Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Pascual Navarro i Cifani
PASCUAL NAVARRO I CIFANI.
Fotografia: Frederic Navarro Cifani.

PASCUAL NAVARRO I CIFANI. Pignal Capital

Obra:

Text del 20-01-2014

Connectar persones que busquen millor rendibilitat per als seus estalvis amb persones que necessiten liquiditat: tal és la raó de ser de l’entitat fundada per aquest inquiet economista en resposta a una necessitat actual del mercat. Justament, la capacitat d’analitzar la realitat i d’adaptar-s’hi li permet ser crític amb la praxi de bancs i de polítics, així com fa palesa la falta d’unitat de la UE, regida per una Alemanya que imposa els seus interessos particulars. 

Gestió de préstecs entre particulars

Sóc llicenciat en Ciències Empresarials i disposo d’un màster en Direcció General; aquesta formació, sumada als meus anys d’experiència en una empresa familiar orientada a l’adquisició d’immobles que tenien traves jurídiques a fi de fer-los aptes per sortir al mercat, em permeteren fundar Pignal Capital. Avui dia, l’entitat es dedica a gestionar préstecs entre particulars, per la qual cosa tractem diàriament amb dues tipologies bàsiques de clients: els que necessiten capital i no obtenen finançament de la banca, i els que disposen d’estalvis però no troben un rendiment prou atractiu en els productes que les entitats financeres els ofereixen. D’aquesta manera, fem de mitjancers entre ambdós per tal que les dues parts en surtin beneficiades, aportant un valor afegit, el de l’anàlisi de la viabilitat de l’operació. A més, oferim un servei molt complert relatiu a temes del sector immobiliari i financer.

Busquem el benefici per a les dues parts

En esclatar de la crisi, fou evident que el mercat immobiliari i financer havia canviat de manera definitiva. Aprofitant la meva experiència prèvia, a finals del 2008, davant la sobreabundància de finques en venda i la manca generalitzada de liquiditat, vaig encetar la meva aventura emprenedora amb uns pocs inversors agosarats que buscaven una alta rendibilitat. L’operació consistia a captar propietaris d’immobles amb problemes de liquiditat i oferir-los una solució. Amb la nostra mediació, el propietari de l’immoble es veu alliberat de la càrrega que suposa fer una gran inversió i els inversors minimitzen el risc, perquè s’estalvien el sobreendeutament gràcies a una bona gestió en la negociació. Amb la crisi, ha augmentat la tendència de vendre els immobles abans que no pas endeutar-se per conservar la propietat.

Resoldre els problemes de manera pesonalitzada

Més que el fet en si d’aconseguir finançament, el nostre objectiu consisteix a oferir una solució que pot estar vinculada, o no, al finançament. La resolució de problemes, el tracte amb el client i la capacitat de donar una resposta personalitzada són el core business de la nostra activitat. En aquesta línia, procurem mostrar una transparència total amb el client; si el diagnòstic és complicat, li ho comuniquem. I si trobem que l’operació és inviable, o que la solució no és financera, també li ho fem saber i l’assessorem.

Un grup inversor, creditici i mediador

Atès que les diferents activitats que duem a terme necessiten llicències específiques, l’staff de Pignal Capital recorre al suport d’altres empreses: Sorrelina, que assumeix la intermediació immobiliària; Línea de Valores, que és el vehicle d’inversió; i Dinero Xpress, empresa intermediària que, juntament amb la marca Dinero Credit, s’encarrega de captar clients que necessiten diners. A Pignal Capital conformem una plantilla amb diferents perfils professionals per tal de poder oferir, amb la màxima garantia de qualitat, tots els nostres serveis; per aquesta raó comptem amb advocats, arquitectes, comptables, ex treballadors de registres oficials, etc. D’altra banda, no recorrem a cap altre finançament que els nostres mateixos recursos, mentre que la majoria d’inversors que aconseguim captar provenen de l’estalvi particular.

Avantatges competitius

Cal que partim de la base que el risc zero no existeix en cap producte d’inversió; així, malgrat que el risc és mínim, el tipus d’operació que realitzem rep el nom de credit risk. Respecte als nostres competidors, oferim uns clars avantatges; d’una banda, perquè ells fan préstecs a molt curt termini, i de l’altra, perquè a més apliquen un 6% de comissió d’obertura i un 15% d’interès anual. Nosaltres, en canvi, fem préstecs a deu anys, termini que només ofereix la banca. Tot i que l’interès aplicat és superior al que ofereixen les entitats financeres pels crèdits hipotecaris, és molt més baix que el tipus que demanen per a una pòlissa de crèdit o el que exigeixen els nostres competidors. 

