Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. José Barro i Calzada
JOSÉ BARRO I CALZADA.
Fotografia cedida per José Barro.

JOSÉ BARRO I CALZADA. FUNWOOD MEDIA

Obra:

Text del 27-01-14

La preocupació davant la falta d’un projecte comú de la UE, en part degut a l’absència actual d’estadistes amb capacitat per construir l’Estat d’Europa i no l’Europa dels Estats, sobresurt en el testimoni del director financer d’aquesta distribuïdora audiovisual televisiva internacional, que aposta per la internacionalització com a via de consolidació i expansió empresarials en un país on l’escassa o inadequada formació d’una part notable del jovent a l’atur posa en perill el futur econòmic col·lectiu.

Assumir l’optimització empresarial d’una entitat amb vint anys d’història

La nostra empresa audiovisual, creada dues dècades enrere, pertany al hòlding Gestió Mediterrània 2004, S.L., i Partecipazioni Mediterranee, SRL, que engloba nombroses empreses de diferents àmbits. En principi es tractava d’una entitat personal gestionada per un soci espanyol i per un altre italià, Aldo Spagnoli, que actuava com a administrador únic de la companyia. Fa uns anys, tanmateix, em proposaren d’assumir-ne la gestió i reorganitzar-ne l’estratègia empresarial. Des d’aleshores sóc l’encarregat de coordinar la part financera, planificant i controlant el pressupost, i de millorar l’eficiència de l’empresa a través de la meva experiència en temes de gestió. En l’actualitat, conformen el nostre equip humà un seguit de professionals distribuïts entre Barcelona, Madrid, Milà i les Illes Canàries.

Comercialització de continguts audiovisuals, especialment per a televisió

Comercialitzem continguts audiovisuals, i ens hem especialitzat en la distribució de pel·lícules, sèries i documentals per a canals de televisió d’abast regional i nacional. En un principi, ens dedicàvem exclusivament a la intermediació; després, però, passàrem a vendre els drets de pel·lícules i sèries. Ara tot just estem entrant en la producció a través de la col·laboració amb la productora argentinoisraelí Yair Dori, amb la qual estem treballant en el projecte televisiu internacional “Señales”, una sèrie en què possiblement també participarà Disney i el càsting de la qual s’ha realitzat a l’Argentina, Espanya i Itàlia. Si es materialitza aquesta implicació, el format esdevindria també un musical en un futur proper.

Inicis de la expansió internacional cap a Turquia

El nostre àmbit geogràfic natural d’implantació és Espanya, Portugal i Itàlia. De fet, vam introduir-nos en el mercat italià el mes de maig de l’any passat perquè fins aleshores, per motius personals, Aldo Spagnoli no havia desitjat competir en el seu país. En aquests moments, estem iniciant l’expansió internacional cap als països emergents, i hem començat per Turquia, atesa la bona acceptació que tenen allà els productes audiovisuals occidentals.

Vetllem per la qualitat dels nostres doblatges

El 99% dels nostres proveïdors són estrangers, la qual cosa implica encarregar i supervisar curosament el doblatge dels nostres productes. Igualment, les realitzacions espanyoles que exportem, com ara “Polseres vermelles”, el format del qual ha estat venut per produir-lo a Itàlia. Val a dir que el doblatge és el mecanisme idoni per universalitzar i popularitzar els productes audiovisuals eliminant barreres idiomàtiques i socioculturals.

L’essència de la nostra tasca és saber comprar els productes adequats i difondre’ls pels canals idonis

La informàtica, la digitalització i Internet han modificat substancialment el nostre mètode de treball; de fet, en l’actualitat els clients ja coneixen sovint els productes que els presentem. No obstant això, l’essència de la nostra tasca continua sent la mateixa: allò fonamental és saber comprar els productes adequats –entenent adequats com a sinònim de demandats pel públic– i ser capaços de difondre’ls pels canals mercantils idonis.

Mètode de treball

Prenem contacte amb els productes més atractius disponibles i els seleccionem a través de les fires internacionals, com ara la de Cannes, Berlin, Los Angeles….. Més tard elaborem un mostrari de les sèries, els documentals i les pel·lícules que ens semblem més adients, segons la franja horària i el perfil de públic de la cadena, per als nostres clients potencials. I un cop seleccionen algun dels nostres espais, es pacten les condicions. En el cas de les pel·lícules, s’acorda un període i un nombre de sessions renegociables. Pel que fa a les retribucions, es relacionen equitativament amb la població potencial de l’emissora, de forma que una cadena petita sempre paga menys que una gran.

Segona franja del mercat

Els costos que suposa la compra d’estrenes mundials és només a l’abast de les poderoses distribuïdores internacionals; nosaltres, amb una estructura mitjana, ens situem en una segona franja del mercat que s’encarrega de la representació de productes ja estrenats. És avui per avui el nostre nínxol.

