Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Sergi Adán
SERGI ADÁN I JORDÁN.
Fotografia cedida per Sergi Adán.

SERGI ADÁN I JORDÁN. ADÁN ADVOCATS / ACASOC

Obra:

Text del 04/07/2013 per Sr. Font

Apassionat per la seva vocació, aquest lletrat combina la seva tasca d’assessorament legal i jurídic a empresaris amb l’assistència de companyies en concurs de creditors; la realitat dels dos despatxos on exerceix el porta a mantenir una posició crítica, però no desesperançada, de la situació present, la qual només podrem canviar si la societat es mobilitza i impedeix que les decisions les segueixin prenent uns governs a mans dels lobbies mundials.

Vocació pel món del dret

L’any 2000, un cop llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona, vaig començar la meva carrera laboral al Departament de Sinistres d’una empresa asseguradora. Posteriorment, vaig treballar a una assessoria d’empreses com a responsable del Departament Jurídic, fins al 2004, quan vaig fundar, juntament amb dos socis més, una consultoria, on també vaig dirigir el Departament Jurídic. Tres anys després vaig decidir iniciar-me com a advocat independent en un despatx compartit. I l’any 2010 fundaria a Vic el meu propi bufet, Adán Advocats. Ateses les problemàtiques que el dia a dia professional em transmetia, el 2012, en companyia d’un soci de professió economista i auditor, vam endegar Acasoc, una societat multidisciplinària amb seu a Barcelona, dedicada en exclusiva al dret concursal.

Assessorament legal integral i ajut a les empreses en procés concursal

Malgrat la seva ubicació osonenca, Adán Advocats dóna servei a tot Catalunya. L’activitat que fem en aquest bufet se centra en l’assessorament jurídic i legal a pimes, a autònoms i a emprenedors. El nostre objectiu és garantir el coneixement per part dels petits i mitjans empresaris de l’extensa normativa que han de complir, en esdevenir els seus advocats de referència. Pel que fa a Acasoc, es dedica a assessorar empreses, ja sigui amb la finalitat de portar a terme una reestructuració o per tal de sol·licitar la declaració de concurs de creditors, així com també exercim en qualitat d’administradors concursals nomenats pels jutges mercantils.

Treballar per a la tranquil·litat dels nostres clients

En ambdós despatxos fem la nostra feina amb un objectiu clar: treballar per a la tranquil·litat dels nostres clients. Un asserenament que prové de dos vessants: d’una banda, del fet de confiar en un professional que assessora de forma preventiva per evitar qualsevol perjudici i, de l’altra, de tenir la certesa que, si sorgeix cap problema, l’intentarem solucionar. D’aquesta manera, l’empresari pot exercir la seva activitat oblidant-se de la part legal, de la qual s’ocupen experts. Tot i que l’exercici de la meva professió és vocacional, l’elecció d’aconsellar petites i mitjanes empreses ha estat incentivada per motius de posicionament en el mercat, atesa la meva experiència prèvia com a assessor jurídic d’empreses. També publico articles de contingut jurídic amb l’objectiu de donar unes nocions bàsiques als empresaris sobre temes que els interessen per a la seva activitat diària.

Només entre un 5% i 10% de les empreses superen un concurs de creditors

La intenció de la Llei Concursal és garantir la continuïtat de les companyies, però a la pràctica això no es compleix. En la majoria dels casos, s’utilitza la Llei com una eina per liquidar còmodament empreses, on els mateixos responsables de l’entitat es despreocupen de l’assumpte i un administrador concursal designat pel jutge mercantil fa tots els tràmits pertinents. També hi ha entitats que arriben a aquesta situació després d’haver-ho intentat tot i de topar-se amb uns murs infranquejables: la banca i les administracions públiques. Superat aquest procés, només entre un 5% i 10% de les companyies continuaran actives.

Al principi i al final d’un projecte emprenedor

Diàriament, sóc testimoni de la trajectòria d’algun projecte emprenedor. D’una banda, a Adán Advocats col·laboro a establir o consolidar els fonaments d’una empresa, i, de l’altra, a Acasoc també visc la part més destructiva, és a dir, el seu tancament, amb la consegüent pèrdua de llocs de treball i la trista realitat d’un somni que ha fracassat. Aquesta combinació em permet assessorar des d’un vessant pràctic i realista.

Ser empresari implica ser un gran estrateg

No existeix cap fórmula màgica per garantir la recuperació econòmica del teixit industrial català. Tanmateix, és cert que, per poder prosperar, cal investigar, exportar, internacionalitzar-se i disminuir la dependència de les entitats bancàries. Així mateix, és essencial estar atents a l’evolució del mercat per tal de poder-nos anticipar als problemes o de trobar nínxols de negoci. Un exemple de manca de previsió al nostre país el va protagonitzar el sector de la construcció. En definitiva, ser empresari implica ser un gran estrateg.

