Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. José González i Sánchez
JOSÉ GONZÁLEZ I SÁNCHEZ.
Fotografia cedida per Jose González.

JOSÉ GONZÁLEZ I SÁNCHEZ. Consultors González & Segarra

Obra:

Text del 10-10-2013

El director d’aquesta entitat dedicada a l’assessorament integral d’empreses, ben recolzat per la seva sòcia i esposa, aconsegueix sumar amb naturalitat la professionalitat de l’expert amb la claredat i lucidesa dels seus raonaments, que es resumeixen en la necessitat de disposar d’uns dirigents que vetllin pel bé comú, no carregant el dèficit sobre els més desfavorits i tot reactivant el consum amb mesures que obliguin la banca a exercir la seva funció consubstancial de finançar. 

Assessoria empresarial arrelada a la província de Barcelona

Consultors González & Segarra és una assessoria ubicada a Rubí que ja ha assolit 18 anys de trajectòria. La vaig fundar quan vaig decidir independitzar-me com a professional. Vaig començar a treballar en una entitat bancària a Barcelona, però de seguida em vaig adonar que volia obrir-me camí tot sol. Amb només trenta anys vaig decidir l’obertura del meu propi negoci a Rubí. Actualment, és una empresa familiar que dirigeixo amb la meva parella, Sofía Segarra i Martínez, una professional que m’ha ajudat molt en moments difícils. Som experts en temes fiscals, comptables i laborals. Sempre hem optat per externalitzar algunes àrees, i avui la nostra zona d’influència abasta també altres localitats com Sabadell, Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Barcelona. La majoria dels nostres clients són empreses mitjanes.

Donem resposta als problemes de crèdit dels assessorats

Un dels nostres puntals és l’assessoria d’inversió i finançament, i també tenim contactes amb capital estranger per tal de concedir préstecs hipotecaris. D’aquesta manera, intentem donar resposta als actuals problemes de crèdit que poden tenir els nostres clients. Es tracta d’hipoteques petites que financem amb capital privat de procedència russa però instal·lat a Barcelona. S’envien les propostes, que són detingudament estudiades, i algunes s’aproven.

Com aconseguir nous clients

Sempre hem aconseguit atreure nous clients gràcies al boca-orella i també amb el porta a porta. Amb aquesta estratègia, solem aconseguir que una de cada deu companyies amb les quals contactem es converteixi en clienta nostra.

Posició privilegiada de les entitats financeres

Fins fa poc, els bancs concedien crèdit a tot aquell qui el demanava. Tots coneixem casos en què allò que es valorava era el volum de transaccions i crèdits obtinguts i no la seguretat i el control dels mateixos. En aquest sentit, la gestió que han dut a terme les entitats financeres els darrers anys ha estat del tot errònia, i han generat un gran deute sense que ningú els demanés responsabilitats; ben al contrari, continuen mantenint el seu poder i influència en el nostre país. I malgrat que aquestes entitats financeres afirmen que pateixen una crisi, actualment posseeixen molts habitatges i inverteixen tot el capital que reben en lletres del tresor i en bons de l’Estat, amb els quals obtenen un 5% sense cap risc. Acomodades en la posició privilegiada de què gaudeixen, s’entén que no mostrin cap interès a concedir crèdits als empresaris.

Impulsar des del Govern noves figures legals per activar el consum

Sembla que al Govern li costa adoptar mesures, es mostra incapaç de plantejar solucions, i la societat es veu obligada a espavilar-se pel seu compte. Excepte la regulació i la reforma laborals, no s’ha actuat en cap altre àmbit. El consum ha caigut i continua baixant i la desacceleració es detecta no només per mesos sinó fins i tot per setmanes. En conseqüència, des del Govern caldria pressionar la banca perquè posés més capital en circulació. Es podria, per exemple, evitar l’acumulació de pisos en estoc i fer que atorguessin hipoteques a cent anys, per tal de fer baixar les quotes; aquesta mesura facilitaria l’ascens del consum. Es podria fins i tot canviar el codi civil per tal d’activar la figura de l’hereu i evitar futurs impagaments.

L’Institut de Crèdit Oficial funcionava millor quan era de gestió directa de l’Estat

L’Institut de Crèdit Oficial, l’ICO, funcionà bé mentre el gestionava directament l’Estat. S’estudiava cada cas en concret i es concedien un gran nombre de petits préstecs a les petites i mitjanes empreses. Desenvolupava una gran tasca. Hi havia delegacions a quasi totes les províncies i la morositat era nul·la. Ara, els balanços de les operacions les realitza una única entitat bancària i, per tant, ha canviat la filosofia: d’un ens públic ha passat a ésser un organisme gairebé privat, i els interessos han canviat. Crec que el Govern podria replantejar el funcionament de l’ICO i assumir-ne altre cop la gestió.

