Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Lluís Sabatés i Sants
LLUÍS SABATÉS I SANS.
Fotografia: Guillem Sabatés.

LLUÍS SABATÉS I SANS. Sabatés Advocats

Obra:

Text del 01-07-2013

Amb més de mig segle d’experiència professional, aquest advocat i rotari es declara defensor de l’honestedat i el seny. Com a advocat, i malgrat el seu tarannà optimista, no deixa de viure la realitat i de veure els problemes de la nostra societat, com ara la corrupció, l’endeutament, l’atur i l’excés tributari. Un primer pas per a solucionar-los seria regenerar la classe política, amb gestors hàbils i capaços, i implementar una reforma absoluta de la justícia que en garantís la independència real i ràpida. 

El 1960 vaig decidir muntar el meu propi despatx

Quan tenia 17 anys, vaig començar a estudiar simultàniament dret i periodisme. En aquella època, els estudis de periodisme encara no havien estat homologats; el Govern franquista va organitzar-ne uns cursos: els dos primers es feien a Barcelona i el tercer, a Madrid. Després de la experiència a Barcelona, em vaig plantejar si pagava la pena anar a Madrid a fer el tercer. Vaig concloure que el periodisme només tenia futur per a uns pocs i vaig decidir renunciar a aquests estudis i dedicar-me a l’advocacia. Mentre estudiava, vaig treballar com a passant a un bufet i, finalitzada la carrera, l’any 1960 vaig decidir muntar el meu propi despatx juntament amb un altre soci. Actualment, el gabinet el formem un col·lectiu de quatre advocats associats. Jo estic pràcticament jubilat, tot i que encara vaig al despatx. 

Apostar per l’autosuficiència i l’optimisme

L’optimisme forma part del meu tarannà. Hi ha gent que identifica l’optimisme amb la inconsciència, però és una idea errònia. L’optimista veu l’entorn en positiu, a diferència del pessimista, que sempre està atemorit, la qual cosa li impedeix moure’s i avançar. Sempre he considerat molt important ser autosuficient. I en comptes de contractar una assegurança de vida vaig invertir en una finca, amb una masia, que m’havia de facilitar aquesta autosuficiència. Vaig buscar-hi aigua, vaig instal·lar-hi plaques fotovoltaiques i vaig dissenyar-hi un sistema de calefacció idoni. Així tenia llum, aigua i calefacció gratuïtes, a més de la protecció del sostre i l’alimentació. És a dir, era autosuficient. En cas contrari, sempre depens dels altres i, si vénen mal dades, tens un refugi.

El nostre país necessita agricultura, sostre i energia

En aquest sentit, el nostre país, per ser autosuficient, necessita agricultura, sostre i energia per a la seva indústria. Els dos primers factors els té sobradament, però és l’energia el nostre taló d’Aquil·les. I és una llàstima, perquè tenim sol, vent i mar suficients per resoldre aquesta mancança. Caldria construir nous pantans, cosa que no només serviria per reactivar el sector de la construcció, sinó també per afavorir l’agricultura i la producció d’energia elèctrica mitjançant salts d’aigua. D’altra banda, tenint en compte que el canvi climàtic genera irregularitats pluviomètriques –perquè es produeix més evaporació i hi ha més precipitacions però cada cop resulta més difícil predir quan i on cauran–, els pantans permetrien controlar i garantir l’abastiment. És trist dir-ho, però, en aquest sentit, Franco va demostrar tenir més visió estratègica que els polítics democràtics.

Per a governar, la capacitat gestora, la lucidesa i la valentia són imprescindibles

Espanya no ha sabut com reaccionar a l’època de vaques magres. Els governants haurien d’haver anticipat l’arribada d’un moment d’adversitat planificant com afrontar-ne els problemes que vinguessin. Els teòrics de la tauromàquia diuen que els mestres han de “parar, templar y mandar”. I els polítics necessiten ser uns mestres del toreig; si no, quan han de suportar l’envestida d’una situació complexa com l’actual, acaben sent-ne víctimes. Governar reclama saber on és el nord, tenir valentia per agafar el timó i mostrar capacitat per conduir el vaixell a bon port. Però actualment no se sap quina és la direcció cap on es vol anar. I si a això afegim la debilitat de la nau, és fàcil que acabem naufragant.

Vaques grasses i vaques magres

En època de vaques grasses (pla A) els governs haurien d’haver previst un pla B, per a l’època de les vaques magres, que sempre arriba, i el pla B hauria de donar ocupació als aturats del pla A –ara, aturats de la construcció. Si haguéssim redactat diversos projectes de pantans, avui estarien executant-se i donant ocupació a tot el sector de la construcció. Hem de resoldre la manca d’energia amb els nostres mitjans: pantans (aigua), fotovoltaiques (sol) i molins (aire), recursos que tenim sobradament.

