Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr.Joan Huguet i Huguet
JOAN HUGUET I HUGUET.
Fotografia cedida per Joan Huguet

JOAN HUGUET I HUGUET. J. Huguet Consulting

Obra:

Text del 26-06-2013

Conseller delegat d’una assessoria experta en temes d’internacionalització, l’experiència i els coneixements de l’economista Joan Huguet li dicten la necessitat de fomentar la tasca empresarial, eliminant-ne les traves administratives i ajudant-ne l’exportació. Per això, cal una classe política responsable i una ciutadania unida i dinàmica; d’aquí que aposti per una independència catalana ben entesa, que defugi de la mala gestió i la despesa excessiva.

Primer repte professional a la cooperativa agrícola Mercados de Origen.

Vaig iniciar la meva experiència professional el 1980 com a gerent d’una cooperativa agrícola de Lleida. Tres anys després, ocupava un dels quatre càrrecs de director general adjunt de l’empresa Mercados de Origen, de la Direcció General de Patrimoni de l’Estat. El Ministeri d’Economia en concentrava el 75% de les accions i, el 25% restant, pertanyia al Ministeri d’Agricultura i a les cooperatives. Fou molt engrescador formar part d’aquestacompanyia perquè, per primera vegada, aconseguíem que les empreses agràries tinguessin una important presència al mercat i el producte procedent de les cooperatives es distribuïa també a les grans superfícies comercials. Malauradament, el projecte es veié truncat l’any 1988, quan els grans productors d’oli espanyols observaren que la nostra quota de mercat era superior a 20% i no van parar de posar traves fins a aconseguir frenar-nos l’activitat.

Assessoria especialitzada en temes d’internacionalització empresarial

Des que vaig començar a treballar per al sector privat, he desenvolupat tasques d’assessor extern. Als anys 90, la meva consultoria fou una de les primeres a assistir la internacionalització empresarial. Amb aquesta finalitat, vam treballar conjuntament amb el Banc Exterior d’Espanya, posteriorment anomenat Grup Argentaria. Llavors, el 5% de les companyies que sortien a l’exterior eren petites i mitjanes empreses catalanes que no disposaven de mitjans financers. Vam assessorar Endesa, Enher, el Port de Barcelona i altres entitats multi – sectorials dedicades a sectors diversos, com l’exhibició cinematogràfica o el metall. A partir de l’any 2002, l’activitat d’internacionalització quedà aturada i relegada només a les grans companyies, que no ens necessiten tant perquè ja estan prou formades per funcionar autònomament. Aleshores, la nostra tasca se centrà en la gerència assistida a negocis estrangers que volien instal·lar-se al nostre país. Per exemple, l’any 2005 una multinacional suïssa ens encarregà la implantació a Espanya del sector elèctric. Vam domiciliar-ne la filial espanyola a Barcelona i el 2006 inauguràrem la primera interconnexió.

Disseny d’un mètode de finançament a través dels fons d’inversió

L’assessor és una figura necessària per a una empresa perquè genera valor afegit. Un bon professional ha de solucionar la problemàtica present a cada companyia, buscant els recursos adients perquè pugui tirar endavant. La crisi ens ha obligat a dissenyar polítiques de xoc per a molts dels nostres clients. Hem treballat colze a colze amb directors financers i de recursos humans per
reestructurar l’endeutament dels seus negocis. I a dia d’avui hem dissenyat un nou finançament que ens permet conferir liquiditat a un sistema que ja no atorga crèdits. Intentem captar recursos de fons d’inversió, no els especulatius sinó aquells que busquen rendibilitat segura. Aquest capital ens permet comprar les factures que deu l’Administració i que no pagarà fins més endavant, alleujant les tresoreries de les empreses.

L’Administració hauria de ser menys estricta amb l’empresari

Moltes empreses viuen una situació dramàtica amb la crisi i l’Administració se n’hauria de fer càrrec. En canvi, a la Tresoreria General de la Seguretat Socialnomés es pensa a recaptar. Les negociacions amb ells no són gens fàcils i sovintm obliguen l’empresari a anar a concurs. Pel que fa a Hisenda, a Catalunyal’Agència Tributària està dividida en tres àrees: la provincial, la regional i la nacional. Concretament, a la provincial, on es deriva la petita i mitjana empresa, hi ha una pressió fiscal exagerada; de fet, l’actual normativa tributària permet l’actuari prendre mesure cautelars d’embargament contra el patrimoni de les companyies, que quan s’executen acaben obligant molts empresaris a tancar els seus negocis. En argot empresarial, ja se’ls anomena “els talibans”. I, davant aquest talibanisme, moltes companyies estan marxant a Madrid.

