitat de professionalitzar la gestió empresarial i d’impulsar les aliances entre les pimes, per assegurar l’exportació i l’establiment d’una R+D+I forta de les empreses del país, avui feble justament per l’atomització del nostre teixit empresarial i, en conseqüència, per l’escassa relació entre la recerca pública i privada.

 Una enginyeria summament tecnificada

Vaig ser el soci fundador i l’impulsor, juntament amb altres companys de professió, de la corporació d’enginyeria Mapro, creada l’any 1998 i especialitzada des d’aleshores en el disseny i la fabricació de sistemes de verificació per als dispositius dels elements de seguretat en els automòbils. Es tracta d’una companyia amb un objectiu tecnològic, summament tecnificada i amb un perfil tecnòcrata, tal com ho demostra el fet que 90 dels nostres 130 treballadors siguin enginyers. Durant els primers anys, la nostra gran motivació era la millora professional contínua. Quan vam assolir un determinat volum, però, ens vam adonar que calia professionalitzar la gestió i adquirir un tarannà empresarial. Això no significa que haguem descuidat els reptes tècnics, perquè la investigació i la millora continuades segueixen essent cabdals en la nostra activitat.

Sistemes de verificació dels dispositius de seguretat dels automòbils

La nostra tasca consisteix a dissenyar i executar, segons les indicacions i necessitats de l’empresa client, simuladors per verificar la funcionalitat de tots els elements de seguretat dels automòbils (direcció del vehicle, sistema de frenat, cinturons de seguretat, airbags, etc.) en situacions extremes. Els nostres clients són, fonamentalment, companyies de components que garanteixen amb aquests assajos la fiabilitat dels productes que subministren a les marques automobilístiques; d’altra banda, també actuem com a provadors per a laboratoris encarregats de l’homologació d’aquests articles.

Tota entitat d’un cert volum necessita una gestió empresarial professionalitzada

És necessari que els professionals liberals que exerceixen la seva activitat des d’una empresa pròpia i d’unes certes dimensions siguin conscients que la seva principal funció és, més que desenvolupar la seva vocació, gestionar i administrar l’entitat; només així es pot garantir la consolidació i el creixement de la companyia. En el meu cas, quan vam crear Mapro jo només disposava d’habilitats i coneixements tècnics, com a enginyer industrial, i no sabia gairebé res de gestió empresarial. A mesura que ens enfortíem, vaig entendre que, per expandir la companyia, no n’hi havia prou amb els coneixements professionals, la implicació i la passió. Per això vaig estudiar Alta Direcció a l’IESE. I seguim millorant l’administració de l’entitat contínuament, perquè, en el nostre sector –en què les inversions en R+D+I suposen una despesa molt elevada–, la gestió d’una companyia en determina el potencial i la capacitat de desenvolupament.

Vetllar per l’equip humà, principal actiu d’una companyia

L’equip humà és el principal actiu de Mapro; la majoria de professionals que hi treballen són enginyers i disposem d’una petita divisió d’instal·ladors i muntadors que asseguren la qualitat dels processos i dels serveis als clients. En aquest sentit, els empresaris hem d’assumir la nostra responsabilitat envers els nostres treballadors, ja que ells, mitjançant la seva feina, implicació i coneixements, fan possible la continuïtat i el creixement de les empreses. I a més cal anar molt amb compte amb la gestió dels recursos humans, perquè els encerts o les errades incidiran directament en les trajectòries professionals i humanes de les persones. D’altra banda, a pesar que com a empresari comprenc i comparteixo la necessitat d’una major flexibilitat en les relacions laborals, considero que la legislació i les regulacions s’haurien de fer des de la prudència, mirant d’evitar possibles excessos dels empresaris, i respectant la part més feble de les relacions contractuals.

El 93% de la nostra facturació ve de les exportacions

Fins al 2004, Mapro era una entitat de petites dimensions en contínua expansió i gestionada d’una manera més o menys informal. Durant els cinc anys següents, l’empresa es reorganitzà i professionalitzà d’acord amb les seves noves dimensions i volum de facturació. Des del 2008 hem pogut fer front a la delicada situació econòmica gràcies a la preponderància de les exportacions –que representa un 93%, de la nostra facturació–, malgrat que vàrem haver d’assumir una reducció de les vendes del 20% l’any 2009. Afortunadament, sembla que comença a haver-hi indicadors de recuperació econòmica, per la qual cosa estem analitzant la possibilitat de diversificar-nos cap a altres branques de l’enginyeria, com ara l’aeronàutica, un camp en què ja hem fet alguna incursió.

