Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Núria Morell i Estrach et alia
NÚRIA MORELL I ESTRACH, MONTSERRAT MORELL I ESTRACH, ANNA MORELL I ESTRACH i JOSEP MORELL I RUSET.
Fotografia cedida per Distribucions Alimentícies Anetos.

NÚRIA MORELL I ESTRACH, MONTSERRAT MORELL I ESTRACH, ANNA MORELL I ESTRACH i JOSEP MORELL I RUSET. DISTRIBUCIONS ALIMENTÍCIES ANETOS

Obra:

Texto del 24-02-2014

Convertir la mantega i la margarina en porcions individuals per a l’hostaleria; aquesta és la principal línia de negoci d’una companyia amb més de 50 anys d’història i que també distribueix diferents productes alimentaris a l’àrea geogràfica de Girona. Les tres generacions de la nissaga familiar que avui la integren defensen la innovació i comprenen l’austeritat per superar la crisi, però es dolen de l’actitud dels bancs, enrocats en una negativa inflexible a donar crèdit.

Envasadors de mantega i margarina i distribuïdors de productes alimentaris

La nostra és una companyia cinquantenària, plenament familiar, que compta amb dues línies de negoci. D’una banda, som envasadors de mantega i margarina; comprem el producte a l’engròs i en fem les porcions individuals. De l’altra, som distribuïdors de productes d’alimentació en un àrea geogràfica al voltant de Girona que comprèn des de Calella (Maresme) fins a Roses i que, cap a l’interior, arriba fins a Olot. Tot i que el nostre fort és el formatge, distribuïm tot tipus de productes d’alimentació: embotits, sucs, galetes, maioneses, salses, llaunes d’adobats, vegetals… i recentment hem introduït vins i licors. A la nostra planta de Sils hi treballem habitualment catorze professionals, tot i que a l’estiu s’amplia aquesta xifra amb personal eventual. Les tres germanes, Anna Maria, Montserrat i Núria, en som les administradores i la segona generació del negoci.

Tres generacions

L’empresa la van fundar els nostres pares, Josep Morell i Roset i Maria Estrach i Boada. El registre és de l’any 1964, tot i que el pare ja feia temps que exercia l’activitat comercial; inicialment per compte d’altri i, posteriorment, establert en solitari. La Vaca que Ríe va ser el seu primer proveïdor, i la nostra empresa va acollir la segona màquina d’envasat de mantega que va entrar a Espanya, procedent de Suïssa. Avui disposem d’una màquina capaç d’empaquetar quatre-centes vuitanta pastilles per minut i una altra que cada minut omple dues-centes quaranta terrines. El pare es jubilà, però no pot evitar seguir l’evolució de l’empresa; els seus consells i la seva experiència tenen un valor incalculable. Les tres germanes ens distribuïm les responsabilitats comercial, financera i administrativa. La planta de fabricació la coordina Juan Antonio, marit d’Anna Maria; i el seu fill, Jordi, s’ha incorporat recentment a l’àrea comercial i Josep, net del fundador, ve a l’estiu a assistir la resta de la família.

Diverses marques pròpies

La nostra marca de mantega és Anetos, i en margarina disposem de dos noms comercials: Novoa i Diecrem. Fa anys que envasem crema de cacau sota la denominació Crembo, i darrerament hem incorporat un preparat gras substitutiu de la mantega, la marca del qual és Sotena. Cada any comprem i envasem prop de 75 tones de mantega; un producte que és un 82% matèria grassa, un 16% humitat i, la resta, són les anomenades cendres. La mantega només pot ser de llet de vaca i el gust i color depenen estrictament de les pastures. La mantega asturiana, per exemple, té un color més groguenc que la gironina, perquè l’herba d’allà és més verda. De margarina n’envasem unes dues-centes 50 tones l’any, mentre que de preparat gras, entre cinc i deu tones.

Orientació a l’hostaleria, sobretot a la zona del Maresme

El sector de l’hostaleria és el nostre principal client; als càmpings i a les seves botigues també hi estem molt introduïts. Tenim una gran concentració del negoci al Maresme, entre Calella i Pineda, amb una penetració a pràcticament el 60% dels hotels. Defugim les grans àrees, perquè és un mercat molt agressiu; aporta molta demanda de cop però suposa l’assumpció de molts riscos per uns marges molt escassos, a banda d’una distribució complexa. El creixement de l’empresa prové de l’ampliació de l’oferta amb nous productes, així com de la introducció en el nombre màxim possible de cadenes hoteleres. Disposem, igualment, de distribuïdors a tot Espanya. Fora de Catalunya, Canàries, Madrid i Mallorca són els principals punts d’implantació, per aquest ordre.

Obrint-se a l’exportació de la mà de la Cambra de Comerç de Girona

Estem sospesant la possibilitat d’exportar, a través d’un programa de la Cambra de Comerç de Girona que permet delimitar els mercats objectius i que, posteriorment, ofereix suport a l’hora d’establir agendes als països de destinació per tal de mantenir trobades amb diferents distribuïdors. És com disposar d’un departament d’exportació de caràcter extern. Així evitem una introducció a cegues, perquè la Cambra compta amb professionals i el know-how adequat perquè la implantació en qualsevol país sigui exitosa. A l’exterior estem fent esforços per buscar proveïdors, ja que a vegades hem de comprar la mantega a Polònia, a la República Txeca o, fins i tot, a Nova Zelanda. Quan arriba la mostra i rebem la mercaderia, cal fer l’analítica corresponent.

