Sra.Maria Reig i Moles
Sra.Maria Reig i Moles
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

MARIA REIG I MOLES

Reig Capital Group

Text del 18-03-2014

Aquesta empresària andorrana, al capdavant d’un grup familiar internacional, defensa un canvi de model social i econòmic basat en la qualitat, la innovació i el coneixement, sense oblidar que l’educació és el fonament del futur de les noves generacions. La canalització del talent cap al món productiu és una altra de les seves reivindicacions; una aposta per la creació d’un territori competitiu i intel·ligent que segurament només podrà ser impulsada per una elit intel·lectual.

Empresària polifacètica i compromesa

Després d’haver seguit estudis de Dret i de Belles Arts a Barcelona, en morir el meu pare i ser filla única, vaig assumir amb només 28 anys el pilotatge de Reig Capital Group, una entitat destinada a la gestió de les inversions de l’empresa familiar andorrana. També he participat activament en la política del Principat d’Andorra, de manera que n’he estat membre del Parlament i del Govern, i vaig ser un dels membres de la Comissió Constituent encarregada de redactar la Constitució del meu país. Fa pocs anys vaig presidir el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) i després vaig fundar Barcelona Global, que reuneix la societat civil i empresarial catalana amb ganes de trencar esquemes i fer avançar temes. Em considero una “agitadora social”, una “trencadora”, perquè algú ha d’assumir aquest rol i sacsejar l’establishment. Sempre he estat fermament convençuda del poder de la societat civil activa. Tot i el meu caràcter inquiet, gaudeixo molt del silenci i de la lectura.

Una family office

En l’actualitat constituïm una family office, és a dir, una plataforma que porta íntegrament el patrimoni de la família: les inversions financeres, immobiliàries i empresarials, la fiscalitat, la successió, etc. El nostre grup té presència internacional en els sectors immobiliari, tabaquer, bancari, hoteler i private equity (editorial, etc.).

La importància de la competitivitat territorial

El nostre grup té molt clars els valors que l’han de guiar: responsabilitat, compromís social, innovació, aportació de valor i visió a llarg termini. Per tal que els negocis es consolidin cal tenir en compte la competitivitat del territori on es troben assentats. Igualment, per progressar, és imprescindible poder comptar amb aquesta competitivitat territorial. El fet d’estar radicat en un territori amb avantatges o no marca avui en dia la viabilitat d’un negoci, que sovint no depèn tant de l’empresari com de l’organització de l’entorn i els seus mecanismes estratègics de competitivitat. Aquesta acostuma a estar condicionada, en un món tan interdependent com el de la nostra època, a la circumstància que el territori ajudi o, si més no, que no castigui l’emprenedoria. Per exemple, a Espanya i a Catalunya, en general, els negocis estan castigats; en conseqüència, i malgrat que estimo Catalunya, no estic satisfeta com se n’està gestionant la competitivitat territorial.

Un model mal gestionat

Barcelona és una força de generació econòmica. Catalunya gaudeix d’una sèrie de recursos soft (bon clima, gastronomia i caràcter de la gent), però està mancada dels atributs hard (els que permeten garantir el futur i la competitivitat del país). Cal analitzar quins són aquests recursos que ens manquen, identificar-los i posar les bases per a una economia més sòlida i coherent amb les aspiracions de la ciutadania. El que ha causat la crisi per la qual avui travessem és que hem tingut un model econòmic i social definit però mal gestionat. De fet, els països del sud d’Europa, en general, han malbaratat els recursos i han pres decisions incorrectes i inútils.

Per què no es duu a terme el canvi que necessita la nostra societat

Els polítics no gosen fer el canvi que necessita la nostra societat perquè estan condicionats per diferents oligarquies que són reticents a modificar l’status quo, com per exemple: el món de la docència, l’àmbit de l’Administració pública, etc. El canvi només podria venir d’una elit intel·lectual que fos capaç d’analitzar aquesta situació amb propostes polítiques de qualitat. Abans hi havia un filtre intermedi que creava les aspiracions i les transformava en propostes. Però ara mateix no en tenim, d’elits intel·lectuals, de manera que l’actuació política és excessivament intuïtiva i està massa condicionada. D’altra banda, la política ha donat entrada a massa elements que han convertit aquesta pràctica en un ofici.

Les deficiències de les democràcies

És essencial que prenguem consciència que si el nostre model econòmic no funciona és perquè el nostre model polític presenta deficiències. Paradoxalment, hi ha països poc democràtics, com ara Singapur, que econòmicament presenten un model d’èxit, i d’altres de tarannà democràtic, com Grècia, que s’han revelat desastrosos a nivell financer. La democràcia, per tant, si no es troba fonamentada sobre un bon disseny econòmic, social, judicial i gestor acaba per esdevenir un sistema tan imperfecte com els altres.

