Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sres. Mª. Nieves Ibarra Aristu i Sofía Paz Garayoa Artazcoz i Sr. Carlos Sanrama Sánchez
SOR Mª. NIEVES IBARRA, SOR SOFÍA PAZ GARAYOA I DR. CARLOS SANRAMA SÁNCHEZ.
Fotografia: Àngel Font

SOR Mª. NIEVES IBARRA, SOR SOFÍA PAZ GARAYOA I DR. CARLOS SANRAMA SÁNCHEZ. FUNDACIÓ NOU CAMÍ

Obra:

Texto del 2002

Per damunt de tot busquem la dignitat de les persones

.

“Nou Camí pretén la recerca de noves solucions a problemes i ne­ces­sitats velles.” Són paraules que demostren l’ànima d’aquesta Funda­ció mixta beneficosocial, creada l’any 1988 pel desig de la congregació de Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús i d’un grup de profes­sio­nals laics especialitzats en salut mental. Des dels seus inicis, s’ha mantin­gut l’objectiu d’ajudar sobretot a malalts mentals i disminuïts psíquics, en els vessants humà, preventiu, terapèutic i rehabilitador, tot transmetent les arrels cristianes del seu fundador, el pare Benito Menni: “Va ser el creador de la nostra Congregació fa 121 anys. La nostra Fundació actual por­ta la seva empremta i la seva inspiració. En el seu temps, va ser una persona amb forta empenta, va transformar el panorama dels malalts mentals, va establir una vertadera xarxa psiquiàtrica arreu d’Espa­nya. Era una persona amb una gran intuïció en aquest camp i en aques­ta necessitat social. Sempre que hem realitzat un projecte a favor dels malalts, ho hem fet pensant en ell. Per damunt de tot, va bus­­car la dignitat de les persones. Basats en aquesta filosofia, no­drim totes les nostres obres així com el contacte amb els malalts”, ex­pli­ca Sor Sofía Paz Garayoa Artazcoz, vicepresidenta de la Fundació.

De llavors ençà, el món de l’assistència als malalts mentals ha millorat molt: “En els anys precedents a la nostra aparició, l’ajut es reduïa als hospitals psiquiàtrics. Vam néixer precisament pel desig i la ne­ces­sitat de canviar la situació; d’introduir uns equipaments innova­dors que la Generalitat de Catalunya no preveia en aquells mo­ments; d’ajudar els malalts mentals que es trobaven donats d’alta en els seus domicilis. El fet de crear una fundació garantia la pres­tació de serveis a aquests malalts sense protecció. S’iniciava una forma nova de teràpia psiquiàtrica”, precisa la vicepresidenta. Un dels grans pro­ble­­mes dels hospitals psiquiàtrics d’abans era el seu caràcter d’iso­lament, que contrasta amb la situació actual: “Són diversos els factors res­pon­­sables del progrés dels psiquiàtrics espanyols i catalans. Fa uns anys eren centres supraprovincials tancats, sense recursos econòmics, on els pacients restaven reclosos, aïllats de la societat i dels nuclis familiars. Ara vivim un excel·lent moment, la societat s’ha anat sensibilitzant i obrint. Els diners han ajudat en gran mesu­ra. Els hospitals s’han diversificat amb molts equipaments i s’han omplert de professionals, la tasca dels quals cal valorar. S’ha resta­blert la comu­nicació entre el malalt i la família. El diàleg continuat i intens amb els metges i els assistents socials ha estat la clau del progrés dels nous centres de teràpia en salut mental. La psiquiatria de sector ha suposat un avenç molt significatiu perquè s’ha apropat l’assistència al do­mi­cili del malalt i s’han evitat molts internaments en centres hospitalaris llunyans”, afirma la presidenta, Sor Mª Nieves Ibarra Aristu. Les reformes de les administracions també han contribuït a l’obertura de la psiquiatria a la comunitat, amb la creació dels centres d’assistència primària.

