Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Casadevall i Canals
JOAN CASADEVALL I CANALS.
Fotografia: Joan Carles Muñoz Martínez.

JOAN CASADEVALL I CANALS. Casadevall i Associats Consellers

Obra:

Text del 13-01-2014  

La dilatada experiència assessora, consellera i consultora d’aquest advocat el permet definir les virtuts de coratge, creativitat i empenta de l’empresariat de Girona, província on es desenvolupa la seva tasca, i confiar en el futur d’una Catalunya independent adscrita al projecte comú europeu. Tanmateix, per tal que aquesta realitat s’esdevingui amb èxit, cal dur a terme una renovació profunda de la nostra classe política i canviar les nostres prioritats com a societat. 

Advocat, conseller, assessor

En l’imaginari popular, la figura de l’advocat és la d’aquell tècnic de l’oratòria que, des d’una posició pròpia i clarament diferenciada de la del seu client, en defensa els interessos. La figura del conseller, en canvi, s’associa més a un tracte de proximitat amb el client, a una manera de treballar en què, des de la confiança mútua i la plena implicació, els objectius d’ambdós coincideixen plenament. Per això –i també pel fet que sempre he estat més partidari d’arribar a acords justos que no de traslladar els conflictes als tribunals–, malgrat que sóc advocat, personalment em sento més identificat amb la figura del conseller. La meva altra faceta és la d’assessor: tracto de fer arribar el meu coneixement tècnic a les empreses perquè puguin complir òptimament amb la feixuga, complexa i sovint anacrònica legislació vigent.

Especialista en el món de l’empresa i de la negociació

Vaig començar a exercir l’any 1979, en una època de grans canvis socials i polítics. De bon principi, vaig decidir d’especialitzar-me en l’assessorament empresarial i, concretament, en qüestions relacionades amb l’àmbit laboral. Llavors, molts professionals ens vam veure obligats a introduir-nos en un nou àmbit de negociació, que eren les relacions socials empresa-sindicat. També més endavant vam haver-nos d’especialitzar en nous aspectes, com ara la prevenció de riscos laborals. En el nostre cas concret, ens adonàrem que, per oferir un servei de qualitat, havíem de conèixer i comprendre totes les vicissituds legals que ha d’afrontar una companyia en el seu dia a dia, ja sigui des del vessant penal o civil com social, de responsabilitats personals, etc. Amb el temps, els nostres esforços es van veure recompensats, i l’any 1984 vam esdevenir assessors de la Unió d’Empresaris de la Construcció i del Gremi d’Instal·ladors de la província de Girona. Personalment, també he estat el negociador del Conveni de Comerç i sóc l’administrador del Gremi de Prevenció Laboral. En l’exercici d’aquests càrrecs, la meva prioritat ha estat sempre resoldre els conflictes mitjançant la negociació i l’acord, tractant d’evitar que una situació conflictiva derivi en un procés judicial complex.

Atenció rigorosa i al detall

La major part dels nostres clients són empreses de Girona amb una estructura de pime, que recorren a nosaltres per tal de resoldre tot tipus de qüestions; val a dir que atenem amb el mateix rigor totes les demandes que ens fan, des de la gestió d’aspectes veritablement complexos fins a l’atenció a problemes senzills, perquè sabem que la incidència més lleugera, si no es resol amb eficàcia i prestesa, pot enquistar-se i arribar a convertir-se en un problema molt més greu. Un exemple d’aquest tipus de situacions el trobem en la interpretació de les vacances o trasllats de festius: una decisió equivocada en un aspecte menor pot derivar en un greu conflicte laboral.

L’enginyeria fiscal no és més que l’aprofitament de les possibilitats que ofereix la llei

Qualsevol entitat que vulgui ser competitiva s’acaba autoimposant el deure de complir amb rigor la normativa vigent; en aquest sentit, la tasca dels assessors és imprescindible: estudiem la legislació, estem al dia de les modificacions i aprofitem al màxim els espais emmarcats dintre de la legalitat per afavorir els interessos dels nostres clients. D’aquest aprofitament de vegades se n’ha dit, lloant-lo o criticant-lo, “enginyeria fiscal”, però en realitat només es tracta d’optimitzar les possibilitats que ofereix la llei.

Girona, “camp de proves” de l’Administració

Girona ha estat, i encara ho és, un terreny d’experimentació per a l’Administració  estatal i autonómica. Sempre que es modifica una normativa que afecta directament les empreses, l’Administració comença implantant-la a Girona, província que, d’aquesta manera, fa la funció de “camp de proves”. Aquest fet ha comportat que l’empresariat gironí s’hagi vist forçat a bregar amb traves burocràtiques de tot tipus, i que la seva relació amb els assessors sigui habitual i fluida; per aquesta raó, als professionals del sector no ens ha calgut fet pedagogia sobre la necessitat que els empresaris comptin amb els nostres serveis, ja que a la nostra província sempre hem tingut un paper molt actiu.

