Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Lluís Serra i Uró
LLUÍS SERRA I URÓ.
Fotografia cedida per Lluís Serra

LLUÍS SERRA I URÓ. Aignep Ibérica

Obra:

Text del 08-11-2013

A punt de cloure una vida professional abocada per complet a una activitat que el fascina, la pneumàtica, aquest enginyer industrial donarà en breu el relleu al seu fill. Conscient que el futur del país passa per invertir en una producció especialitzada i innovadora, apostant per sectors forts com l’agroalimentari o les indústries auxiliars, veu amb preocupació el procés independentista, per la seva vageutat, i, sobretot, la consolidació d’una UE de dues velocitats. 

De la indústria tèxtil a l’enginyeria pneumàtica

Vinc d’una família vinculada al món de la indústria tèxtil, i, mentre el sector iniciava la davallada, jo vaig orientar els estudis cap al peritatge industrial i els vaig simultaniejar amb la feina en una firma de Sabadell que em va introduir en el món de l’electricitat; uns coneixements que vaig completar amb la formació d’enginyeria superior. A la universitat, una demostració de pneumàtica em despertà l’interès per la tecnologia relacionada amb l’aire comprimit i, gràcies a Francesc Simó i Prats, catedràtic de Termodinàmica i Mecànica de Fluids de l’Escola Superior d’Enginyers de Terrassa i propietari de Cedisa, vaig poder experimentar de manera pràctica amb la tecnologia pneumàtica. D’aquí sorgí l’oportunitat d’entrar a Condifluid, una entitat creada per un equip de professionals del sector i que volia orientar-se cap a la pneumàtica. Finalment, vaig passar a formar part d’Aignep Ibèrica, empresa del Grup Bugatti, de la qual sóc administrador i gerent des de fa 11 anys.

Una ciència per a l’eficiència industrial

Fa 43 anys que em dedico a la pneumàtica, ciència que proporciona a l’empresari solucions que permeten millorar la qualitat i l’eficiència de la producció, així com també la reducció de personal. La pneumàtica, que es dedica a l’estudi i l’aplicació de l’aire comprimit en l’automatització de diversos processos, ha estat la meva vida. Fins i tot n’he escrit un llibre: Apuntes generales de neumática.

Vincles estrets amb l’enginyeria hidràulica

La pneumàtica està molt vinculada a la hidràulica. La primera treballa amb aire comprimit, és més neta i econòmica; la hidràulica, en canvi, ho fa amb oli, i els seus cilindres i vàlvules són més grossos, més pesants i més cars. Treballar amb pneumàtica comporta menys esforç que fer-ho amb la hidràulica, ja que amb aquesta es poden fer servir pressions superiors gràcies a la solidesa dels seus components. Si a aquestes tecnologies hi afegim l’electrònica combinada, tanquem el cercle en el món de l’automatisme industrial.

L’eufòria constructora contribuí al desmantellament tecnològic del país

Actualment, les empreses estrangeres dominen el mercat de la pneumàtica al nostre país i ja no en queda cap que sigui de capital nacional. Durant els anys de bonança, amb l’embranzida de l’automoció, hi havia tres companyies al país, però, quan el secor industrial va deixar de ser tan lucratiu, molts empresaris van decidir orientar-se cap a la construcció, en comptes de mirar d’invertir en les seves societats per fer-les més innovadores i competitives. Això ha provocat que el nivell tecnològic de les companyies catalanes hagi minvat considerablement.

Enfortits amb la recessió gràcies a l’esforç innovador i a la bona sintonia amb la casa matriu

Penso que moltes empreses han sortit enfortides d’aquesta recessió, entre elles la nostra, que només va registrar una davallada en els resultats el 2009. Des de llavors hem aconseguit tornar a créixer, i en els dos darrers exercicis hem assolit un increment de les vendes notable, la qual cosa ha comportat l’ampliació dels nostres diferents departaments. El principal motiu d’aquesta evolució és l’esforç d’innovació que ha dut a terme Aignep Spa, la matriu italiana, però també hi han influït les ganes que hi hem posat tant jo com el meu fill Alexis, que serà gerent de l’empresa a partir de gener de 2014, quan jo em jubili parcialment. Hi ha molt bona sintonia amb la família Bugatti, perquè són emprenedors de debò; molt professionals, amb un bon know how i amb ganes de treballar i deixar treballar. El fet que ens hagin permès participar en el desenvolupament dels nous projectes demostra el nivell de cooperació i d’afinitat que hi ha. El 90% de les propostes que els hem presentat han prosperat i han estat desenvolupades.

Millora del servei que ens ha permès guanyar quota de mercat

El Grup Bugatti ha ampliat recentment les seves instal·lacions i ara disposa de 35.000 m2 destinats a l’enginyeria pneumàtica. Amb 200 treballadors, les seves vendes anuals creixen constantment. Nosaltres, amb una dotzena de professionals, som part important. Disposem de magatzems completament robotitzats per gestionar deu milions de referències a Itàlia i tres milions a Aignep Ibérica. Hem millorat molt el servei, i el 90% de les comandes surten el mateix dia, gràcies a una bona feina en el control dels estocs que ens ha permès guanyar quota de mercat, a causa, també, dels errors comesos per altres competidors.

