Sr. Àngel Martínez et alia
Sr. Àngel Martínez et alia

SR. ÀNGEL MARTÍNEZ

FERCA (Federació Catalana d’Instal·ladors d’Electricitat, Fontaneria, Climatització i Afins de Catalunya)

Text del 2002

La inspecció que realitza Indústria dignifica la nostra professió; de fet, és una de les professions més controlades del món laboral.

FERCA és fruit de la unió d’empreses i professionals del món de l’electricitat, la fontaneria, el gas, la climatització i camps afins de tot el territori català. La presideix Àngel Martínez que, a la vegada, és president de la territorial de Barcelona, formada per quinze gremis comarcals, i com a vicepresidents, el president de la territorial de Tarragona, formada per cinc gremis comarcals, i els de Girona i Lleida, sense comarcals. Les dimensions i la representativitat que avui té FERCA –més de 35.000 professionals de les diferents branques del sector– s’han anat forjant amb els anys i després d’un període d’organització i d’estructuració progressives. Els orígens de la Federació es remunten a l’època de la Transició espanyola, explica Àngel Martínez: “Amb la caiguda del rè­gim franquista, el sindicat vertical va desfer-se progressivament. Fins aleshores, les associacions es regien per una sèrie d’epígrafs, iguals a totes les províncies, que diferenciaven l’electricista del fontaner. Les persones al capdavant d’aquests dos àmbits tenien bona relació dintre del sindicat vertical obligatori. En desmembrar-se aquest, es va decidir iniciar una nova etapa sense cap obligatorietat política. Dintre dels gremis, a més dels instal·ladors, hi havia els fabricants, distribuïdors, magatzemers i entitats afins, amb els seus epígrafs corresponents dictats pel sindicat vertical, i això no era gaire operatiu. Per tant, els diferents sectors van unir-se en associacions homogènies per deslligar-se d’aquest gremi general. L’etapa següent, a Barcelona, va consistir a aplegar els instal·ladors de les diferents branques, així com les empreses petites, mitjanes i grans, en l’Associació de Barcelona i part de la província. Fi­nal­ment, es va crear el Gremi Federatiu de la Província de Barcelona, en el qual prenien part tots els gremis comarcals de la província. Paral·lelament, les altres províncies també anaven adequant els gremis a la nova etapa i a les necessitats.” Això no era, però, suficient; volien més representació. L’any 1978 es va decidir crear FERCA, una gran federació d’instal·ladors de Catalunya, representativa i reconeguda pels organismes oficials dins i fora del territori català.

La primera associació del sector data del 1890. Aquesta entitat denominava els professionals d’aquest camp “llauners.” Se suposa que d’aquesta paraula va derivar “lampista”, terme utilitzat avui dia. La primera entitat gairebé gremial de llauners a Barcelona data del 1907. “Catalunya ha tingut una virtut sobre la resta d’Espanya: denominar amb la paraula lampista tant electricistes com fontaners. Aquí l’instal·lador ha estat un professional polivalent.”

FERCA acull més de sis mil cinc-centes empreses instal·ladores. L’afiliació a la Federació no és obligatòria, però el pes d’aquesta entitat pot aportar molts avantatges a tots els associats. “Les diferents administracions reconeixen la nostra labor i ens escolten. Ara bé, han calgut molts esforços per aconseguir aquest reconeixement.”

El paper dels instal·ladors és molt important en una societat moderna i avançada. De totes maneres, els joves prefereixen fer una carrera universitària que dedicar-se als oficis: “No s’han potenciat prou les professions ni la figura de l’aprenent. Això, però, comença a canviar: s’ha notat un petit retorn cap a l’aprenentatge d’oficis”, explica Ramon Martí, president de la territorial de Tarragona, i continua: “És important recuperar la figura de l’aprenent. Els departaments d’Indústria i Treball de la Generalitat li estan donant suport. L’any passat, la Cambra de Comerç va realitzar una enquesta que posava de manifest que moltes famílies no són partidàries que els seus fills aprenguin un ofici. Molts joves que no volen estudiar una carrera universitària opten sovint per la Forrnació Professional, en la qual reben uns ensenyaments excessivament teòrics i, per tant, inadequats per accedir al camp laboral.”

Pere Rodríguez, president de la territorial de Girona, afegeix: “A la nostra província estem a punt d’engegar una escola professional per formar els nostres propis lampistes. L’objectiu és formar-los primer en l’aspecte laboral i després en el teòric. Aquests ensenyaments són la base per accedir a una professió de gran responsabilitat. Per poder exercir l’ofici de lampista, s’han de superar uns exàmens i obtenir un carnet que reconegui aquesta capacitat i que permeti certificar les instal·lacions. Hi ha fins a dotze carnets diferents.”

Vicenç Paituví, secretari de FERCA, indica que “l’ofici de lampista es pot aprendre en els cursos que fan els gremis. L’avaluació final i l’atorgament del carnet es tramita des del Departament d’Indústria. Certifiquem butlletins en obres que no pot fer ni un arquitecte. Si l’instal·lador no firma el butlletí, no es pot donar d’alta la instal·lació.”

Aquesta situació ha provocat una manca de mà d’obra en aquest sector: “Hi ha poca gent preparada per a un camp que, en poc temps, ha canviat força. FERCA, mitjançant els gremis, organitza cursos de reciclatge per als seus associats, però pensem que podem fer més i, per això, s’inaugurarà una nova escola a Barcelona, on es tractaran les noves tecnologies prioritzant la formació pràctica.”

I és que les noves tecnologies estan molt presents en aquest camp: “La in­for­màtica és una eina vital per a l’instal·lador. Per aquest motiu, estem connectats telemàticament, mitjançant una xarxa creada l’any 1997, amb tots els associats. Això ens permet enviar els butlletins per Internet i agilitzar processos amb les administracions. Ara estem preparant un portal encara més important.”

La normativa referida als butlletins indica que el lampista ha de reparar el desperfecte o fer-se càrrec de la instal·lació. Pere M. Guiu, president de la territorial de Lleida, explica que “els estaments oficials obliguen a contractar pòlisses de responsabilitat civil que poden superar els cent milions de pessetes. L’assegurança és individual; per tant, davant d’un conflicte, l’empresa ha de respondre. Des de FERCA, col·laborem amb els empresaris en la recerca de companyies asseguradores que puguin cobrir el màxim possible. Sobre la taula, hi ha un tema del qual s’ha parlat força: la possibilitat que la Federació pugui contractar pòlisses col·lectives a través de la reassegurança.”

Aquesta entitat controla que els associats realitzin una bona actuació, ja que, en cas contrari, es pot arribar a retirar el carnet. “La inspecció que realitza Indústria dignifica la nostra professió. De fet, és una de les professions més controlades del món laboral.” La Federació atén reclamacions de clients. A més, forma part de les juntes arbitrals de consum i disposa d’un equip d’assessors –antics ins­tal·ladors– i d’advocats per atendre consultes i resoldre conflictes. El president manifesta que FERCA està dibuixant un futur esperançador per als instal·ladors: serveis de formació, reciclatge, assessorament, introducció de les empreses a les energies alternatives, xarxa telemàtica, etc., serveis indispensables de cara al futur, tenint en compte que aquesta professió abasta progressivament camps més complexos com les energies alternatives o les telecomunicacions.