Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep Oliva i Lluçàs et alia
MARIONA OLIVA I SABALLS, JOSEP OLIVA I LLAUSÀS i ANNA OLIVA I SABALLS.
Fotografia: Carles Martí Bosacoma.

MARIONA OLIVA I SABALLS, JOSEP OLIVA I LLAUSÀS i ANNA OLIVA I SABALLS. Gabinet Oliva

Obra:

Text del 10-10-2013

El fundador d’aquesta assessoria amb 37 anys d’existència expressa la seva confiança en el futur de Catalunya, basada en la necessitat de treballar plegats per solucionar els problemes actuals: la destrucció del teixit empresarial, la falta de control del sector financer i la incapacitat del Govern per adequar el país a la nova realitat. Però com sap prou per l’exemple de les seves dues filles, l’avenir està ens mans de generacions preparades, lluitadores i íntegres. 

Amor per una tasca assessora desenvolupada des d’una estructura familiar

Fou el meu pare el primer en introduir-me en la professió i ensenyar-me’n el vessant pràctic. Potser per aquesta raó no vaig dubtar a formar-me com a economista, auditor i censor jurat de comptes, i sempre he estimat la meva feina. Actualment, el Gabinet Oliva, S.L., és una assessoria de caràcter integral que sobretot ofereix serveis fiscals, laborals, comptables, mercantils i preconcursals. Intentem donar la màxima informació a les empreses, alhora que sabem escoltar i cerquem les respostes més adients. La nostra és una entitat familiar que, per sort, té garantit el relleu generacional; i és que les meves dues filles, Anna i Mariona Oliva i Saballs, ambdues llicenciades en Administració i Direcció d’Empreses per ESADE, treballen al despatx des de fa anys i assumeixen tasques de responsabilitat. D’altra banda, el nostre actiu és la formació continuada, perquè les lleis són canviants i hem d’estar oberts als nous coneixements per poder oferir un servei competent.

Treball en xarxa per col·laborar amb altres professionals externs

Al despatx som nou professionals, i tots treballem en xarxa, és a dir, col·laborem estretament amb oficines independents ubicades a les localitats de Cassà, Blanes, Olot, Roses i Empuriabrava. La relació de confiança que hi ha entre nosaltres, i el fet de saber que compartim un mateix tarannà i que respectem els acords presos, ens permet treballar gairebé exclusivament amb contractes verbals. Dirigir una empresa de 40 professionals és una tasca prou complexa, perquè cal tenir tacte amb la sensibilitat i les ambicions de cadascú; ara bé, gestionar sucursals, òbviament des de la distància, encara ha de ser més complicat. Crec que hem trobat la fórmula més adient: mantenir la nostra independència gràcies a la col·laboració puntual de bons professionals externs.

Ajudem i reforcem la continuïtat dels projectes dels nostres clients

A més d’ésser especialistes en temes fiscals i mercantils, un dels nostres objectius és treballar per la continuïtat dels nostres clients: analitzem les condicions prèvies perquè no calgui arribar a les situacions límit que porten al concurs de creditors i, sovint, a la liquidació total. Cal confrontar l’empresari amb la realitat del seu negoci, fer-li veure que aquell projecte inicial s’ha de replantejar i reconduir cap a la liquidació, cap a l’aliança amb altres empreses o cap a una reestructuració del negoci. En aquest procés és important que l’empresari no delegui en tercers les decisions importants que afecten el seu negoci i que no assumeixi la responsabilitat d’allò que no pot controlar; alhora, els consultors tenim la responsabilitat de preveure, d’avisar, de recomanar altres sortides i buscar solucions.

Un mercat variable que no permet fer previsions a llarg termini

Actualment, els pressupostos i els plans estratègics són molt difícils d’elaborar perquè no tenim la referència d’un mercat estable que permeti fer previsions. Hem de buscar, per tant, altres fórmules. Cal pensar en objectius a curt termini, i, en els temps accelerats que vivim, fer-ho amb agilitat i estar sempre al dia de totes les variables que ens afecten. Hem de ser conscients dels nostres punts forts i provar de millorar en aquells camps en què som més dèbils.

La crisi és un problema de tots i, per tant, calen solucions col·lectives

Crec que el primer pas que cal fer per tirar endavant consisteix a ésser del tot conscient que l’abast de la crisi és general, i que, per tant, també és un problema propi, de cadascú. Ara bé, sovint passa que, quan ja en som conscients, l’entorn no ens acompanya: el Govern sembla entestat a posar traves a les pimes, i la banca no mira més enllà dels seus interessos immediats. Considero que s’haurien de canviar els procediments i adaptar-los a la situació actual; per exemple, una empresa amb problemes de liquiditat, que manté crèdits amb quatre entitats bancàries diferents, hauria de poder gaudir d’un crèdit sindicat a vint anys, i això beneficiaria tothom: a l’empresa no li caldria anar a concurs, i cada banc cobraria la part proporcional del deute. Cal que tinguem present que la crisi és un problema de tots, i que necessitem treballar plegats i arribar a solucions col·lectives.

