Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Miquel Serracanta i Domènech
MIQUEL SERRACANTA I DOMÈNECH.
Fotografia cedida per Miquel Serracanta.

MIQUEL SERRACANTA I DOMÈNECH. Solutions & Decisions

Obra:

Text del 12-03-2014

A diferència de la majoria de persones, aquest economista, avui al capdavant d’una assessoria pròpia, mostra aversió a l’anomenada zona de confort. Per això promulga, per als seus assessorats i per a la societat, la millora contínua a través de forçar canvis, fins i tot quan les coses van bé. De tarannà optimista, afirma que totes les crisis se superen amb la implicació activa de cadascú. D’aquí que consideri assenyat sacrificar el present en pro del futur de les properes generacions.

Serveis per millorar la cadena de subministrament

Després d’haver estudiat Econòmiques i un MBA a ESADE, el 1993 vaig incorporar-me en una gran empresa del sector de l’alimentació gran consum com és Bimbo. Em sentia atret especialment pel concepte d’imatge de marca. Vaig començar en el departament de logística, des d’on vaig anar assumint cada vegada més responsabilitats, fins que l’any 2003 vaig entrar a formar part del comitè de direcció del Grup com a vicepresident de Compres i Supply Chain de la companyia. El febrer del 2009 vaig abandonar l’empresa i, després de fer una valoració personal i professional, em vaig adonar que comptava amb suficients bons contactes, experiència i un projecte diferenciat i sòlid per crear la meva pròpia entitat. Naixia així l’assessoria que dirigeixo, orientada a aportar una sèrie de serveis per millorar la cadena de subministrament dels nostres clients, des dels seus proveïdors fins als seus consumidors i usuaris finals.

Acompanyem el client en la implementació de les nostres recomanacions

Ajudem a millorar l’eficiència de la cadena de valor, perquè entenem que quan es compra un producte o un servei s’aporta un valor al client, que per a cada un d’ells és diferent: els uns busquen preu, els altres marca, uns altres prestacions… Bàsicament, la nostra funció se centra a diagnosticar la situació en què es troben els clients que reclamen els nostres serveis. El nostre tret diferencial, però, és que no ens limitem a fer un informe, sinó que acompanyem el client en la implementació de les nostres recomanacions. Aquesta assistència és fruit de la meva experiència prèvia com a executiu: he vist encarregar estudis sense que després l’empresa es veiés capaç d’implementar les millores suggerides.

Processos, organització i eines

Treballem en un format en què es trepitja el terreny, perquè recollim la informació a la mateixa companyia. Funcionem a través de tres eixos: anàlisi i millora dels processos, de l’organització i de les eines amb què treballa el client. Participem directament en moltes de les reunions de l’empresa client, on aportem les primeres recomanacions. Després del diagnòstic i anàlisi d’alternatives, proposem la solució que ens sembla més adequada, però en última instància és el client qui decideix quines mesures s’implementen a la companyia, amb el nostre assessorament.

Rèplica intersectorial de solucions

Operem amb clients de molts diversos sectors. Això resulta especialment interessant perquè ens permet replicar en empreses clients solucions assajades en altres mercats. Normalment una companyia ignora com funcionen les empreses de sectors aliens. La nostra experiència intersectorial constitueix un avantatge competitiu i la possibilitat d’aportar solucions innovadores.

Basats en la millora contínua

Som partidaris de la millora contínua, una filosofia basada a forçar canvis fins i tot quan les coses funcionen. Normalment, tant les companyies com les persones mostren aversió al canvi i prefereixen no modificar allò que funciona. Costa abandonar la zona de confort i afrontar canvis que a vegades ens aboquen a la incertesa. I no és fins que sorgeixen els problemes que acceptem que cal fer un canvi. Recomanem a les companyies la millora contínua a través d’alimentar aquest esperit de renovació permanent, de provocar-lo, per consolidar les reformes. Amb la millora contínua es busca (i s’aconsegueix) optimitzar l’eficiència, una qualitat essencial a nivell professional, perquè permet calibrar el funcionament i l’evolució d’una companyia i d’una activitat.

La cultura de l’esforç

Els darrers anys s’ha fomentat en aquest país una cultura errònia, que ha consistit a fer creure que qualsevol, pel fet d’haver nascut en un territori, ja té el dret adquirit que l’Estat li proporcioni feina, habitatge, educació, sanitat… sense que calgui fer cap sacrifici. Per aquesta raó és urgent recuperar el valor de l’esforç, abandonar la cultura de la subvenció i que cadascú es pregunti si està fent quelcom per millorar la seva situació i la del país sencer. Qui fa tot el que pot no està obligat a més. El problema és que venim d’etapes de molta bonança en què la gent s’ha acostumat a treballar poc i a guanyar molts diners. I quan ha arribat l’època de vaques magres i ha calgut treballar més per guanyar menys, ha costat molt adaptar-se a la nova situació.

