Text del 13-11-2013

La voluntat d’autoocupació decidí a aquests emprenedors a crear una entitat de productes tèxtils per a l’embalatge, que avui exporta el 50% de la producció. La seva filosofia de prioritzar la innovació, temperada per la prudència i el seny, els sembla extrapolable a Espanya, el problema de base de la qual n’és l’endarreriment cultural secular. Per això, una UE de dues velocitats pot ser una bona solució temporal si els països menys productius disposen d’un altre euro més dèbil. 

Eficiència, productivitat i innovació

Ara fa 28 anys, vam decidir endegar un projecte empresarial amb l’esperit de crear-nos la nostra pròpia ocupació. Els començaments, com és habitual en iniciar una aventura emprenedora, foren difícils i discrets, però cada vegada vam anar tenint més feina, i amb el temps, gràcies a haver apostat per la qualitat i la innovació, poguérem créixer fins a conformar les dues empreses que avui tenim, que sumen un total de cinquanta persones en plantilla. Pel nostre procés productiu, som una companyia altament innovadora dins del nostre sector; i és que preferim fabricar-nos la maquinària que comprar-la fora. Hem pogut superar la crisi potenciant dos valors que són fonamentals en la nostra filosofia empresarial: productivitat i eficiència. Un cop ambdues assegurades, hem impulsat la innovació, centrada, sobretot, en la millora dels processos productius. En aquest sentit, el més important no és tant el nombre d’innovacions que assolim, sinó que puguem aplicar-les ràpidament.

Productes tèxtils per al ram de l’embalatge

Fabriquem malles per a packaging, és a dir, la bossa de reixa en què als supermercats es venen els cítrics o els tubèrculs. També fabriquem altres productes tèxtils de gènere de punt del ram de l’embalatge, com ara les malles que es fan servir en agricultura i jardineria per cultivar flors, verdures i hortalisses, i per embalar els arbres de Nadal, que es conreen en grans superfícies de Dinamarca i Alemanya i s’han d’embalar per poder distribuir-los. En menys quantitat, també fem malles decoratives per a aliments de diversos tipus (ampolles de vi, licors, embotits, etc.). El client que posa el seu producte en una malla considera que amb això hi aporta un valor afegit que li permet apujar el preu de venda.

500 milions de metres de malla tubular a l’any

Tota aquesta demanda ens porta a fabricar anualment 500 milions de metres de malla tubular contínua: una quantitat que podria donar una dotzena de voltes al planeta Terra. Vam apostar per aquest model de negoci perquè abans havíem treballat en una empresa que ja s’hi dedicava, i perquè teníem idees que volíem posar en pràctica.

Conservar els treballadors ha de ser una de les premisses bàsiques de l’empresari

La millor manera de reduir costos és a través de la imaginació i la innovació. La majoria d’empreses cometen l’error de reduir costos acomiadant i obliden com és de difícil després, quan es torna a necessitar, captar el talent del qual abans s’ha prescindit. Conservar els treballadors ha de ser una de les premisses bàsiques de l’empresari. En el nostre cas, gran part del procés de fabricació de les malles està automatitzat, però la mà d’obra segueix sent imprescindible, sobretot en els processos de preparació.

50% de la producció destinada a l’exportació

Exportem el 50% de la nostra producció. En malles tubulars exportem als Estats Units, el Marroc, Itàlia, Alemanya, Dinamarca, França i, en general, a tota la Unió Europea. També, tot i que molt menys, a l’Amèrica del Sud, Taiwan i Corea del Sud. En malles per a flors, exportem a països càlids productors com Colòmbia, l’Equador, Veneçuela, el Marroc, l’Índia i el Vietnam. Ens vam obrir a l’exterior abans de la crisi, i va ser més una qüestió de decisió i determinació que no pas de capital.

L’estoc, bàsic en la fabricació i distribució de productes de campanya

Tot i que el transport internacional s’ha abaratit, fer arribar el nostre producte a punts tan allunyats encara és lent i feixuc logísticament parlant. Primer rebem la comanda, després la fabriquem i en acabat l’enviem, un procés que requereix temps. Per això els nostres clients europeus han de tenir estoc per una setmana, i els americans, per un mes o mes i mig. De fet, les comandes que podríem qualificar d’urgència només les podem cobrir al mercat nacional, on podem servir un encàrrec en un termini de 24 a 48 hores. Tenint en compte això, així com el fet que la nostra producció és per campanya, ens veiem obligats a tenir estoc. La campanya dels arbres de Nadal, per exemple, que dura sols un mes, ens representa feina durant tot l’any. Fora de campanya necessitem produir perquè no podem prescindir ni de les màquines ni del personal. I malgrat que tenir estoc significa assumir costos de finançament i disposar d’un espai ampli, estocar és una opció millor que parar les màquines.

