Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr.José Poal i Marcet
JOSÉ POAL I MARCET.
Fotografia cedida per José Pola.

JOSÉ POAL I MARCET. GLOBAL FINANCIAL PLANNING

Obra:

Text del 29-04-13

Assessor i economista, és especialista en el disseny de plans de global financial planning, l’alternativa privada a l’inestable sistema de pensions públic. Formació, experiència i perspicàcia analítica li permeteren albirar la crisi l’any 2006; una lucidesa que ara el fa incidir en la necessitat de potenciar les iniciatives empresarials i les activitats econòmiques consolidades i de revisar el funcionament i la eficiència de l’Estat i dels seus representants.

Entre Catalunya i Veneçuela

Malgrat ser de pares catalans, vaig néixer i créixer a Veneçuela, on també vaig iniciar la meva formació al col·legi jesuïta Sant Ignasi. En tornar a Catalunya, vaig continuar els meus estudis a l’Escola Sant Ignasi (popularment coneguda com “Jesuïtes de Sarrià”) i em vaig decantar per formar-me a ESADE en Ciències Empresarials, branca del coneixement que he complementat amb estudis de Dret i Psicologia. El vessant acadèmic i didàctic m’ha acompanyat tota la meva carrera, ja que he impartit classes als alumnes de FP dels jesuïtes, als estudiants universitaris d’ESADE i als titulats que desitjaven ampliar els seus coneixements a l’Institut Químic de Sarrià.

Inclinació emprenedora precoç

El 1973, amb només 17 anys, i quan encara era estudiant de Sant Ignasi, vaig crear amb altres estudiants un grup d’inversió anomenat Abarca y Devora. Es tractava d’una comunitat de béns amb un nombre d’integrants limitat i a la qual cadascun dels membres havia d’aportar mensualment 1.000 pessetes, que s’invertien en valors borsaris a través de l’adscripció a la Banca Mas Sardà. Fou una experiència molt enriquidora, sobretot perquè coincidí amb un moment convuls en el panorama borsari estatal. El 1974 la borsa espanyola va assolir màxims històrics, i a partir d’aleshores es produí un col·lapse que comportà una baixada del 90% en 6 anys i la fallida de 140 empreses que hi cotitzaven. Nosaltres, i gràcies a tot allò, vam saber aprendre dels errors; i el balanç econòmic fou positiu. 

Pioner en alternatives d’inversió i global financial planning

L’any 1987 vaig crear una gestora de fons d’inversió, quan aquest tipus d’entitats eren molt poc freqüents i només algunes institucions bancàries en disposaven. Durant 11 anys hi vaig actuar com a conseller delegat. El 1998 es va vendre l’entitat i em vaig decidir a crear juntament amb altres dos socis una companyia de global financial planning. El concepte era encara desconegut al nostre país, però jo ja en vaig explicar la metodologia i la finalitat a un article de La Vanguardia: analitzar els ingressos i patrimoni d’un particular o d’una empresa per tal d’elaborar plans financers de futur que els permetin generar beneficis i gaudir d’un bon horitzó econòmic a llarg termini.

90% de clients particulars

Els nostres serveis s’adrecen a tot tipus de públic, malgrat que un 90% són particulars. En aquest cas, es tracta de persones de qualsevol nivell social que desitgen millorar la seva situació econòmica i garantir la seva jubilació sense haver de dependre de la incertesa i variabilitat de les pensions estatals. No portem a terme campanyes publicitàries, així que el nostre creixement sostingut ha estat el resultat del boca-orella.

Assessorament plural i personalitzat

Sempre orientem de forma personalitzada partint de l’anàlisi de dades objectives. Som especialistes en l’elaboració de plans d’expansió de les finances personals, però també portem a terme projectes d’assessorament o consultoria mercantil, financera i fiscal de les companyies que ens ho sol·licitem. Sovint, són projectes d’assessorament específic basats en l’expansió internacional de corporacions o de grups d’inversors.

Estructura mínima amb col·laboradors externs

Per tal d’agilitzar el treball i reduir els costos, sempre hem optat per disposar d’una estructura mínima –els tres socis– i treballar a partir de col·laboradors externs que se sumen als projectes en funció de les necessitats específiques.

Escoltar, analitzar i actuar

El fonament de la nostra feina és la capacitat d’escoltar atentament el testimoni del client, d’analitzar les seves paraules i de sospesar les dades objectives sobre la seva situació. A partir d’aquí, li proposem i expliquem de forma didàctica el que necessita i defensem els seus interessos en tot moment. La nostra proposta respon a la necessitat d’actuar de forma autònoma a l’Estat per tal de garantir una jubilació satisfactòria als nostres inversors. I això es basa en l’obvietat que el sistema de pensions públic no podrà assegurar el cobrament d’una prestació proporcional a les quantitats aportades pels treballadors i que, en el futur, les pensions estatals no depassaran l’actual salari mínim interprofessional.

