Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Montse Guals i Colell et alia
MONTSE GUALS I COLELL, ELISABET OLIVÉ I OLIVÉ
Fotografia: Àngel Font

MONTSE GUALS I COLELL, ELISABET OLIVÉ I OLIVÉ QUÉMEPONGO

Obra:

Text del 09-12-2010

La tasca dels assessors d’imatge té un elevat component humà i, fins i tot, terapèutic, ja que se centra principalment a aconseguir que l’individu augmenti la seguretat en si mateix i faci créixer la seva autoestima.

Una indumentària idònia pot quedar en ben poca cosa si no va acompanyada per un bon comportament. Per això és important disposar d’unes habilitats socials que aportin una actitud correcta en cada moment.

Per ser un bon professional de la imatge, és imprescindible disposar d’un sisè sentit que ajudi a anar més enllà de la façana externa de la gent que tractem.

Les persones tenim una imatge externa (vestuari, cabell, maquillatge…), una actitud i una expressió; hem de treballar aquests tres aspectes per aportar als nostres clients seguretat en si mateixos i que així puguin aconseguir l’èxit tant personal com professional.

Fa més d’una dècada que Montse Guals i Colell i Elisabet Olivé i Olivé van crear QUÉMEPONGO, una empresa dedicada a l’assessoria d’imatge. Conscients que la imatge personal és un aspecte cabdal dins la nostra societat, ambdues sòcies van assumir el repte d’inaugurar un negoci pioner a Barcelona, que es troba enfocat tant a particulars com a empreses. “Fins fa poc temps, l’assessoria d’imatge no era una professió gaire coneguda al nostre país. De fet, encara a hores d’ara hi ha molta confusió sobre la nostra professió, no ha estat prou difosa. En realitat, la tasca que desenvolupem té un elevat component humà i, fins i tot, terapèutic, ja que se centra principalment a aconseguir que l’individu augmenti la seguretat en si mateix i faci créixer la seva autoestima. Per aquest motiu, no en va hem començat darrerament a col·laborar amb psicòlegs.”

En moltes ocasions, algun contratemps puntual pot implicar que la persona deixi en segon terme la cura del seu aspecte, fet que significa una dificultat afegida. “Que una persona s’agradi quan es mira al mirall comporta una conducta positiva a l’hora de fer front a qualsevol situació del dia a dia, perquè sentir-se bé amb el propi físic reforça la voluntat de lluitar i superar obstacles. Un 93% de la comunicació que s’estableix entre els éssers humans té lloc de forma no verbal. Dins aquest percentatge, el 55% respon a l’aparença física i el 38% al comportament i les actituds. Només el 7% restant empra el llenguatge verbal. La imatge personal és, per tant, la nostra carta de presentació essencial. Sempre que veiem a algú per primera vegada, inconscientment l’estem etiquetant. Qualsevol persona emet una sèrie de codis que fan que els altres la classifiqui. La tasca d’un assessor se centra a cercar la qualitat d’imatge que ja té el seu client i potenciar-la. No pretenem que algú segueixi rigorosament la moda, sinó que en fem una anàlisi personalitzada a través de l’observació de tot allò que el conforma com a ésser humà, des de la seva alçada o el seu pes, fins als seus gustos o les seves opinions. Després, potenciem el seu estil amb allò que més l’escau i l’afavoreix. Es tracta de treure a partir de la pròpia personalitat de cadascú la millor representació física de tot allò que un és i de tot allò que pot oferir als altres.”

Això implica aproximar-se a la persona des d’una perspectiva global. “Els estilistes, per exemple, habitualment segueixen la moda i les tendències, però els assessors realitzem un estudi del client per treure el màxim profit de la seva imatge. D’aquesta manera, nosaltres avaluem les seves necessitats i després l’assessorem en funció dels seus objectius. Tots tenim aspectes positius i dignes de destacar en la nostra imatge, però sovint no som capaços de veure el nostre veritable potencial. Tots estem proporcionats dins uns cànons de bellesa, però alguna vegada tenim petites desproporcions. Justament, una de les tasques dels assessors consisteix a neutralitzar aquests inestetismes per tal d’esdevenir més harmònics.”