Relació entre la gran empresa i les pimes

Malauradament, bona part de l’Administració central està ocupada per alts funcionaris que desconeixen en què consisteix dirigir un negoci i es mouen en les xifres macroeconòmiques de les grans companyies, d’alguna manera menyspreant la petita i mitjana empresa. Considero que aquesta actitud és fruit d’un error: l’error d’ignorar que, per tal que una gran companyia funcioni bé, cal que existeixin moltes pimes, que saben fer bé la seva feina, que es comprometen amb uns terminis i que són flexibles. Certament, tots ens necessitem, i qualsevol empresa, sigui de la mida que sigui, mereix ser tinguda en compte.

L’Administració no pren mesures perquè el terreny dels negocis sigui fèrtil

S’hauria d’entendre que a les empreses els és impossible créixer si el context en què es troben no els és favorable. Actualment, l’Administració no pren mesures perquè el terreny dels negocis sigui fèrtil. Les empreses que es creen ho fan sense cap suport i en situacions forçades, com quan una persona es queda sense feina i no se li acut altra sortida que, per exemple, capitalitzar l’atur.

No fer recaure el finançament de l’Estat sobre els menys afavorits

La retribució d’un administrador –és a dir, la persona que dirigeix una empresa– té una retenció d’un 42%. Si aquest percentatge l’apliquem al propietari d’un forn de pa familiar o d’un petit taller mecànic, que potser obté uns beneficis de 1.800 euros mensuals, no només l’impedim créixer: l’ofeguem. S’hauria d’evitar que el finançament de l’Estat recaigui sobre els ciutadans amb menys recursos. I la fiscalitat ha de ser aplicada amb sentit comú. No es poden aprovar impostos que no es poden pagar, perquè es força la gent a sortir de la legalitat.

Lloança a l’esperit inquiet i col·laborador dels magistrats espanyols

Sobre el paper, les normes i els procediments d’Hisenda són objectius, però la realitat ens mostra que, massa sovint, la Direcció General de Tributs, o l’inspector de torn, adopta criteris més aviat sui generis. Això provoca que hi hagi discrepàncies i que algun procés s’hagi de resoldre als tribunals. Per sort, gràcies a les trobades que s’organitzen entre els consultors i els magistrats, els jutges s’han apropat a la nostra professió. És molt positiu que aquells professionals que han de jutjar sobre temes econòmics escoltin totes les parts, tant l’assessor com l’administrador, perquè d’aquesta manera poden mantenir la neutralitat i arribar a conclusions més equitatives.

Gravar i controlar l’economia financera

L’economia financera hauria d’estar més controlada. No pot ser que l’economia basada en l’especulació perjudiqui i malbarati l’economia real. Una de les mesures que hauria de prendre el Govern és, sens dubte, gravar l’economia financera, i també, d’alguna manera, regular-la i posar-hi certs límits.

Res no tornarà a ser igual

Quan s’acabi la crisi ens semblarà que sortim d’un llarg túnel, i el paisatge que trobarem serà un de nou, completament diferent de qualsevol cosa que puguem esperar. S’estan produint, a escala mundial, canvis tan grans, s’han donat circumstàncies tan transformadores, que res no tornarà a ser igual. Realment, és una incògnita: tot està per veure.

Espanya, a remolc de les circumstàncies

Sembla que el Govern espanyol no té confiança en si mateix, perquè no ha sabut anticipar-se als fets i ha anat a remolc de les circumstàncies. En lloc de buscar i aplicar mesures ajustades a la nostra realitat, ha deixat passar el temps i s’ha limitat a implementar les decisions preses per altres ens. Des de posicions pròpies es podrien defensar millor els nostres interessos i aguantar les envestides de països més forts que nosaltres. Si no sabem a on anem, apliquem polítiques contradictòries que finalment ens resten credibilitat.

El dret a decidir és indiscutible

A Catalunya conviuen madrilenys, gallecs, andalusos, marroquins, extremenys… I ho fan d’una manera pacífica. En canvi, en altres regions d’Espanya només viuen els originaris de la zona, fet que els atorga poca experiència en temes de convivència. Si parlem d’integració, crec que a Espanya només la coneixem a Catalunya, potser també a València, i a la ciutat de Madrid. Tanmateix, hi ha qui fa propaganda d’allò que és espanyol sense tenir gaire idea del que és, obviant la vasta gamma de connotacions i contradiccions que implica aquest concepte. A Catalunya ja sabem, per pròpia experiència, què és Espanya. I considero que ens mereixem gaudir del dret a decidir sobre el nostre futur.

Futur esperançador per a Catalunya

És un fet evident que a Catalunya, malgrat les dificultats, molta gent demostra una forta capacitat de treball, d’esforç i, fins i tot, de sacrifici (n’és un exemple l’augment dels casos de voluntariat els darrers anys). I opino que, malgrat certa relaxació general, hem estat capaços de mantenir els valors socials, la base d’un futur prometedor.