Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. José Ramón Giménez Vicente
JOSÉ RAMÓN GIMÉNEZ VICENTE.
Fotografia: Àngel Font

JOSÉ RAMÓN GIMÉNEZ VICENTE. DIETÈTICA I NUTRICIÓ HUMANA

Obra:

Text del 07-02-2011

La clau de l’èxit d’un nutricionista és saber trobar la concordança entre l’alimentació i les emocions de les persones.

No es pot sotmetre el pacient a uns patrons d’alimentació que no pugui complir i que el facin infeliç tota la vida, sinó que s’ha de trobar la manera de compaginar la dieta amb el seu benestar.

No hem de veure la patologia com un problema orgànic sinó que s’ha d’anar més enllà de l’òrgan o del sistema afectat: s’ha de tractar la persona de manera integral.

He encunyat el terme neonutrició per referir-me a la nutrició cel·lular activa. Basat en les idees d’Hipòcrates o Plini el Vell, defensa que davant d’un excés o d’una manca d’aliments primer cal equilibrar l’estat nutricional de la persona eliminat els excessos o aportant-li els nutrients que li manquen.

Propietari de la Clínica Cema Clinic Nature, ubicada a Vilanova i la Geltrú, José Ramón Giménez Vicente és dietista i nutricionista per vocació. “La clau de l’èxit d’un nutricionista és saber trobar la concordança entre l’alimentació i les emocions de les persones. No es pot sotmetre el pacient a uns patrons d’alimentació que no pugui complir i que el facin infeliç tota la vida; per tant, s’ha de trobar la manera de compaginar la dieta amb el seu benestar. A més, també és essencial que la persona canviï els patrons emocionals que influeixen negativament en la seva nutrició i que els ajustem perquè estiguin en harmonia amb la seva salut.”

Amb 20 anys de servei des de la seva clínica a pacients amb problemàtiques relacionades amb l’alimentació, ja fa tres anys que el senyor Giménez col·labora setmanalment en una clínica de medicina estètica de Barcelona i, puntualment, imparteix xerrades sobre la seva especialitat. “Els meus inicis van ser en el camp de la medicina natural i l’homeopatia, unes disciplines que potencien l’anàlisi de l’interior de la persona més enllà del seu organisme. El cos humà és una sola peça i tot el que afecta la ment el cos ho nota. Per aquesta raó, sempre dic que no hi ha malalties sinó malalts. Durant aquests anys he vist que una mateixa problemàtica de l’alimentació pot afectar de maneres molt diferents per diverses influències emocionals, hormonals o neurològiques. Per això no hem de veure la patologia com un problema orgànic sinó que s’ha d’anar més enllà de l’òrgan o del sistema afectat: s’ha de tractar la persona de manera integral.”

Des de la nutrició es poden diferenciar persones que, segons la tipologia morfològica, la seva manera de ser els produeix canvis corporals molt evidents. Aquesta circumstància pot implicar que, tot i seguir una alimentació semblant a la de molta gent, la persona conformi un aspecte físic diferent. “Hi ha pacients a qui apliques un tractament d’alimentació equilibrat i el seu organisme no reacciona, per tant cal fer un tractament psicològic. Nosaltres, quan convé, treballem alguns casos amb psicòlegs o psiquiatres. Hi ha patologies molt identificades amb la relació de la ment i l’alimentació, com ara la bulímia, i ja s’hi dediquen equips multidisciplinaris, però hi ha moltes que no estan tan clares i que no són tractades adientment. Aquestes relacions, però, estan estudiades científicament i es poden constatar mirant l’índex de massa corporal de la persona, que mostra que certes emocions afecten en la quantitat de greix al cos. Per exemple, una persona estressada, que no descansa, o molt preocupada pel seu entorn, desenvolupa molt l’abdomen, i en canvi menja equilibradament; o a algú li augmenta la pressió arterial senzillament perquè ha estat vivint una situació de tensió al llarg de molts anys.”