La fragilitat del mercat immobiliari al nostre país

Allò que busca el comprador immobiliari d’avui és l’oportunitat, perquè disposa dels diners i no necessita finançament. Per tant, aquelles persones que es trobin en la necessitat de vendre un immoble només ho podran fer si ofereixen un preu molt per sota del que tenien pensat demanar, i, amb tot, si l’operació no es tanca en un període de tres setmanes, les expectatives de venda es tornen molt adverses. En el complex entorn en què ens movem actualment, és difícil aconsellar en què es pot invertir sense assumir riscos. Ara mateix, invertir en habitatge no és aconsellable, tret que sigui per ús directe del propietari. Pensar a comprar un immoble per llogar-lo comporta riscos, perquè la llei al nostre país és bastant laxa; i la falta de pagament de les quotes afecta directament els interessos del propietari, no els del llogater.

Canvi de tendència quant a l’habitatge

Hem observat un canvi radical de mentalitat pel que fa a decantar-se per una o altra modalitat d’habitatge: fins fa poc, tota la població, fos quina fos la seva situació econòmica, feia possibles i impossibles per aconseguir un habitatge en propietat; ara, en canvi, s’ha fet popular una certa idea idíl·lica del fet de viure de lloguer, i molta gent ha utilitzat la dació en pagament per deslliurar-se de les responsabilitats que implica un contracte a llarg termini. Seria bo que fugíssim de la tendència generalitzada, del que és moda, i aprenguéssim a analitzar els pros i contres de cada situació per preveure què és el que més ens convé.

Víctimes dels “taurons”

Molts inversors han comès l’error de creure que l’assessorament que els brindaven les grans entitats financeres buscava fer créixer els seus estalvis quan, evidentment, el que perseguia exclusivament era el lucre del banc. Les estructures humanes dels bancs són insostenibles amb productes de baix cost, per la qual cosa es veuen obligats a comercialitzar el que faci falta per tal de cobrir les seves altes despeses. A partir d’aquí neixen els anomenats “taurons”, personal sense escrúpols disposat a endossar el producte que calgui a clients que ignoren què els estan proposant realment. Per tot això, les entitats financeres són culpables, no només d’haver dilapidat diner públic, sinó, també, amb la seva mala praxi, d’haver arrasat el mercat.

Els polítics són en bona manera responsables de la manca de competitivitat de la nostra indústria

Amb l’euro, hem perdut la capacitat de devaluació monetària i de regular els tipus d’interès. Tenint en compte que la nostra indústria no és competitiva, no poder devaluar és un inconvenient, i s’ha convertit en un dels factors que han empès moltes indústries a traslladar la seva producció a altres països. A més, a Espanya la tributació és molt alta, i la gestió dels impostos, complexa i deficient. Aquí, la corrupció i la malversació són dues activitats inherents a l’engranatge políticoinstitucional: en general, qui gestiona el diner públic l’inverteix en aquelles activitats, necessàries o no, que reportin comissions per al partit o generin beneficis personals. Vista la situació en què ens trobem, considero els polítics en bona manera responsables de la manca de competitivitat de la nostra indústria, perquè, mentre que han aprovat mesures que beneficien el sector financer, han negligit del tot les necessitats del sector productiu.

Reformular l’actual sistema de cotització laboral

Si es vol acabar amb el gran problema que té el nostre país actualment –l’atur–, caldria que des de l’Administració s’aprovessin ajudes per incentivar la contractació. Una mesura interessant seria oferir bonificacions a la Seguretat Social, ja que, actualment, el cost que suposa un treballador per a l’empresa no acaba repercutint en l’operari, sinó que, majoritàriament, desapareix en impostos i comissions. L’actual sistema de cotització necessita una profunda remodelació, perquè, tal com està ideat, no serveix els interessos de l’empresa, ni els dels treballadors, ni tampoc els de la societat.

Conquerits a través del deute

Hi ha un proverbi que diu que les maneres de conquerir un país són dues: per l’espasa o pel deute. En aquest cas, Alemanya ha sotmès Europa pel deute i s’hi ha imposat gràcies a unes polítiques bancàries que constrenyen els Estats i s’aprofiten del estralls que ha causat la crisi. Espanya, ofegada pel deute que ha contret amb la banca nordeuropea, va cedint competències tributàries, financeres, fiscals, etc., i d’aquesta manera es va “venent” la sobirania nacional.

Un bon pretext per sortir de la Unió Europea

En general, l’empresariat català amb interessos exclusivament a Catalunya és afí al procés independentista; la resta, però, mostra por i incertesa. Personalment, la perspectiva de disposar d’un Estat independent m’és indiferent, perquè considero que tota estructura estatal acaba per implicar amiguisme i corrupció. L’únic aspecte de la independència que trobo engrescador és que ens permetria sortir de la Unió Europea: recuperaríem la capacitat de controlar el tipus d’interès i de devaluar la moneda. Els europeus, tanmateix, són els primers interessats a mantenir Catalunya dins la UE.