Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Cano et alia
PEDRO ANDREU TERREN, NICO SÁNCHEZ I RODRÍGUEZ, CARLOS CANO Y SANÜESA, GABRIEL DOMINGO I ROGET, NÚRIA BORRÀS I COMAJUNCOSA.
Fotografia: Àngel Font

PEDRO ANDREU TERREN, NICO SÁNCHEZ I RODRÍGUEZ, CARLOS CANO Y SANÜESA, GABRIEL DOMINGO I ROGET, NÚRIA BORRÀS I COMAJUNCOSA. FUNDACIÓ PRIVADA CLAROR

Obra:

Text del 22-12-2010

L’eficient model de gestió esportiva municipal de Barcelona l’han convertit en la tercera ciutat del món en penetració de la pràctica esportiva” “L’activitat física és un estímul que provoca en el cos reaccions positives.

Fer exercici permet alliberar les tensions i frustracions que generen altres àmbits de la vida i posar d’aquesta manera la primera pedra per recuperar l’autoestima.

Les noves tendències en gestió fan que l’aparell públic de salut, l’aparell públic de l’esport i l’aparell públic escolar vagin de la mà. L’objectiu final és que l’esport social sigui un element més de la salut d’un país.

Disposem de programes des de la gestació fins a la vellesa. El nostre desig és ser capaços d’oferir en tot moment una oferta esportiva adient per a tot el cicle vital.

La Fundació Privada Claror té el seu nucli originari el 1978, quan els pares i els mestres de l’Escola Sagrada Família van assumir-ne la gestió cooperativa en deixar-la els jesuïtes. Incorporada ben aviat a la xarxa de centres públics, l’escola adquirí un caire laic, catalanista i progressista; una filosofia d’ensenyament que, entre altres prioritats, donava molta importància a l’educació física. “L’any 1982 vam construir un gimnàs i una piscina, i vam decidir obrir-ne l’accés a tota la gent del barri. De la necessitat de gestionar les 4.000 persones que hi acudien, va sorgir la fundació. Estem parlant de l’any 1989; per tant, es pot dir que nasquérem amb l’esport social.”

Avui Claror és una entitat sense ànim de lucre que gestiona cinc centres esportius municipals –quatre a Barcelona i un a Llinars del Vallès– i que té 33.000 abonats i 70.000 usuaris, a banda d’haver generat 400 llocs de treball directes i una cinquantena d’indirectes. “És un model de negoci en règim de concessió administrativa mitjançant el qual complementem l’esforç inversor de l’autoritat local a canvi d’explotar el centre durant un període de temps, i on els ingressos dels serveis que prestem repercuteixen en el concessionari. Aquest eficient model ha convertit Barcelona en la tercera ciutat del món en penetració de la pràctica esportiva. A més, com una part dels ingressos els destinem, per contracte, a la promoció de l’esport entre els col·lectius socials més al marge, fem una gran tasca integradora. De fet, el component social de la nostra entitat és la clau de la mateixa: som l’única gestora d’instal·lacions esportives que incorpora l’element salut com a un actiu propi. La resta, si l’incorpora, és externalitzat.”

Claror ha tingut el privilegi de veure, i viure, l’evolució de la pràctica esportiva a la nostra societat. “Als anys 30, fer esport era una activitat elitista, lligada a la figura del sportman, vinculada a la competició. La percepció col·lectiva sobre l’esport ha canviat dràsticament i va més enllà de la simple competició. Paral·lelament, la gimnàstica ha esdevingut una assignatura bàsica dels programes educatius. Aquesta transformació tingué un punt d’inflexió a finals de la dècada dels 80, com a conseqüència de la nominació de Barcelona com a ciutat olímpica. L’Ajuntament de Barcelona va aprofitar aquella nominació per fer del vector esport un vector de govern estratègic per a la ciutat, i ho va fer recolzant-se sensatament en el teixit associatiu ja existent, com nosaltres; una brillant política que actualment és referent arreu del món. Avui, que les persones vulguin fer una activitat física regular no competitiva, no només és un valor estès, sinó també en alça; prova d’això és que és un sector que s’ha mostrat robust davant de la crisi, així com el fet que els metges prescriguin cada vegada més l’activitat física. L’objectiu terapèutic és doble: assolir el benestar psicoemocional i físic a través de l’esport i guarir determinades patologies; perquè l’activitat física és un estímul que provoca en el cos reaccions positives.”

