Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Ramón Puente i Margalef
RAMON PUENTE I MARGALEF.
Fotografia cedida per Ramon Puente

RAMON PUENTE I MARGALEF. Gas Gas

Obra:

Text del 19-12-2013

Líder mundial en la fabricació de motos de trial, aquesta entitat ha demostrat la seva vàlua perquè, tot i haver nascut en plena crisi del sector als anys 80 i haver patit després el crac del 2008, s’ha expandit arreu del món. Innovació i creativitat són les dues claus que el seu màxim responsable aplica al projecte; uns valors que la societat hauria de tenir en compte, per adaptar-se a una nova realitat en què Occident deixarà de ser el centre de gravetat politicoeconòmic. 

Entitat nascuda de la crisi del sector de la moto

Sóc enginyer industrial i des de l’any 2008 dirigeixo Gas Gas, pime catalana orientada a la fabricació de motos dissenyades per circular fora de l’asfalt: trial, enduro i raid. A la companyia hi treballen directament un centenar de persones, i indirectament, entre 300 i 400. Gas Gas va néixer el 1985, després d’un període esplendorós a Catalunya del sector de la moto, quan marques com Montesa, Ossa, Sanglas, Merlin o Bultaco culminaven un període caracteritzat per una inventiva espectacular i un gran volum comercial. Als anys 80, aquestes companyies van desaparèixer o van ser comprades per grups japonesos o italians. Fou llavors quan Narcís Casas i Josep Maria Pibernat, dos expilots de Bultaco que tenien una botiga de motocicletes d’aquesta marca a Salt (Gironès), davant la possibilitat de quedar-se sense producte, van crear el primer model de Gas Gas: la Halley 325.

Firma altament competitiva en el trial i l’enduro professionals

L’empresa va anar creixent: primer al món del trial i després al de l’enduro; la marca va proclamar-se campiona del món l’any 1991 amb dos pilots finesos d’enduro, però els grans èxits arribaren a mitjans de la dècada dels 90 amb el fitxatge d’en Jordi Tarrés, que es proclamà tres vegades campió del món de trial amb Gas Gas i propicià un creixement espectacular de l’empresa. El 2002, un fons d’inversió americà entrà en el capital de l’empresa, però els productes desenvolupats per als Estats Units no acaben de funcionar prou bé i la companyia s’estanca. El 2008, un fons d’inversió català i jo mateix adquirim la majoria accionarial de la companyia.

El nostre estricte control de qualitat fa que els països asiàtics no siguin els nostres competidors

Les nostres motos tenen com a target principal els amants de la muntanya, que busquen descobrir la natura i superar dificultats i reptes esportius. Les empreses austríaques i italianes són les nostres màximes competidores. En canvi, no tenim competència a països asiàtics perquè la fabricació d’aquest tipus de motos és molt complexa. En aquest sentit, cal fer un esforç addicional en els controls de qualitat, ja que les avaries a la muntanya comporten serioses dificultats per als pilots. Els nostres clients –i més en temps de crisi–són molt exigents, i per això cuidem l’atenció i el servei de venda i postvenda.

L’únic fabricant del país amb motor propi

Nosaltres mateixos ens fem càrrec del desenvolupament i el disseny del motor; som l’únic fabricant al nostre país que té motor propi. La meitat de components es fabriquen a Catalunya; un 30% provenen d’Itàlia, de la zona de Bolonya, i un 20%, del Japó, de les empreses orientades a l’electrònica per a moto. Fem més d’una cinquantena de productes diferents, fins i tot motos personalitzades i models específics per a determinats mercats.

Un compromís amb la marca d’abast mundial

És un orgull haver aconseguit que el sentiment de pertinença a Gas Gas arribi arreu; perquè Gas Gas no es concentra a Salt, sinó que disposa de professionals compromesos amb la marca a tot el món. Així, a banda dels nostres proveïdors internacionals, hi ha 900 punts de venda repartits pel planeta que donen feina a molta gent, i 300 corredors que competeixen amb Gas Gas; i no oblidem el suport dels aficionats als nostres esportistes. Totes aquestes persones les sentim nostres, membres de la família Gas Gas.

Externalitzar amb sensatesa

Personalment, crec en les organitzacions descentralitzades. L’externalització i el treball en xarxa han permès que aquelles empreses amb capacitat d’interactuar i de compartir coneixement siguin més competitives. Tanmateix, cal externalitzar de manera prudent i justificada, no únicament per estalviar-se despeses. A nosaltres ens preocupa més la qualitat de servei que no pas el cost.

