Text del 2003
La rehabilitació contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones.
“La rehabilitació sovint és la darrera fase d’un procés que comença amb una malaltia o traumatisme que deixa incapacitada totalment o parcialment, a nivell funcional, una part del cos (dèficit en l’aparell locomotor), i que després d’una intervenció o d’una lesió o malaltia finalitza amb la fase rehabilitatòria que haurà de solucionar la possible invalidesa o incapacitat. Una rehabilitació coherent, a temps i ben feta, pot eliminar gran part de la incapacitat i comporta una millora important de la qualitat de vida de la persona afectada.”
Així ho explica Albert Núñez Pérez, un professional del món de la rehabilitació especialitzat en fisioteràpia que dirigeix, juntament amb Pieter Van’t Blik i Vicenç Querol, la Corporació Fisiogestión. Actualment és una xarxa, extensa i consolidada, de serveis assistencials relacionats amb el camp de la rehabilitació mèdica. Es va crear a la primeria de l’any 1970 i els inicis no van ser gens fàcils, van haver de lluitar amb força per aconseguir els permisos per poder iniciar l’activitat de forma privada i concertada amb les àrees de salut, quan encara no s’havia dut a terme el traspàs de competències en matèria de Sanitat a la Generalitat de Catalunya. Més de trenta anys de treball avalen la professionalitat i qualitat dels serveis de la Corporació Fisiogestión. L’entitat cobreix un ampli espectre de la rehabilitació a través de 27 empreses relacionades amb la sanitat. “El 80% treballen en el camp de la rehabilitació. També comptem amb empreses participades, una d’elles es dedica a la gestió i la consultoria en països de l’Amèrica Llatina.”
Fisiogestión s’organitza en dues àrees plenament diferenciades, una de serveis assistencials i una altra de serveis empresarials, ambdues focalitzades en el camp de la rehabilitació. “En quant als serveis assistencials bàsics la rehabilitació en l’assistència hospitalària és una tasca implícita; en aquest sentit tenim subrogades la gestió de la rehabilitació d’alguns hospitals i centres geriàtrics, l’assistència ambulatòria: mitjançant la qual en els centres es presta atenció sanitària especialitzada als pacients que necessiten tècniques terapèutiques (l’equip terapèutic és multidisciplinar i està format per més de 100 professionals); l’assistència domiciliària: que té per objectius la reeducació funcional del pacient, l’educació sanitària del malalt i de la seva família així com l’adaptació d’aquest al seu entorn; també disposem d’un servei monogràfic de logopèdia i de salut mental, a més dels que estan integrats de forma multidisciplinària en altres centres.”
Difícilment es pot trobar en l’àmbit de la medicina una especialitat on el tracte humà sigui de tanta importància com ho és en la rehabilitació. “El professional transmet seguretat, estimació, solidaritat i optimisme al pacient creant una relació de complicitat molt important, que no pot substituir-se per cap aparell d’alta tecnologia. La nostra corporació dóna la màxima importància als recursos humans, perquè el capital humà és una eina bàsica de tota empresa i més amb les característiques de la nostra. Els professionals han de treballar de bon grat per poder implicar els pacients. Som en el segle xxi i hem de ser capaços d’humanitzar la medicina i el tracte que donem als malalts. Els metges, els fisioterapeutes, els terapeutes ocupacionals, els logopedes, etc. han de ser una mica psicòlegs i saber ajudar els pacients davant la situació d’incapacitat que els afecta. S’han de saber detectar les expectatives del malalt i enfocar-les sempre en un sentit positiu.”
La Corporació Fisiogestión dóna la màxima importància a la preparació dels professionals de la rehabilitació i la potencia mitjançant polítiques de formació. En el marc del seu departament de formació s’organitzen cursos, seminaris, congressos, etc. dirigits tant als treballadors com a professionals externs. Cada vegada més, l’àmbit de la rehabilitació és imprescindible en els hospitals. “Fins fa uns anys no es contemplava com una necessitat, ja que hi havia alguns metges que consideraven que la rehabilitació l’havia de fer el pacient pel seu compte. Avui és inqüestionable que un equip de professionals, el metge rehabilitador, el fisioterapeuta, el terapeuta ocupacional… són peces clau en la recuperació de la incapacitat.”
Albert Núñez destaca de forma especial la tasca dels professionals de la rehabilitació, una professió que en els darrers anys s’ha revaloritzat i demostrat que és bàsica en els tractaments. “Ha contribuït a aquest reconeixement el fet que s’ha delimitat clarament la seva tasca, diferenciant-la de la del metge rehabilitador, que té la seva, aquest coordina l’equip de tractament format pel psicòleg, l’ortopeda, el logopeda, el terapeuta ocupacional, el fisioterapeuta, etc.”
Una rehabilitació acurada és aquella que treballa alhora amb el malalt i amb els seus familiars i cuidadors. “La rehabilitació inclou l’educació de familiars i cuidadors que participen en el procés de normalització de la vida de la persona incapacitada, amb l’objectiu que a través de tot aquest procés el pacient depengui cada vegada menys de la gent que l’envolta. L’educació de la família és tan important com el tractament del malalt i, conscients d’aquesta realitat, organitzem seminaris educatius dirigits a la seva formació.”
Quan una persona passa per un procés de rehabilitació llarg i recull els fruits del seu esforç amb la millora de les seves capacitats, pot començar a dur una vida normal. “Tot i que en alguns casos és difícil que desapareguin completament les seqüeles d’una incapacitat, els avenços que s’aconsegueixen actualment gràcies a la millora de tècniques i sofisticació d’aparells és molt important, la qual cosa és una satisfacció per tothom: malalt, família i rehabilitadors. El metge que tracta a l’incapacitat en un hospital durant 10-15 dies li és més difícil rebre aquesta gratificació perquè no fa el seu seguiment complet.” En aquest àmbit, la millora de tecnologies ha estat notable però sempre va lligada a la tasca dels professionals. “La rehabilitació cobreix un objectiu molt important, fer que s’aconsegueixin els millors resultats funcionals possibles.”
Com a element prioritari en el marc de la rehabilitació, Albert Núñez destaca la promptitud; és un factor bàsic a l’hora d’iniciar un tractament: “El pacient ha d’iniciar el tractament de rehabilitació el més aviat possible i se l’ha d’activar immediatament, generalment, moltes malalties incapacitants afecten persones grans i en aquests casos pot fer més mal la inactivitat que la pròpia patologia. Les últimes tendències aposten per accelerar l’inici de la rehabilitació.”
A Catalunya la xarxa creada per Corporació Fisiogestión atén una gran quantitat de persones, tant de centres privats com públics, que confien en la rigurositat i la qualitat dels serveis que ofereix l’entitat.