No existeix cap mena de sensibilitat política envers les pimes

El grup d’experts del Fons Monetari Internacional (FMI), coneguts per “homes de negre”, quan aterren a Espanya només saben veure les concentracions de risc dels grans oligopolis, però no coneixen la nostra diversitat ni l’existència de les pimes. Únicament ens marquen directrius. D’altra banda, ni l’actual Govern ni l’anterior no han tingut cap mena de sensibilitat envers les pimes. És una llàstima que firmes autòctones amb una gran capacitat d’exportació estiguin tancant. L’emprenedor ubicat sobre territori espanyol ocatalà, encara que gaudeixi d’un contracte amb una gran empresa europea, pateix unes enormes dificultats de finançament.

Petites i mitjanes empreses valencianes, catalanes i basquesque han sortit valentament a l’exterior

Amb l’objectiu d’exportar, s’ha de saber mesurar en quin moment una empresa està preparada per emprendre aquesta iniciativa. Primer de tot, cal disposar de múscul financer. Tanmateix, ara hi ha petites i mitjanes empreses de tres comunitats autònomes, en concret Catalunya, València i Euskadi, que sortosament han tornat a agafar l’avió i la maleta, com feien fa 30 anys, per vendre el seu producte al mercat que millor paga. I d’aquesta manera continuen mantenint la seva activitat i a més adquireixen coneixements d’altres cultures.

Pel rigor i la serietat dels plantejaments governamentals

Catalunya ha dissenyat amb molta eficiència l’exportació empresarial, sent pioners en aquest sentit. El problema que tenim és que el Govern tendeix a concebre bones eines però buides de contingut i pressupost. Els mandataris han fet més propaganda de la que calia, i actualment segueixen sense dotar les empreses de prou múscul financer. Els nostres responsables polítics haurien de ser més rigorosos en els seus plantejaments: si es destina una dotació pressupostària a l’exportació, l’han d’atorgar amb serietat, és a dir, una gran companyia no se n’hauria d’emportar la major part. De fet, al final el que ha passat és que les petites i mitjanes empreses no han rebut gens o menys del que els pertanyia i les grans firmes, proporcionalment, molt més d’allò que els pertocava.

Avui moltes persones que no eren independentistes ho són

La negativa constant del Govern de Madrid només provoca enuig: empresarisque abans no eren independentistes avui ho són. És una evidència que els ingressos que Catalunya produeix, altres comunitats autònomes no els generen. Per tant, no és injust demanar un tracte diferenciat. Oposar-se a tot des d’instàncies estatals mostra una actitud anquilosada, dogmàtica i poc útil.

S’han intentat ocultar els grans escàndols financers

Mentre el petit i mitjà empresari és perseguit per Hisenda i la Seguretat Social, a cap dels gestors de Bankia o Catalunya Caixa, per exemple, no se’ls ha demanat responsabilitats. Ben al contrari, els polítics han intentat ocultar-ne els escàndols financers. Aquesta realitat crea indignació entre l’empresariat, que exigeix una alternativa. I si veuen que la independència de Catalunya els pot oferir autonomia financera o facilitar els tràmits en l’obtenció d’ajudes, no dubtaran a rebre-la amb els braços oberts.

Una independència eficient i ben entesa

Personalment, crec que Catalunya hauria de ser independent. Tanmateix, necessitem una independència ben entesa. La Generalitat ha de millorar la seva actuació. Durant anys, i sota diferents colors polítics, s’han desaprofitat moltes oportunitats, s’han llençat els recursos, s’ha fet massa folklore i s’han contractat molts assessors per a llocs decisoris que no tenien prou coneixements ni experiència professional. D’altra banda, ha de ser més austera, ja que la dinàmica de despesa de tot l’aparell públic ha estat excessiva.

Arribar al pacte fiscal, un primer pas

Tanmateix, assolir una independència total en el context actual segurament és difícil; potser el més senzill seria arribar a un pacte fiscal. En tot cas, seria un primer pas per tal d’evitar les trencadisses i no agreujar el clima de crispació i desencís que viu la població.

La joventut ha d’unir-se per plantejar una nova realitat social

El jovent s’ha d’organitzar, ha de crear blocs professionals per tal de sumar esforços, ha de plantejar una nova realitat social i poder sortir així de la crisi. Anar a pidolar a l’Administració ja no és una bona solució. Actualment, els joves estan ben formats, són dinàmics i tenen prou capacitats com per ser valorats fora de les nostres fronteres. Això no obstant, és una llàstima que gent que pot oferir valor afegit al seu entorn opti per anar-se a l’estranger i probablement no tornar més. És una opció comprensible, però caldria restar aquí i transformar les coses.

Gent amb vocació i experiència està combatent la crisi

La generació que actualment té 50 anys o més encara té un lloc en el món laboral. Ha de ser, però, imaginativa. En aquesta línea, ha d’intentar gestionar els pocs recursos de què disposa avui dia la nostra societat i construir amb esforç el seu propi àmbit de treball. L’executiu agressiu procedent de Harvardha desaparegut. Qui està lluitant veritablement contra la crisi? Gent amb vocació, nacional i amb molta experiència.