Alt nivell d’innovació tècnica

La nostra presència al món de l’alta competició és molt gran si tenim en compte la nostra dimensió i les limitacions pel que fa a recursos tecnològics del nostre país. De fet, hem assolit una quota de mercat tan elevada a còpia d’imaginació i talent, a banda de la nostra capacitat per arribar a acords amb diferents partners. També disposem d’un ampli equip d’enginyers i d’especialistes, responsables de la innovació continua de la companyia. Aquests professionals es distribueix en dos centres tècnics: un a Girona, que treballa en la part tèrmica de la moto (des de l’entrada d’aire i de gasolina fins al motor i l’expulsió de gasos pel tub d’escapament), i un altre a Barcelona, que s’ocupa de la part cinemàtica (el xassís, les rodes, la suspensió, la plàstica, etc.). A més, col·laborem amb diferents universitats, tant catalanes com estrangeres.

Hem afrontat l’actual recessió com una oportunitat

Gas Gas és una empresa vinculada a la paraula crisi, perquè va néixer en una crisi i ha sabut afrontar l’actual recessió econòmica i aprofitar-la com una oportunitat. De fet, ara que Yamaha, Honda i Derbi fa poc que han marxat de Catalunya, ens trobem en una situació similar a la que vam viure en els nostres inicis. Nosaltres estem arrelats al territori. Som líders mundials en el món del trial, modalitat per a la qual fabriquem 4.000 motos a l’any. Actualment produïm un total de 9.000 unitats, tot i que disposem de capacitat per arribar fins a les 15.000. Tenim proveïdors i clients arreu del món, i l’exportació concentra el 95% de la nostra producció.

Igual que els errors, les crisis ens permeten créixer

Les crisis són necessàries, perquè d’elles se n’aprèn: ens ajuden a recordar el veritable valor de les coses. Per això cal que a la nostra vida, tant personal com professional, tinguem oportunitat d’experimentar una crisi. Sovint, en moments d’expansió econòmica o de felicitat vital, deixem d’apreciar coses molt importants; i les crisis ens fan tornar a valorar-les. El mateix acostuma a passar amb els errors, que ens permeten créixer més que no pas els èxits.

Desplaçament del centre de gravetat de l’economia mundial

Les crisis, com les guerres, canvien els mapes geoeconòmics. I com més acusades són, més radicals són els canvis que comporten. En aquest sentit, la crisi actual és molt profunda, tant econòmica com social i de valors; ja està fent variar la manera de treballar i d’actuar. Però, sobretot, està accelerant el desplaçament del centre de gravetat mundial cap a altres regions del globus, una tendència que s’incrementarà en els propers vint anys.

A favor d’una planificació empresarial a llarg termini

Tinc més afinitat per la filosofia empresarial alemanya que per l’anglosaxona. La visió dels anglosaxons és més a curt termini, mentre que els germànics planifiquen, marquen en l’agenda diària els objectius a llarg termini, tenen molt clar cap on van i són constants. Crec que, si no es defineixen estratègies de llarg recorregut, és molt difícil ser conscient de quina direcció s’està prenent. Més que en la qüestió de fins a quin punt cal créixer, la planificació empresarial s’ha de centrar en l’orientació, en el fet de saber escollir el camí que porta cap a una fi.

Els interessos de les entitats financeres no sempre responen als de la ciutadania

Ara com ara, la societat no pot prescindir de la banca. Tanmateix, els models de vida, de negoci i d’Estat s’hauran d’orientar cap a una realitat econòmica que contempli poc, o gens, el finançament creditici; com s’està demostrant, els interessos de les entitats financeres no sempre coincideixen amb els dels empresaris ni amb els de la ciutadania en general, perquè els qui regeixen els bancs no coneixen prou (ni probablement els preocupa) el món de l’empresa ni les dificultats de la ciutadania. D’altra banda, considero que les retallades que s’han dut a terme des de l’Administració no són mesures per treure’ns de la crisi, sinó per satisfer les demandes del capital exterior. El que ens permetrà superar la crisi és la innovació, la il·lusió, el dinamisme, el coratge i l’empenta.

Qui ha guanyat i qui ha perdut en la crisi

La UE és una realitat amb dues velocitats: la del Mediterrani i la de l’Europa del nord. En temps d’expansió no hi ha hagut cap problema a respectar-los, però en època de crisi, quan uns països han crescut i altres han experimentat una davallada, Alemanya ha volgut imposar el seu ritme. Sempre que hi ha una crisi, hi ha guanyadors i perdedors, però, malgrat allò que les aparences indiquen, pel que fa a la crisi actual encara caldrà esperar per saber qui ha guanyat i qui ha perdut.

Els valors personals per sobre dels interessos comercials

No és cap secret que els catalans tenim una cultura, una llengua i una manera de treballar i de viure diferent de la de la resta de l’Estat; fins i tot, entenem d’una manera diferent l’activitat empresarial. Per tot plegat, em sento molt més identificat amb Catalunya que amb Espanya, i crec que la secessió esdevé inevitable. És cert que molts empresaris tenen por davant un hipotètic boicot d’Espanya si assolim la independència; però penso que, si s’aporta una proposta de valor, no necessàriament aquest boicot s’ha de produir. I, en qualsevol cas, mantenir-se fidel als valors personals hauria d’estar per sobre dels interessos comercials.