Destinar prop d’un 20% del PIB a pagar interessos és inviable per a qualsevol Estat

Una empresa que entra en crisi ha d’exposar la situació als seus creditors. Si no pot fer front als deutes, es declara en suspensió de pagaments; i si aquesta iniciativa no és suficient, fa fallida i es liquida. L’Estat espanyol, que es troba en superioritat respecte a qualsevol altre empresari perquè els seus béns són inembargables, en una situació de crisi cal que exposi als seus creditors la impossibilitat de liquidar els deutes i anunciï l’elaboració d’un pla de viabilitat. I, sobretot, s’ha de negar a continuar-se endeutant, perquè això comportarà pagar més interessos i condicionar el futur de la població. I és que destinar gairebé el 20% del PIB al pagament d’interessos és inviable per a les finances de qualsevol Estat. S’ha de ser molt conscients que manem nosaltres i exercir aquest poder a través del Govern. Fer el contrari és entregar-se al creditor.

El desavantatge que l’euro ara suposa per a Espanya

Abandonar l’euro contribuiria probablement a superar aquesta situació de crisi. El conjunt del capital circulant amb euros que hi ha a Espanya permetria pagar el deute exterior. Un cop abandonat l’euro, cancel·lat el deute i recuperada la pesseta, podríem estimular les exportacions de les empreses a través de la devaluació monetària. L’euro, per tant, suposa un gran desavantatge, perquè ens constreny a una realitat financera aliena a la nostra situació present. 

Impossible competir en mà d’obra amb els països emergents

El nostre país és autosuficient des del punt de vista agrícola. Però en determinats productes ens trobem en desavantatge respecte als països emergents, amb els quals no podem competir; són tots aquells que requereixen un component important de mà d’obra. Hem de frenar aquestes importacions.

Estímul a l’ocupació juvenil

La prioritat del Govern avui dia hauria de ser estimular l’ocupació amb les mesures adients. Per fomentar l’ocupació és fonamental que l’ocupador vulgui contractar. Avui dia contractar és hipotecar-se. Entenc que haurien de prendre’s les següents mesures: primer, subvencionar la Seguretat Social dels joves; segon, acomiadament lliure per a totes aquelles persones que es contractin a partir d’ara amb assegurança d’atur. Al bon treballador ningú el vol acomiadar. D’altra banda, la formació, a més de donar coneixements teòrics, cal que transmeti valors com ara l’esforç, la disciplina, el rigor, el respecte, etc. 

Uns impostos raonables i ben gestionats minvarien el frau i l’evasió fiscals

Tot i que un excés tributari i un sistema basat en la simple recaptació mai són populars, a Espanya el contribuent sempre busca estalviar-se pagar impostos. En bona part, això s’explica per la desconfiança que hi ha envers el Govern. Si el contribuent tingués la seguretat que els seus diners seran ben administrats, probablement tindria una actitud diferent. D’altra banda, uns impostos desproporcionats són els que més atien el frau fiscal, perquè si el ciutadà se sent massa gravat considerarà la possibilitat de defraudar, perquè el guany a obtenir justificarà el risc. Així mateix, perquè els impostos siguin justos cal que s’apliquin principalment als beneficis; un IVA desmesurat, a més de ser injust, fomenta l’economia submergida.

La xacra de la corrupció

El nivell de corrupció al qual ha arribat el país és vergonyós. I quan aquesta esquitxa els polítics, els corruptes gaudeixen d’una especial protecció i, lluny de ser perseguits per la llei, acaben sent premiats amb nomenaments d’alts càrrecs a les principals empreses del país. Tinguem en compte que el ministeri fiscal depèn del Govern i, en un cas que afecti el poder Executiu, és dubtós que pugui actuar amb total llibertat. Per combatre la corrupció, caldria que el ministeri fiscal fos independent i l’actuació judicial, immediata.

Per una reforma judicial en profunditat

En aquesta línia, és necessària una reforma judicial absoluta, tant de procediments com d’instruments i fins i tot de professionals, per tal que la justícia pugui actualitzar-se. El procediment judicial està desfasat i el sistema no s’adequa als temps, obviant les facilitats de les noves tecnologies. D’altra banda, als jutges els falta capacitat mediadora, perquè en la majoria dels casos es limiten a escoltar les parts, des de la distància que els confereix la trona, i a emetre sentències sense buscar una via conciliadora o de sentit comú quan aquest xoca amb la llei.

Favorable a l’Estat federal i, en el seu defecte, a la independència

Totes les empreses que conec són partidàries de la secessió si no trobem la justa mesura. Personalment, crec que la independència de Catalunya via l’Estat federal seria favorable. Tanmateix, els polítics catalans fins avui tampoc no han demostrat eficiència gestora. Per idiosincràsia, en general el català és molt amic dels detalls i les futileses i li manca habilitat negociadora i grandesa d’esperit per trobar l’equilibri. Els catalans també hem de canviar ja que, tal com anem, això no funciona. Al català li manca l’orgull de sentir-se espanyol i difícilment l’adquirirà si no percep que se’l respecta i se l’estima. I voldrà la secessió.