Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Bombí et alia
SR. JOSEP ANTONI BOMBÍ LATORRE.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP ANTONI BOMBÍ LATORRE. FUNDACIÓ UNIVERSITÀRIA AGUSTÍ PEDRO I PONS

Obra:

Text del 2002

És lloable i admirable que l’última voluntat de les persones particulars serveixi per impulsar accions que poden beneficiar el conjunt de tota la societat.

La Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons va néixer per la voluntat altruista i social d’un dels metges catalans més destacats de la segona meitat del segle XX, no només per la seva tasca mèdica sinó per la seva repercussió social: “Agustí Pedro i Pons va ser una figura molt reco­neguda en l’àmbit mèdic català, i també com a membre de la societat civil del país perquè va donar suport personal i econòmic a diverses activitats culturals, entre les quals destaquen el col·leccionisme de llibres i de música i la col·laboració perquè el teatre Romea superés la crisi que patia en aquells moments.”

Aquest prohom de la història contemporània de Catalunya morí sense descendència i estipulà com a últim desig la constitució d’una fundació que portés el seu nom i tingués com a objectiu l’impuls de la recerca en l’àmbit universitari i de la formació musical: “La resta de béns van ser llegats a la Universitat de Barcelona. L’any 1971 es constituïa la Fundació amb l’objectiu de promoure la recerca científica en el camp de les ciències, les lletres i les arts musicals, tot i que potenciava especialment la inves­tigació mèdica.”

Desig pòstum que s’ha materialitzat en la con­cessió de beques anuals als llicenciats de la Universitat de Barcelona en diverses especialitats: “El doctor Pedro i Pons tenia una visió del món universitari que no es correspon amb la que bona part de la societat té en l’actualitat. Ell partia d’una idea del coneixement totalment humanista, i que aleshores era molt comuna. Recordem, per exem­ple, que entre els seus col·legues contemporanis era molt habi­tual l’afició per la música i la pintura, i que alguns dels més destacats col·lec­cio­nistes d’art eren també metges de professió. Evident­ment, la reper­cussió social i sobretot econòmica de la nostra activitat ha canviat força, i avui és difícil que un metge pugui consolidar aquesta aspi­ració, però també ho és perquè actualment la universitat està formant tècnics especialitzats i no universitaris en el sentit genèric del terme, és a dir, estudiants humanistes interessats per les més diver­ses àrees culturals. Aquesta transformació del món acadèmic de ben segur que ve donada per causes externes, atès que vivim en un món profes­sio­nal­ment molt més compe­titiu i exigent. En el cas concret de la medi­cina, l’exigència d’especialització i l’aparició de contínues no­vetats i avenços és tan important que obliga els seus practicants a una especialització i perfeccionament permanents que no deixen gaire temps per a altres ocupacions.”

L’interès manifest del doctor Pedro i Pons en la cultura en majúscules es tradueix avui dia en la convocatòria de deu beques anuals que es repar­teixen de la següent manera: “Concedim cinc beques en l’àrea de me­dicina, una en la de farmàcia, una en la de ciències, una en la de lletres i dues als conservatoris: una al Conservatori Superior de Mú­sica del Liceu de Barcelona i una altra al Conservatori Superior Munici­pal de Barcelona. Les actuals beques de les facultats de cièn­cies i lletres estan adreçades als estudis de matemàtiques, física i química, biologia i geologia d’una banda, i de filosofia, filologia, geo­grafia i història, pedagogia i psicologia de l’altra. Els ajuts són anuals i importen uns 12.000 euros. Com a contrapartida demanem al becari una dedicació absoluta al projecte d’inves­tigació, que, a més, ha de comptar amb un sòlid equip al darrere i amb un professor universitari que el certifiqui i li doni suport. Aquest requisit parteix del fet que en aquest moment és impossible dur a terme una recerca, en l’àrea científica, de forma individual.”

Aquesta important prestació eco­nò­mica ha possibilitat la gran difusió de la Fundació entre els cercles universitaris, i avui és una de les institucions de la UB més reconegudes en aquest àmbit: “És lloable i admirable que l’última voluntat de persones particulars serveixi per impulsar accions que poden beneficiar el con­junt de tota la societat.”

Contribució que es materialitza en la concessió de beques a 287 investigadors per valor de més d’un milió d’euros des de 1973 ençà, l’any en què es van començar a impartir aquestes ajudes. En ser una fundació amb un objectiu multidisciplinar i universitari principalment, l’organigrama està compost per membres de les diferents facultats i escoles de música: “El president del Patronat és des de sempre el rector de la Universitat de Barcelona. El vicepresident és el president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i el secretari és el degà de la Fa­cultat de Medicina. Els vocals es divideixen en dues categories: els que tenen veu i vot, que són els degans de les Facultats de Farmà­cia i Filosofia i els directors dels dos conservatoris, i els que només tenen veu, és a dir, els degans de les Facultats de Biologia, Física i Quími­ca, Filologia, Psicologia, Geografia i Història i Pedagogia. Aquesta divisió és fruit dels canvis de titulacions que hi ha hagut després de la mort del doctor. L’organització i gestió del Patronat es duu a terme mitjan­çant dues reunions anuals, i la concessió de les beques s’estableix per mitjà de la creació d’uns tribunals que ava­lu­en els mèrits dels candidats. Concretament, en el camp mèdic, procurem equilibrar la balança entre la investigació d’excel·lència i la de base.”

La investigació d’excel·lència és aquella que es realitza en camps d’estesa difusió mèdica i que té un ampli ressò a través de prestigioses publicacions internacionals. Sovint, però, l’opinió pública i els mateixos centres inves­tigadors obliden que aquestes recerques parteixen d’uns altres estudis centrats en objectius menys ambiciosos i amb una divul­gació menor, però que resulten imprescindibles per a l’evolució de la me­di­cina: “Últimament s’està produint una tendència que em sembla perillosa. Cada cop més, els estudis que abans hem ano­me­nat d’excel·lència són més rics i gaudeixen de més mitjans, mentre que els de base cada vegada són més pobres i disposen de menys fa­cilitats. Per això des de la nostra posició i limitacions, inten­tem in­vertir aquesta tendència.”

La tasca de la Fundació Universitària Agustí Pedro i Pons beneficia una de les branques més desateses en el nostre país: la investigació, els índexs de la qual demostren el desenvolupament i creixement cultural, tecno­lò­gic, social i econòmic d’un poble. El proble­ma, però, és la manca de con­ti­­nuïtat dels joves investigadors quan acaben el seu període com a becaris: “For­mem un capital humà molt valuós que sovint no té possibilitats de trobar feina en la seva especialitat i ha de marxar a l’estranger. És una realitat el fet que no hi ha gaires ofer­tes de treball atractives per als joves perquè les places estan ja ocu­pades. La mitjana dels inves­tigadors actuals oscil·la entre els 45 i els 50 anys, de manera que fins d’aquí a 15 anys no s’hauran de co­brir vacants, i els nostres polítics no semblen gaire preocupats per crear places noves per als joves talents que surten de la universitat.”