Per aconseguir les finalitats de la Fundació d’ajuda als malalts psíquics, s’han promocionat i patrocinat noves fórmules. Una de les activitats pio­ne­res és el ‘Psicotelèfon’ que Funciona des del 1992. “És una nova es­tra­tègia en la investigació i l’assistència, una nova tècnica de terà­pia psicològica. És un telèfon gratuït d’ajuda al malalt psíquic i a la família, obert de vuit a vuit, de dilluns a divendres. El personal d’escolta, format per dues assistentes expertes, és l’element essencial del ser­vei. Reben formació i supervisió permanents. Les accions més usu­als són el seguiment de pacients, la intervenció en crisis, la preven­ció del suïcidi, l’orientació i el consell, la psicoteràpia, els estudis epide­mi­ològics, etc.”, afirma el Dr. Carlos Sanrama Sánchez, coordi­na­dor i tre­so­rer de la Fundació Nou Camí.

El servei de tuteles és una de les actuacions més notables de la Fun­dació: “Des del començament, hem estat tutelant malalts mentals incapacitats sense família o amb famílies que no podien assumir la responsabilitat. Actualment, a Catalunya hi ha moltíssimes perso­nes de les quals ningú no es vol fer càrrec, gent malalta, rebutjada per la societat, problemàtica en molts casos. Exercim la tutela legal d’uns 26 pacients incapacitats, els ajudem i defensem davant els abusos, els assistim amb programes assistencials i rehabilitadors, els administrem els béns o aconseguim una pensió, els regim les ajudes, subvencions o pensions que puguin rebre de diferents cen­tres psiquiàtrics i institucions”, explica el Dr. Carlos Sanrama.

El Club Social de Sant Feliu de Llobregat també forma part de les acci­ons de la Fundació. Segons la seva presidenta: “Està obert de dilluns a diumenge. Els malalts hi assisteixen amb molt de gust. Hi reben formació, i també els preparen sortides culturals.”

Nou Camí realitza una tasca força difícil però necessària, i és possible grà­ci­es als membres del Patronat i a tots els col·laboradors externs: “Entre els patrons hi figuren un assessor jurídic, dos psiquiatres, un metge, treballadores socials i infermeres. Els patrons supervisen tota la feina que es fa, hi cooperen directament. També comptem amb persones contractades que atenen tots els equipaments: monitores, educa­do­res socials i administratives; i rebem la col·laboració puntual de pro­­fes­sionals”, assenyala el Dr. Sanrama. La Congregació de Germanes Hos­­pitalàries del Sagrat Cor de Jesús –com a impulsora de la Fundació– està present en el Patronat així com en les labors de la Fundació: “Les Germa­nes són bàsicament infermeres, assistentes socials o mestres. Hi ha unes quantes amb titulació superior i amb màsters de bioètica. Oferim el nostre suport i coordinem amb els professionals seglars totes les fites beneficosocials de la Fundació. Ells gestionen molt bé les reali­tats temporals i nosaltres aportem la sal de l’Evangeli, i junts constru­ïm una Fundació diversificada”, especifica la vicepresidenta.

En els propers anys, Nou Camí anhela potenciar els seus serveis, però, so­bretot, desitja veure com creix la comprensió per part de les institucions públiques, i dels ciutadans en general, vers els malalts mentals, un segment de la societat marginat i desatès. Segons el Dr. Sanrama: “El ‘Psico­telè­fon’ ha d’evolucionar molt en els propers anys. Ara ja hem adquirit la tecnologia adequada. Manquen els acords per afermar-lo i promo­ci­onar-lo.” Quant a les tuteles la presidenta comenta que, “és el tema més delicat, pels recursos que calen. La Fundació ha apostat per intro­duir-ne més. Necessitem, però, més subvencions i la consi­de­ra­ció i el reconeixement de l’Administració perquè les tuteles es facin amb garantia. Voldríem potenciar la qüestió d’ajudes puntuals per a ma­lalts concrets. Amb un pressupost més elevat, serien factibles al­tres vies d’ajuda als malalts psíquics.” Tant de bo es puguin acomplir!