Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Àngel Fàbrega
SR. ÀNGEL FÀBREGA.
Fotografia: Àngel Font

SR. ÀNGEL FÀBREGA. FUNDACIÓ CULTURA RELIGIOSA

Obra:

Text del 2002

Dos moments significatius mar­­quen la trajectòria histò­­ri­ca de la Fundació Cultura Re­ligiosa. L’any 1909, Mos­sèn Eudald Serra i Buixó des­ti­nà el seu patrimoni per­sonal per fundar Foment de Pietat Ca­ta­lana. Trenta anys més tard, aquesta institució canò­nica catalana es va haver d’ex­­tin­gir legalment a causa d’una postguerra civil repres­siva. A desgrat de molts, pe­rò, res­sorgiren dues funda­cions he­re­­ves –Balmesiana i Cultura Religiosa– que han acon­se­guit mantenir intacte, fins a l’ac­tualitat, l’esperit ini­cial amb què es va empren­dre a prin­cipis del segle XX una obra exhaustiva i consa­grada, d’u­na banda, a l’estudi i a la divulgació de la ciència eclesiàstica d’alt nivell i, de l’altra, al foment del culte, de l’espiritualitat i de la pietat. Mossèn Àngel Fà­brega i Grau, doctor en Història eclesiàstica, dirigeix Cultura Re­­ligiosa des del 1962: “L’objectiu fundacional ha estat sempre pro­moure i ele­var el nivell cultural, religiós i moral del poble cristià en totes les seves dimensions, social, familiar i individual, a casa nostra; ajudar a orga­nit­zar actes litúrgics i a divulgar material de caràcter pia­dós entre els cre­ients; propiciar la predicació i la catequesi; fa­cilitar a les esglésies el material litúrgic convenient per al culte i la pietat; preparar, orga­nit­zar i difondre al poble obres de caràcter religiós, ne­cessàries per a la con­secució d’aquest fi apostòlic.”

Entre els treballs de més difusió que Cultura Religiosa heretà de Foment de Pietat destaquen el Missal Romà (1926), “el primer missal complet en lla­tí i en català en quatre volums que es va difondre a Catalu­nya”, que és la primera versió íntegra d’una trentena d’edicions succes­sives; l’entra­nya­ble Guia del cristià (1923), amb més d’un milió d’exem­plars; el Primer llibre del noi/noia cristià/ana (1913), amb més de 300.000 exemplars; el Devo­ci­o­nari parroquial (1927) i d’altres. “En aquells temps, i en el camp de la difusió de la pietat entre els fidels cristians, no­més hi ha­via allò que es realitzava des de Foment de Pietat. Foment comptava llavors amb un grup de jesuïtes que practicaven mis­sions pels pobles petits de la muntanya a Girona, a Urgell i a Lleida; ensenyaven als fidels a pre­gar i els repar­ti­en gratuïtament els nos­tres llibres. Així doncs, els po­bles munta­nyencs van ser els més a­fa­vorits, perquè a més de la pre­di­cació oral que rebien, gaudien d’una difusió literària per mitjà d’a­quells llibrets.”

El catàleg del Foment oferia un ventall de més de mil títols d’obres pròpies en català i més tard el mateix nombre en cas­­tellà. Acon­se­guí donar llum a més de cent vint milions d’unitats bibliogràfiques de pietat i d’espiritualitat. “De moltes ens en vam haver de desprendre, perquè van quedar ob­so­letes després del Concili Vaticà II. No obstant això, n’hem mantin­gu­des vives unes 500, en català i en castellà. Avui dia, en el món cris­tià català tothom prega amb les fórmules que va esten­dre el Foment de Pietat Catalana des de l’any 1909. Continuen exis­tint, però no amb la mateixa força que abans. Tot i així, molta gent se­gueix adquirint lli­bres, encara hi ha una inquietud.”

Sota la direcció del Dr. Àngel Fàbrega i Grau i amb l’aprovació i el segui­ment del Patronat format per: Emm. i Rvm. Sr. Arquebisbe de Barcelona, president nat d’honor; Sr. Albert Pallàs i Villaronga, president titular; Sr. Ole­guer Soldevila, vicepresident I; Dr. Joan Bassegoda i Nonell, secretari; Sr. Ramon Pascual i Janer, tresorer i administrador, i cinc vocals, s’han anat adap­tant totes les obres als temps moderns: “Els llibres que no van que­dar desuets els hem seguit editant. Guardem exemplars d’obres anti­gues perquè sempre hi ha algú que les demana. Hem anat corregint i adaptant fórmules ja existents, recollides d’aquí i d’allà.”

La seva Edito­rial Balmes, per mitjà de la llibreria-distribuïdora Balmes de caire religiós, ha publicat milers d’unitats bibliogràfiques que han difós la pietat, el culte i l’espiritualitat. Des del 1964, l’editorial esdevingué, amb la col·laboració de l’Abadia de Montserrat, editora oficial de l’episcopat català de tots els textos litúrgics en versió catalana. A més a més d’una extensa oferta d’obres de li­túr­gia, es divulguen devocionaris, llibres d’espiritualitat, Sagrada Escriptura i Predicació, de Magisteri eclesiàstic, d’Història i Literatura, Missions i Cate­que­si, fins i tot estampes, làmines, targes postals, música religiosa gregori­a­na i popular i d’altres. “Per exemple, hem comptat quants Sants Evan­gelis hem publicat i estès per tot Catalunya fins a l’actualitat. doncs, 80 milions; i de títols bibliogràfics ja en portem 120 milions.”

Xifres que el director de la Institució comenta amb orgull i estima, resultants de llargs anys de treball vocacional, de plena dedicació a la comesa de la Fundació. És lamentable, però, ser testimonis ara d’una desconeixença generalitzada “so­bre els elements bàsics de la nostra cultura religiosa. A diferència d’al­tres països europeus, el sistema universitari espanyol va deixar de con­templar la Teologia com una de les seves carreres al segle XIX, i la re­­ligió cristiana només l’ensenyaven monges i capellans. Avui ni la te­o­­­lo­­gia ni les ciències eclesiàstiques en general no figuren com a as­sig­­na­tures troncals en els centres civils d’ensenyament. És ben cu­ri­ós que un país produeixi excel·lents literats i artistes, però des­val­guts dels coneixements fonamentals de la nostra cultura religio­sa.”

El Dr. Àngel Fàbrega, al marge del seu vincle amb la Institució, també des­en­volupa una intensa labor científica, per la qual sent una especial afecció. Exerceix de Canonge Arxiver de la Catedral de Barcelona des de 1965: “Vam ordenar i classificar 40.000 pergamins i uns 15.000 volums des del segle IX, desapareguts des del 1936. Un cop inaugurat, l’any 1969 el nou arxiu, hi han arribat estudiosos d’arreu del món.”

És res­­ponsa­ble del Secretariat d’Arxivers eclesiàstics de Catalunya des del 1975 i rector de la Casa Sacerdotal de Barcelona, entre d’al­tres càrrecs. La Fun­dació Cul­­tu­ra Religiosa compta amb un home ines­go­ta­ble i docte, im­per­torbable da­vant del pas del temps: “Estem a punt d’e­di­tar Roses i Roselles, un lli­bre de 365 poesies de Verda­guer que in­clou les refle­xions del Pare Sor­ja, un dominic de Sant Marc de Florència descendent de catalans.”