Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Rosa Alemany i Soler
ROSA ALEMANY I SOLER.
Fotografía: Àngel Font

ROSA ALEMANY I SOLER. CONSULTORI PODOLÒGIC ROSA ALEMANY

Obra:

Text del 24-01-11  

Els peus possibiliten que ens puguem desplaçar. Si hi ha un dolor o una trava, això pot comportar una reducció de la mobilitat i causar-nos força malestar. I no només físic, sinó també psicològic.

Sempre valorem el resultat estètic de la solució de salut podològica que proposem, perquè el tipus de calçat varia segons les ocasions i les èpoques i es tracta que el pacient pugui portar el màxim de models diferents.

Unes determinades tipologies psicològiques poden ésser associades a determinades morfologies i estructures podals.

L’entesa entre el pacient i jo és necessària per prendre les decisions adequades. Actuo en un espai molt petit, per això és important explicar-me bé i crear un clima de confiança i distensió.

Els peus són la base de la nostra estructura vertical, allò que ens fa anar drets, que ens situa en el graó avançat de l’escala de l’evolució. En depenen, en certa mesura, el gest corporal i l’aire que donem al nostre desplaçament. Rosa Alemany i Soler, diplomada en Infermeria i Podologia, avui es dedica sobretot a la cura dels peus des del seu consultori podològic, tot i que va treballar molts anys com a infermera a l’Hospital Clínic de Barcelona i que és, a més, especialista en quiròfan, especialista en radiologia, tècnic en pròtesi dental i tècnic ortopèdic. Antigament, la podologia era una especialitat d’infermeria que comportava més anys de formació. Com a diplomatura específica es creà el 1988, una primera promoció, graduada el 1991, de la qual vaig formar part.”

Els problemes de peus incideixen en el benestar general de la persona. “Els professionals de la podologia coneixem bé l’efecte que té l’estat de salut dels peus en l’equilibri emocional del pacient. Hem de pensar que possibiliten poder-nos desplaçar i, si hi ha un dolor o una trava, pot comportar una reducció de la mobilitat que pot causar-nos força malestar, i no només físic, sinó també psicològic. Normalment, la gent que té dolor als peus el va aguantant, no troba mai el moment de visitar el podòleg. Però, finalment, quan vénen a la consulta i els soluciones el problema, surten amb un ànim diferent, recuperen el benestar i els canvia l’expressió. Una de les coses més gratificants d’aquesta especialitat és que les persones solen sortir contentes de la consulta, perquè la major part d’afeccions que les angoixaven minven o desapareixen.”

Fer tocar de peus a terra, en el seu sentit més orgànic i fisiològic, és el repte de la pràctica professional de la senyora Alemany, entre la precisió del diagnòstic i els matisos en les mesures de correcció. “Sempre procuro mantenir l’aspecte del peu de la manera més correcta possible. Tinc en compte el factor estètic i miro de donar solucions, amb més freqüència en el cas de les dones, que els permetin portar el màxim de models diferents de calçat, ja sigui amb plantilles o aplicant petits trucs que els donin la possibilitat de poder portar talons. A més, no podem oblidar que hi ha èpoques de l’any en què els peus esdevenen més visibles. No pots perdre mai de vista que, juntament amb la solució de salut que proposes, n’has de valorar el resultat estètic. Perquè en la nostra manera de caminar hi ha una particular estètica del moviment, i aquesta estètica expressa un estat anímic, emocional, concret. Hi ha una gran diversitat de factors que intervenen en la forma en què ens desplacem. Depèn, per exemple, del recolzament plantar, del maluc, del genoll, de l’estructura de la cama, de la mida del peu… Hi ha també, el propi calçat i les seves inclinacions. Aquí podríem parlar de les sabates de taló alt, que fan que els peus quedin de puntetes, amb tot el pes i l’equilibri del cos concentrat en una zona molt reduïda, la qual cosa pot resultar molt contraproduent. Pensem que, a cada passa, es multiplica per set el pes sobre el peu. En canvi, hi ha persones que no poden anar planes. De fet, allò que realment defineix el nostre caminar és la configuració de les cames.”

