Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
JOAN B. PALAU I PERNAU, RAMON CASES I PALLARÈS i FRANCESC CAPDEVILA I CASAS.

JOAN B. PALAU I PERNAU, RAMON CASES I PALLARÈS i FRANCESC CAPDEVILA I CASAS. Abinitio Advisoring & Outsourcing

Obra:

Texto del 17-06-2013

Al capdavant d’aquesta entitat, especialitzada en consultoria estratègica i externalització de processos, hi ha tres socis que comparteixen una mateixa voluntat de servei basada en detectar les necessitats dels clients i implementar-les de manera àgil. Precisament, la manca d’agilitat demostra la inoperància de la nostra Administració, que hauria de reformular-se íntegrament, així com les relacions laborals i el malmès teixit industrial, si volem superar la crisi. 

Consultoria estratègica empresarial constituïda per tres socis amb llaços d’amistat

La nostra entitat està encapçalada per tres socis que ens coneixem des de la infantesa. Els nostres camins van divergir professionalment per retrobar-se l’any 2008 i forjar el projecte Abinitio Advisoring & Outsourcing. Inicialment, volíem oferir als clients una consultoria estratègica empresarial basada en el bagatge de cadascun de nosaltres: un economista amb experiència en el món energètic (Joan); un altre amb formació en el vessant econòmic i empresarial, que ha treballat en empreses tecnològiques i de l’àrea energètica (Ramon), i un advocat que havia exercit com a professional lliure i amb l’activitat centrada a la branca d’assessorament a particulars i a empreses (Francesc). Aviat, els encàrrecs que van anar sorgint van fer que ens orientéssim cap al sector energètic, àmbit en el qual ja gaudíem de la confiança de molts clients gràcies a la nostra trajectòria prèvia i al bagatge jurídic, empresarial i tecnològic que podíem aportar. Aquesta realitat ens diferencià ben aviat dels despatxos convencionals fins llavors existents a Barcelona.

Assessorament integral per al sector energètic

Treballem per a gairebé totes les empreses espanyoles del sector energètic, assumint tasques relacionades amb la tecnologia i els processos. És cabdal que tinguem en compte que les empreses de més dimensió estan sotmeses a modificacions regulatòries importants que sovint requereixen canvis tecnològics. I la nostra empresa ajuda a fer modificacions de processos acompanyats de tecnologia. L’externalització és el nostre segon àmbit d’actuació, perquè moltes de les funcions d’aquests empreses s’externalitzen recorrent a professionals experts que els inspiren confiança i que satisfaran les seves necessitats; en conseqüència, és una activitat que desenvolupem també adreçant-la a empreses d’aquest sector.

Agilitat en la implementació dels processos

La nostra missió és detectar les necessitats dels clients, buscar de satisfer-les i plantejar-les d’una manera àgil perquè s’implementin com més aviat millor. La consultoria estratègica habitual en el camp energètic genera processos bastant complexos que solen reclamar una gran agilitat. El que ens diferencia és precisament aquesta agilitat, ja que el circuit d’assaig i error es redueix força perquè coneixem els resultats de processos anteriors en el mateix àmbit que han comportat errades i/o situacions no desitjades.

Avaluem prèviament qualsevol repte per saber si disposem de prous recursos per ser eficaços

La qualitat és una exigència per a nosaltres, igual que la competència i l’eficàcia. És per aquest motiu que els nostres processos de selecció de personal han estat sempre molt estrictes, igual que la formació que hem impartit als professionals que s’han incorporat a la nostra companyia, ja que el nostre objectiu és mantenir intactes els nostres elevats nivells d’excel·lència. Cada servei que prestem el mesurem pel valor afegit i pel marge de beneficis que aportem al client. Aquesta filosofia empresarial exigeix que prèviament analitzem si tenim capacitat per oferir qualsevol servei de manera òptima, avaluant els recursos dels quals disposem i els resultats que volem obtenir.

Empreses sense capacitat de resposta a les fluctuacions dels ingressos

Bona part dels disbarats que es van cometre en època de bonança foren provocats per la creació d’estructures empresarials sobredimensionades, poc propenses a canvis substancials, a variacions en els marges de beneficis i en les rendibilitats. En aquest sentit, la nostra virtut principal és que, de bon començament, hem estat conscients que vivíem en un entorn molt advers i competitiu, sensible als costos i exigent tecnològicament, amb uns recursos molt limitats, i que aquest context complicat no era cap excusa per no aconseguir ser rendible.