La zona de Llevant, el nostre mercat principal actualment

Operem a Espanya i Portugal. Disposem d’uns 1.900 clients, dels quals 1.100 són fixos; d’aquests, la meitat es troben a Catalunya, tot i que això no es correspon amb el volum de negoci. Ara com ara, el nostre mercat més important és la zona de Llevant: la indústria ceràmica, conservera, la de la sabata, etc. El sector de l’automòbil, malgrat que és un gran tarjet potencial, exigeix unes homologacions específiques que no tenim de moment, i a més hi ha dos grans competidors –d’origen alemany i japonès respectivament– que hi estan molt ben introduïts. Del que sí disposem és de les qualificacions ISO i de les diferents normatives europees.

A l’Estat espanyol, sobretot funciona el sector auxiliar industrial

No té gaire sentit orientar-se a fabricar coses que ja existeixen: el futur de qualsevol indústria es troba en la innovació, per això cal apostar per l’especialització i l’R+D+I. Però s’ha de començar des de la base, ja que el nivell d’industrialització de països com Alemanya, França o Gran Bretanya no té res a veure amb el del nostre. El teixit industrial de l’Estat espanyol s’ha trencat, i el nivell tecnològic és tan baix que ens caldrà temps per tornar a ser competitius. En canvi, el sector auxiliar sí que funciona, i cal donar-li suport. El sector agropecuari, el de les arts gràfiques, el de l’envàs i l’embalatge, el de l’automatització de maquinària… Tots són sectors emergents perquè, vistes les poques perspectives de recuperació del mercat espanyol, tenen una finestra oberta a l’exportació, on som ben considerats. 

Un entorn empresarial preocupant

L’entorn empresarial en què ens movem és força preocupant: companyies que viuen del passat, firmes que no presenten balanços, empreses que estan treballant en negre, d’altres de punteres que paguen a 180 o 210 dies… La morositat és un fenomen que ha fet tancar moltes companyies proveïdores, i, tot i així, se segueix tolerant i no s’aplica la llei que la combat. En aquest sentit, tinc la sensació que empreses solvents utilitzen la negativa dels bancs a oferir crèdit com a excusa per endarrerir els pagaments. És molt estrany que una entitat sanejada no obtingui crèdit, si no de la banca espanyola, de la d’un altre lloc. Ara bé: per demanar un crèdit cal presentar molta documentació, i si els comptes de la companyia no són rigorosos, és força lògic que no l’hi concedeixin.

Quins criteris segueix l’Administració per concedir ajuts

El que és més difícil d’entendre és el criteri que segueix l’Administració a l’hora de concedir ajuts. La nostra empresa, per exemple, fa 10 anys que demostra que és viable, i mai hem rebut cap tipus d’ajuda. No sé si passa amb tots els sectors, però és evident que el nostre Govern no està gens interessat a promocionar l’enginyeria pneumàtica. Malgrat que no comptar amb el suport de ningú de vegades és dur, també puc dir que em sento orgullós d’haver aconseguit fer progressar l’empresa sense gaudir d’aquesta ajuda.

Manca d’estímuls a la contractació

Veig molt difícil que se solucioni el problema de l’atur, fins i tot a curt termini; el 2025 potser no tindrem un atur del 25%, però sí que se situarà al voltant del 18%, i això és molt. Una manera d’estimular la contractació seria oferint bonificacions temporals o parcials a la Seguretat Social; estic convençut que amb aquesta mesura es generarien molts llocs de treball. També s’hauria de reduir la pressió impositiva, perquè l’elevada fiscalitat acaba fent tancar moltes empreses, i d’aquesta manera, és clar, es perden llocs de treball.

La controvertida independència catalana

Sóc de l’opinió que l’empresariat català no veu amb bons ulls el procés secessionista, perquè tem possibles reaccions adverses per part de la resta del país. Al meu parer, amb la independència hi perdria tant Catalunya com Espanya, però durant els primers 10 anys, per les incerteses i les tensions, qui hi perdria més seria Catalunya. A la llarga, però, Catalunya pot esdevenir allò que la seva ciutadania es proposi seriosament; i pensar que les futures generacions potser poden arribar a veure un país diferent (dinàmic, creatiu, amb inclinacions productives i comercials) com anys enrere, suposa una satisfacció.

Dues Europes             

Estem vivint un procés de pèrdua de sobirania preocupant; a aquest pas, acabem essent súbdits, més que de Madrid (o de Barcelona), de Brussel·les. Les dues velocitats a la Unió Europea ja són una realitat, i cada cop més agreujada. Els països amb recursos naturals i tecnologia dominaran sempre sobre els que depenem de la mà d’obra. La indústria té molt de pes, i en aquest camp és Alemanya qui porta la veu cantant.