Clara vocació exportadora de les empreses gironines

A Girona, les empreses sempre han tingut una clara vocació d’internacionalització, potser per la proximitat amb un mercat més dinàmic com el de França i la presència continua d’homes de negoci estrangers que han volgut establir vincles comercials amb nosaltres. Avui, quan no hi hagut altre remei que aventurar-se fora de les nostres fronteres, les pimes gironines només han continuat amb aquesta tendència, tot demostrant alhora el coratge i l’empenta que les defineix.

Relacions amb el mercat francès

Ja que a França s’ha perdut la petita empresa de professionals d’un ofici, sovint companyies del país veí subcontracten els serveis d’alguna pime de la nostra província. Aquesta pràctica és molt habitual en el sector de la construcció: per exemple, una empresa del Rosselló que necessita construir llars de foc no prefabricades acudirà a una d’aquí. Ara bé, es tracta d’una relació que no és bidireccional; quan alguna companyia catalana pretén establir-se pel seu compte a França, només es troba amb entrebancs.

Fer circular capital perquè creixi el consum i es potenciï l’activitat empresarial

Sovint no tenim prou present la rellevància de l’estament empresarial en el bon funcionament de la nostra societat. Si, per exemple, els bancs adoptessin una visió més àmplia, s’adonarien que negar el crèdit als emprenedors és negatiu per a tota la societat, i potser llavors serien més flexibles. Quan el teixit empresarial no pot proveir de béns i serveis la demanda de la societat, cal emprendre mesures per modificar la situació. Ara és imprescindible fer créixer el consum i afavorir tota activitat empresarial. I per aconseguir tant una cosa com l’altra és necessari fer circular capital.

Problemes enquistats per culpa de la ineficiència dels nostres polítics

Un bon govern és aquell que fa tot el possible perquè la societat sigui dinàmica i evolucioni, i que en època de recessió posa tots els recursos de què disposa al servei dels sectors econòmics que creen riquesa. Ja que no tenim un bon govern, fa anys que arrosseguem els mateixos problemes, que la crisi només ha posat dramàticament en evidència: atur, baixa productivitat, rigidesa del mercat laboral, etc. Davant d’això, la nostra classe política s’ha mostrat inoperant o bé ha aplicat mesures incorrectes: una nova prova que els nostres mandataris no tenen prou experiència gestora, que cap d’ells ha hagut de viure del rendiment del seu compte de facturació.

Per un canvi col·lectiu de valors i prioritats

La situació que vivim, però, és de responsabilitat col·lectiva; hem perdut els valors clàssics de l’esforç i la lluita. Ha arribat el moment en què necessitem canviar les nostres prioritats, perquè hi ha situacions que avui són insostenibles, com que tothom vulgui jubilar-se als 65 anys i viure fins als 90.

Menys impostos i més iniciativa ciutadana

Els Estats occidentals s’han acostumat a uns ingressos regulars procedents dels impostos, cosa que ha creat una societat acomodatícia i artificial. Crec que la crisi ha demostrat que les polítiques impulsades des d’instàncies governamentals són excessivament cares i que, per tant, seria millor que l’Estat no recaptés tant i que els ciutadans prenguessin la iniciativa. 

Un mercat lliure imperfecte

La Unió Europea és avui un mercat lliure imperfecte, sense una entitat política autèntica. Si volem crear una veritable unitat supraestatal, hauríem de ser capaços de lligar l’eix financer i monetari i tenir criteris únics en temes fiscals: això seria el mínim imprescindible. 

Catalunya i Espanya: De la il·lusió a la decepció

En els darrers 30 anys, els catalans hem passat de la il·lusió a la decepció. La nostra generació va començar amb el repte de convertir Espanya en un país democràtic i ho va aconseguir. Després vam voler que fos un Estat modern, que entrés a Europa… i també va ser una fita que s’assolí. Més endavant, els dos grans projectes de les Olimpíades i l’Exposició Internacional de l’any 1992 esdevingueren una mena de reconeixement a tot l’esforç de modernització anterior; un procés que culminà amb l’entrada a l’euro de la nostra economia. Per tot això, durant la construcció democràtica, la majoria dels catalans ens sentíem partícips de l’Estat, malgrat que la idea d’Espanya promulgada des del centralisme madrileny seguia sent arcaica, escleròtica i esbiaixada. Tanmateix, avui res ens motiva per pertànyer a Espanya. Tenint en compte l’anticatalanisme que difonen alguns mitjans de comunicació, es diria que només ens volen retenir dins l’Estat per seguir recaptant els nostres impostos.

Esdevenir un Estat de ple dret dins el projecte comú de la UE

Les noves generacions de catalans, nascudes en llibertat, han de posar la seva mirada en el projecte comú europeu i fer del nostre país un més dins d’una unió d’Estats europea efectiva: aquest és l’horitzó que ha de ser capaç d’engrescar-nos novament.