Justament la importància que atorguen a la salut fa que disposin d’un equip mèdic que rep els pacients derivats pels metges generalistes i que analitza, en funció de la patologia, quin tipus d’activitat física és la més recomanable per a cadascú. “L’equip mèdic prescriu el tipus d’exercici juntament amb els assessors esportius de la casa. Des de les administracions públiques i els governs dels països del primer món s’ha pres consciència de l’eficiència que suposa dedicar recursos a fomentar l’activitat física preventiva o terapèutica. Han entès que és un element d’eficiència en la despesa pública, en tant que s’ha comprovat que la pràctica esportiva prevé o retarda l’aparició de malalties. En realitat, les noves tendències en gestió fan que l’aparell públic de salut, l’aparell públic de l’esport i l’aparell públic escolar vagin de la mà. L’objectiu final és que l’esport social sigui un element més de la salut d’un país.”

Catalunya ha construït poliesportius a la majoria dels seus municipis mínimament grans, però no tots estan prou aprofitats. “Amb la democratització dels ajuntaments, l’aspiració de qualsevol municipi era tenir tres coses: rotondes, casals d’avis i poliesportius amb piscines. La infraestructura ja està feta, però gestionar-la adientment és més complicat.”

La pràctica esportiva és un factor de salut, però també de socialització. “Fem campanyes perquè la gent s’apunti als nostres centres amb algun amic o company de feina. Hi ha molta gent que, si s’apunta sola, s’avorreix i deixa de venir. Igualment, fer exercici permet alliberar les tensions i frustracions que generen altres àmbits de la vida i posar així la primera pedra per recuperar l’autoestima. Val a dir que l’esport té molts components que la faciliten: el modelatge del cos, l’esforç recompensat, la interactuació amb altres persones, etc. És evident que els nostres abonats més fidels són gent equilibrada emocionalment, que estan bé, que somriuen i viuen amb optimisme. En els moments de crisi que passem, transmetre això és bàsic.”

Claror participa en el disseny dels poliesportius que gestionarà futurament. “Ho fem pensant en la comoditat dels abonats. Per aquesta raó no construïm, per exemple, piscines fondes, ja que preferim que, si ve una persona inexperta, toqui fons i se senti segura. No és fàcil combinar en un mateix espai esportiu gent de totes les condicions i edats, amb la dificultat afegida de tenir simultàniament piscines i pistes esportives amb espais de relaxació.”

Els jubilats que practiquen esport són ara un sector en alça. “El nostre centre Marítim, al costat de l’Hospital del Mar, és el que té el percentatge més alt de gent de més de 65 anys de tot Barcelona. Però, tanmateix, nosaltres oferim serveis tant per a nadons, canalla i joves com per a gent adulta i gent gran. Disposem de programes des de la gestació fins a la vellesa. El nostre desig és ser capaços d’oferir en tot moment una oferta esportiva adient per a tot el cicle vital.”

El sector privat dels gimnasos cada cop és més gran, variat i competitiu. “És un sector amb molta competència. Per no perdre mercat, cal renovar-se contínuament i disposar dels millors monitors, aparells, etc. A Claror lluitem per oferir un servei públic de primera qualitat i, si veiem que en alguna cosa podem anar per davant dels centres privats, no dubtem gens a fer-la. D’altra banda, comptem amb el gran avantatge de tenir un model de gestió amb molt èxit i, per tant, fàcil d’estendre. Cada tres anys formulem el nostre pla estratègic. Per la nostra dimensió actual, podríem créixer un o dos centres més, però no volem fer-ho per no perdre la proximitat directiva que tenim. El que sí volem és exportar la nostra forma de gestionar, a través de contractes de formació i assessorament, com ja hem fet amb dos centres a Catalunya i amb un a Madrid. Es tracta de fer rendible allò que sabem fer: el nostre futur ja comença a ser el nostre present.”