Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Jordi Mas i Velasco
JORDI MAS I VELASCO.
Fotografia: Margaret Stepien.

JORDI MAS I VELASCO. MAS GOURMETS / CREARMAS

Obra:

Text del 03-02-14

Membre d’una nissaga empresarial d’estirp, el conseller delegat d’una cadena de xarcuteries gourmet, fundador i CEO d’una entitat de suport per a les empreses del sector empresarial i gastronòmic, creu que l’excessiva burocràcia del país limita l’emprenedoria; si hi afegim l’individualisme i la desconfiança social, al seu parer vivim en una realitat on el creixement econòmic no serà possible si no apostem per nous models de convivència, guiats per una classe política formada pels més capacitats. 

Empresa familiar del sector de l’alimentació amb gairebé set dècades d’història

El meu germà Joan i jo som la tercera generació de la família Mas al capdavant del projecte comercial alimentari Mas Gourmets. L’empresa fou creada l’any 1945 quan el meu avi, Joan Mas i Navarro, un valencià que es traslladà a Barcelona a la recerca d’oportunitats empresarials, inaugurà una cansaladeria al barri del Clot. Ell establí els principis identitaris de la companyia: l’anàlisi del mercat per cercar i adaptar-se a les possibilitats de negoci, el treball continu, la perseverança i la innovació, etc. El comerç de seguida tingué un gran èxit, i s’inicià així la primera fase expansiva de Mas Gourmets, orientada cap als mercats municipals barcelonins. A diferència de la resta de cansaladeries de l’època, es basà en una il·luminació intensa de les parades que permetia potenciar visualment la qualitat dels aliments.

Expansió cap a la gran superfície i crisi dels anys 90

Durant la dècada dels 80, un cop consolidats en el sector comercial alimentari i en observar les perspectives de creixement de les botigues multiservei, Joan Mas i Rapa, segona generació familiar al capdavant de l’entitat, després de fer un bon creixement d’empresa, va continuar amb una segona fase expansiva mitjançant la creació de supermercats, conjuntament amb el grup de compres Grup 80. Desgraciadament, però, patírem una forta crisi a partir de la dècada dels 90 per factors econòmics externs –la conjuntura econòmica recessiva– i per motivacions internes –ens havíem introduït en un sector del qual no érem especialistes i l’entrada de les grans cadenes de supermercats expertes en ell, ens desbancà ràpidament–. Aquestes circumstàncies determinaren la redefinició del nostre model de negoci.

Per defensar el model empresarial de les pimes

Atesa la situació crítica, el meu germà Joan, el 1994, i jo, dos anys més tard, ens implicàrem en la gestió de la companyia. Ho férem perquè, més enllà de la continuïtat concreta del nostre projecte, crèiem en la importància de la supervivència de les petites i mitjanes empreses, que defineixen i donen valor afegit al progrés d’un país, i en el seu llegat a les generacions futures.

A botigues de carrer i a parades emblemàtiques en els mercats municipals

Després d’analitzar la situació i les perspectives de futur, ens adonàrem que calia apartar-se del creixement a partir d’establiments generalistes i retornar a l’especialització des d’un vessant adaptat a les noves demandes socials. Així, l’any 2000 engegàrem una tercera fase expansiva basada, sobretot, en les botigues de carrer, però també en parades emblemàtiques als mercats municipals, especialitzades en els productes de cansaladeria i gourmet. En aquests establiments, l’assessorament i la degustació esdevenen parts essencials d’un procés de compra sensorial i ple d’hedonisme que permet als clients gaudir d’una experiència culinària diferent a partir de l’embotit.

Venda d’embotits artesanals nacionals i productes gastronòmics internacionals de tendència

Avui hem canviat la imatge i l’estratègia de la companyia: d’una banda, hem creat una ambientació moderna i innovadora per a la decoració corporativa de les nostres 15 botigues (dues a Madrid i tretze a Barcelona), i, de l’altra, hem ampliat el catàleg de productes. Actualment estem especialitzats en la distribució d’embotits artesans nacionals i en la introducció de les tendències gastronòmiques internacionals; un coneixement que obtenim de la nostra presència constant a fires i esdeveniments alimentaris arreu del món.

Importància del turisme a Barcelona

Barcelona s’ha convertit en la capital turística per excel·lència de l’Estat espanyol, per la qual cosa hem reforçat la nostra presència històrica a la Boqueria, un mercat emblemàtic que rep cada dia 45.000 visitants, amb la inauguració d’una cinquena parada de grans dimensions i amb un estil decoratiu ben innovador, concebuda per esdevenir un dels establiments de referència de Mas Gourmets. Entenem que el turisme ens ajuda a exportar des de casa.