Canvis d’hàbits amb l’arribada de la crisi

L’arribada de la crisi va comportar canvis d’hàbits en el consumidor. Ho vaig poder viure en primera persona, quan el consumidor va optar per productes més econòmics, la qual cosa va afavorir determinades cadenes de supermercats, el concepte hard discount i les marques de distribuïdor en contra de les marques. Les marques consolidades vam començar a patir una davallada seriosa davant el transvasament cap a la marca blanca. Això va provocar reduir preus, estrènyer marges i cercar eficiències. Per a mi la recerca contínua d’eficiències no suposava un problema, perquè jo havia estat entrenat en el model japonès.

Si una cosa ens ensenya la història, és que la humanitat ha superat totes les crisis

De totes les crisis hom se’n surt; tant en l’aspecte personal com professional. En la història de la humanitat trobem un munt d’exemples de crisis i ens adonem que totes s’han acabat superant. És cert que ens trobem davant d’una crisi llarga i profunda, però hem de procurar que no sigui una crisi de valors: l’esforç, la constància i la capacitat de lluita no es poden perdre. I cal que els missatges que circulin siguin positius, ja que això atrau inversió estrangera, turisme, gent que vulgui venir a treballar… Al meu parer, potser allò més preocupant és assistir a la marxa de joves preparats que es veuen obligats a buscar oportunitats a l’exterior. Hauríem de mirar de retenir aquest capital humà.

Un mercat global

El gran canvi per al sector empresarial ha estat que avui el mercat s’ha globalitzat. Per tant, hi ha companyies que tenen el seu proveïdor a la Xina i el seu client a l’Amèrica del Sud. Moltes empreses han de competir amb la resta de companyies del món, perquè hi ha zones geogràfiques on són més eficients en uns productes o en uns serveis. Aquestes són les regles del joc del nostre món actual, i les empreses han d’assimilar que aquesta és la partida que han d’afrontar.

Formar part d’una lliga de primera

En aquest context, és interessant està integrat en els grans blocs econòmics, com ara la Zona euro. Encara que impliqui sacrificis, paga la pena formar part d’una lliga de primera divisió com és la Unió Europea, perquè a la llarga representa un futur millor per a les pròximes generacions. És cert que integrar països amb realitats tan diferents és complex. Però Alemanya va ser capaç fa vint anys de fusionar dos països molt diferents, i avui la veiem com una unitat homogènia. Hem d’admetre i acceptar que el centre de poder s’ha desplaçat, i que avui les principals decisions que afecten el nostre país es prenen a Brussel·les o a Estrasburg.

Desconfiança envers els professionals de la banca

A l’hora de comercialitzar determinats productes financers, les entitats bancàries van aprofitar-se de la ignorància de la població i de la confiança dels clients. Descarto l’existència de mala fe. Simplement, penso que hi havia molts treballadors de banca pressionats pels seus superiors per col·locar aquells productes i que en el sector es van instal·lar una sèrie de pràctiques pernicioses que van desembocar en un problema de gran magnitud. No resulta estrany que això hagi generat desconfiança, i fins i tot un rebuig social, envers els professionals de la banca.

Debat saludable

El debat sobiranista que hi ha sobre la taula planteja un canvi profund. Provoca l’abandonament de la zona de confort per estudiar un nou horitzó incert. Tant els partidaris de la independència com els seus detractors tenen dret a preguntar sobre com seria l’endemà de la consulta. El més democràtic fóra que es pogués decidir a les urnes, a l’igual que es va sotmetre a consulta l’Estatut d’Autonomia o l’ingrés a l’OTAN. És saludable debatre sobre el tema i saber què en pensa la gent. I el debat no acabarà fins que hi hagi una votació.

Sacrificar el present per garantir el futur

Si ja resulta difícil implementar canvis en una companyia, fer un canvi en un país és molt més complex. En aquest sentit, hi ha empresaris que pensen en el present, i n’hi ha que tenen en compte el futur dels seus fills. Els primers tindran la temptació de votar en contra de la secessió per por a un possible boicot per part dels clients espanyols. Però els veritables emprenedors són capaços de trobar alternatives quan sorgeixen obstacles. És possible que els primers anys amb un Estat propi fossin complexos, però a llarg termini les condicions millorarien. Per tant, cal plantejar-se si estem disposats a sacrificar el nostre present perquè les futures generacions visquin millor. Les companyies que no estan preparades per a un canvi com la secessió de Catalunya demostren que no tenen capacitat per afrontar en el futur transformacions de similar magnitud, com ara una hipotètica unió d’Europa amb Àsia.