En les últimes dècades, la cirurgia plàstica s’ha convertit en una alternativa a l’abast d’un gran nombre de persones, fet que n’ha incrementant considerablement la demanda. “Malgrat que no som contràries a la cirurgia estètica, evidentment som partidàries de fer-ne un ús assenyat i responsable. Per damunt de tot, envellir significa una gran sort: la sort d’estar viu i de tenir una existència llarga, cosa que és signe de saviesa, maduresa i seguretat. D’altra banda, la longevitat que han assolits les societats desenvolupades ha canviat moltes idees tradicionals i preconcebudes, ha fet que la gent visqui més anys i en millors condicions i ha endarrerit notablement l’edat d’entrada a la vellesa.”

Els experts alerten que, darrere d’un culte excessiu al cos, sovint pot amagar-se la recerca d’un ideal impossible d’assolir. “Fa un temps hem observat que hi ha persones que no se senten a gust amb el seu aspecte físic, i pensem que aquesta circumstància ve motivada per voler seguir al peu de la lletra les icones de la moda i de la societat. Temps enrere eren els fills els que volien assemblar-se als pares, i en canvi avui en dia veiem situacions on es produeix exactament el contrari. Si per un moment tots plegats ens paréssim a pensar que cadascú de nosaltres és únic i irrepetible, ens adonaríem que, ja només per aquest simple fet, val la pena potenciar la nostra pròpia imatge des d’un punt de vista personal i individual, no pas a través de la imitació. Perquè l’elegància no s’obté copiant, sinó que s’assoleix a partir de la distinció.”

Més enllà de la indumentària, el maquillatge o la perruqueria, l’assessor d’imatge també s’encarrega de donar pautes de comportament a aquells clients que ho desitgen. “Una persona no assoleix una imatge personal completa si no té destresa en el seu saber estar. Una indumentària idònia pot arribar a quedar en ben poca cosa si no va acompanyada per un bon comportament. Per aquesta raó és important disposar d’unes habilitats socials que aportin una actitud correcta en cada moment. En el dia a dia de les persones té tanta significació allò que ens posem al damunt com la nostra manera de dialogar, la postura corporal que adoptem o la gesticulació que emprem. Com a assessores tenim clar que nosaltres no vestim un maniquí, sinó una persona amb expressions pròpies. D’aquí que, a més de tenir cura dels accessoris externs, la nostra funció també comporti aspectes com ara la modulació de la veu, la repetició innecessària de paraules, la comunicació visual en el moment de la interacció amb els altres… Per tal d’aconseguir tots aquests objectius, els assessors d’imatge ensenyem i creem hàbits i costums.”

Cada client pertany a una realitat diferent, la qual cosa genera la necessitat d’un tracte personalitzat. “Certament, no és el mateix atendre un executiu que pretén millorar el seu aspecte per un tema de tipus laboral que relacionar-nos amb una persona que acaba de travessar una situació personal complicada. Aquest és el motiu pel qual mai descuidem la part interior dels nostres clients, perquè sovint desenvolupem al seu costat una funció similar a la d’un amic conseller. Per ser un bon professional de la imatge, és imprescindible disposar d’un sisè sentit que ajudi a anar més enllà de la façana externa de la gent que tractem.”

Sense cap mena de dubte, l’assessor d’imatge personal forma part d’un col·lectiu seriós que queda molt lluny de la banalització amb la qual massa sovint se l’ha volgut barrejar. Les senyores Montse Guals i Elisabet Olivé han fet una tasca de difusió d’aquesta realitat mitjançant els llibres ¿Qué me pongo? i Y yo, ¿qué me pongo? “Les persones estem conformades per una imatge externa (vestuari, cabell, maquillatge…), una actitud i una expressió; hem de treballar aquests tres aspectes per aportar als nostres clients seguretat en si mateixos, i que d’aquesta manera puguin aconseguir l’èxit tant personal com professional.”