És molt difícil introduir-nos a les cuines del sector hosteler

La terrina de vuit grams, destinada al bufet d’esmorzar, és el format més comercialitzat. La més gran que oferim és la de dotze grams. Davant la terrina, la mantega presentada en pastilla ha quedat com un producte més residual. També disposem de paquets de 125 i de 250 grams per a la botiga, i la de quilo per a cuina. És molt difícil introduir-nos a les cuines de l’hostaleria, perquè els cuiners són molt sensibles a les marques i competim amb operadors que destinen pressupostos immensos a màrqueting. I nosaltres som envasadors i no productors. En una ocasió, per rebutjar la nostra proposta, van adduir que la nostra mantega no era tan bona com la d’una marca coneguda. Curiosament, llavors la nostra mantega era la mateixa perquè aquesta marca era el nostre proveïdor.

La importància de ser solvent

A l’àrea de Girona, de distribuïdors, n’hi ha molts; però amb una estructura adequada mínima, pocs. I si compleixes els compromisos de pagament, els proveïdors et vénen a buscar amb tota una gamma d’articles. És el cas de Lactalis, que van contactar amb nosaltres en valorar la nostra solvència i en constatar que el seu antic distribuïdor començava a patir problemes. Sempre hem estat molt respectuosos i, fins que no s’ha extingit la relació amb l’operador anterior, no hem volgut assumir cap compromís.

Per poder esdevenir un bon empresari

Per ser bon empresari cal conèixer tots els processos i les parts de l’empresa. Les tres germanes hem estat a planta envasant terrines i emmagatzemant-ne abans d’assumir la responsabilitat de les nostres àrees.

Canvis que ens han permès afrontar la crisi amb estabilitat

En època del boom immobiliari no ens vam enlluernar i continuàrem centrats en la nostra activitat. D’aquesta manera, vam poder afrontar millor l’arribada de la crisi. Tot i això, vam haver de reduir despeses, abaixar sous, ampliar el ventall de productes, explorar nous mercats, o reduir marges per adaptar-nos a la demanda dels hotels, on el preu de la terrina de mantega es mira fins al sisè dígit. En qualsevol cas, de moment no ens ha calgut finançament extern. En aquest sentit, hem renunciat a fer estoc, perquè les despeses financeres s’enduen tots els marges. Abans sí que procuràvem aprovisionar-nos abans del mes de març, quan s’apujava el preu de la mantega. Ara és impossible.

El sector bancari ha donat l’esquena a les pimes

En començar la crisi vam pensar que duraria fins al 2014, i que aquells que aconseguíssim resistir-la en sortiríem reforçats. Malgrat tot, costa molt aixecar cada dia la persiana, i hem d’assumir que les rendes anteriors no tornaran mai més. Són moments que reclamen molt control dels estocs i la morositat. A més, els bancs ens donen l’esquena. Ens hem trobat que un banc, malgrat atorgar-nos una qualificació de triple A, ens obliga a triar entre la pòlissa de crèdit o el descompte. Com deuen actuar, doncs, amb les companyies que no tenen la nostra solvència? Malauradament, la resposta és ensorrant moltes empreses que funcionaven amb la il·lògica negativa de no donar-los crèdit.

Per què els ciutadans estem pagant el malbaratament dels bancs

La banca en aquests moments està treballant amb diner públic. No hi ha res que sembli més injust que tenir una ressaca d’una festa a la qual no hem assistit ni ens hi han convidat. Per què hem de pagar el malbaratament dels altres?

Ineficiència dels polítics

El Govern ha fet tard a l’hora d’afrontar la crisi, i, a sobre, en apujar els impostos, ha impedit reactivar el consum. A les empreses ens estan collant fiscalment. L’any passat, amb un treballador menys de mitja, vam pagar més impostos que l’any anterior… Tenim unes classes dirigents que no són vocacionals, sinó que han volgut fer del càrrec el seu ofici i només busquen el benefici particular.

“El pa sencer”

Evitem abordar amb els clients de la resta de l’Estat el tema de la secessió catalana, tot i que ells solen referir-s’hi. No ens han deixat de comprar, però veiem que estan molt enganyats sobre la realitat catalana. De fet, situen el President de la Generalitat com a responsable del procés quan, en realitat, Artur Mas s’ha trobat amb una situació en la qual la classe política catalana va a remolc de la societat: dos milions de persones no surten al carrer perquè sí. La injustícia és tan gran fins al punt que, a distància igual, portar mercaderia de València a Madrid surt més cara que de Barcelona a Madrid a causa dels peatges. A més, el Govern central ens nega els nostres recursos i ens obliga endeutar-nos amb ell, tot pagant-li uns interessos per uns diners que en realitat són nostres. Ara mateix, als catalans serà molt difícil convèncer-los de quedar-se a Espanya. Com deia Ovidi Montllor: “Ja no ens alimenten molles; ara volem el pa sencer.”