Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. MASVIDAL I ALIBERCH, JORDI
JORDI MASVIDAL I ALIBERCH.
Fotografia cedida per Jordi Masvidal.

JORDI MASVIDAL I ALIBERCH. AFISEC SERVEIS EMPRESARIALS

Obra:

Text del 17/12/13 . 

Des de fa gairebé tres dècades, aquest assessor dirigeix la seva consultoria amb la premissa d’esdevenir company de viatge del petit i mitjà empresari català; un contacte diari amb l’activitat econòmica del país que el porta a advocar per una classe política amb més bagatge professional i per un empresariat més preparat en l’àmbit gestor. Només així podrem afrontar l’actual canvi d’era geopolítica: el traspàs de poder d’Occident a la resta del món.

Un company de viatge de l’empresari

Afisec Serveis Empresarials és una assessoria especialitzada en petites i mitjanes empreses de tots els sectors empresarials. Oferim els nostres serveis des de l’any 1986 i donem solucions en totes les àrees vinculades als àmbits fiscal, mercantil, laboral, jurídic, financer i comptable. Ens considerem un company de viatge de l’empresari, raó per la qual som un despatx molt personalista i mai no hem tingut la intenció de créixer; volem mantenir una estructura propera als nostres assessorats. I és que l’objectiu últim de la nostra activitat és ajudar els clients, la majoria dels quals són responsables d’empreses familiars en què la propietat i la direcció coincideixen. L’especial complexitat d’aquestes organitzacions, tant pel que fa a la resolució de conflictes, els criteris de continuïtat o l’adaptació a un marc competitiu, requereix una assessoria minuciosa i altament qualificada.

És més important l’actitud que l’aptitud

El nostre equip de treball, rigorós, motivat i molt ben preparat, està conformat per economistes, advocats, graduats socials i diplomats en Empresarials, als quals, a més, proporcionem una formació continuada, personalitzada i adaptada als constants canvis de la legislació. El meu criteri de selecció de personal prioritza l’actitud enfront de l’aptitud, tot i que aquest darrer aspecte també es valora. Sempre he cercat gent amb principis i he defensat la idea que la feina és una activitat de la qual ens hem de sentir orgullosos. I això no s’aconsegueix si no es genera un bon ambient de treball. És essencial, doncs, que les persones que treballen amb mi se sentin felices, i per aquest motiu em preocupen molt temes com la conciliació familiar o la necessitat interna de formació.

Polítics sense bagatge professional ni creativitat

Tenim una classe política molt poc professionalitzada, que viu excessivament de la ideologia, que pren mesures poc creatives a curt termini –el termini electoral– i que “ven” missatges amb poca consistència de fons. No hi ha gaires polítics amb bagatge professional, imaginació i experiència empresarials. Ben al contrari, acostumen a ser persones que no han tingut contacte amb l’economia real i desconeixen el valor dels diners, és a dir, no saben com es generen ni com s’han de gastar.

Es promulguen lleis contradictòries i, en molts casos, de difícil compliment

Malauradament, al nostre país es genera massa normativa, i sovint sense seguir cap ordre coherent. Com que no hi ha visió de conjunt, es promulguen lleis contradictòries i, en molts casos, de difícil compliment. Això confon l’empresari i el deixa en una situació d’indefensió.

Avui no hi ha possibilitat de negociació amb els bancs

Actualment accedir al crèdit és gairebé impossible. Els departaments de risc de les entitats bancàries imposen condicions draconianes que no es poden acomplir. De fet, el gran problema de la crisi actual és que els empresaris s’han quedat sense interlocutors: no hi ha cap possibilitat de negociació amb els bancs, la seva política present és buscar només les condicions més avantatjoses per a si mateixa, i això dificulta enormement la cerca d’alternatives.

Generar confiança i estabilitat

Si no activem el consum intern, difícilment ens en sortirem. I l’única manera d’impulsar-lo és generant treball i estabilitat. Hi ha persones que, malgrat que tenen diners, no gasten perquè no se senten segures. Per tant, hem de generar confiança; la capacitat de consum no només s’obté amb els crèdits bancaris.

Estructures laborals anquilosades

Les estructures laborals que han prevalgut fins avui estan anquilosades i caldria reconvertir-les en profunditat; per exemple, que tinguem uns sindicats dependents de les subvencions i vinculats amb el poder comporta el risc que, en darrer terme, defensin només els interessos d’una part dels treballadors. D’altra banda, encara preval la idea que les feines han de durar per sempre, tot generant drets a perpetuïtat i relacions laborals marcades més per les restriccions legislatives que per la productivitat, una mentalitat molt perjudicial per a l’economia del país.

