Antonio Serrano Capdevila.
Antonio Serrano Capdevila.
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

MARIA LLUÏSA MAMPEL I LAMIEL

BRANSON GRUPO EMERSON

Text del 21/11/13 . 

Com a directora financera de la filial peninsular d’una multinacional nord-americana dedicada a la unió de soldadura de termoplàstic, M. Lluïsa Mampel pensa que, per sortir de la crisi, caldria augmentar la col·laboració entre universitat i empresa i invertir en innovació i tecnologia. Tanmateix, mentre no hi hagi una comunicació fluida entre empresariat i Govern veu difícil assolir aquestes fites; per tant, de moment hem d’actuar des de l’esforç i la iniciativa particulars.

Multinacional líder en la unió de soldadura de termoplàstic

Sóc directora financera de Branson Grupo Emerson, filial d’una multinacional dels Estats Units líder en la unió de soldadura de termoplàstic, que és una activitat vital per a diversos sectors industrials, des de l’aeronàutica passant per l’embalatge i arribant als electrodomèstics; però sobretot té molta importància al sector de l’automoció. Nosaltres ens encarreguem, per exemple, de soldar tots els elements de plàstic d’un cotxe mitjançant la tècnica dels ultrasons i, recentment, amb el sistema de vibració i altres tecnologies. L’entitat original fou creada en un garatge gràcies a l’inventiva d’un enginyer, Norman Branson, que va desenvolupar les aplicacions pràctiques dels ultrasons. Ben aviat, la firma va créixer, va creuar l’Atlàntic i s’establí a Europa, amb seu a Alemanya, i va arribar a Espanya el 1974. Una dècada més tard, l’empresa va quedar integrada al grup Emerson, també d’origen nord-americà, on treballo des de l’any 1981.

Responsables de la zona d’Espanya i Portugal

En aquests moments, a Europa també tenim presència a Suïssa, França, Itàlia, el Regne Unit o Rússia, mentre que abastem tota la resta del món amb seus a Àsia i a Amèrica del Nord i del Sud. En el cas de la nostra oficina, la conformem un grup molt consolidat de deu persones, i ens encarreguem de tot el volum de negoci que es genera a Espanya i a Portugal.

Maquinària industrial a mida

Ens dediquem a fer maquinària industrial a mida, és a dir, que duem a terme allò que ens demana específicament el nostre client. En funció de la demanda que se’ns faci, els nostres treballadors estudien quin sistema de producció i quina tecnologia són els més adients, i comprovem, també, si hem desenvolupat el mateix producte en ocasions anteriors.

Les empreses d’automoció són els nostres clients principals

Els nostres clients principals són les empreses d’automoció. Durant la dècada dels 80 i 90 representaven el 80% del nostre negoci. Ara, però, les coses han canviat una mica, segurament per culpa de la crisi, que ha motivat en les nostres entitats clients una notable reducció de costos i, per tant, l’externalització de molts processos. Les empreses fins i tot subcontracten els departaments de compres, que sovint no tenen prou contacte amb enginyeria i dificulten el procés de cotització, mentre que, en canvi, es mostren més preocupats per obtenir un bon preu. Això ens indica que estem vivint una situació que, tard o d’hora, ens passarà factura, ja que la qualitat ha de prevaler sempre per tal que el producte final ofereixi totes les garanties.

No volem ser competitius en preus, sinó en qualitat

L’exemple que acabo de posar també es pot aplicar al cas de les empreses que decideixen abandonar Europa i traslladar-se, per ajustar preus, a països com la Xina. Aquesta opció no és gens aconsellable en productes i serveis com els que nosaltres oferim. Tot allò que fem té un procés de fabricació i d’implementació determinats, i el temps que requereix aquest procés, si es vol mantenir la qualitat, no es pot reduir. A la llarga, nosaltres potser no podrem competir amb aquestes empreses pel que fa a preus, però elles no podran mai competir amb nosaltres en matèria de qualitat, servei i suport tècnic. D’aquestes diferències, els clients se n’acaben adonant, i, evidentment, arriben a la mateixa conclusió que nosaltres.

Aprofitar la crisi per invertir en tecnologia i investigació i poder estar millor posicionats quan comenci la recuperació

El nostre grup sempre ha tingut clar que en els mals moments s’ha de treballar dur per créixer i desenvolupar-se, a fi d’estar preparats per quan les coses vagin millor. Per aquesta raó, en l’època de crisi present, ens hem centrat en la recerca i investigació de noves tecnologies per millorar els nostres productes. I crec que aquesta filosofia haurien d’aplicar-la totes les empreses: en situacions difícils, cal esforçar- se per millorar i poder tenir les eines necessàries per créixer quan la situació econòmica ho permeti.