Vaig augurar la crisi l’any 2006

A més de les meves col·laboracions periodístiques a diversos diaris, he publicat fins ara dos llibres. El primer, de caràcter divulgatiu, va aparèixer el 2003 amb el títol La bolsa o la vida, on tractava d’explicar de forma planera, breu i entretinguda les claus del món borsari. El segon, més especialitzat, es titulà Llegó la crisis, i partí d’un informe propi confeccionat el 2006 que augurava l’arribada de la crisi; de fet, va ser el primer llibre a l’Estat espanyol en parlar de l’imminent esclat de la bombolla immobiliària i la contracció econòmica.

Prediccions acurades que foren titllades de “catastrofistes”

El llibre partia de dues evidències: en primer lloc, les dimensions de la bombolla creditícia espanyola, insòlita en dos segles al nostre entorn i molt superior a la resta de països del nostre context, i, en segon lloc, el canvi d’estructura internacional que s’estava produint com a conseqüència de la decadència dels Estats Units. En aquelles pàgines, que partien exclusivament de l’anàlisi de dades econòmiques objectives, vaig concloure que el preu dels habitatges baixaria fins a un 70% del seu import present i que la xifra d’aturats s’incrementaria fins als sis milions. No obstant això, les prediccions del llibre no foren escoltades –de fet em van qualificar de catastrofista– perquè tothom, acadèmics i polítics, negaven la magnitud del fenomen.

S’especula sobre la recessió sense analitzar exhaustivament les dades

Malauradament, el temps m’ha donat la raó: la bombolla va esclatar, els preus dels habitatges han caigut vertiginosament (se situaran als nivells dels anys 1992-1993 i no es tornaran a recuperar fins d’aquí dues generacions); la crisi financera i del deute trigarem anys a revertir-la i, actualment, s’albira un horitzó de sis milions i mig d’aturats. Tanmateix, els nostres dirigents i acadèmics continuen teoritzant i especulant sobre la recessió sense analitzar exhaustivament les dades, les úniques que ens poden donar una radiografia de la situació i claus sobre quin pot ser el seu tractament.

Caiguda del nostre PIB en un 25%

Durant la dècada 1997-2007 el nostre PIB va créixer de forma fictícia perquè es va sobredimensionar el sector immobiliari, que va arribar a representar el 17%. La realitat és que el nostre PIB es contraurà aproximadament un 25% mentre duri la crisi; per tant, tot i que ja s’ha reduït en un 13% des del 2007, com a mínim minvarà un 8% en els propers anys.

Plans d’estímul empresarial junt a les mesures d’austeritat

Ni les mesures de contracció de la despesa pública, a través d’ajustaments en serveis socials indispensables com la sanitat i l’educació, ni l’augment dels impostos són efectius si no van acompanyats de plans per incentivar els sectors productius consolidats i les iniciatives empresarials.

Potenciar els tres sectors més eficients: l’alimentari, l’automobilístic i el turístic

A més del traumàtic però necessari deleveraging, cal potenciar els sectors econòmicament eficients, és a dir, l’alimentari, l’automobilístic i el turístic. El primer no només no ha destruït llocs de treball des de la irrupció de la crisi, sinó que n’ha creat; el segon, després de viure una petita reconversió, ha aconseguit mantenir la producció de cinc gran marques; i el tercer hauria de combinar el manteniment del turisme massificat de sol i platges amb una oferta més exquisida pensada per als visitants de més poder adquisitiu. D’altra banda, seria molt interessant potenciar les energies renovables, ja que Espanya, pobre pel que fa a les energies fòssils, és en canvi molt rica en la solar i l’eòlica.

Un canvi en la forma de gestionar les institucions públiques

Crec més en les possibilitats dels individus i les entitats privades que no pas en les de l’Estat. Sobretot perquè la seva organització propicia el tràfic d’influències i la seva gestió ha estat –i està encara– en mans de professionals poc qualificats per a les seves responsabilitats, que no saben analitzar les dades econòmiques i socials amb objectivitat, que gasten els pressupostos de manera irresponsable i que tampoc no s’atreveixen a assolir les reformes necessàries per garantir el futur de les properes generacions. Sens dubte, aquesta és una crisi estructural que obligarà a canviar el funcionament de les institucions públiques com ja ho ha fet en el cas de les financeres i del sector privat.

Les xacres de la societat espanyola són les mateixes que les de la catalana

Els empresaris catalans desitgen treballar en un clima d’estabilitat política i econòmica i, a més, no perceben els avantatges d’emancipar-se de l’Estat espanyol perquè consideren que les xacres de la societat espanyola –el clientelisme, la corrupció, etc.– són les mateixes que imperen en la societat catalana. En què milloraríem operant des d’una estructura igual de competitiva que l’estatal, molt més sagnant impositivament, sense reconeixement internacional i amb un mercat més petit?