Traves burocràtiques que obstaculitzen el creixement empresarial

Les dimensions de la nostra empresa faciliten poder-nos adaptar àgilment a les necessitats del mercat, però la burocratització excessiva de l’Administració ens impedeix materialitzar iniciatives que permetrien expandir la companyia. Un d’aquests projectes fóra la venda ambulant dels nostres articles en carretons o petits vehicles pel centre històric i llocs d’interès turístic de la Ciutat Comtal.

Una aventura empresarial impulsada en solitari

Crearmas és una companyia que vaig impulsar en solitari, orientada cap al coneixement empresarial i gastronòmic. El nostre objectiu és ajudar a fundar i a consolidar projectes empresarials en general, centrats especialment en el sector retail, a través de l’assessorament personalitzat. Oferim a emprenedors i empresaris la nostra ajuda, a través de quatre serveis: en primer lloc, disposem d’un portal web d’accés gratuït en què apareixen informacions, prèviament filtrades i contrastades, sobre el món de la gastronomia i l’empresa. També celebrem de forma periòdica conferències i ponències per conèixer el funcionament de les companyies amb més èxit del sector. A més, organitzem cursos monogràfics en què divulguem les millors tècniques de venda, les innovacions, etc. Finalment, oferim un servei de consultoria per brindar suport individualitzat als projectes.

No són els encerts sinó les errades les que porten al creixement personal

Per motius culturals, hem basat el creixement personal en la suma d’encerts quan, de fet, aquest sorgeix de l’acumulació d’errades, que motiven la reflexió i les rectificacions. En aquest sentit, els períodes de recessió permeten transformar o reconduir processos. No obstant això, a l’Estat espanyol continuem donant l’esquena a la causa i a les manifestacions de la crisi; obviem que l’individualisme va provocar la recessió i no fomentem ni l’emprenedoria ni la creació de llocs de treball per als joves, els més preparats dels quals marxen a l’estranger per poder desenvolupar-se professionalment.

Pau social en època de greu crisi econòmica

Malgrat la cruesa de les xifres macroeconòmiques durant aquests anys de recessió, s’ha mantingut un clima de pau social, en què només s’han produït alguns brots i enfrontaments aïllats. Aquesta calma s’explica, d’una banda, per l’elevada incidència de l’economia submergida al nostre país i, de l’altra, per la cobertura que l’Estat del benestar, tot i les retallades, segueix donant als més desfavorits. 

Emprenedoria vocacional versus autoocupació per necessitat

Avui hi ha, grosso modo, dos perfils d’emprenedors a la nostra societat. D’una banda tenim aquelles persones que, abocades per l’atur, decideixen arriscar el seu patrimoni en un projecte d’autoocupació; es tracta de professionals que aprenen a ser empresaris en una situació límit i que poden presentar una escassa tolerància al fracàs i un elevat grau d’angoixa perquè el seu futur laboral, vital, depèn de l’èxit de la iniciativa. En canvi, els emprenedors vocacionals saben que el fracàs és connatural a l’activitat empresarial, i el minimitzen mitjançant estratègies diverses.

S’estan aprofitant els països del nord d’Europa de la situació dels països del sud?

Durant la recessió, als països europeus perifèrics el cost de la vida s’ha incrementat mentre els salaris s’han reduït; paral·lelament, també s’han retallat els serveis i les prestacions socials estatals. Davant d’aquesta pèrdua rellevant de capacitat adquisitiva, que està fent desaparèixer la classe mitjana, i d’aquest aprimament significatiu de l’Estat del benestar, la població, almenys a Espanya o Itàlia, ha reaccionat amb conformisme. Potser això es deu al fet que encara actua des d’una certa zona de confort personal, marcada, a més, per l’individualisme i la desunió social, que aturen qualsevol iniciativa de confiança, des de la creença en les seves capacitats i accions.

Sanejar i renovar la classe política mitjançant unes retribucions justes

En l’actualitat les retribucions dels representants públics són molt inferiors a les dels directius del sector privat. Si desitgem comptar amb una classe política conformada pels millors professionals, és necessari ajustar els honoraris a les seves responsabilitats; d’aquesta manera, la remuneració esdevindrà un incentiu i un filtre, perquè tan sols aquelles persones que excel·leixin, des de la perspectiva humana, acadèmica i professional, podran accedir als càrrecs públics dels quals depèn el futur del conjunt de la població.