Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Antonio Ariza Sobrino
SR. ANTONIO ARIZA SOBRINO.
Fotografia: Àngel Font

SR. ANTONIO ARIZA SOBRINO. ASSOCIACIÓ GENERAL DE TRANSPORTISTES DE CATALUNYA

Obra:

Text del 2002

Les empreses transportistes han de disposar d’un conseller; esperem que això ajudi a minvar el nombre d’accidents greus a les nostres carreteres.

Antonio Ariza és Secretari General de l’Associació General de Transportistes de Catalunya, i és ell qui ens explicarà la finalitat i el funcionament d’una entitat com aquesta. Està convençut que treballar en associacions i cooperatives forma part de la manera de ser dels catalans, però també veu que les coses estan canviant i que cada vegada costa més que la gent s’impliqui per lluitar per uns interessos comuns: “Ens costa una mica que la gent treballi per a la col·lectivitat en aquests moments. De fet, només el 25% dels transportistes està associat, però nosaltres continuem endavant, perquè creiem que és un bé per a tots.”

Quan parlem de transportistes no parlem de tothom que fa el repartiment en camió o furgoneta, i això Antonio Ariza ho té molt clar: “La nostra associació agrupa tots els transportistes que fan el transport per compte propi o d’altri amb els seus mitjans i amb mercaderies que no són pròpies (servei públic). Hi ha empreses que fan la dis­tri­bució o l’apro­vi­sionament de les matèries que necessita la seva indústria, però aquestes no formen part de la nostra entitat (privat com­plementari). D’altra banda, nosaltres només associem aquelles persones que com a mínim són propietàries d’una targeta de transport, perquè les persones que treballen per a altres ja tenen els sindicats. Nosaltres som una associació patronal.”

L’Associació General de Transportistes de Catalunya va néixer l’any 1988 com a conseqüència de l’aplicació de la llei d’ordenació dels transports terrestres, que recollia la normativa dictada per la Unió Europea: “Va ser en aquells moments que es va introduir el tema de la capacitació professional, i a mi se’m va demanar d’organitzar tota la qüestió dels cursos. Va ser aleshores que jo vaig entrar en contacte amb el que després seria l’Associació, perquè en aquella època només era un grup de gent amb ganes de tirar endavant una entitat que els permetés representar-se i defensar-se en aquells moments d’adaptació a totes les noves lleis que anaven sortint.”

Ell mateix, com a advocat, va ser l’encarregat de posar en marxa l’Associació i van començar l’activitat als locals del Sindicat del Taxi: “Els hem d’agrair que ens brindessin els seus locals per poder-nos reunir i rebre la correspondència. Hi vam ser fins l’any 1991 i després ja vam passar a on ara tenim la nostra seu.”

La formació va ser, doncs, la primera qüestió important per la qual va lluitar l’Associació, i encara és una de les coses que els fan estar sempre alerta: “Sempre hem fet formació relacionada amb els interessos del sector del transport. Vam començar per la capacitació professional i vam continuar amb el tema de matèries perilloses. Després han anat venint molts altres cursos, fins i tot n’hem impartit sobre conducció segura, econòmica i racional. La nostra idea ha estat dissenyar cursos d’acord amb les necessitats de cada moment. Som instruments col·laboradors de l’Administració, per això seguim les pautes que ens donen a l’hora d’impartir els nostres cursos. En el cas de les mercaderies perilloses, per exemple, el contingut ens ve marcat i els professors i els centres han d’estar homologats per Trànsit perquè es faci tot amb la màxima seriositat. Nosaltres mateixos hem fet un curs per a futurs formadors i solament els que estan registrats a la Direcció General de Trànsit podran treballar com a professors de cursos d’aquestes carac­–terístiques.”

Pel que fa al curs de capacitació professional, que va ser el primer, però que amb el temps ha sofert modificacions, Antonio Ariza comenta: “Aquest és un curs en què no es demana que tinguis el carnet de conduir, perquè del que es tracta és de saber gestionar una empresa de transport per petita que sigui. Aquestes són les empreses mercantils que requereixen una inversió més alta, perquè comprar un tràiler pot costar de seguida cent mil euros i un autocar pot arribar als tres-cents mil. Per això, els que les dirigeixen han d’estar formats per fer previsions sobre amortitzacions, per tenir cura del manteniment, per saber establir tarifes a través de les quals vegin compensats els seus costos, això sí, tot complint sempre amb la reglamentació del sector en quant a capacitat econòmica, taxes, etc.”

L’any 2002, d’altra banda, va sortir una nova capacitació professional, la de conseller de seguretat en matèries perilloses, i l’Associació va ser de les que primer es van preparar per poder-la oferir: “Va ser una cursa contra rellotge, perquè des que va sortir la llei fins que hi havia d’haver els primers consellers va passar molt poc temps. De tota manera, ho vam fer i ara és aquesta figura la que ha de signar tots els informes anuals del transport de mercaderies perilloses i sempre que hi hagi algun tipus d’incidència excepcional, com pot ser un accident. Les empreses transportistes com les carregadores o descarregadores han de disposar d’un conseller a la seva plan­tilla o llogar-ne els serveis externs. Tots esperem que això ajudi a minvar el nombre d’accidents greus que malauradament de tant en tant es produeixen a les nostres carreteres.”

Una de les qüestions que preocupen l’Associació és la manca de bons conductors: “Ara pot semblar estrany, però fins fa uns anys ens nodríem de gent que s’havia tret el carnet de primera mentre feia el servei militar i quan acabava tenia la preparació d’un any de pràctiques, la qual cosa era molt bona per a les empreses.”

Actualment, en canvi, el carnet de camió és força car i no tothom està convençut que la inversió li serveixi per trobar una feina ben remunerada després: “A més, és una feina que no tothom està en condicions de fer, perquè tens a les mans unes eines molt cares i has de saber tenir-ne cura. D’altra banda, et pots passar quinze dies voltant per Europa sense anar a casa, i això té un cost social elevat.”

I encara hi ha un altre punt que amoïna Antonio Ariza, la seguretat: “Des de l’Associació i les federacions exigim més seguretat a les àrees de servei, perquè hi ha molts robatoris i s’està demanant als conductors que a més de fer la seva feina siguin Rambos.”

El creixement del sector del transport de mercaderies és imparable i això vol dir buscar mesures de regularització: “Les regles del joc han de ser les mateixes per a tothom. En aquest sentit, AGTC ha vingut treballant en diversos fronts: un, materialització d’un codi de bones conductes; dos, creació d’un estatut del transportista autònom; tres, implantació d’àrees logístiques a través de les quals es puguin prestar serveis i els transportistes disposin d’aparcament reduint-los els costos, i quatre, potenciació de l’apropament de les diferents Associacions de Trans­portistes, per exemple, a través d’una Federació amb la finalitat que es puguin defendre els seus interessos sense la contaminació dels operadors logístics (agències, transitaris, emmagatzemadors, dis­tri­buïdors) ni dels carregadors.”