Sr. Miquel Darnés i Mont
Sr. Miquel Darnés i Mont
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

MIQUEL DARNÉS I MONT

THE RIVER CAFÈ GIRONA

Text del 10-02-2014

Des de fa gairebé una dècada, aquest emprenedor dirigeix el restaurant-pub de referència a Girona; un local que ofereix menjars, copes i bona música fins ben entrada la matinada. Al seu parer, l’èxit del seu negoci rau a combinar qualitat, servei i humor. I és que té molt clara la necessitat de recuperar la il·lusió per lluitar, amb esforç, per un futur millor, tot aprenent la lliçó dels errors comesos i apostant per valors com la tolerància i la col·laboració. 

Restaurant-pub de referència a Girona des de fa uns deu anys

Mai no m’ha agradat portar corbata; aquest afirmació pot semblar frívola, però il·lustra un tarannà i una manera d’entendre la vida. Per això, l’any 2005, vaig decidir deixar de treballar en el negoci del meu pare i em vaig engrescar en la creació de The River Cafè Girona, un restaurant-pub que avui dia és referència a la meva ciutat d’adopció, atès que sóc fill de Torroella de Montgrí. Vaig arriscar-me, tenint en compte que, per assolir l’objectiu, vaig comprar un local on ja hi havia hagut anteriorment un establiment de restauració que no acabà de reeixir. Finalment, després de gairebé deu anys, puc dir que he acomplert el meu somni: muntar un bar de poble, dins d’una ciutat, on tothom, sigui quina en sigui la procedència o circumstància, s’hi pot sentir còmode i molt ben atès.

Per a tot tipus de clients

Al meu bar hi acudeixen tant les mares amb els seus fills petits, com els empresaris de la zona i els seus empleats, o els professionals que integren el cos judicial i policial dels jutjats i de la comissaria de la ciutat. A la nit, en canvi, els meus clients tenen ganes de gaudir d’un bon sopar, de prendre unes copes amb el amics i d’escoltar la música que més m’agrada, dels anys 60, 70 i 80. Al local hi són presents dues de les meves grans passions: Bruce Springsteen i els indis americans. Els plats que servim sempre inclouen algun motiu relacionat amb aquesta darrera temàtica. També hi organitzem concerts i sessions de karaoke, i ens coneix tothom per la diversitat d’activitats que portem a terme. He tingut sempre molt clar que, perquè un negoci com el que porto tingui èxit, hom ha d’estar amatent a les necessitats i aficions dels clients en tot moment.

La qualitat dels productes i serveis

Un altre dels nostres objectius és assegurar la màxima qualitat dels productes i del servei que oferim. Tenim a disposició del visitant una gran varietat de cartes, tant dels plats que cuinem com de les begudes que servim, sense oblidar els menús més econòmics, sempre amb ingredients de bona qualitat. Fem amanides per a tots els gustos i no arraconem mai la cassola a l’hora d’elaborar els nostres plats. Com ja he dit, el meu és com un bar de poble, on tothom hi és benvingut i d’on tothom ha de sortir satisfet. A la temporada d’hivern, només en sopars podem arribar a servir-ne cent al dia, mentre que a l’estiu aquesta xifra s’enfila fins als 300. Estic segur que aquest èxit es deu, en primer lloc, a la qualitat dels nostres productes i, després, al tracte que reben els nostres clients. I aquesta manera de fer no només s’ha de mantenir: s’ha de millorar dia a dia.

Un ofici totalment vocacional

En una ciutat com Girona, la competència és enorme. Per això, per sobreviure i créixer, hom ha d’estar sempre a l’aguait de tot el que és nou i treballar decididament per satisfer les necessitats del client. D’altra banda, s’ha d’estimar la feina que es fa. Només d’aquesta manera s’aconsegueix que els que ens rodegen se sentin, també, a gust, i que, per tant, a l’hora de sortir i de gaudir del seu temps d’oci, escullin la nostra proposta. Per mi, la meva feina és totalment vocacional. En aquest sentit, he d’agrair el suport incondicional que he rebut dels meus pares, Josep Darnés i Pilar Mont. A l’hora d’iniciar un projecte, és vital tenir al costat aquells que més valores i admires.

Dubtes sobre una possible diversificació del negoci

Sovint em pregunten si tinc previst obrir algun altre local, atès l’èxit del restaurant que dirigeixo. La resposta ha estat fins ara la mateixa: encara no ho tinc clar. Penso que, per mantenir el nivell que ha aconseguit The River Cafè Girona, cal un esforç constant, posar-hi tots els sentits, les vint-i-quatre hores del dia. La diversificació d’un negoci comporta que tots aquests esforços s’hagin de repartir i que, per tant, l’atenció que s’hi ha de prestar acabi no essent la desitjada. A més, la meva manera de fer implica una atenció directa i personal amb el client, i si tingués més d’un local, aquesta fórmula seria més complicada de mantenir. Tinc, doncs, alguns dubtes en aquest sentit.

