Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Antonio Cortés Porcel
SR. ANTONIO CORTÉS PORCEL.
Fotografia: Àngel Font

SR. ANTONIO CORTÉS PORCEL. FUNDACIÓ AMIBA

Obra: ,

Text del 2002  

No perquè siguem minusvàlids som menys vàlids

Un dels col·lectius de població més desatesos en l’àmbit assistencial és el dels minusvàlids. A l’Estat espanyol hi ha diferents iniciatives que do­nen su­port i assistència a persones amb disminucions (físiques, psí­qui­ques i sen­so­rials, tant del país com de fora). Fundació Amiba n’és una d’elles. La presi­deix Antonio Cortés Porcel que ens explica quines finalitats té aques­ta en­ti­tat: “Es va crear per ajudar persones amb disminucions a desplaçar-se d’un lloc a un altre. Tenim una xarxa de microbusos que s’encarre­guen de transportar persones des de casa seva al seu lloc de treball, a l’es­cola o allà on desitgin. Aquesta va ser la prioritat inicial de la Fundació però els objectius van més enllà i pretenem tro­bar solucions a les di­fe­rents necessitats del col·lec­tiu.” La idea de posar en marxa aquesta Fun­dació va sorgir a partir de l’Associació de minusvàlids de Barcelona, l’or­ga­nització que s’encarrega de vendre l’ano­menat Cupó dels Minusvàlids.

Malgrat que aquest cupó es troba en una situació d’irregularitat –les ad­mi­nis­tracions no acaben de donar el permís administratiu, però tampoc han pa­ralitzat l’activitat que fa més de 14 anys que es perllonga– es po­den trobar ve­nedors de cupons dels minusvàlids a la major part de ciu­tats catalanes. “Els diners que s’obtenen d’aquesta venda van des­ti­nats a la Fun­da­ció. L’Associació que gestiona la distribució del cu­pó i la seva venda és totalment legal. Vam voler demostrar a les admi­nistracions i a la so­cie­tat que els beneficis de la venda dels cu­pons s’invertien en assis­tèn­cia per al col·lectiu de minusvàlids i vam crear la Fundació Amiba. Te­nim molts projectes per a aquesta enti­tat. El primer ha estat or­ga­nit­zar un servei de transport adaptat. Dis­po­sem d’una flota de 29 micro­bu­sos que l’any 2001 va realitzar 78.000 ser­veis a tot Catalunya, bà­si­ca­ment a l’àrea de Barcelona.” La Fun­da­ció té contractats 25 xofers que es van tornant. La majoria d’ells tenen algun tipus de disminució que no els impedeix portar un vehicle de trans­port. “Gai­rebé tots van comen­çar venent cupons i posteriorment han accedit a altres llocs de treball.”

I és que la venta de cupons és la clau perquè aquesta estructura funcioni i els guanys derivin en beneficis per als minusvàlids. “A l’Associació hi ha al voltant de 2.000 persones que viuen de la venda de cupons. Sem­pre dic a les persones que s’interessen pel lloc de treball de venedor que si volen aspirar a treballar algun dia darrere una taula, primer han de passar per la feina de carrer. Jo vaig començar així.” Antonio Cortés Por­cel coneix la problemàtica dels incapacitats perquè la pateix direc­ta­ment. La seva és una vida plena de contrastos que pren un rumb inesperat quan fa 14 anys va decidir deixar la seva professió de confeccionista per una de ve­nedor de cupons. “Al cap d’un temps em van agafar d’inspec­tor, una tas­ca que realitzava des de casa. Segurament, va ser en a­quest punt que vaig prendre consciència de les dificultats que te­níem els minus­và­lids per desplaçar-nos. Des de l’Associació estem de­mos­­trant que tota persona amb una disminució pot treballar i no cal que estigui a ca­sa esperant l’insignificant subsidi de minus­vali­de­sa que dóna el go­vern. No perquè siguem minusvàlids som menys vàlids.”

