Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. María José Roig Cervero
MARÍA JOSÉ ROIG CERVERO.
Fotografia cedida por M. José Roig.

MARÍA JOSÉ ROIG CERVERO. DIÁLOGOS FISCALES ASESORES

Obra:

Text del 27-02-2014

Una activitat nascuda a partir de l’intercanvi d’idees i coneixements ha donat lloc a un servei d’assessorament especialitzat en matèria tributària. Oferir alternatives fiscals al client és un dels fins d’aquesta empresa que, en època de crisi, ha viscut el patiment de moltes pimes. Fundadora i directora de l’entitat, aquesta advocada lamenta el mal generat per l’excessiva pressió tributària i per una deficient gestió pública que impedeix desenvolupar el talent del país.

Especialistes en l’àmbit fiscal i mercantil

Sóc advocada per vocació i, després d’haver culminat la carrera de Dret i haver seguit una formació addicional de màsters tributaris, vaig treballar en diferents despatxos fins que a mitjan anys 90 vaig decidir crear Diálogos Fiscales Asesores, una empresa orientada a oferir assessorament a persones jurídiques, especialment en matèria fiscal i mercantil. Inicialment, es va crear com a “diàleg” amb altres professionals, amb la voluntat de mantenir reunions periòdiques entre determinats consultors, gestors, advocats… per tal d’assistir a un intercanvi de consultes i opinions on tractar diferents temes i de diversos àmbits. Finalment, acabà derivant en l’especialització en el sistema tributari: oferim assessorament a altres consultors que actuen en un àmbit més generalista.

Solució a la carta en matèria tributària

El nostre despatx compta amb un equip reduït de tres persones al qual donen suport col·laboradors externs. La nostra clientela és força homogènia i se centra a Catalunya. Si assessorem empresaris, normalment ens trobem amb persones que, un cop exhaurides totes les altres opcions, arriben al nostre despatx per poder fer front als problemes de la seva empresa. Sovint, també acudeixen a nosaltres consultors que ens traslladen determinats expedients perquè els estudiem i n’assumim la part més tècnica. Oferim una solució a la carta, derivada del nostre know-how legal en matèria tributària, la qual cosa requereix una formació permanent com a conseqüència de les actualitzacions constants. També brindem el servei d’auditoria fiscal, per cercar alternatives tributàries per al client.

Les dues grans víctimes de la crisi: les pimes i les classes mitjanes

En aquesta crisi hi han tingut una incidència especial la bombolla immobiliària i el fervor especulatiu, amb uns bancs que van estar oferint crèdit sense cap tipus de control del risc i que, de cop i volta, van optar per tancar l’aixeta del finançament; tot això ha complicat seriosament la situació dels empresaris, especialment de les petites i mitjanes empreses, com a persones jurídiques, i també de les classes mitjanes, com a persones físiques.

Conseqüències de la falta de crèdit

La principal preocupació dels empresaris a partir del 2008 està vinculada a la manca de finançament bancari. Sobretot pel que fa a les pimes, que no han rebut cap tipus d’ajuda, els seus responsables han hagut de valorar totes les opcions per fer front a aquest escenari advers, quelcom que sovint els ha portat, fins i tot, a haver de comprometre el seu patrimoni personal. Això suposa, d’una banda, un contrasentit pel que fa al propòsit d’una pime, que hauria de generar riquesa, llocs de treball i beneficis. I, de l’altra, que moltes vegades l’empresari ha d’acabar recorrent al concurs de creditors. En aquest sentit, hem hagut d’ajudar moltes empreses a formalitzar el seu tancament, amb tot el que aquesta situació representa.

Agilitzar les inspeccions fiscals per acabar amb el frau

L’economia submergida és important, però no hauria de ser el punt d’actuació prioritari de l’Agència Tributària. El que és realment preocupant són les trames que instauren el frau fiscal a través d’estructures complexes d’aspecte legal, perquè són aquests comportaments els que dinamiten i perjudiquen greument el sistema. Hi ha empreses, per exemple, que mouen volums importants de capital però no paguen mai l’IVA, ja que evadeixen l’impost recorrent a estructures exteriors i interiors. És en aquesta mena d’actuacions on caldria incidir, ampliant les prerrogatives dels inspectors i eliminant la burocràcia que impedeix que els processos siguin més àgils. Perquè precisament per falta de reacció immediata sovint no s’aconsegueix detectar aquest tipus de frau, que mereix les sentències més severes.

Desigualtat de condicions entre pimes i grans empreses

La pressió fiscal és excessiva. I està comprovat que, com més alta la pressió tributària és, més economia submergida hi ha. En aquesta darrera etapa les classes mitjanes s’han vist incapaces d’assumir tanta càrrega fiscal. El mateix passa a la pime, on les cotitzacions a la Seguretat Social, els efectes fiscals de l’Impost de Societats i altres tributs desproporcionats provoquen que aquestes persones jurídiques competeixin en inferioritat de condicions. Perquè, en contrast, es constata que el tipus efectiu de l’Impost de Societats que paguen les multinacionals o entitats supranacionals és de mitjana d’un 7%. Així no només es destrueix el teixit empresarial i l’ocupació, sinó que s’enfonsa el consum. Caldria voluntat i competència política per resoldre aquesta desigualtat.

