Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Narcís Clavell i Soldevila
NARCÍS CLAVELL I SOLDEVILA.
Fotografia: i-Logic Imatge.

NARCÍS CLAVELL I SOLDEVILA. Ateknea Solutions Alliance

Obra:

Text del 21/10/2013

L’enginyer superior en telecomunicacions al capdavant d’aquest hòlding de solucions d’R+D+I per a entitats privades i públiques sap que la innovació és clau per al progrés d’una societat. Per tant, des d’instàncies governamentals caldria potenciar-la tot guiant el jovent en la seva elecció professional i fomentant les relacions entre empresa i universitat. I és que està convençut que, si aprèn del pragmatisme i el positivisme emprenedors, el nostre país prosperarà. 

Promoure la competitivitat de les empreses mitjançant l’R+D+I

Sóc enginyer de telecomunicacions i vaig realitzar un MBA a l’IESE. Des de fa 15 anys, presideixo el hòlding d’R+D+I Ateknea Solutions, la missió empresarial del qual és donar suport a les pimes perquè esdevinguin més competitives. Per assolir aquest objectiu, considerem fonamental que les pimes incloguin la innovació en les seves línies estratègiques. D’aquesta manera, podran crear nous productes comercialitzables i útils per a la societat. La nostra companyia posseeix una plantilla formada per 150 treballadors, 70 dels quals són a Catalunya, i la resta, a Hongria, Polònia i Malta. Comptem amb un equip humà multidisciplinari: biòlegs, matemàtics, enginyers, economistes, politòlegs… tots ells amb una elevada formació acadèmica. 

Innovació com a eina de progrés empresarial i social

Estic plenament convençut que la innovació és, més enllà d’una inversió, una necessitat, i que, en el context actual de crisi econòmica, s’haurien de fer els màxims esforços per potenciar-la des de l’àmbit tant públic om privat. Si bé és cert que els ciutadans valoren més positivament les mesures a curt termini, com les despeses en infraestructures, que no pas les inversions en R+D+I, els fruits de les quals només es poden apreciar en un recorregut més ampli, tanmateix la classe política hauria de dur a terme la tasca pedagògica de fer patent als ulls de la població la importància social d’invertir en innovació.

Col·laborem amb altres centres de recerca i amb universitats

La nostra empresa està estructurada en funció dels coneixements tecnològics, i en àmbits sectorials adoptem una estructura matricial. Disposem, entre d’altres, de línies d’alimentació, biotecnologia i telecomunicacions, i actualment ens estem reorganitzant seguint criteris d’unificació europeus. Considero que és preferible aproximar-se a les pimes i donar-los una visió més global; per tal de ser més eficaços en aquest aspecte ens hem unit amb altres centres de recerca, i també hem buscat vincles amb universitats, que ens nodreixen del coneixement que ens cal de camps com la nanotecnologia o els biosensors. Tota aquesta col·laboració ens ajuda a entendre millor les necessitats de les pimes i a oferir-los solucions més avançades.

La il·lusió, la creativitat i el positivisme dels emprenedors

Tenim la sort de posseir una cartera de clients fidels: són al voltant de 100 les empreses que confien en nosaltres. Un dels sectors amb el qual hem col·laborat més és el de l’agricultura i l’alimentació; ens agrada perquè està relacionat directament amb la biologia. Mirem sempre d’escollir les companyies amb més potencial per tal d’invertir-hi i desenvolupar-ne el creixement. A més, des de xarxes de Business Angels d’Esade i l’IESE també assessoro els clients en temes de finançament i faig de pont entre els inversors i els emprenedors. La part més gratificant de la meva feina és assistir a fòrums empresarials i constatar la il·lusió, la creativitat i la mirada positiva que caracteritza l’emprenedor.

Sobretot treballem amb pimes

La nostra vocació és ajudar les pimes en reptes d’innovació; els oferim orientació perquè duguin a terme la seva idea de negoci i els mostrem la tecnologia que els cal per culminar sengles projectes. Abans d’aquest pas, però, desenvolupem prototips que ens permeten assegurar-nos que el producte tindrà èxit. Com que el nombre d’empreses del sector privat que es dediquen a la recerca i la innovació és més aviat escàs, la majoria de les nostres entitats clientes són pimes acostumades a treballar amb centres públics, que no són tan flexibles com nosaltres.

Assessor tecnològic, productiu i també de subvencions

Moltes companyies s’adrecen a nosaltres perquè els aconseguim subvencions procedents de programes de la Comissió Europea. En aquests casos, seleccionem la pime que considerem que té més potencial i l’assessorem en tota una sèrie d’aspectes formals perquè la seva proposta sigui valorada positivament i tingui les màximes possibilitats d’obtenir la subvenció del fons europeu. Actualment, la Comissió Europea valora especialment els projectes relacionats amb reptes socials, i les àrees que tenen més possibilitats de rebre subvencions són la salut, l’alimentació, l’energia i la seguretat. Igualment, també assessorem les empreses sobre els seus processos productius; per exemple, hem endegat un projecte de millora tecnològica per maximitzar els processos d’obtenció d’oli i de tractament de purins.

