Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DAURA I JORBA, ANTONI
SR. ANTONI DAURA I JORBA.
Fotografia: Mireia Baltiérrez Font.

SR. ANTONI DAURA I JORBA. President del Gremi de Llibreters de Catalunya

Obra:

Text del 22-01-14

Cal considerar la llibreria com un comerç cultural de proximitat indispensable per a una societat que ha d’aspirar a ser ben formada, culta i intel·ligent.

Malgrat la difícil conjuntura actual, s’obren constantment nous establiments que prenen el relleu dels que han tancat.

La feina de llibreter ha estat sempre oberta a les idees i la innovació en general. I, si bé és cert que hem tingut moments més o menys difícils o brillants, avui ens toca navegar en un entorn extraordinàriament complex i canviant. Que ho és, no només per una situació de crisi econòmica general (que ens ha portat a perdre als darrers cinc anys prop d’un 25% de la facturació), sinó perquè els hàbits de consum canvien acceleradament, també en el món del llibre. El nostre és un vell ofici –documentat gremialment a Barcelona des del 1553– que segueix sent indispensable per a la societat. Tenim un paper prescriptor que hem de potenciar amb més força i convicció, sobretot avui que hi ha una allau d’informació que es mou per tot arreu –especialment per les xarxes socials– i on la nostra tasca pot ser fonamental per ajudar el nostre client lector a destriar el gra de la palla.

Les llibreries són un element estratègic que relliga l’accés de tothom a la cultura escrita de manera eficient, franca, fàcil i directa. No volem, tanmateix, que se’ns protegeixi des de les institucions públiques com una espècie en perill d’extinció. Demanem, més aviat, disposar d’unes regles del joc que ens permetin viure dignament davant dels grans operadors internacionals i seguir treballant amb garanties de no tenir sistemàticament una espasa de Dàmocles sobre nostre. Això passa per potenciar decididament la lectura entre els nostres conciutadants i considerar la llibreria com un comerç cultural de proximitat indispensable per a una societat que ha d’aspirar a ser ben formada, culta i intel·ligent. I també per un respecte escrupolós pels drets d’autor, de cara a evitar les descàrregues digitals il·legals que es produeixen actualment i que posen en perill la continuïtat i viabilitat del negoci editorial: sobta l’extrema passivitat del Govern en aquest àmbit.

Sóc conscient que es fa difícil compaginar el nostre perfil cultural vocacional amb l’empresarial. I és evident també que tenim un grau d’atomització molt elevat que no facilita la realització de projectes comuns i transversals. Però la veritat és que, en conjunt, ens en sortim prou bé. A més, la voluntat de tenir una formació professional específica de caire universitari és una clara mostra que pensem en el futur amb criteris de rendibilitat i eficiència. És encara aviat per valorar l’Escola de Llibreria, ja que la seva trajectòria és molt curta (estem tot just impartint el curs corresponent a la segona promoció), però estic convençut que servirà per disposar, des d’ara mateix, de llibreters ben preparats per treballar dins l’actual xarxa llibretera o bé per emprendre el seu propi negoci amb garanties de saber quin terreny trepitgen. Reconforta veure que, malgrat la difícil conjuntura actual, s’obren constantment nous establiments que prenen el relleu dels que han tancat; amb un perfil molt més especialitzat i menor superfície, això sí.

Igualment, l’aposta per participar en propostes i programes transversals de cooperació i treball en comú, com Liberdrac (un portal de venda de llibre digital, que també aspira a donar altres serveis als seus associats), o d’eines de gestió com Libridata (per conèixer la situació real de les vendes i els estocs), són indicatius d’un canvi de mentalitat per part de molts llibreters. No hi som encara tots, però Déu n’hi do!