Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Jaume Manuel Oronich i Miralvet
JAUME MANUEL ORONICH I MIRALVET.
Fotografia cedida per Jaume Manuel Oronich.

JAUME MANUEL ORONICH I MIRALVET. Divisió S.I.G.O.

Obra:

Text del 29-10-2013

Entitat dedicada a l’assessorament d’empreses que volen optar a treballar per a l’Administració, l’enginyer tècnic industrial i ex diputat del Parlament de Catalunya que la lidera apunta dues solucions per sortir de la crisi: acabar amb el desmesurat poder, fins i tot polític, que han assolit les entitats financeres, tot reactivant alhora l’economia productiva, l’única que genera riquesa veritable per al seu entorn, i aconseguir que Catalunya tingui un Estat independent. 

Assessorar les empreses sobre les ofertes i els requeriments de la feina per al sector públic

Avui dia exerceixo d’administrador principal i director de la Divisió S.I.G.O., que fa més de 15 anys que es dedica a l’assessorament d’empreses que volen optar a treballar per a l’Administració. La majoria de les nostres entitats clients són del Principat i procedeixen bàsicament del sector de la construcció. La nostra tasca consisteix a aconsellar aquestes companyies sobre els concursos públics i les contractacions que més els poden interessar des del punt de vista econòmic i geogràfic, i informar-les sobre les acreditacions que han de menester per optar a cada tipus de feina. El nostre principal objectiu és que les empreses per a les quals treballem aconsegueixin la feina que s’han proposat.

Vinculat a l’Administració durant anys mitjançant diversos càrrecs polítics

Penso que la meva experiència personal pot ser molt útil a la nostra clientela perquè sóc enginyer tècnic industrial i, durant molts anys, he treballat dins el sector públic com a polític: a Lleida, en qualitat de batlle, president del Consell Comarcal del Segrià i delegat de la Generalitat, i a Barcelona, de diputat del Parlament durant dues legislatures.

Malgrat la incidència de la crisi en el sector constructiu, s’estan obrint noves perspectives

La crisi, evidentment, ha afectat el nostre negoci. Fins fa tres anys teníem més de mil clients, però, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, prop d’un 30% del sector ha hagut de plegar; els que no ho han fet, malgrat tot, segueixen al peu del canó. És cert que pateixen, però lluiten dia a dia per tirar endavant i per obrir-se camí cap a noves perspectives. En el nostre cas, estic orgullós de poder dir que una bona part dels nostres treballadors són amb nosaltres des de fa més de 15 anys.

Sempre he cregut en les petites i mitjanes empreses

Sempre he cregut en les pimes, en el procés de fer les coses de manera personalitzada i gairebé artesanal. Per a mi, empresari és aquell que juga amb els seus propis recursos. N’hi ha molts que són directius d’empresa, que és una altra cosa, i crec que a vegades es fa més cas del criteri d’aquests últims que no pas de l’emprenedor amb visió i que ha aixecat el projecte. I em sembla un error: treballar com estem acostumats a fer els catalans té un espai de mercat diferenciat i, per tant, rentable.

El poder desmesurat que ha assolit l’activitat financera és el responsable principal de la crisi

En aquests moments tan difícils és necessari que tots treballem per tal de reactivar l’economia productiva, que és la que en realitat genera riquesa. El que ens ha portat a la situació que estem vivint és, bàsicament, que estem governats per l’economia financera. En la societat, cada sector ha de tenir el seu espai, i l’economia financera ha ocupat més espai del que li pertocava. Aquest fet ha provocat, en primer lloc, que s’hagi restat importància a l’economia productiva i, en segon lloc, que la política hagi perdut poder. I això no ho hauríem de permetre, perquè és només a través de l’activitat política que podrem regular, controlar i legislar el funcionament de l’activitat financera.

Aprofundir en la reforma laboral per dinamitzar el mercat

Vivim en un Estat en el qual es tendeix a copiar les accions dels altres, però a copiar-les d’una manera maldestra. I això és el que s’ha fet amb la reforma laboral. Tot i així, considero que, malgrat que no és del tot satisfactòria, està començant a donar alguns resultats. Penso, però, que hem d’aprofundir-hi. A Alemanya, per exemple, la reforma la van emprendre els socialdemòcrates, i no només la van aplicar en l’àmbit laboral, sinó que també la van traslladar al mateix Estat del benestar. I els ha funcionat.

Com acabar amb l’atur i l’economia submergida

Si el que volem és generar llocs de treball i eradicar l’economia submergida, allò que s’hauria de fer és donar facilitats als empresaris per tal que tinguin l’oportunitat de contractar. I això no és possible si impostos com l’IVA o l’IRPF se situen en aquests moments al 21%.