Vendre i disposar de finançament

Allò més urgent per a les pimes és efectuar vendes i disposar de finançament. Malauradament, les qüestions relacionades amb el crèdit són un fre important per al desenvolupament d’aquestes empreses. La recessió econòmica generalitzada ha provocat que moltes entitats hagin experimentat un descens de les seves vendes, fet que les converteix en més vulnerables. Crec que per fer front a aquesta situació caldria prendre mesures que garantissin l’accés al finançament de les pimes, i també caldria que, com passa en altres països, el mercat laboral es regís per normes més flexibles, fet que permetria que les empreses s’adaptessin al nou context. 

Poca externalització en l’àmbit de la recerca i la innovació

A Espanya, el nombre d’empreses que subcontracten la innovació a terceres empreses continua sent molt baix. Des de l’àmbit públic, els governs regionals i l’estatal no tenen prous recursos econòmics i, per tant, cal recórrer als fons europeus. D’altra banda, de moment a Espanya no existeix gaire voluntat per part de les empreses privades de potenciar l’R+D+I, i encara menys se’n plantegen l’externalització. No obstant això, entre les multinacionals, especialment les del sector farmacèutic, es percep una certa tendència favorable a l’open innovation. Tant el camp farmacèutic com el de la biotecnologia inverteixen molt en recerca; ambdós són pioners, i en el futur continuaran pel camí de l’outsourcing en innovació. Hi ha també bastants empreses del camp de l’alimentació i de l’automòbil que segueixen aquesta línia. I és que només les companyies que apostin per la investigació seran competitives el dia de demà. 

Per la simbiosi entre empresa i universitat

A diferència del que passa a Anglaterra i als Estats Units, a Espanya les universitats no s’han mostrat prou resolutives envers les empreses, no els han ofert solucions pràctiques i s’han mantingut bastant inaccessibles. Aquests països anglosaxons incentiven els estudiants perquè realitzin pràctiques en les companyies durant llargs períodes de temps, fet que genera un vincle important entre empresa i universitat. Es tracta d’un problema en dues direccions: l’empresa ha de saber que la universitat és capaç d’aportar solucions, i la universitat ha d’entendre quina és la problemàtica de l’empresa. D’altra banda, hauríem d’aprendre a col·laborar amb altres Estats; en el nostre cas, per tal de poder oferir sempre la millor solució, ens associem amb centres tecnològics d’altres països.

Que la societat sàpiga orientar adequadament la formació del jovent

Malgrat que sempre he defensat que cadascú estudiï la carrera que més li agradi, encara que no sigui la més pràctica, avui dia, tenint en compte la conjuntura de crisi, seria millor per a tota la societat que l’estudiant sigui conscient de la realitat i consideri quina formació li proporcionarà més sortides laborals. Crec que la societat en general, i la classe política en particular, han de guiar els joves perquè es decantin per certes professions. Per exemple, caldria fer pedagogia sobre el fet que existeixen unes problemàtiques socials que es poden solucionar aplicant els principis de la biotecnologia i l’enginyeria; d’aquesta manera orientaríem adequadament el jovent a triar professions resolutives i amb futur.

Un Govern efectiu i transparent

Per recuperar la confiança dels ciutadans és clau que el Govern es mostri transparent, que doni la informació necessària perquè tots sapiguem el perquè de les decisions que es prenen. A dia d’avui, hi ha països que comencen a refiar-se de l’economia espanyola; ara bé, si volem millorar la imatge del nostre Estat fora de les nostres fronteres, a banda de proporcionar indicadors favorables –com el descens de la prima de risc–, hem de saber interrelacionar les accions i els resultats. Un país té molt de guanyat quan pot afirmar que és capdavanter en biotecnologia, i nosaltres ja comptem amb el Parc Científic i amb clústers disseminats per tot el territori nacional.

El pragmatisme empresarial

Els empresaris són gent molt pràctica, i els nostres polítics haurien de seguir-ne l’exemple, prioritzar com ells on es vol arribar i quins passos s’han de seguir. Pel que fa a la qüestió sobiranista, per tant, si als empresaris no se’ls presenta un full de ruta en què s’especifiqui clarament les repercussions econòmiques d’una possible independència, amb tota la raó en desconfiaran. Això no significa que no pugui haver-hi empresaris que emocionalment ens sentim partidaris de l’autodeterminació, ja que no es sempre fàcil separar els sentiments de la incertesa d’enfrontar-nos a un futur desconegut.