La Fundació Amiba ha creat un centre de rehabilitació per a aquelles per­so­­nes que necessitin una ajuda complementària a la que reben als hos­pi­tals públics. “Avui la major part de disminuïts físics ho són a causa d’ac­cidents de circulació o de treball. Els afectats reben atenció mè­di­ca i de rehabilitació als hospitals, però no és suficient. Quan el pacient és donat d’alta de l’hospital no està del tot rehabilitat. Nosaltres hem es­tructurat un centre de rehabilitació que disposa de 700 m2 d’espai per distribuir la infraestructura necessària. Les instal·lacions poden aco­llir més de 700 persones per setmana. L’atenció al pacient és pre­fe­rent, no hi ha presses i es cobra un preu mínim pel tractament. El dis­minuït ha d’entendre que les persones que donem el servei estem fent un esforç que s’ha de valorar.”

Un dels objectius futurs de la Fundació és crear tallers d’autoocupació. “No podem arriscar-nos a dur a terme massa actuacions de cop, ja que as­pirem que cada un dels projectes sigui sostenible en el temps. La idea de la Fundació és buscar l’autosostenibilitat. Els tallers ocupacionals són un opció molt adequada. La gent podria treballar en tec­­nologia,  dis­seny gràfic, màrqueting, etc., feines en les quals no­més s’utilitzen les mans. Això s’haurà d’estudiar molt bé i veu­re quin tipus de feina és més adequada a cada persona.” I afegeix: “La ide­a de la Fun­dació és no sols dur a terme actuacions que com­por­tin be­neficis per al col·lec­tiu de minusvàlids, sinó, sense que tin­gui un ca­ire reivin­di­ca­tiu, realit­zar-ne de tipus social i divulgatiu: confe­rèn­cies, explicar la nostra tasca als mitjans de comunicació, do­nar a conèixer en quina si­tu­ació es troben les persones amb dis­mi­nu­cions… Volem treballar en una línia positiva, no pas que els po­lí­tics ho interpretin com un en­fron­ta­ment.”

Les intencions de la Fundació van més enllà: “Volem crear centres de dia per a persones amb disminucions que no poden permetre’s pagar un cen­tre d’aquestes característiques. Hi ha disminuïts que no tenen fa­mí­lia ni gent al seu voltant que els pugui ajudar. Els centres de dia són una solució molt adequada per a aquestes persones. Per altra banda, col·laborem amb la Creu Roja en el banc d’aliments.” Aquesta entitat ja dis­­posa d’un club esportiu i ha format la primera coral de minusvàlids de Ca­ta­lu­nya. “Les dues iniciatives han tingut una gran acollida. Al club es­por­tiu es practica natació, atletisme, bàsquet (estem a primera di­vi­sió), tennis, tennis de taula i petanca, aquest últim esport el valorem molt per­què el pot practicar qualsevol disminuït i també la gent gran.”

Antonio Cortés explica que: “Des de l’Associació lluitem per aconseguir que la nostra situació jurídica sigui totalment regular, i no serà fàcil per­què hi ha molta pressió per part d’una organització de cecs per tal que no s’aconsegueixi. Diuen que ocupem l’espai d’altres cupons, cosa to­talment errònia, ja que a Catalunya hi ha altres tipus de loteria i cu­pons. Mentrestant, des de l’Associació i la Fundació, treballem per millorar la qualitat de vida del col·lectiu de minusvàlids.” Es mostra decebut per la manca d’unió entre les associacions de minus­và­lids. “Les rei­vindicacions haurien de tenir una única veu i de segur que as­soliríem més objec­tius.” La societat tot just comença a ser conscient de la realitat de les per­so­nes discapacitades, però hi ha molt de camí per recór­rer. Per anar endavant “m’he rodejat d’un equip molt bo de persones, de les quals un 97% són minusvàlides, que comparteixen els objectius de la Fun­dació.” Només resta felicitar aquesta entitat per la tasca que por­ta rea­lit­zant des de fa gairebé quinze anys, que farà el 21 de desembre de 2002, i el seu president que ha impregnat la Fundació de la seva vitalitat, honestedat i solidaritat.