Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Josep Torras i Sanvicens
JOSEP TORRAS I SANVICENS.
Fotografia: Àngel Font

JOSEP TORRAS I SANVICENS. OFTALMÒLEG

Obra:

Text del 25-05-10

“La mirada és el reflex de l’ànima. Els ulls, la seva forma, mida o colors, es vinculen a qüestions estètiques que impliquen més o menys atractiu. La visió significa copsar els colors, les formes, les imatges… Però la mirada és la unió d’ambdues instàncies, quelcom més espiritual”

“La pèrdua de visió per una malaltia dóna inseguretat. Millorar l’autoestima o l’equilibri emocional del malalt passa sempre per millorar-li la vista”

“A la nostra societat, en general tenim millor vista, perquè el nivell socioeconòmic és més alt, la sanitat està a l’abast de tothom i la gent té accés a les ulleres”

“El trasplantament de còrnia és una tècnica que depèn bastant de l’habilitat del cirurgià. Per sort, la còrnia és un teixit, no un òrgan, i hi ha poca vascularització. No sol, doncs, patir rebuig i no cal mirar si existeix incompatibilitat”

Amb relació a l’estètica corporal, la cara de les persones és una carta de presentació amb un fonament molt important: la mirada; perquè els ulls són el mirall que reflecteix l’equilibri emocional. “La mirada és el reflex de l’ànima, va mes enllà dels ulls i de la visió. De fet, estèticament els ulls poden ser més grans o més petits però, per als oftalmòlegs, l’important és la visió; copsar els colors, les formes, les imatges, el món exterior… La forma, la mida o el color dels ulls es vinculen a qüestions de proporció que poden fer una persona més o menys atractiva; però la mirada és la unió d’ambdues instàncies, quelcom més espiritual.”

Com ha constatat el doctor Josep Torras i Sanvicens al llarg d’aquests anys de treball assistencial a l’Hospital Clínic de Barcelona, “aconseguir una autoestima o un equilibri emocional millor passa gairebé sempre per una millora de la visió, perquè tenir-la deficient crea inseguretat i pors, malgrat que moltes persones recorren a la cirurgia estètica per arreglar-se els ulls des d’una òptica no funcional, sinó més aviat expressiva.”

Això també comporta una millora de la seva autoestima. “Val a dir, però, que, per la meva experiència professional, és la visió o, millor dit, la manca de la mateixa per una malaltia, el factor que altera l’equilibri emocional. No m’atreviria a dir que una persona que veu bé, amb funció d’una mirada més o menys estèticament bella, es pugui desequilibrar emocionalment. Està més definit pel fet de perdre o no la capacitat de veure-hi.”

Les ulleres poden corregir alguns defectes de la visió, a més de convertir-se en la màscara darrera la qual ens podem amagar. “Per qüestions estètiques, molta gent prefereix no portar ulleres correctives, especialment les dones. Tot i així, estan tan esteses que, cada vegada més, s’estan convertint en un complement de moda que defineix la nostra persona, que ens identifica de cara els altres. No deixa de ser simptomàtic en aquest sentit que, en canvi, ningú no es qüestioni l’ús de les omnipresents i enormes ulleres de sol, precisament per aquest component de màscara, aliat amb una estètica o un estatus social determinat.”

Tothom s’ha plantejat en algun moment de la seva vida la qüestió hipotètica de a quin sentit podria renunciar millor: a la vista o a l’oïda? I, majoritàriament, la visió esdevé un bé irrenunciable. “Això ho visc constantment, perquè, qui té una desgràcia i perd la vista en plenes facultats de la seva vida, se li limita molt la mobilitat. Tanmateix, a Espanya tenim la sort de tenir una organització com l’ONCE, que ha fet molt per aquest col·lectiu, en proporcionar-li suport moral i material.”

En realitat, avui dia la societat, en general, té millor vista. “Perquè el nivell socioeconòmic ha anat millorant en les últimes dècades, la sanitat està a l’abast de tothom i la gent té accés a les ulleres que li permeten millorar la seva visió. Al Tercer Món això no passa això, i molts no hi veuen per la impossibilitat d’obtenir unes ulleres corregides. Clar que hem millorat des d’una perspectiva històrica; m’imagino una persona miop durant l’Edat Mitjana… Segurament, s’hauria de limitar a ser artesà per la seva carència de visió de lluny.”