Per combatre l’atur, més que donar subsidis, cal fomentar la creació d’empreses

Com es lluita contra l’atur? Crec que, més que generar condicions perquè l’empresari pugui contractar, el camí que cal emprendre és el de facilitar que les empreses puguin vendre, exportar, agrupar-se i augmentar la seva activitat. L’única manera de combatre l’atur és creant empreses, no cercant ajudes per a l’aturat. I aquest hauria de ser l’interès general, perquè avui en dia l’empresariat encara no té prou necessitat de contractar.

Salaris d’inserció i prestacions socials

Si l’objectiu és disminuir el nombre d’aturats, es podria optar per aplicar els anomenats “salaris d’inserció”: uns sous baixos que estalvien el subsidi d’atur i que han d’anar acompanyats de prestacions socials, com els ajuts al lloguer, a l’educació o a la sanitat. En països com Alemanya, els minijobs ofereixen sous baixos però no miserables, perquè els ajuts de l’Administració fan possible equilibrar-los amb el cost de la vida. Per tant, no són considerats sous precaris, sinó salaris d’inserció. D’altra banda, per estimular la contractació caldria disminuir-ne els elevats costos i reduir la pressió fiscal.

Els autònoms, grans dinamitzadors de l’economia

Els autònoms tenen un gran pes dins la nostra economia. Són una figura que pràcticament no genera despesa pública: cotitzen, no demanen baixes i, malgrat allò que puguin anunciar els titulars dels diaris, no reben prestacions, perquè per fer efectiu el seu dret al subsidi d’atur s’han de donar unes condicions impossibles d’acomplir. En realitat, són treballadors en precari. No oblidem que l’autònom ho és normalment per necessitat, no per vocació. Les seves rendibilitats són baixes i per això sovint no arriben a un sou digne. Tanmateix, desenvolupen molta activitat, fan una gran feina i dinamitzen l’economia. Se’ls considera empresaris, però en realitat no ho són. Per millorar la seva situació haurien de buscar sinèrgies entre ells i fer-se escoltar.

Professionalitzar l’empresariat català

Els empresaris catalans són treballadors, lluitadors i grans coneixedors de les seves especialitats. Però encara avui solen patir d’una manca generalitzada d’estris en el control de la gestió. No es pot culpar la crisi, per tant, de tots els mals; cal fer autoexamen i millorar aquells aspectes poc o gens professionalitzats de la feina diària. D’altra banda, els petits empresaris tampoc no s’haurien d’oblidar de la necessitat d’associar-se per prendre dimensió i pes i poder apostar així també per l’R+D+I, la gran oblidada de la nostra economia.

Una crisi geopolítica i un canvi d’era

Estem patint una crisi geopolítica. Vivim un canvi de cicle històric, com ha passat al llarg de la història amb la caiguda de diversos imperis: Mesopotàmia, Roma… Fins fa un parell de segles, Occident tenia el poder productiu i financer, però amb la independència de les colònies va anar perdent el poder sobre les matèries primeres i es va quedar només amb un control financer, que actualment comença a estar en mans de capital forà. I això és bo perquè implica una tendència a la igualtat a tot el món; el que es tracta és d’impedir que les relacions globals, en lloc de a la homogeneïtzació, tendeixin a la inversió i que Europa sigui en un futur l’equivalent al Tercer Món. Per evitar això hi ha una sortida: saber mirar-nos com a conjunt, sense fomentar els desequilibris, i cercar un model productiu i econòmic sostenible. Personalment, crec en el futur d’una Europa veritablement unida.

Catalanofòbia atàvica de certs cercles de poder estatals

Els prejudicis polítics i ideològics han generat un problema entre Catalunya i Espanya que en un entorn veritablement civilitzat i modern mai s’hauria produït. Tot ve d’una catalanofòbia atàvica de certs cercles de poder de Madrid amb una voluntat inicialment electoralista que ha derivat en una voluntat per reduir el desenvolupament de Catalunya, tot fent créixer altres comunitats menys dinàmiques a costa nostra. El Corredor del Mediterrani n’és un exemple. I si bé des de Catalunya ha existit sempre el desig de buscar una solució raonada i pactada a aquesta situació, des del Govern central hem rebut manca d’equanimitat i molta incomprensió. Avui l’encaix de Catalunya a Espanya ha empitjorat tant que el President Artur Mas ha vist que cal internacionalitzar les nostres demandes, per tal de buscar aliats fora de les nostres fronteres. Tanmateix, caldrà veure quin és el suport real que el procés sobiranista rep per part d’altres països.

Homenatge a Martí Masvidal i al model d’empresari que representava

Tenim tendència a identificar l’empresari amb un capitalista que no vacil·la a trepitjar les persones si li convé. Tanmateix, l’empresari català és gent amb una alta capacitat de sacrifici, unes rendibilitats no equivalents amb l’esforç que fa i uns valors ferms de justícia i equanimitat. El meu pare, Martí Masvidal, fou un d’aquests empresaris, i des d’aquí li vull retre homenatge: enginyer, humanista i intel·lectual, va dedicar tota una vida a la seva empresa, una constructora d’estructures metàl·liques i prefabricats.