Emocionalment europeista i econòmicament euroescèptic

Em considero emocionalment europeista però econòmicament euroescèptic. Crec que la Unió Europea s’hauria hagut de construir d’una altra manera: s’hauria de constituir una unió federal, i actualment només tenim un conjunt d’Estats amb els seus propis interessos i, per tant, sense possibilitats de regular el conjunt en cap aspecte. Es va crear una moneda única, però no es va optar per la unió bancària ni per endegar una fiscalitat comuna. Per tant, no hi ha cap ens amb capacitat de decisió que pugui marcar el camí que s’ha de seguir. Així, els països del nord d’Europa, que no entenen la manera de fer dels del sud, volen imposar el seu criteri. Això no canviarà fins que no es faci efectiva la unió bancària, i això només s’aconseguirà per etapes, i molt pausadament.

Catalunya només podrà progressar amb un Estat propi

Crec fermament que Catalunya no se’n sortirà si no esdevé un Estat independent, una opinió que un tant per cent molt elevat de petits i mitjans empresaris comparteixen; només cal que escoltem les veus d’entitats com la CECOT o la PIMEC. La Generalitat marca l’espoli fiscal en 16.000 milions d’euros, però en realitat se’ns deu molt més. En l’àmbit de transports i d’infraestructures, per exemple, cal destacar el tema del Corredor del Mediterrani. El fet que encara no sigui una realitat ja ens ha comportat a nosaltres, els empresaris, uns costos elevadíssims, perquè fa 20 anys que hauria d’estar en funcionament. Però en lloc del Corredor del Mediterrani, el Govern espanyol proposa la construcció de l’anomenat Eix Central, un corredor que puja a 1.200 metres d’altitud per un túnel de 60 kilòmetres i que porta al no-res. D’altra banda, pel sol fet de pertànyer a Espanya, Catalunya paga anualment 1.500 milions d’euros que no li pertoquen en matèria energètica. Si Catalunya esdevé Estat, el rebut de la llum es podrà rebaixar entre un 27% i un 35%, i podríem ser, després de França, el segon espai europeu amb la tarifa elèctrica més baixa. 

També hi ha vida fora de la Unió Europa

Malgrat l’actual indefinició d’Europa al respecte del procés sobiranista català, la UE acabarà actuant d’acord amb els seus interessos econòmics. No oblidem que si Catalunya fos independent i es mantingués dins de la UE, esdevindria aportadora neta en diners, mentre que Espanya ha estat, des de sempre, receptora neta. En segon lloc, respecte a si ens acceptarien o no com a membres, el Tractat de Lisboa diu que el dret de ser europeu és un dret dels ciutadans. Per tant, si ja el tenim, ningú ens el podrà prendre. I en tercer lloc, hem de ser conscients que també hi ha vida fora de la UE, com proven països com Noruega o Suïssa, molt semblants a Catalunya i que, malgrat que per exemple Suïssa no té com a potencialitat la via marítima –que nosaltres sí que tenim–, gaudeixen d’un nivell i una qualitat de vida de les més elevades del nostre continent.

Descrèdit de la Marca Espanya

Ara com ara, la Marca Barcelona té molt més reconeixement a l’exterior que no pas la Marca Espanya. Això s’explica perquè l’Estat espanyol ha provat sobradament la seva incapacitat d’invertir de manera productiva els recursos rebuts de la UE i, sobretot, de la mateixa Catalunya, per estabilitzar zones del seu territori que no progressen. Evidentment, Europa no veu amb bons ulls aquesta política estèril i malbaratadora de diners, ans al contrari. Tenint en compte que l’aportació de la UE a l’Estat espanyol és un terç del que ha aportat Catalunya a aquest mateix Estat, s’entén la intransigència de Madrid a permetre ni tan sols una consulta popular, perfectament democràtica, sobre la independència. I justament, són aquest tipus d’actuacions, pròpies d’un passat autàrquic no gaire llunyà, les que desacrediten la Marca Espanya.

Una política que potenciï l’activitat empresarial

Dins la península Ibèrica, els que més ens assemblem als europeus del nord som els catalans. Tenim una manera de fer i de treballar molt similar. Catalunya és l’encarnació perfecta del país fet a base d’esforç i de creure en les seves capacitats. En conseqüència, considero que tenim tots els elements necessaris per sortir de la crisi: un teixit empresarial consolidat i potent malgrat la situació, capaç de reactivar l’economia productiva si se li donen les eines necessàries per fer-ho. Per això, cal dur a terme una política encaminada a assolir aquest objectiu, que potenciï legalment i socialment la creació i consolidació de les nostres pimes.

Només coneixent les arrels històriques i personals sabem qui som

Si una cosa he après dels meus viatges és la necessitat de conèixer quines són les teves arrels: la pròpia història, particular i col·lectiva. És clar que hom ha de mirar cap al futur per tirar endavant, per fer anar l’economia i la societat en general, i que aprendre d’altres cultures ens obre la ment i ens enriqueix. Però també és molt important aprofundir en la tradició personal, en els orígens. Qui no té en compte aquests factors, perd les seves arrels, i qui perd les seves arrels no sap qui és i mai no aconseguirà el γνώθι σαυτόν socràtic.