Un mal tràngol superat amb rigor, cohesió i esforç

Durant l’any 2009, a la nostra oficina també vam patir un període de dificultats: hi va haver acomiadaments i vam viure moments delicats, però sempre hem estat un equip molt cohesionat, treballador i rigorós, i això ens permeté seguir endavant. Actualment, la seu mare de Branson, a Danbury (Connecticut), és conscient que a la Península hi ha un volum de negoci important, i que, malgrat el tràngol recent, hem demostrat que som treballadors i que tenim molt bons resultats.

Pel foment de la col·laboració entre la universitat i l’empresa

Avui és fonamental que es potenciï la col·laboració entre la universitat i les empreses, que els nostres estudiants tinguin l’oportunitat d’introduir-se en el món laboral i d’adquirir experiència. Només d’aquesta manera aconseguirem tenir professionals amb formació acadèmica, però també amb els coneixements pràctics necessaris per tal que, en un futur, puguin desenvolupar-se professionalment. En aquests moments, tot i que hi ha convenis que faciliten la integració de l’estudiant al mercat de treball, encara no s’incideix com caldria en aquest sentit. Només insistint en aquest tema les empreses podran aconseguir un producte final de qualitat i competitiu, i disposar de gent preparada per contractar; i amb això també es fomentaria l’ocupació juvenil, tan necessària en el context actual, amb les xifres d’atur tan elevades que té aquest segment de la població.

Catalunya: un territori de llarga tradició empresarial

Des de la meva experiència professional, puc afirmar que els territoris de l’Estat espanyol amb més tradició empresarial són, sense cap mena de dubte, Catalunya i el País Basc. Ha estat sempre així i ho continua essent ara, malgrat la crisi. El nostre grup té la seva seu peninsular a Barcelona, i crec que si en aquests moments hagués d’accedir a aquest mercat per primera vegada, tornaria a escollir aquest mateix enclavament. En el cas de Catalunya, el volum de negoci més gran es troba en les petites i mitjanes empreses, i sabem que, tot i la difícil situació actual, moltes segueixen apostant per invertir en R+D+I i en noves tecnologies. D’altra banda, serà un revulsiu per a l’economia de la zona el Corredor del Mediterrani, que amb el vistiplau i el suport de la UE sembla que, finalment, tirarà endavant.

Falta comunicació entre l’empresariat i el Govern

Al meu parer, hi ha una falta de comunicació enorme entre el sector empresarial i els nostres governants. És evident que en èpoques de crisi tots hem d’assumir que s’han de fer retallades i que reformes com la laboral són necessàries. Tot i així, si s’han de prendre mesures que afecten el teixit empresarial, el Govern hauria de reunir-se amb l’empresariat i interessar-se per saber quines són les seves inquietuds. I és que les necessitats (de mà d’obra, fiscals, laborals, etc.) del sector empresarial són, al capdavall, el reflex de les necessitats de la societat.

Una Europa amb dues maneres de treballar i amb dues velocitats

La manera de fer i de treballar de l’Europa del nord és molt diferent de la del sud. Els primers, per exemple, no entenen la idiosincràsia dels segons, i és comprensible, perquè les condicions econòmiques, laborals i socials d’uns i d’altres són molt diferents. Alemanya, per exemple, disposa d’una gran indústria, d’una capacitat de producció molt elevada, i es mou en el marc de paràmetres de qualitat i d’innovació tecnològica. A Espanya, en canvi, es pateix molt a l’hora de tancar operacions, no només en el desenvolupament d’un producte, sinó també financerament, i es tenen més en compte els costos i el preu final d’allò que es ven. Són dues maneres de fer totalment contraposades. És molt clar, doncs, que Europa funciona amb dues velocitats, i que als països del nord sembla que ja els va bé que sigui així. És per aquest motiu que també crec que qüestions tan importants com la unió fiscal s’acabaran abordant, però no tan aviat com voldrien els Estats del sud. El temps ens ho dirà.

La independència de Catalunya no hauria d’afectar-ne les relacions amb les multinacionals

Des de la meva perspectiva, el fet que Catalunya pugui esdevenir independent no serà un problema per a la nostra entitat. Continuarem treballant i oferint el mateix producte als nostres clients, i si el grup funciona bé i té beneficis a escala global, a la seu mare no li importarà gens que hi hagi un nou país a Europa. La seva preocupació se centrarà en conèixer si hi haurà possibilitats de negoci en aquest nou Estat, i si la resposta és que sí, no hi haurà res més a debatre.

Posicionament d’Europa i dels Estats Units respecte al procés sobiranista

Aquest no és un tema, encara, que estigui sobre la taula dels nostres veïns europeus. Ho veuen massa lluny i, per tant, no es volen posicionar. Entenc que aniran prenent partit a mesura que es vagi passant de les paraules als fets. Pel que fa als Estats Units, la qüestió de la independència de Catalunya es considera un tema força llunyà i no hi entren; ells ja tenen els seus propis problemes, tant en l’aspecte social com en l’econòmic, i rarament es posicionen en allò que creuen que no els afecta.