Per al doctor Torras i Sanvicens, que també es dedica a la docència a la Universitat de Barcelona, els avenços que ha desenvolupat la investigació oftalmològica als darrers temps han millorat notablement la vida de moltes persones. “El gran avenç dels últims anys ha estat corregir defectes de refracció amb làser, com la miopia o l’astigmatisme. El trasplantament de còrnia, del qual sóc un dels responsables a l’Hospital Clínic, també està millorant. Però encara hi ha patologies que no han trobat la solució, com la presbícia i la degeneració macular, relacionades ambdues amb l’envelliment. Una raó ben clara per això és que, dels tres puntals de la medicina com són l’assistència, la docència i la investigació, en el nostre país es prioritza sempre l’assistència, implícita al nostre codi deontològic, i després la docència, perquè no falli mai aquesta assistència.”

Actualment, la recerca s’està enfocant en les cèl·lules mare per a la còrnia, la retina i el nervi òptic, tres elements cabdals del procés visual. “Igualment, es continua la investigació del trasplantament de còrnia, una tècnica que és bastant artesanal, ja que depèn en bona mida de l’habilitat manual del cirurgià. A més, últimament n’ha minvat la donació, en part per la reducció d’accidents de trànsit. L’element més positiu pel que fa el trasplantament de còrnia és el fet que la còrnia és un teixit, no un òrgan, i hi ha poca vascularització. Per tant, no sol patir rebuig i, sobretot, no cal mirar si existeix incompatibilitat entre el donant i el receptor.”

Si d’avenços es tracta, un dels més revolucionaris en el camp oftalmològic és la utilització de lents intraoculars, per als profans pròpia d’una novel·la de ciència ficció però molt assumida per la comunitat mèdica. “Avui en dia no s’entén una cirurgia de cataracta per restaurar la visió sense l’implant d’una lent intraocular que permetrà enfocar la imatge, tot en el mateix acte quirúrgic. Hi ha molts tipus de lents intraoculars, com les que permeten corregir l’astigmatisme o millorar la qualitat òptica, amb filtres per a la llum ultravioleta o la llum blava, o lents que tenen dos focus de visió per millorar la vista de lluny o de prop en casos de presbícia, malgrat que aquest supòsit no està resolt completament.”

A diferència de les lents intraoculars, hi ha lents que es fan servir externament i no són permanents, com les lents de contacte. “Les lents de contacte tenen un component estètic molt important perquè eviten haver de portar ulleres i permeten un canvi de color d’ulls; fins i tot hi ha qui les porta sense tenir un defecte a la vista.”

Normalment, però, la paraula lents implica una correcció visual. “Quan s’ha operat un pacient de cataracta, la lent intraocular té una funció substitutiva del cristal·lí. Si no la poséssim, amputaríem la visió. És per aquest motiu que no es pot operar una cataracta només amb làser. Per operar-la hem de fer una ferida a la còrnia de 2 o 3 mil·límetres, amb l’objectiu d’accedir a l’interior de l’ull.”

Històricament, venim d’un metge integral que podia tractar qualsevol afecció i anem cap a un metge molt especialitzat, amb els avantatges i desavantatges que aquesta circumstància implica. “Ara, tecnològicament, tot és més complex; per això resulta tan inevitable com necessària aquesta especialització extrema que ens permet tractar amb més precisió i profunditat cada tema.”

En el camí de la superespecialització del doctor Torras hi ha raons personals, com sentir que “l’oftalmologia és una especialitat que simultàniament és mèdica i quirúrgica, artesanal i tecnològica”, a banda de la influència de mestres “com el doctor Corcóstegui, professor meu de medicina, o el doctor Antoni Salvador, cap de l’Hospital Mútua de Terrassa, al qual li dec dedicar-me al camp del trasplantament de còrnia.”