Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Antonio Lucius Cormenzara et alia
SR. ANTONIO LUCIUS CORMENZARA.
Fotografia: Àngel Font

SR. ANTONIO LUCIUS CORMENZARA. COLEGIO DE INGENIEROS DE MINAS DEL NORESTE

Obra:

Text del 2002

Els estudis d’enginyeria de mines són dels més antics d’Espanya i d’arreu del món.

El Colegio de Ingenieros de Minas del Nordeste agrupa “els enginyers superiors de mines de les autonomies d’Aragó, Catalunya i Balears. Som un col·lectiu petit perquè agrupem només uns 80 col·legiats a Catalunya (hem de tenir en compte que no­més els funcionaris estan exempts de l’obligació de col·legiar-se, però que, tot i així, molts també en són membres).”

Aquesta escassesa de professionals del sector es deu al fet que “a Catalunya no s’imparteixen els estudis superiors d’enginyeria de mines, sinó únicament els de primer cicle. De fet, només hi ha tres universitats que ho facin: una a Madrid, una altra a Oviedo i una tercera acabada de crear a Vigo. Això determina que hi hagi pocs catalans que s’hagin decantat per aquesta dedicació i que no hi hagi gaires professionals en actiu en la nostra comunitat.”

Pel que fa a la resta de l’Estat espanyol, “hi ha un total de sis col·legis, els quals s’agrupen en un consell superior de col·legis d’enginyers de mines.”

Aquestes dades contrasten amb el fet que: “Espanya sempre ha estat un país ric en diversitat i quantitat de recursos miners, els quals han estat explotats des del període neolític. Això ha provocat que en l’actualitat les riqueses mineres superficials siguin escasses. Tanmateix, d’una banda, es podria investigar amb l’objectiu de trobar jaciments a més profunditat i, d’una altra, s’haurien de controlar les ubicacions de possibles explotacions. Per tot això és imprescindible tenir accés als recursos i la cobertura jurídica necessària.”

La tradició minera no va romandre exclusivament a la península, sinó que “fou traspassada al nou món durant la conquesta. A països com Mèxic i Perú es van trobar grans riqueses minerals. En aquest sentit, cal tenir present que els països joves són molt rics en recursos miners. Ara bé, s’ha de tenir en compte que parlem d’un recurs no renovable.”

Aquest reduït nombre de professionals sobta si tenim en compte que “els es­tudis d’enginyeria de mines són dels més antics d’Espanya –actualment s’està celebrant el 225è aniversari de la primera Escola de Mines, amb seu a Madrid– i dels més antics arreu del món.”

Quina és, però, la tasca laboral d’un enginyer de mines? “La paraula enginyeria prové d’enginy, és a dir, de la capacitat d’innovar i construir estris nous per resoldre problemes. L’enginyer de mines és un professional amb una formació versàtil que li permet treballar en camps diversos, com ara la investigació, l’extracció i la transformació de roques i minerals, la geologia, explosius, aigua, energia, metal·lúrgia, nous materials, o en la seguretat, la qualitat i el medi ambient, el tractament de residus, la restauració dels espais afectats per mines, les pedreres, etc. De fet, va ser la llei de mines la primera en plantejar el problema dels residus sòlids urbans i la seva recuperació, i també fou una empresa minera, Enadimsa, la primera en assolir el reciclatge d’aquestes deixalles. En aquest sentit, si considerem el seu pes i la seva importància en el nostre país, seria desitjable la impartició del segon cicle de la nostra enginyeria.”

A Catalunya la presència i importància del sector miner no sempre és tinguda en compte: “A vegades sembla que la mineria estigui en regressió, sobretot perquè es relaciona amb les explotacions subterrànies, principalment de materials com ara la potassa o el carbó (cal recordar explotacions històriques com les de Fígols i d’altres en funcionament com les del Pedraforca). No obstant això, el nostre país és una potència minera de primera magnitud amb 600 explotacions de superfície, és a dir, les conegudes pedreres, d’àrids, de roques ornamentals, argila, guix, etc., sense oblidar que Catalunya és la primera comunitat autònoma productora d’aigües minerals i que també destaca pels seus balnearis.”

A més, la mineria té un valor logístic i estratègic fonamental per al desenvolupament social i econòmic sostenible de Catalunya i per millorar el nivell de qualitat de vida dels seus ciutadans. Caldria recordar també que la història de la cultura sempre ha anat lligada a la mineria, des de la llunyana edat de pedra, bronze o ferro fins a les noves tecnologies, Internet, nanotecnologia, bioenginyeria, etc., ja que proporciona les matèries primeres necessàries (àrids, pedra natural, argiles, ciment, formigó, ceràmica, vidre, potassa, caolí, me­talls, nous materials, carbó, petroli, gas natural, etc.) per a la cons­truc­ció i la fabricació d’elements tan imprescindibles com els ha­­bi­tatges, les infraestructures (autopistes, tren d’alta velocitat, aeroports), escoles, hospitals, agricultura (fertilitzants), indústria (automòbils, electrodomèstics, ordinadors, etc.), medicines, cosmètics, etc. En aquest sentit, el tarannà i l’art dels pobles i artistes ha estat molt condicionat pels materials disponibles: les piràmides, les catedrals, els grans monuments, les pintures i les escultures, les obres públiques, les cases dels pobles i les ciutats i, fins i tot, La Pedrera de Gaudí, han estat possibles gràcies als materials provinents de mines i pedreres, en la qual cosa rau la importància per al desenvolupament futur de Catalunya de disposar de mines i pedreres pròpies. Els serveis que el col·legi ofereix es vertebren en tres pilars, tant per als seus membres com per a la societat en general: la formació, la informació i els serveis. “Un dels nostres deures és vetllar per la qualitat de la feina que duen a terme els nostres col·legiats, però, al seu torn, també pensem que l’opinió pública ha de conèixer quina és la tasca que els enginyers desenvolupen.”

Aquesta cura per la feina ben feta explica que tinguin un especial interès per les qüestions relacionades amb la deontologia professional. Una diferència del sector miner respecte d’altres indústries és que “els jaciments minerals només es troben on la natura geològica així ho ha disposat, és a dir, que l’empresari no pot pas decidir la ubicació d’una explotació, la qual cosa pot fer que accedir-hi sigui molt difícil per motius principalment urbanístics i mediambientals, moltes vegades no suficientment justificats. No obstant això, la tecnologia i l’experiència actual en restauració de mines i pedreres permet que, fins i tot en espais d’interès natural, l’explotació de recursos naturals minerals sigui possible i no suposi cap mena de risc per al medi ambient.”