La corrupció llasta molt la possibilitat de canalitzar adequadament els impostos

Els impostos han de ser coherents amb la contraprestació rebuda. El nivell de serveis que reben els ciutadans d’altres països pels impostos pagats no té res a veure amb la pressió fiscal existent a Espanya, on la corrupció llasta molt la possibilitat de canalitzar adequadament les inversions. Tinguem en compte que, en altres llocs, dimitir esdevé un acte natural, mentre que a Espanya hi ha uns 300 polítics imputats i no es produeix cap dimissió. És un problema que ha esdevingut estructural, perquè el ciutadà s’ha acostumat a viure en aquest escenari i a acceptar que la imputació d’un personatge públic no impliqui l’abandonament del càrrec. Algunes professions haurien de ser vocacionals; i la política n’és una, perquè si la raó per entrar en aquest àmbit són els diners s’està comprometent el futur del país.

Complexa i deficient situació política de l’Estat

La situació política a Espanya és bastant complicada, pels privilegis de la casta parlamentària dominant. En primer lloc (i això és molt greu), vivim en un escenari insòlit dins una democràcia, en el qual el poder Judicial no disposa gairebé d’autonomia. La separació de poders és un dels pilars de l’Estat de Dret; com aquí no es produeix com caldria, és normal que la ciutadania es desanimi i no pensi a reclamar justícia. D’altra banda, com el nostre sistema de votació és de llistes tancades, votem els partits, de forma que, finalment, sempre s’autoprotegeixen. A més, el nombre de polítics d’Alemanya és la quarta part dels que hi ha Espanya, amb els costos que això comporta; uns recursos que podríem destinar a necessitats més prioritàries. La duplicitat de funcions públiques actual és absurda. Tenim Estat, Comunitats Autònomes, Diputacions, Consells Comarcals, Ajuntaments, Fundacions Públiques, Organismes Autònoms… Però és difícil decidir per on cal començar a desmuntar aquesta estructura.

L’efecte de la por

Aquesta crisi té un problema afegit, que és l’efecte que la por provoca en la classe mitjana; és una reacció humana comprensible. La por paralitza, especialment l’economia. Davant d’un futur incert, tant els consumidors com els empresaris difereixen la despesa o la inversió. Això atura la generació de llocs de treball i la reactivació de l’economia.

Llibertat de pacte entre les parts dins les relacions laborals

Els moments de crisi són oportunitats per a canvis. Hauríem d’aprofitar-ho per canviar el model productiu i el mercat laboral. En aquest sentit, i malgrat que pugui semblar políticament incorrecte, crec que caldria anar cap a la llibertat de pacte entre les parts. Això potenciaria la competitivitat, perquè ara mateix l’empresari és reticent a contractar per la incertesa del moment i, sobretot, per les càrregues fiscals i laborals i pels riscos quant a eventuals indemnitzacions. Avui dia, la balança està molt desequilibrada a favor del treballador. L’empresari estaria disposat a pagar més per una persona competitiva; i aquesta hi sortiria guanyant. No hi ha cap empresari que acomiadi un treballador vàlid. També he de dir que cal una exigència quant a qualificació laboral, perquè en època de bonança vam assistir a un relaxament pel que fa a formació.

Carències del nostre sistema educatiu

Tenim moltes carències als estrats més bàsics de l’educació: primària, ESO i batxillerat; només cal comprovar el nivell d’escriptura dels alumnes. L’ensenyament universitari és satisfactori, i a Catalunya disposem de bons centres. Tanmateix, no hi ha sortides per als joves que obtenen la titulació. Els condemnem a marxar a l’estranger a buscar oportunitats professionals perquè aquí no hi ha teixit empresarial. D’altra banda, la formació professional segueix sense estar prou potenciada ni prestigiada.

Manipulació política

L’empresari català no s’inclina per l’autodeterminació i té temes molt més importants en el seu dia a dia. La possibilitat d’abandonar l’euro, tal com se’ns ha advertit seriosament en diferents ocasions, seria un daltabaix enorme. En una Europa que ha de tendir a ser gran, competitiva i harmònica, tant a nivell fiscal i legislatiu com de comunicació de dades, no té sentit que un territori es vulgui aïllar. Penso que s’està aprofitant la incomoditat contra un sistema i una situació econòmica dificultosa per fer demagògia i manipular. És viable una Catalunya sense Espanya? A nivell teòric, sí; però cal avaluar-ne els costos, perquè segurament l’empobriment seria més alt. Assolir un pacte fiscal, en canvi, seria molt beneficiós.