Decepció envers la política

En general, s’ha evidenciat que, a Espanya, han fallat els mecanismes de representació i de control democràtics. No és lògic que els partits tinguin el domini per decidir qui va a les llistes electorals, perquè d’aquesta manera se seleccionen un seguit de persones que no representen ningú. Caldria, per tant, repensar el sistema d’accés a les decisions democràtiques. Com a ciutadana, actualment em sento decebuda pels polítics, que no gosen pilotar els canvis; com a empresària, tinc la sensació que només em posen traves; i com a persona cosmopolita, han ensorrat el món que vaig somniar quan tenia vint anys.

L’educació com a pilar

La qualitat en l’educació és i serà un dels pilars de l’Estat de benestar; i, sens dubte, la formació jugarà un paper essencial en el futur econòmic del país. En aquest sentit, és necessari donar suport a la meritocràcia i vetllar per una educació realment competitiva; sembrar avui per poder-ne recollir demà els fruits. Tanmateix, en l’actualitat el nivell d’exigència docent que hi ha a les aules i la reivindicació social són molt escasses; per tant, no es pot esperar un futur brillant. Crec que la construcció d’una Europa realment unida hauria de començar per l’equiparació d’un mateix nivell educatiu.

Canalitzar el talent apostant per territoris i inversions intel·ligents

Fa quaranta anys el jovent preparat sortia de la universitat i trobava acolliment en una empresa. Avui dia no és així, i els joves es veuen obligats a marxar, no només perquè no existeixin unes estructures que canalitzin les seves capacitats, sinó perquè no hi ha l’entorn adequat perquè el talent pugui prosperar. Aquí, a diferència de Silicon Valley, el capital és molt poc creatiu. Hem d’apostar per territoris intel·ligents, àrees on tots els factors de l’entorn permetin l’estimulació del progrés personal i empresarial, on es vetlli per la qualitat de l’educació, des de la mateixa escola bressol fins a la formació professional i la universitat. Tinguem en compte que, als països del nord d’Europa, on els estudis estan orientats a transferir el coneixement cap al món productiu, el model és aquest i no és més costós que el nostre, només està millor gestionat.

Individualisme de les empreses catalanes i excessiva incidència del sector públic

El pes excessiu del sector públic a Catalunya i Espanya ha fet que s’enfoquessin les inversions cap a infraestructures sobredimensionades i molt costoses. D’aquesta manera, el poder públic ha dificultat la creació d’un sector privat dinàmic i competitiu, que ha posat l’accent en l’economia fàcil i especulativa en detriment de la productiva. Un altre dels handicaps és que la cultura empresarial catalana és massa individualista. Hi ha una excessiva aversió a la creació de aliances, i això impedeix generar sectors més dinàmics i forts.

Si el que volem és gaudir d’un bon nivell de vida, hem d’apostar per la qualitat, l’R+D+I i el coneixement

Els països potents, quan es van adonar que el seu nivell de vida necessitava salaris alts per mantenir el consum i l’estatus mundial, van optar per la qualitat, la innovació i el coneixement, en lloc d’abaixar els preus. La transparència és una altra de les virtuts d’aquests països, que van dotar-se d’indicadors per guiar la seva transformació. Han estat capaços d’impulsar una indústria homologada per poder vendre a tot el món i, a la vegada, poder reclamar a la resta el mateix nivell d’exigència.

“Capses buides”

Arribarà un dia en què l’Europa del nord exigirà a la resta un esforç per adequar-se al seu model; perquè els països del Mediterrani viuen a costa d’allò que no és productiu, d’uns diners que no retornen al PIB europeu. Al sud s’han dedicat a crear “capses buides”; models que són compra de vots, anuncis a la premsa i altres recursos que només fan que perpetuar un sistema ineficient. Els responsables polítics s’haurien d’adonar que la prosperitat d’un país depèn tant de com es produeix i inverteix, com de la manera en què es distribueix la riquesa. Hi ha una excessiva política d’aparador.

Si estem a la Unió Europea, cal apostar per un model econòmic i social europeu

Catalunya és un territori vibrant i emprenedor, però fer negocis aquí costa tres vegades més que en un territori intel·ligent. No es troba organitzat com caldria per poder esdevenir un país competitiu. D’altra banda, competir pel preu penalitza els salaris i, per tant, el consum intern. I això generarà en el futur problemes socials i d’economia interior. Els salaris han d’anar d’acord amb les aspiracions de la zona en què es viu; i si estem a Europa, s’ha d’apostar per un model econòmic i social de nivell europeu.