Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Pont Amenós
SR. ANTONI PONT.

SR. ANTONI PONT. FUNDACIÓ GRESOL

Obra:

Text del 2003

En el nostre país és general la idea del gran pes que els moviments cívics han tingut en la nostra evolució com a societat. No obstant això, les seves arrels i la seva transcendència han estat –i continuen sent– considerades de maneres di­verses. Aquesta és la perspectiva d’Antoni Pont, apassionat defensor i promotor d’algunes entitats cíviques en el nostre país: “La impor­tància de l’as­so­cia­cio­nisme a Catalunya és fruit de l’existència d’una sòlida so­cietat civil, que té una pre­­dis­po­sició a desenvolupar tasques de tipus organitzatiu. A més a més, a l’en­for­timent i consolidació de l’associacionisme hi han con­tri­buït persones anònimes que hi han abocat els seus esfor­ços –en temps i diners– i tota la seva il·lusió perquè aquest mo­viment quallés.”

En definitiva, aquest temperament “és una de les claus de la nostra essència, del nostre tarannà i del nostre pro­grés com a poble.”

“La Fundación Gresol va ser creada deu anys enrere –per Antoni Pont, que l’ha presidida d’aleshores ençà– amb la voluntat de con­vertir-se en una associació empresarial representativa de la Ca­talunya Nova.”

La seva constitució va derivar “del fet que no s’or­ganitzaven tro­ba­des, conferències ni cap mena d’actes divulgatius relacionats amb el món de l’empresa en l’àrea de la Catalunya Nova, malgrat la im­portància que hi tenia el món empresarial i la cons­tatació per part dels mateixos empresaris de la necessitat de re­ciclar-se.”

En prin­cipi, “la idea va partir de la capital del Baix Camp, Reus, però ate­ses les susceptibilitats existents entre a­questa població i la capital del Tarragonès, vam creure que el més convenient era que la nos­tra organització tingués diverses ac­tuacions re­par­ti­des per tot el territori i que el nom que la designés manifestés aquest aplec i aquesta voluntat de cohesió.”

En aquest sentit, és força significatiu l’apel·latiu que van escollir per denominar-se: “No­sal­tres recollim la tra­dicional distinció entre la Catalunya Vella –des del Besòs cap a dalt– i la Catalunya Nova –des del Llobregat fins al País Valencià– crea­da després de la reconquesta.”

Aquest nom ha determinat “que les ac­tivitats i trobades que portem a ter­me se celebrin als més variats indrets del nostre territori: Valls, Reus, Tarragona, etc”, assevera Antoni Pont.

Entre les activitats que porta a terme aquesta fundació, destaquen es­pecialment els sopars col·loqui celebrats amb una periodicitat men­­sual i destinats als socis, els quals, però, poden portar lliurement un con­vidat que estigui interessat en la matèria. D’altres són: “La con­vo­catòria del Premi Gran Gresol, que valora i honora anu­a­lment la trajectòria d’una personalitat del nostre país en el pano­rama in­ter­nacional. Fins avui, alguns dels premiats han estat Juan Antonio Samaranch, Loyola de Palacio, Mayor Za­ra­goza, Navarro Valls, Valentí Fuster, etc.”

I Antoni Pont afegeix: “Per a l’acte de lliu­­rament del guardó, els so­cis ens desplacem fins a la localitat on viu el premiat per en­tre­gar-l’hi personalment.”

Una altra activitat molt significativa pel que fa al caràcter d’aquesta fundació és “la Jornada Gresol Poblet, acte que també volem que esdevingui itinerant, tot i que en un primer moment va tenir lloc al monestir de Poblet. El problema, però, és que l’aforament de l’església no ens permet reunir les quatre-centes persones que acu­deixen a la trobada. Aquesta jornada, d’esperit totalment pràc­tic, se centra en una sèrie de conferències sobre economia al vol­tant d’una te­màtica molt específica. Per altra banda, té un vessant social que es concreta en activitats es­por­ti­ves, cultu­rals i gastronòmiques.”

Finalment, no ens hau­ríem d’o­bli­dar d’una activitat fonamental per apreciar la manera de tre­ba­llar i d’organitzar-se dels empresaris del país. Segons afirma Antoni Pont, es tracta de “les visites a les fàbriques per conèixer-ne el funcionament i l’essèn­cia.” De segur que aquesta activitat permet que molts em­presaris pu­guin copsar altres maneres d’actuar i de donar resposta a problemes concrets.

En aquest moment, la Fundació està constituïda “pels 89 em­pre­sa­ris més importants de la zona. Els nostres membres fan una do­na­ció anual per tal de costejar les despeses de la ins­ti­tu­ció.”

I té com a projectes immediats “la creació de dos guar­dons: un per a grans gestors de caràcter internacional, i un altre que valori el millor llibre de gestió editat a l’Estat espanyol.”

L’activitat d’Antoni Pont en el món associatiu ha estat molt més dila­ta­da i va començar en els seus temps d’estudiant: “Vaig ser pre­si­dent es­panyol d’AIESEC (Associació Internacional d’Estu­diants de Cièn­cies Econòmiques i Comercials).

Posteriorment, “també vaig ser el pre­sident fundador del Rotary Club de Reus i presi­dent de la Jove Cam­bra de Reus, una associació de caire inter­nacional.”

Actual­ment també participa activament en la Con­fraria Gastronòmica de la Costa Daurada. “Aquesta associació té com a objectiu la difusió de la bona cuina a les nostres con­trades. El seu acte més important és una reunió mensual durant la qual es visiten restaurants i es difonen els aspectes cultural i lúdic de la gastronomia.”

A més a més, “vaig promocionar, quan era di­rector de la Fira de Mostres de Reus, la creació del Congrés In­ter­nacional de Fruits Secs. I d’aques­ta primera idea va sorgir la de la creació d’un consell internacional de fruits secs, l’actual INC (International Treenut Council). La fi­­na­litat d’a­questa entitat és la promoció i divulgació de la fruita seca, que continua essent molt des­coneguda en el nostre país. Per aca­bar, fa tres anys vaig crear la Fundació Nucis, Salut i Fruits Secs, per donar a conèixer els efectes cardioprotectors de la fruita seca, que redueix la taxa de colesterol, prevé els accidents cardio­vas­cu­lars i escurça les possibilitats de patir un càncer.” Aprofundint en les tasques que Antoni Pont desenvolupa i coneixent la seva empenta i dedicació, hom comprèn que el teixit associatiu hagi crescut tant i hagi aconseguit fites cabdals al nostre país, Catalunya.