Una crisi que afecta amb diferent incidència segons el tipus d’estructura empresarial

La crisi afecta el sector energètic de diferent manera en funció de la dimensió de l’empresa. Hi ha algunes companyies de grans dimensions, amb presència a tot el món, que deixen sentir relativament els efectes de la recessió. També tenim empreses mitjanes que es dediquen a activitats molt específiques en aquest àmbit i que estan molt preocupades pels canvis regulatoris. I, finalment, ens trobem amb una munió de petites empreses que es dediquen a servir empreses grans i que són les més afectades per tota la situació actual perquè han vist com es reduïen la seva activitat i la seva rendibilitat.

S’ha abandonat la indústria productiva

La manufactura industrial ha estat abandonada al nostre país, una circumstància que no és responsabilitat exclusiva del Govern. De fet, aquest pot impulsar una política industrial favorable, però, en última instància, han de ser els empresaris i els emprenedors els responsables de promoure la indústria. Aquest és un problema de nostra societat que ve de lluny, perquè fa 30 anys tampoc no n’hi havia, de política industrial, i tot el país va assistir impertèrrit a la caiguda del sector tèxtil.

Perspectiva històrica que permet afrontar la situació present amb cert optimisme

Davant la complicada situació present, el més sensat és no perdre la perspectiva històrica. A finals de la dècada dels 70, en aquest país hi havia inflacions que superaven el 25% i un tipus d’interès que perfectament podia anar més enllà del 20%. Quin negoci s’havia de fer, doncs, per poder amortitzar els préstecs en aquestes condicions? Per tant, el fet de pensar que llavors era un país més obsolet, amb molta menys gent ocupada i capacitada que avui, ens permet afrontar la situació d’incertesa dels nostres dies amb un cert optimisme.

Un entorn fictíciament ric

El que ha malmès l’escenari econòmic de l’Estat espanyol ha estat la bombolla immobiliària. En un context amb expectatives de creixement, l’activitat econòmica es va concentrar en la construcció i en tot allò que l’envoltava, estimulant les operacions de compra i venda de propietats i tibant els preus a l’alça. Aquest fet va provocar un entorn fictici en el qual tothom es considerava ric.

La cigala espanyola i la formiga del nord d’Europa

La nostra crisi té moltes semblances amb la faula de la cigala i la formiga, on Espanya ha exercit de cigala gaudint alegrement del finançament de la formiga del nord d’Europa, que lògicament tenia unes expectatives de veure retornats els diners prestats. Si aquests diners no són tornats, ens trobarem amb un problema, perquè Espanya necessitarà finançament els pròxims anys i ningú voldrà tornar-li a donar crèdit si és incapaç de garantir-ne el retorn.

L’Amèrica del Sud, un mercat més accessible que Àfrica

Els països emergents ofereixen oportunitats, i les empreses grans les estan intentant aprofitar. En canvi, per a una pime, introduir-se en aquests països és un procés molt complicat. L’Amèrica del Sud n’és l’excepció perquè és una zona amb regulacions similars a les nostres i amb un idioma comú, però a l’Àfrica, de molta influència francesa, costa comprendre la normativa i també aconseguir la seguretat jurídica que requereix l’obtenció d’un cert nivell de rendibilitat.

La prioritària recuperació del finançament

La recuperació del finançament hauria de ser la gran prioritat del Govern. Tinguem en compte que, sense liquiditat, les empreses no poden funcionar i els particulars no poden consumir, de manera que s’instaura un cercle viciós on el mercat queda deturat.

Una reforma laboral en profunditat

Tampoc cal oblidar la i,imprescindible reforma del mercat laboral; en relació amb aquest tema, val a dir que la darrera reforma laboral implementada ha fracassat. Al nostre país, el treballador segueix estant sobreprotegit i l’aturat, desprotegit. Aquesta situació és heretada d’uns agents socials excessivament acomodats. D’altra banda, és inconcebible que el tancament d’una empresa depengui de la decisió d’un jutge. És cert que l’empresari ha de complir els acords a què ha arribat amb els seus treballadors, però no és just que un emprenedor hagi de sacrificar tot el seu patrimoni si, per les circumstàncies que siguin, la companyia no funciona adequadament.

Transformar l’Administració en tots els seus aspectes

L’Administració, tal i com està concebuda en l’actualitat al nostre Estat, no funciona: és lenta, pesada i innecessàriament costosa. En conseqüència, caldria reformar-la en tots els seus aspectes i en totes les seves jerarquies, començant pel mateix concepte de funcionari. Pensem que es tracta de professionals que no disposen dels incentius que tothom necessita per mirar de fer les coses cada cop millor. Saben que a final de mes cobraran el mateix, independentment de com hagin desenvolupat la seva feina, i que no seran acomiadats ni perdran mai cap client. A més, avui dia s’ha demostrat que, per garantir determinats drets, no cal disposar d’una estructura sobredimensionada, i, consegüentment, no cal que, posem per cas, els mestres o els metges siguin funcionaris perquè la població tingui un accés digne a l’ensenyament o a la sanitat.