Tinc plena confiança en el meu equip

Estic molt content amb la feina que fan els professionals que treballen amb mi, que poden arribar a ser una quinzena, segons la temporada, i en els quals confio plenament. Tots ells s’han imbuït de l’esperit proper i càlid del local, de la necessitat de treballar en equip amb un somriure.

Col·laboració entre ens públics i associacions privades

Girona és una ciutat activa, que acull multitud de propostes molt engrescadores. Tot i així, crec que encara s’hi podrien organitzar i promoure més iniciatives, amb la col·laboració de les diferents institucions de la població. En aquesta línia, seria molt interessant que també s’hi impliqués l’Ajuntament, ja que, de fet, és l’entitat més propera al ciutadà; per tant, la que més capacitat pot tenir a l’hora de diagnosticar-ne les necessitats més bàsiques i els serveis que tenen més demanda, no solament els relacionats amb la salut o els serveis socials, sinó també els culturals i de temps lliure. Crec, doncs, que les administracions, i en particular la local, haurien d’establir lligams amb les associacions i els gremis de la ciutat per tal d’anar en la mateixa direcció per fer, de la nostra, una població encara millor.

Recuperar la il·lusió

Aquest tipus de col·laboracions són més necessàries que mai en època de crisi. Els ciutadans han perdut la confiança en els seus representants polítics; es detecta dia a dia al meu restaurant, quan surt a les converses la situació econòmica i social actual. Es percep un desencant que de cap de les maneres no ajudarà a la recuperació del nostre país. Hem de fer tots els possibles per unir esforços i treballar conjuntament en recuperar el dinamisme i la il·lusió.

El crèdit: l’oportunitat de pimes i famílies

Una de les iniciatives que s’han d’endegar al més aviat possible, en aquest cas per part de les entitats financeres, és tornar a donar crèdit, no només a les petites i mitjanes empreses perquè puguin generar ocupació, sinó també a les famílies per tal que es reactivi el consum interior. És hora que els que dirigeixen els bancs i les caixes comencin a fer memòria i que prenguin consciència del fet que no fa gaire temps el Govern espanyol va rescatar aquestes entitats amb recursos econòmics de la Unió Europea, és a dir, amb recursos públics, i que és el moment de retornar-los als ciutadans.

L’humor està molt unit a la intel·ligència i la tolerància

Evidentment, aquesta voluntat de voler canviar les coses ha d’anar acompanyada del sentit de l’humor. És evident que els problemes actuals no s’esvairan només amb aquest condiment, però estic segur que ens pot ajudar a tirar endavant i a sortir-nos-en d’una manera més planera. Al meu restaurant, per exemple, tothom sap com penso sobre la situació que viu Catalunya avui, o què opino sobre l’ús de la llengua al nostre país i sobre la poca atenció que rep del Govern espanyol. Malgrat tot, hi haurà clients que hi discrepin o que no combreguin amb les meves argumentacions i, tanmateix, sempre tindran cabuda al meu local, com ha de ser, perquè, com he dit, tot, amb sentit de l’humor, es pot discutir i debatre. Perquè crec que l’humor està molt unit a la intel·ligència i la tolerància.

Què podem aprendre de la crisi

Crec que aquesta etapa la recordarem com una de les més dures i austeres. Tot i així, la crisi també ens ha de permetre aprendre dels errors comesos. Durant molts anys hem gastat més del que teníem, i ara en patim les conseqüències. Hem de ser molt conscients que mai no tornarem a aconseguir els nivells de riquesa passats, però estic segur que ens recuperarem i que s’assoliran noves oportunitats.

Amb l’actitud del Govern espanyol, la independència és l’única alternativa

Pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya, estem vivint uns moments decisius. Fa poc més de dos anys, ningú no s’hauria pogut imaginar que una part important del nostre país estaria a favor de la independència. Tanmateix, ens hi hem d’encaminar a poc a poc, sense presses. Tot arribarà. Tinc molt clar, d’altra banda, que no hi ha altra alternativa, tenint en compte que, per ara, no sembla que hi hagi cap possibilitat de diàleg amb el Govern espanyol i que els seus líders polítics no tenen cap intenció de seure amb nosaltres i parlar.

Abocats a l’èxit

Els primers anys com a país independent seran difícils, però estic segur que ben aviat la situació tornarà a la normalitat. Potser inicialment Espanya deixarà de comprar els nostres productes, però les relacions comercials entre ambdós pobles acabaran per normalitzar-se. L’empresari espanyol és intel·ligent i, si sap que a Catalunya pot aconseguir un servei de qualitat, no hi renunciarà per motius polítics. En definitiva, si el procés secessionista es porta a terme valorant les diferents sensibilitats dels ciutadans que vivim a Catalunya i respectant les idees de cadascú, sense oblidar que escoltar és un valor intrínsec a la manera de fer dels catalans, estic del tot segur que acabarà essent un èxit.