Col·laboració de bancs i grans empreses

A fi de poder mantenir l’estoc esmentat, els bancs són imprescindibles per a nosaltres. De tant en tant, anem renovant pòlisses de crèdit per seguir funcionant d’aquesta manera. Això sí: per un afany d’independència, sempre hem refusat la idea d’aliar-nos amb un soci capitalista i ens estimem més col·laborar amb empreses grans que ens permetin arribar on nosaltres sols no podríem fer-ho.

Diversificar per no ser víctimes de les conjuntures del mercat

L’èxit d’una empresa depèn de molts factors. Un d’ells és la conjuntura, que fins ara ens ha estat favorable; evidentment, si en lloc de fabricar malles per a fruites i flors en fabriquéssim per al sector de la construcció, probablement la nostra situació no seria la mateixa. Correspon als empresaris anticipar conjuntures, tant favorables com desfavorables, però tenen tants fronts oberts que és molt difícil predir-ho tot. Per aquesta raó, les empreses han de diversificar, no dependre ni d’un sol producte ni d’un sol sector.

Un discurs de recuperació difícil de creure

El discurs de la recuperació del President actual i el seu govern és molt difícil de creure mentre tinguem unes taxes d’atur del 25%, és a dir, mentre persisteixi el drama que significa que una de cada quatre persones en edat de treballar no treballi. Davant això, el fet que ens parlin d’optimisme i de progrés és gairebé ofensiu. Malgrat tot, sí que s’observa algun indici positiu, com és el restabliment de l’equilibri comercial: les exportacions han augmentat i les importacions han disminuït.

Una Administració poc eficient

Caldria fer un replantejament seriós de l’ens monolític que és l’Administració. D’una banda, segueixen havent-hi centenars d’empreses públiques de les quals es podria prescindir i, de l’altra, l’eficiència i la productivitat no semblen valors a tenir en compte a l’hora de determinar salaris i sancions entre el funcionariat; per no parlar d’una estructura estatal sobredimensionada que propicia duplicitats burocràtiques i, per tant, traves i despeses inútils. Seria bo que sorgís algun polític decidit, que s’atrevís a reduir l’actual Administració central.

Si no donem a la cultura la rellevància social que es mereix, mai serem un país pròsper

Teníem l’esperança que, amb l’entrada a la Unió Europea, el nostre país assoliria els nivells de prosperitat i eficiència dels països centreeuropeus. Malauradament, això no ha estat així. Si ens comparem amb països com França, Suïssa o Alemanya, Espanya pateix un endarreriment molt marcat i d’arrel bàsicament cultural; com a prova, només cal veure que, quan s’han d’ajustar els pressupostos, la primera partida que es retalla és sempre la de la cultura. Si volem que les futures generacions d’aquest país es trobin amb una societat més oberta, més rica i més avançada (més europea, en definitiva), cal que impulsem la cultura i que li donem la rellevància que es mereix.

Mentre hi hagi dues velocitats europees, hauria d’haver-hi dos euros

Que a la Unió Europa hi ha com a mínim dues velocitats és un fet poc discutible. Les dues velocitats són, fins i tot, desitjables i necessàries, perquè les realitats que conformen la UE són molt diferents. A més, poden ser temporalment compatibles amb l’objectiu final d’unificar la fiscalitat, la política i l’economia del Estats membre. Això sí: si a la llarga no es produeix aquesta homogeneïtzació, la UE, tal i com està articulada, serà un projecte fallit. Els empresaris catalans que exportem ja fa uns anys que estem interessats en les dues velocitats europees i en el fet de tenir, com a conseqüència, dos euros diferents, un a l’alça i un a la baixa. Amb un euro a la baixa –és a dir, devaluat–, com a mínim en paritat amb el dòlar, seríem molt més competitius a l’hora d’exportar.

Nul·la voluntat de diàleg del Govern central i precipitació sobiranista

Al nostre parer, l’empresariat català només es posicionarà en relació amb el procés sobiranista a partir de fets consumats. Ara bé, igual que la declaració unilateral d’independència és un fet poc viable i bastant imprudent, no és menys cert que, quan des d’uns autoanomenats sectors moderats es demana repetidament arribar a un pacte amb el poder de Madrid, sembla que s’obliden que la voluntat de negociar del Govern central ha estat absolutament nul·la.

Riscos, sí; prudència i sentit comú, també

No som empresaris conservadors. Ens agrada assumir riscos, però amb prudència i sentit comú. Són característiques que hem après del nostre entorn familiar, del qual vam heretar, també, el know-how que ens ha permès tirar endavant. Evidentment, també hem fet les nostres pròpies aportacions, però en general es pot dir que els rudiments i els valors necessaris els hem rebut, sobretot, dels nostres pares.