Principals clients a Catalunya i la resta de l’Estat

A Catalunya els nostres principals clients són TV3, BTB i 8TV. A nivell estatal, entre d’altres, treballem per a Televisión Española, Grupo Atresmedia, Grupo Mediaset, així com per a totes les televisions de la Forta (associació de cadenes autonòmiques).

La responsabilitat social de les empreses

Les empreses són entitats col·lectives amb una gran responsabilitat social atesa la seva condició de motor econòmic dels països. Alhora, la seva viabilitat està condicionada pel context polític, social, etc., que les envolta. Tenint en compte ambdues realitats, portem cinc anys sense repartir dividends entre els accionistes i capitalitzant tots els beneficis perquè desitgem créixer des de la prudència i l’autogestió dels nostres recursos per salvaguardar l’entitat de condicionants externs. A més, aquest any hem abaixat el sou dels nostres empleats en un 2%, i el dels directius en un 20%. Hemos reduït costos fixos i hem passat altres a variables, tot millorant-los en relació amb anys anteriors.

Caixes d’estalvi i bancs

A la crisi financera patida a Espanya cal diferenciar entre les caixes d’estalvis i les entitats bancàries. Les primeres, que havien estat un model de funcionament i implicació social durant dos segles, han estat víctimes d’una mala gestió en mans de polítics amb una clara ambició personal de partit, la qual cosa ha provocat en molts casos la seva desaparició. Els segons, en canvi, no presenten una situació tan dramàtica, però també actuaren de manera irresponsable durant l’època de bonança en facilitar finançament de manera indiscriminada.

Fal·làcia de la Unió Europea

Si alguna cosa ha posat de manifest la crisi és la falta de cohesió de la paradoxalment anomenada Unió Europea. Malgrat la moneda única, els Estats membres continuem amb fiscalitats diferenciades i sense haver assumit la unió bancària perquè cada país defensa els seus interessos i els fa prevaldre si es troba en una posició de poder. Això és el que ha succeït, per exemple, amb les caixes d’estalvi alemanyes, la situació econòmica de les quals és tan o més feble que la de les espanyoles, però el posicionament d’Alemanya, i el rescat de Grècia, impediren l’esclat d’una crisi financera al país germà. No oblidem, tanmateix, que mesures econòmiques semblants a les preses a Espanya per intentar minimitzar la crisi s’adoptaren a Alemanya una dècada enrere per possibilitar la seva reunificació; foren decisions doloroses però imprescindibles, amb els òptims resultats que tots coneixem. En el cas espanyol, tot això s’hauria d’haver dut a terme en temps de bonança.

No tenim estadistes de nivell

En l’actualitat no tenim estadistes, com Adolfo Suárez, Leopoldo Calvo Sotelo o Felipe González, així com tots aquells estadistes europeus que van saber posar sobre la taula l’Europa comuna. Falten, però, fins i tot a nivell europeu, estadistes (polítics) de primer nivell, carismàtics i amb visió de futur i empenta. En general, els nostres representants polítics són personalitats grises que no estan a l’alçada de la seva responsabilitat.

Corrupció, lentitud de la justícia i economia submergida

La gran xacra espanyola és la corrupció, present en totes les activitats i en tots els estrats socials; de fet, la lentitud de la justícia no només atia aquest desfici, sinó que s’hi veu la seva mà en la politització de les altes esferes del poder judicial. Un altre gran entrebanc per al desenvolupament econòmic és l’economia submergida, que en el fons és la forma de subsistència d’una part considerable de la població.

Com acabar amb l’atur juvenil

Una de les conseqüències més terribles de la recessió és l’elevat índex d’atur juvenil, que supera el 50%. Aquesta xifra és la conseqüència de la falta de formació en una part important dels nostres joves, que, o bé abandonaven els estudis prematurament per col·locar-se en el sector de la construcció, o bé es formaven en àrees sobreocupades. El Govern ha d’acabar amb aquestes dues casuístiques propiciant, d’una banda, que els joves aturats es reciclin professionalment i, d’una altra, prioritzant la formació en aquelles parcel·les demandades pel mercat. Cal una forta comunicació entre la formació (en el seu conjunt) i el mercat laboral.

Per l’assoliment d’un nou pacte fiscal més equitatiu amb la resta de l’Estat

Tot i que sóc conscient de la capacitat econòmica de Catalunya per sobreviure i sobreposar-se a la secessió d’Espanya en una situació normal tant interna como externa, no em sento còmode amb la idea de la secessió. Ignorem fins a quin punt s’estan manipulant les dades econòmiques; si bé és cert que Catalunya aporta a l’Estat més del que rep, dubto que hi hagi una disparitat tan gran com certs mitjans afirmen. En qualsevol cas, el que és evident és la necessitat d’assolir un nou pacte fiscal que beneficiï ambdues parts.