Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Rodríguez i Flores et alia
JOAN RODRÍGUEZ I MELLADO, JOAN RODRÍGUEZ I FLORES i JORDI RODRÍGUEZ I GARCÍA.
Fotografia cedida per Joan Rodríguez.

JOAN RODRÍGUEZ I MELLADO, JOAN RODRÍGUEZ I FLORES i JORDI RODRÍGUEZ I GARCÍA. Sport HG

Obra:

Text del 17-12-2013

Propietari, des de 1996, d’una empresa tèxtil primer dedicada en exclusiva a la roba íntima i ara centrada en la confecció de roba tècnica esportiva, l’emprenedor nat que la va fundar afirma que, per superar la crisi, cal fomentar la flexibilitat laboral i incentivar la contractació. Malgrat que aparentment pot semblar el contrari, creu que els països del sud d’Europa tenen un avantatge respecte als del nord: una creativitat directament proporcional a la seva capacitat de gaudir de la vida. 

Dedicats a la roba íntima i a la roba esportiva d’interior

Des de l’any 1996 sóc gerent d’una empresa tèxtil dedicada a la roba íntima. D’uns anys ençà, però, ens hem especialitzat, sota la marca HG, en la confecció de peces esportives d’interior, que actualment representen el 60% de la nostra facturació. Vestim grans atletes com Nicolás Almagro, Tommy Robredo o Carlos Galindo, i aquest 2013 hem servit a la Selecció Catalana de Futbol. A més, treballem per marques com El Corte Inglés i Interesport. Nosaltres mateixos ens encarreguem de la confecció del teixit de les nostres peces i col·laborem amb una empresa productora de bobines que elabora un fil exclusiu per als nostres productes.

L’alta tecnologia, la còmplice ideal

Sempre he pensat que per acabar tenint el millor producte del mercat s’ha de comptar, també, amb els millors recursos. Per tant, a la nostra empresa disposem d’una maquinària electrònica d’alta tecnologia que ens permet confeccionar una gran varietat de peces elaborades amb diferents teixits que potencien el màxim confort per als atletes i per a la resta de clients. La nostra empresa distribueix a grans marques, però també a comerços especialitzats en esport; sempre he tingut molt present que el principal objectiu de la nostra activitat és la satisfacció total de qui, finalment, acudirà a aquestes botigues o grans establiments i adquirirà els nostres productes. L’alta tecnologia, doncs, ens permet fer realitat aquest objectiu.

Innovar i renovar constantment

El fet de comptar amb aquest tipus de tecnologia també facilita i estimula la innovació constant, de manera que acostumen a provar noves combinacions de materials per tal de millorar el producte i crear noves col·leccions d’una manera regular. Com que sóc jo qui planifica com es farà una peça de roba, em considero, a més d’empresari, una mica creador. Un cop trobada la idea, un equip de dissenyadors s’encarrega de donar-hi forma, i, posteriorment, també sóc jo qui la prova en primera instància. Aquesta manera de treballar ens ha portat a treure novetats cada sis mesos pel que fa a la roba íntima; quant a l’esportiva, actuem sobre la marxa, tot i que, cada tres mesos, incorporem al catàleg alguna nova peça.

El veritable emprenedor combina el valor amb la claredat de les fites

Sempre m’he considerat una persona dinàmica i competitiva. Als 18 anys, el meu pare em va regalar sis màquines per fabricar mitjons i em va animar a crear una empresa, i als 23 ja tenia entre 70 i 80 treballadors. El 1989 vam haver de tancar, però set anys després no vaig dubtar a embrancar-me en l’actual negoci, que ara dirigeixo juntament amb el meu pare, Joan Rodríguez i Mellado, i amb el meu fill, que es diu Jordi Rodríguez. Si hom vol dur a la pràctica les seves idees, ha de treballar molt dur i, alhora, ha de tenir un punt d’inconsciència que l’empenyi a assumir el risc. El veritable emprenedor, per tant, combina la valentia amb la claredat de propòsits i de les fites marcades, que només es podran assolir mitjançant un gran esforç i sacrifici.

Per evitar que la feina es converteixi en una llosa també cal gaudir de la vida

Sóc del parer que si volem realitzar-nos professionalment i evitar que la feina no es converteixi en la nostra llosa, s’ha de gaudir de la vida. En el meu cas, a part del negoci tèxtil, tinc altres aficions: entre 1990 i 1996 em vaig dedicar professionalment a la cria i l’ensinistrament de gossos de caça, i en aquests moments gestiono, juntament amb la meva esposa, un negoci de cria de cavalls àrabs. Des de sempre he sentit passió pels animals, una inclinació que probablement em ve del meu avi, que tenia una petita granja.