Reduir els costos derivats de la contractació

Les bonificacions de la Seguretat Social a l’hora de contractar un empleat han experimentat una progressió descendent. Abans hi havia incentius empresarials en funció del sexe, l’edat, etc. En canvi, avui dia, excepte en casos molt puntuals, no se n’aplica cap. Davant d’aquest panorama, es recorre a contractar a través d’ETT i a fer convenis de pràctiques per reduir les elevades despeses socials. S’hauria de capgirar l’actual sistema i gratificar els empresaris, especialment en casos de contractació de persones majors de 45 anys o amb una escassa formació acadèmica. D’altra banda, les quotes d’autònoms, més elevades que a la resta d’Europa, s’han de reduir tant per als nous emprenedors com per als veterans.

A Espanya, l’economia submergida és una pràctica de difícil eradicació

L’economia submergida és un fenomen molt relacionat amb la situació que pateixen els petits empresaris. Els escassos ingressos que obtenen gairebé els obliguen a triar entre arribar a final de mes o pagar l’elevada quota d’autònoms. Evidentment, aquesta realitat no significa que sigui una pràctica encomiable, al contrari: instaura una competència deslleial que ens perjudica a tots. Com a Espanya, des del punt de vista social i cultural, no hi ha una crítica contundent al respecte, és un tema de difícil eradicació.

Una Europa a mans dels mercats

A la Unió Europea, els països amb major poder adquisitiu prenen les decisions, marcades per l’hegemonia mundial dels mercats a l’hora de dictar les polítiques econòmiques. Per aquest motiu, a Espanya s’ha rescatat només la banca i s’han retallat els drets socials. De fet, la integració a la UE del nostre país ha suposat una pèrdua gradual de sobirania. Un exemple d’aquest fet és la modificació de la Constitució l’agost de l’any 2011, feta sense referèndum i a corre-cuita, per alterar el límit de dèficit de l’Estat seguint les directrius d’Alemanya. No hauria cada país membre de poder decidir de forma independent sobre les qüestions que li afecten?

Els països emergents poden arribar a superar els del Primer Món

Malgrat la crisi, diversos països del continent africà i asiàtic comencen a sobresortir. Són regions on, amb una inversió relativament reduïda, es poden obtenir uns resultats magnífics. A l’Àsia, sobretot a països com la Xina i l’Índia, ja s’està invertint molt en temes tecnològics i d’R+D; ells mateixos estan establint les condicions per crear una classe mitjana i per incentivar el consum dins dels seus territoris. Parlem de nacions amb unes circumstàncies econòmiques favorables, amb un elevat nombre de població activa i amb uns baixos costos salarials. Per tant, en un futur poden arribar a superar els països benestants.

Plantejar el finançament de Catalunya des de l’Estat propi

El president Artur Mas intentà reactivar el pacte fiscal després de la publicació de la sentència del Tribunal Constitucional, per la qual es va retallar l’Estatut. Però se li van tancar les portes i el tema quedà en via morta. En conseqüència, considero que hem de passar pàgina i buscar noves fórmules. Dins del marc autonòmic, si a Catalunya se li atorga un tracte fiscal més favorable, la resta de comunitats també el reclamaran. Per aquesta raó, el més intel·ligent és plantejar el finançament des del punt de vista de l’Estat propi, ja que el pacte s’ha demostrat inviable, fins al punt que ni s’arriben a complir aquells acords ja acceptats i pactats.

A favor del dret a decidir en la qüestió sobiranista

A grans trets, el sector empresarial s’orienta a favor del dret a decidir en la qüestió sobiranista. Opinen que a pitjor no podem anar. En l’actualitat estem patint, d’una banda, les retallades per part de l’Administració de la Generalitat a causa del deute acumulat i del dèficit fiscal amb Espanya i, de l’altra, l’actitud de l’Administració estatal, que ens tracta com si fóssim una província i decideix sobre nosaltres de forma inquisitiva. Davant d’aquest panorama, és lògic que una gran part de l’opinió pública es decanti, com a mínim, a favor de poder decidir lliurement el seu futur.

Davant un conformisme generalitzat, els governs i els lobbies actuen amb impunitat

L’actual model econòmic, basat en l’individualisme i la concurrència esporàdica, no és òptim. Al meu parer, caldria fomentar una major cohesió social. Si no lluitem de forma organitzada pel bé comú, és molt difícil avançar. Avui més que mai s’hauria de recuperar l’esperit de protesta; i és que les manifestacions als carrers són molt minses malgrat tot el que està succeint. Per aquesta raó, els governs i els lobbies ho decideixen tot amb la impunitat que els atorga el conformisme generalitzat. És indispensable, doncs, formar el jovent, potenciar el consum de proximitat i evitar caure en el catastrofisme creient que l’única solució és tancar les empreses i emigrar. En definitiva, necessitem canviar de mentalitat per poder avançar.