Negocis que sobreviuen gràcies als estalvis acumulats, no als ingressos recents

Per tirar endavant, les empreses han hagut d’ajustar la seva caixa i autofinançar-se. Una solució ha estat buscar capital privat, però aquesta opció és cara. Els girs a la vista i defugir dels impagats són altres estratègies que s’han aplicat. El cert és que molts empresaris han subsistit aquests darrers anys amb el capital que tenien guardat, però no estan ingressant pràcticament res. La situació és realment complicada.

On estan les ajudes empresarials de la Generalitat

Ja fa temps que la Generalitat aprova les ajudes per a nous projectes de negoci, però no atorga els diners perquè afirma que no hi ha liquiditat. I com que no es pot presentar el mateix projecte per al següent exercici, els empresaris i els nous emprenedors es queden amb la seva idea aprovada però morta. Fa l’efecte que en aquest país només pot ser emprenedor qui disposa d’un capital previ. D’altra banda, per muntar una empresa s’ha de fer front a una burocràcia excessiva, i la simplificació dels tràmits, que fa temps que s’anuncia, no acaba d’arribar.

Potser estem sortint de la crisi, però no en les millors condicions

Si fins fa poc el mileurista reivindicava una millora de les seves condicions, actualment cobrar mil euros mensuals s’ha convertit en un luxe. No és cert que els sous estiguin pujant; ben al contrari, ja en trobem de 700 i 600 euros. Durant molts anys es va treballar molt per bastir un Estat del benestar que actualment no podem mantenir, i que costarà tornar a erigir. A més, crec que a Espanya mai no arribarem al nivell de vida de què gaudeixen els països nòrdics. Potser és cert que estem sortint de la crisi, però és un pou molt profund i de moment sense escala. Quan sortim a la superfície ens trobarem un panorama completament nou.

El risc d’eliminar l’economia submergida

Si es frenés el frau, sens dubte que els ingressos fiscals augmentarien considerablement. El Govern és capaç de prendre les mesures adients per tal d’eliminar l’economia submergida, però en el moment actual és perillós de fer-ho, perquè podria provocar una revolta social; i és que, gràcies a ella, molta gent aconsegueix subsistir.

Per als pressupostos del 2014, el Govern preveu augmentar la partida destinada a l’equip d’assessors

Sembla que cap partit polític no sap com afrontar la crisi. Fins ara s’ha optat per prendre mesures que afecten fonamentalment les pimes, els autònoms i les classes mitjanes. Perquè, ens agradi o no, és necessari que limitem la despesa pública. Tanmateix, per als pressupostos del 2014 està previst apujar un 2,4% la partida que el govern de Mariano Rajoy destina a l’equip d’assessors; un augment difícilment justificable, perquè costa de creure que el Govern –que qualsevol govern– hagi de contractar 600 assessors. Hi ha opinions d’experts molt vàlides que ni tan sols han estat escoltades, i alhora massa assessors que especulen aïllats en marcs teòrics, molt allunyats de la realitat del carrer.

Tancar les vies de supervivència més bàsiques implica abocar la gent a la il·legalitat

En canvi, el Govern espanyol no ha destinat cap partida al creixement de l’ocupació. A més, sembla que volen incrementar les cotitzacions dels treballadors a la Seguretat Social. I les crisis sempre recauen sobre aquells que tenen menys recursos, fins a arribar a casos realment dramàtics: gent que no només ha perdut la feina sinó també les ajudes de l’Estat. És un error tancar les vies de supervivència més bàsiques, perquè, quan algú es veu sense sortida, és fàcil que tiri per camins que s’aparten de la legalitat. Tampoc no s’entén el tracte que estan rebent els pensionistes, quan se sap que molts d’ells estan mantenint els fills, que s’han quedat sense feina. Personalment, no jugaria mai amb els seus ingressos.

Un govern que no s’ha fet respectar ni a Europa ni a l’Estat

Els alemanys s’estan beneficiant de totes les imposicions que apliquen al nostre país: estan ocupant quota del nostre mercat i s’estan emportant molta mà d’obra. El Govern espanyol hauria de fer-se respectar. El PP va obtenir la majoria de vots perquè la societat reclamava solucions, però no està prenent decisions. Tothom està decebut amb la política, els polítics i la corrupció. Aquesta crisi no és només econòmica, també es de valors.

El federalisme com a millor opció

Els polítics haurien d’explicar clarament què comporta independitzar-se d’un Estat i constituir-ne un de propi: augmentar el nombre de funcionaris i resoldre temes com inversions de foment, pensions, sanitat o educació. Abans de prendre cap decisió, caldria saber si quadraran els números, qui pagarà l’augment dels impostos, si serà la classe mitjana qui haurà de mantenir la nova nació, etc. Catalunya no pot sostenir una pressió fiscal tan elevada. El problema és que es mou a les masses emocionalment, però no es parla d’aquests temes. En aquest procés, el diàleg és del tot necessari, cal que totes les parts arribin a entendre’s. Personalment, crec que la millor solució després de molts anys és el federalisme, amb un marc jurídic ferm i estable per a tothom.