Perquè el tractament alimentari tingui èxit cal reajustar aquells aspectes del sistema de vida de la persona que estan desequilibrats: el descans, l’ estrès, les preocupacions, etc. “D’altra banda, cal tenir present que hi ha certes etapes vitals que afecten més la psique, com pot ser la menopausa en les dones o el fet que els fills marxin de casa. El que tothom vol, en definitiva, és continuar agradant l’altra gent. Hi ha persones que no encaixen en els perfils estètics però estan bé amb si mateixes i no volen canviar. Tenen l’autoestima alta i no es deixen influir per la societat o pels mitjans. En canvi, n’hi ha que tenen un patró físic normal que amb els anys empitjora i volen mantenir-lo, però el que mengen ara no els afecta igual que quan eren joves i s’engreixen. I hi ha gent que quan perd aquest estatus físic s’enfada amb si mateixa i vol canviar-lo.”

A Catalunya, la ciència de la nutrició és un àmbit molt recent. Va començar a conèixer-se fa tan sols una dècada i encara hi ha molts aspectes per estudiar en profunditat. “Un dels motius del desconeixement que el públic té de la nostra disciplina és el fort intrusisme que ha patit, ja que sovint es fan anomenar dietistes persones sense estudis homologats i això genera desconfiança, una situació que, afortunadament, ara està canviant. Un factor que estava poc estudiat és la cultura culinària i quina influència tenen la família i els grups socials en l’alimentació. Ara, els nutricionistes ho coneixem més detalladament i podem recomanar als pacients els canvis més adequats en l’elaboració dels plats i els paràmetres que han de seguir segons el tipus de vida que porten: si estan asseguts tot el dia, si van amunt i avall, etc. Intentem fer canvis en aquests aspectes de la vida de la persona perquè pugui resoldre el seu problema de sobrepès o salut d’una manera natural, sense haver de dependre d’una medicació fixa que li equilibri l’organisme.”

La medicació de les patologies de l’alimentació és administrada pels endocrins. Els pacients acudeixen a les seves consultes amb patologies avançades o diabetis i els metges tenen l’imperatiu de resoldre la problemàtica perquè no s’agreugi. “Els metges cada vegada ens passen més pacients, si ho creuen pertinent, tot i que encara els costa. Ens arriben moltes persones que s’han tractat en un endocrinòleg i vénen per parlar de cultura alimentària, perquè nosaltres tenim més experiència i temps per dedicar-nos a aquesta qüestió. A mi m’agradaria, tanmateix, que la nostra professió estigués més reconeguda, perquè som un col·lectiu cada cop més important que s’agrupa en l’Associació Catalana de Dietistes i Nutricionistes (ACDN). Té uns 800 membres i és l’associació més antiga d’Espanya.  En l’actualitat, estem en tràmits de formar el col·legi professional.”

Les reduccions d’estómac haurien de ser una solució dràstica a problemes de sobrepès veritablement dramàtics. “Quan es fan aquesta mena d’intervencions es veu clarament que només s’actua sobre el símptoma evident, l’obesitat mòrbida, però com que no es treballen els hàbits alimentaris de les persones normalment es tornen a engreixar, perquè mantenen la cultura alimentària anterior o per problemes psicològics. Actualment m’estic plantejant escriure un llibre que parli sobre la neonutrició, que és un terme que utilitzo per referir-me a la nutrició cel·lular activa. Consisteix a tractar qualsevol patologia de la nutrició a través d’eines que utilitzaven savis antics com Hipòcrates o Plini el Vell. Davant d’un excés d’aliments o d’una manca de nutrients el que defensen aquests autors és que primer cal equilibrar l’estat nutricional de la persona eliminant els excessos o aportant allò que li manca. A l’inici d’una patologia les cèl·lules i l’organisme estan col·lapsats i no accepten els nutrients essencials que arriben per l’alimentació. Per tant, primer cal desencallar l’organisme i començar una nutrició regulada rica en diferents tipus de nutrients. Això permetrà regular el sistema orgànic i evitar que el cos emmagatzemi substàncies residuals que poden generar patologies amb el temps. Com deia Hipòcrates: la teva medicina seran els teus aliments i els teus aliments seran la teva medicina.”