Presents als Estats Units, la Xina, Polònia i Mèxic

Durant els primers anys ens vam centrar principalment en el mercat espanyol. Fou després que ens adonàrem dels avantatges de l’exportació, i vam afrontar l’entrada en altres mercats de manera esglaonada, des de la convicció en les nostres possibilitats però també des de la humilitat de les nostres dimensions. En aquests moments estem presents als Estats Units, la Xina, Polònia i Mèxic. I desenvolupem tot tipus de projectes: des de petites col·laboracions puntuals fins a projectes milionaris.

Primer personalització, segon eficiència i competitivitat i tercer externalització

Podem resumir els trets diferencials de la nostra empresa en tres punts: la personalització dels dispositius en funció de les necessitats i especificitats de la companyia client; l’eficiència en la prestació de serveis i en la competitivitat (determinada per l’excel·lent nivell dels enginyers de l’Estat, comparable als de qualsevol potència actual però amb un cost laboral inferior); i la possibilitat d’externalitzar tots aquells serveis i processos que no atorguen valor afegit a la corporació.

De les pimes a les grans corporacions

Tradicionalment, a l’Estat espanyol s’ha apostat perquè la base del teixit empresarial fossin les pimes. Aquesta atomització possibilità, dècades enrere, la creació de nombrosos llocs de treball i, fins i tot, la materialització d’un model de relació laboral més humanitzat. No obstant això, la globalització ha fet que aquest model sigui cada cop menys competitiu, perquè una corporació necessita una estructura mínima per poder competir en l’estranger. És necessari, per tant, que les companyies petites creïn canals de cooperació o aliances que els permetin introduir-se en els mercats internacionals.

L’atomització empresarial propicia un dèficit en recerca i investigació

La tendència a l’atomització empresarial al nostre país explica, d’una banda, les mancances en recerca i, d’una altra –derivada de la primera–, l’escassa relació que existeix entre el teixit empresarial i les institucions públiques de recerca. Les empreses no poden portar a terme programes d’investigació si no disposen d’una estructura mínima que els permeti promoure programes de recerca des d’un departament específic i tampoc col·laborar amb entitats investigadores, com universitats o centres superiors d’investigació. Caldria que ens emmiralléssim en els exemples nord-americà o alemany, tan diferents l’un de l’altre però tan eficients, per tal d’emular-ne algun.

Cal tendir a l’autofinançament

Malgrat que les companyies poden requerir finançament per emprendre processos d’expansió en moments concrets, tota empresa hauria de tendir a l’autofinançament. Durant els anys de bonança es cometeren excessos que han derivat en la situació econòmica present i que expliquen les greus restriccions actuals en el crèdit bancari; aquestes limitacions sens dubte són excessives, però les empreses també han d’assumir un cert grau de responsabilitat i entendre que han de ser capaces de finançar les seves operacions ordinàries. Si no es fa així, implícitament s’està fomentant l’economia especulativa.

Més que l’economia submergida és l’arquitectura fiscal de les grans corporacions el que explica la baixa recaptació contributiva del país

Sovint es relaciona el frau fiscal amb les pràctiques d’economia submergida d’alguns empresaris i professionals que no poden facturar els seus serveis per una qüestió de supervivència, ja que no reben prou ingressos per legalitzar la seva situació, més tenint en compte la càrrega contributiva que han de suportar els treballadors autònoms. Tanmateix, cada vegada més considero que el volum d’aquestes operacions no és l’agent primer de la manca de recaptació contributiva al país, sinó l’arquitectura fiscal de les grans corporacions, que aprofiten els buits legals per eludir les seves responsabilitats.

Una població que se sent delmada pel Govern central i incompresa per la majoria dels ciutadans de l’Estat

Crec que el meu cas exemplifica l’evolució de bona part de la població catalana. Tres dècades enrere creia en la pertinença a Espanya i en la trobada de nous vincles de relació amb el Govern central a través del diàleg, el seny i el consens. Però actualment, el diàleg ha esdevingut inviable, i els greuges comparatius respecte d’altres comunitats són difícilment assumibles per una població que se sent delmada pel Govern central i incompresa per la major part dels ciutadans de l’Estat, víctimes d’una manipulació mediàtica. Vista la situació, crec que, si volem progressar socialment i econòmicament, ha arribat l’hora d’esdevenir un Estat amb més capacitat real d’autogovern.