Per a un especialista en moda, el calçat és més que un complement; per a un especialista dels peus, el calçat ha de ser una garantia de benestar. La meva actuació no pot prevenir les malalties generals, però sí que pot aconsellar hàbits saludables. Cal anar calçat adequadament, amb comoditat; tanmateix, sovint les persones prefereixen sacrificar el benestar per una estètica malentesa. És recomanable portar una mica de taló per la fisiologia del peu, la musculació del turmell i la curvatura de l’esquena, però no més de quatre o cinc centímetres. En tot cas, els peus sempre han d’anar calçats, és una protecció que necessitem per evitar patologies, ferides o infeccions.”

Un professional de la podologia pot tenir la capacitat de deduir aspectes psicològics o anímics, aparentment invisibles, a partir de l’experimentada observació dels peus del pacient. “El caràcter de les persones es veu afectat per la seva estructura muscular i això es fa evident en l’estructura del peu. Es poden associar unes determinades tipologies psicològiques amb determinades morfologies i estructures podals. Una persona amb problemes psíquics, per exemple, pot ésser reconeguda només observant-ne els peus. Està clar que un bon nivell de salut podològica comporta estabilitat emocional a la persona, perquè li confereix una manera de caminar amb més seguretat i més autoestima.”

Amb tot, encara avui dia la visita podològica no és una pràctica habitual, i la prevenció en aquesta especialitat encara no està gaire arrelada. “Hi ha patologies que es poden solucionar i n’hi ha que no. En aquest sentit, és recomanable educar la població per tal que es faci revisions periòdiques preventives, des que el nen comença l’etapa de deambulació, a partir dels tres o quatre anys fins, a l’edat madura. Fóra interessant que el mateix pediatra recomanés la visita al podòleg. Durant l’època de creixement, poden haver-hi canvis en l’evolució dels ossos interns del peu i pot canviar la situació d’un any per a l’altre. També, durant l’adolescència les revisions haurien de ser cabdals. I, d’altra banda, quan som grans, el centre de gravetat es desplaça, caminem inclinats cap endavant i això comporta problemes propis de la vellesa.”

L’eina més útil del podòleg és l’ull clínic, tot i que l’aparatatge és un recurs de suport. Des del moment que la persona posa els peus a la consulta ja pots detectar coses, abans que et digui res. Els podòlegs fem diagnòstic i tractament del peu. Actuem en tres nivells: la quiropòdia, que és tot el tractament amb les mans; l’ortopodologia, que és l’estudi biomecànic de la cama amb el peu, les plantilles i els tractaments amb silicona, i la cirurgia, una especialitat molt minoritària a l’Estat espanyol. De totes maneres, després d’una intervenció quirúrgica cal fer un seguiment de l’evolució del peu perquè es pot repetir el problema. El peu no el podem canviar, però podem aplicar mesures de correcció que ajudin la persona en la seva mobilitat.”

El cert és que hi ha poca claredat en els límits d’algunes especialitats, que en alguns casos se solapen provocant una sobrediagnosi. De vegades, entre el podòleg, el traumatòleg i l’ortopeda no hi ha una unificació de criteris. Per no parlar de la pedicura o la reflexologia, que també tracten els peus a un altre nivell.”

La comunicació és un eix de la praxi de la senyora Alemany. “L’entesa entre el pacient i jo és necessària per prendre les decisions adequades. Sempre  que estic en una visita, parlo amb la persona, perquè haig de tenir en compte tot un seguit de coses abans d’actuar, com per exemple el seu estil de vida, i, de vegades, he de negociar solucions. Actuem en un espai molt petit i és important explicar-se bé i crear un clima de confiança i distensió, gairebé com si estiguéssim en un confessionari.”