Els governs europeus han donat facilitats a l’entrada de productes xinesos, en detriment de les empreses autòctones

El nostre sector es va veure molt més perjudicat per l’obertura d’Europa al mercat asiàtic que pel crac del 2008, molt posterior. Ja que llavors la producció de roba íntima va caure d’una manera significativa, arran d’aquest fet vaig decidir que era el moment d’especialitzar-nos i buscar un target més exigent, com ara l’àmbit esportiu. Els nostres governs han arribat a importants acords unilaterals amb la Xina, per exemple; han donat entrada als seus productes i els han ofert grans facilitats, en detriment, és clar, de les nostres empreses. Aquest és un tipus de política molt diferent de la que s’aplica en altres mercats, com en els mateixos asiàtics, o en el d’alguns països americans, per exemple, en els quals, per tal de protegir el teixit empresarial autòcton, no es donen facilitats a la comercialització de productes europeus. En el meu cas, he hagut de recórrer a una firma d’advocats per tal d’assegurar que les nostres peces entressin a Mèxic sense cap tipus d’incidència.

Una indústria tan arrelada que gairebé es podria considerar patrimoni cultural

A Catalunya la indústria tèxtil ha estat tan arrelada, amb una història que es remunta a l’esclat de la Revolució Industrial, que gairebé es podria considerar patrimoni cultural del país. Tanmateix, el Govern de la Generalitat no ha ofert cap suport al sector, ni per mantenir-lo ni per potenciar-lo, i, de fet, en l’actualitat els pocs ajuts que ens arriben vénen de Madrid.

La desconfiança dels bancs

En aquests moments de crisi no ens hauria d’estranyar que els bancs desconfiïn a l’hora d’oferir crèdit. Tinc la certesa, però, que les empreses que han demostrat dur a terme una gestió responsable han continuat rebent finançament per part dels bancs, malgrat la situació actual. De tota manera, les entitats financeres també haurien de donar crèdit als negocis que comencen, perquè sense capital no es pot donar cos a cap idea per bona que sigui, així com a les famílies. En cas contrari, no fomentarem el consum, i és vital que aquest s’incrementi significativament, atès que, ara com ara, es troba sota mínims.

Si es vol reduir l’atur, cal donar ajudes a la contractació

Un altre dels problemes que tots, i principalment els nostres governants, hauríem de fer esforços per resoldre és el dels alts índex d’atur. Només s’aconseguirà reduir l’atur si s’implementen mesures que fomentin la creació de llocs de treball. Malauradament, els nostres polítics continuen gravant els empresaris amb impostos de tot tipus i propiciant que els costos per contractar siguin cada vegada més elevats. A la nostra empresa, per exemple, ens hem vist en la necessitat de contractar personal –concretament, una professional administrativa–; a través del gabinet d’advocats Roca i Junyent ho vam aconseguir: se’ns oferia la possibilitat de rebre un descompte de 200 euros durant un any en matèria de Seguretat Social si la fèiem fixa, i ho vam fer. Poc després, vam haver de contractar una altra persona, però ja no vam poder optar a cap tipus d’incentiu perquè ja hi havíem accedit la primera vegada. Evidentment, això sembla molt absurd en un país en què els nivells d’atur superen el 26%; i és que la lògica més elemental dicta que, si allò que es pretén és crear nous llocs de treball, és imprescindible potenciar els ajuts a la contractació.

Una legislació laboral convertida en obstacle dissuasori

Igualment, és necessari que s’incrementi la flexibilitat laboral i que els costos dels acomiadaments per motius de productivitat no siguin tan elevats. Tenim professionals de gran vàlua al nostre país, i empreses estrangeres que desitjarien introduir-se en el nostre mercat i contractar-los, però no gosen donar el pas perquè l’actual legislació laboral de l’Estat actua com a obstacle dissuasori.

La crisi ha incrementat la distància entre els països del nord i del sud d’Europa

És evident que la situació de crisi ha incrementat la distància entre els països del nord i els del sud d’Europa, i també ho és que els primers aprofiten de les circumstàncies actuals per treure’n profit. Tot i que han assolit el lideratge per mèrits propis, gràcies a la seva gran capacitat de treballar, penso sincerament que als països del sud tenim un potencial major. Encara que a simple vista pugui semblar contradictori, comptem amb un valor afegit: una creativitat directament proporcional a la nostra capacitat per gaudir de la vida. Això fonamentalment és el que ens diferencia: sabem que fer la feina ben feta i treballar per aconseguir un producte de qualitat no està renyit amb l’oci.

Obrir la porta a la negociació en el tema sobiranista

Ara que les coses van malament, i tenint en compte que Catalunya sempre ha estat el motor d’Espanya, no és just que decidim deixar enrere els que sempre han estat els nostres companys de viatge. En aquest sentit, trobo normal que el Govern espanyol es tanqui en banda davant una proposta que promou la secessió. Al meu parer, el Govern català s’ha precipitat presentant-la i volent-la tirar endavant. Caldria obrir la porta a la negociació, i som nosaltres els que hauríem de trobar els mitjans per fer-ho.

Sumar, no restar

Sempre he cregut que la unió fa la força; per tant, ara no és moment de parlar de separació. Avui, més que mai, cal sumar esforços i continuar el camí plegats. Només d’aquesta manera farem front a les dificultats amb garantia de remuntar-les.